Les trementinaires (Licor de nous)

  Sofía Montaner  (1908-1996)  va fer l'últim viatge de trementinaire l'any 1984 

   Les trementinaires, fou un ofici  quasi exclusiu de les dones de la Vall de La Vansa i Tuixent  (Alt Urgell) i on per la seva orientació i la confluéncia dels rius Mola i Josa forma  La Vansa, afluent del Segre dins d'un entorn natural, sinuós i engorjat fa que la seva  flora sigui una de les mes variades i riques de la mediterrànea.

   El nom de trementinaires, ve de la resina obtinguda del pi negre; la trementina la seva reelaboració, be obtinguda de la pega grega i l'essència de trementina. Cada trementinaira feia la seva pròpia trementina i era utilitzada tant per guarir les cremades, posar remei a les picades d'escorsons, febres...

   Les trementinaires sempre eren molt  ben rebudes, sobretot en els masos i masies de pagés, (aquests masos i masies de pagés, es trobaven a unes 3 o 4 hores de la població més propera) doncs els seus llogaters esperaven que arribessin per tal de que els hi portessin els ungüents i olis necessàris, junt amb les herbes curatives, per tal de proveir-se durant tot l'any. La majoría de la gent gran dels pobles de les comarques de Lleida, encara les recorda, dones fortes i valentes, carregades de saviesa i també de flaires de muntanya.

    Penjades del coll portaven les llaunes de "la seva" trementina, i també olis de ginebró, oli d'avet i farcells amb les herbes curatives; hisop, verònica, orella d'ós, corona de rei...

   Quant mes amunt he mencionat, fortes i valentes he volgut fer referència  a que surtien dos cops al any; per Nadal tornaven a casa i pel febre tornaven a sortir fins la Pasqua, les seves rutes arrivaben per tot Catalunya i recorrien a peu, totes les comarques catalanes¡

   Per saber-ne una mica més de les trementinaires:

     .-Museu de les trementinaires.-
     .-Dones sàvies.- 
     .-Biografía de Sofía Montaner i Arnau.-
     .- Dones que anaven pel mon.-     (Una lectura, d'assaig antropológic)


   Un plat per aquesta entrada...? millor dit, un licor. De nous. Tot aprofitant els dies del solstici d'estiu (Sant Joan,) on les nous estàn encara verdes i podem fer aquest licor que... molt bé, i qui sap... potser també..., haguessin molt bé fer i..., preparar aquestes senyores fortes i valentes que eren; Les trementinaires...?...doncs... Un brindis per elles¡
 

Licor de Nous

   Per fer aquest licor de nous necessitarem:

   27 Nous verdes  (9 nous per cada litre de vi)
   3 Litres de vi blanc
   1 Litres d'aiguardent
   1 Kilo de sucre

    L'elaboració podem fer-ho d'aquesta manera: 

   Collirem les nous per Sant Joan, que és quant encara son verdes. És recomenable posar-se guants per trencar les nous verdes. Trencarem les nous per la meitat amb una massa o martell i les posarem a dins de l'ampolla de vidre que ja tindrem el vi blanc preparat.

 Preparant el vi blanc dins una ampolla de vidre.

    Deixarem el preparat de les nous verdes trencades, a dins de l'ampolla a sol i serena durant quaranta dies.

Trencant les nous verdes

 Passat aquest temps, filtrarem amb un colador de drap i afegirem el litre d'aiguardent i el kilo de sucre, ho barrejarem bé.

 

A sol i serena.

   Tornarem  a colocar-ho a dins de l'ampolla. Al cap d'un mes, ja podem consumir-ho. Hi ha persones, que el guarden un any per l'altre.

   Podem brindar, amb aquest licor de nous i també amb uns carquinyolis ,  per les trementinaires i per 
la revetlla de Sant Joan...? 

 (blocaires; que vagi de gust¡¡)

   Per fer aquest licor, és preferible fer-lo el mes de juny entre els dies 20 i 25, ja que és el moment en que les nous, estàn en el seu punt. Es calcula quaranta dies per a fer  aquesta preparació: el moment precís per iniciar el procés és el día de Sant Joan, és a dir el día 24 de juny, i l'acabament  és per Sant Domènec, el 4 d'agost. Les nous donen un color fosc molt característic a aquest licor.



 Un cop penjada aquesta entrada, he arribat al numero 100 de seguidors. Moltes gràcies a tots per la vostra confiança i deixar els vostres comentaris en cada entrada.  Josepb. -Menja de bacallà- 
 

Pastís amb mousse de xocolata i avellanes

Flor de l'avellaner

 
   La mousse (escuma) és un preparat fet a base de clares d'ou batudes a punt de neu, donant-l'hi als pastísos la consistència d'esponjositat i suavitat tot recordant l'escuma d'afaitar o quan ens posem sabó a les mans per tal de rentar-les... tot plegat l'hi dóna al paladar un contingut d'esponja (i amb aquest cas)  al gust d'avellanes difícil d'oblidar...
   Les avellanes, s'utilitzen a la cuina per fer; les picades, pastíssos, oli, licor d'avellanes (en aquest pastís que us presento n'hi ha una copeta) per posar-les amb xocolata... doncs què millor que aquest pastís de xocolata (mousse) al gust d'avellanes...?

   Doncs, si teniu ganes de fer-ho i esteu convençuts que així sigui, aquí teniu els ingredients i la recepta:
 
   Ingredients:  (Per la base)

   100 Grams de mantega
   100 Grams de farina
    50 Grams d'avellanes pelades i picades
    40 Grams de sucre fi
      1 Ou

   Preparació:    (Per la base)

   En primer lloc, deixarem que la mantega ens quedi  desfeta i l'hi afegirem el sucre fi, remenant per tal de que ens quedi tot ben integrat fins obtenir una massa suau i cremosa, afegirem l'ou, sense deixar de remanar. Hi tirarem les avellanes picades i la farina i remanarem fins integrar-ho tot plegat. Tirarem aquest preparat al motllo i el posarem al forn 15 minuts a 200 º fins que veiem que està rosset. Ho  decantarem.

    Ingredients:   (Per la mousse)

   200 Grams de xocolata negre a troçets
   100 Grams de mantega
   100 Grams de sucre fi
     25 Grams de farina de blat de moro
       5 ous (separant els rovells de les clares)
       1 Copeta de licor d'avellanes 

    Preparació:  (de la mousse)

   Per fer la mousse, desfarem la xocolata junt amb la mantega al bany maría remenant per tal de que ens quedi ben desfet e integrat. Ho treurem del foc i deixarem que es refredi. Batarem els rovells amb el  sucre, fins obtenir una consisténcia  espesa i cremosa. Tamitzarem la farina de blat per a sobre i ho barrajarem. Hi tirarem la copeta del licor d'avellanes i la xocolata desfeta. Batarem les clares a punt de neu (jo les vaig fer fortes) tirarem la meitat de les clares i barrejarem per integrar-ho bé, un cop ho tinguem, posarem l'altre meitat i ho integrarem tot plegat, amb molta suavitat.

   Ingredients:   (per el ganache)

   175 Grams de nata per montar
   175 Grams de xocolata negre a trossets
     25 Grams de mantega
       1 culleredeta de melassa (la que he fet servir jo, és de blat)
    Un grapat d'avellanes per adornar

   Preparació:  (del ganache) 
    
   Escalfarem la nata fins que bulli. En un atuell apta per el foc, l'hi tirarem la xocolata i la desfarem. Ajuntarem els dos productes fins que estiguin ben integrats i ens quedi una consistència suau, afegirem la mantega i la melassa  i ho remenarem bé. Un cop tinguem el pastís fred (mousse) el desmotllarem i el colocarem a sobre d'una reixeta i banyarem la mousse per a sobre amb el ganache i també ho farem  per els cantons. Un cop estigui fred, decorarem els pastís amb les avellanes al nostre gust.

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡) 

 Què... et pensaves que no m'en recordava de tú...? doncs amb un pastís d'avellanes com aquest, com puc descuidar-me'n...? a més a més... les avellanes en aquest pastís, estàn en totes les  seves formes possibles, és a dir; picades, amb licor d'avellanes i amb fruit sec sencer, una "ganxeta" com tú necessita una dedicatoria d'aquesta mida, Glória de; no tot són postres... a la cuina
      Ahhh... i qué són de Reus aquestes eh...?
 

Callos amb cigrons

    Feia dies, que volía fer callos doncs, com podeu comprovar aquí de tant en tant m'agrada anar a menjar esmorzars de forquilla i escorxador i si el plat m'agradat, faig la meva versió de dit plat.
   Els callos, s'els coneix també  (tot depenen del país i sobretot a l'América LLatina)  amb noms com: mondongo, guatita, tripa, mishque, pancita, menudo...
 
     Aquets que teniu a la "foto", són fets de la següent manera;
 
   Un kilo de callos blancs
   Un grapat de cigrons
   3 Cebes de Figueres (grosses)
   Un got de vi blanc
   Tomàquets ratllats
   Pebre negre
   Claus d'espècia
   Nou moscada.
   2 fulles de llorer (llor)

   Preparació:

   Posarem els callos amb remull amb l'aigua i vinagre, els canviarem l'aigua i els deixarem fins l'endemà. Un cop escorreguts, els decantarem.
   Posarem els cigrons amb remull i l'endemà els bullirem, els escorrerem (guardarem el caldo)  i els decantarem.
   Tallarem les cebes ben petites, amb una mica de sal  i les posarem al foc fins que ens quedin ben  rossetes, i tirarem el got de vi blanc i esperarem uns cinc minuts mes, fins que l'alcohol es disolgui. Ho tirarem en una cassola, (millor que sigui de terra) i l'hi posarem els callos per a sobre, el pebre negre, els claus d'espècia, la nou moscada, els tomàquets ratllats i l'hi tirarem una micona del caldo dels cigrons i les dues fulles de llorer (llor) i ho deixarem a foc suau al voltant de 45/50 minuts. Apagarem el foc i els deixarem reposar entre 10/15 minuts, abans de servir.
   Podem, millor dit, hem d'acompanyar aquets callos amb un bon troç de pa per sucar¡¡

     (blocaires; que vagi de gust¡¡)

 

   Ara sí... que hi ha toca, quina vergonya Ana...¡¡ feia temps que et vaig demanar aquesta recepta per fer-la i entre una cosa i l'altre passaven els díes i la recepta sempre em quedava per fer... doncs ara, feta està i  que menys que  dedicar-te  aquesta entrada per a tu Ana.  La cocina de Bétulo.
   Podría dir-te entre moltes definicions; incombustible, inacabable, inesgotable, interminable, infinita...
Però bé, acabaré donan-te les gràcies, per ser també col.lega de Bétulo  i una bona seguidora d'aquest humil bloc que és;  Menja de Bacallà. Gràcies Ana¡¡

Pastís de formatge estil Nova York

... qué... anem bé no...? sembla ser que sí...el menys els admiradors que es troben darrera del pastís així ho veuen...
   Fa poques "baixades", (si em permeteu l'expressió que hi ha entre cometes), vaig fer aquest també pastís de formatge, que amb el toc de la vainílla l'hi donava un gust especial, acompanyat d'una bona tassa de café o té, que, a mitja tarda fa de molt bon entrar... però es clar...¡ les tardes passen i si prenem el café o el té,  i el volem acompanyar d'un bon troç de pastís, també s'acaba... doncs bé, en podem fer un altra, no us assembla...? Per a mí els pastissos de formatge, són la meva perdició, i aquí en teniu un altre...

 
   Aquest, és un pastís "pispat" del bloc de la Cinta, trossets de cuina i la Cinta el va provar mentre esperaba asseguda a les escales de la Biblioteca Pública... i com també diu la Cinta, és un pastís per compartir... que... voleu, comparti-ho...?
   Encara que  l'entrada del seu bloc, hi teniu la recepta, jo també la posaré i d'aquesta manera també és una altre manera de compartir, aquest deliciós i suau pastís de formatge.

   Ingredients: 
     
   Per la base del pastís  (per un motllo de 20 cm)

   200 Grams de galetes digestive.
     50 Grams de mantega fosa.

   Preparació: 

   Deixarem el forn encès a 180º. Triturarem les galetes amb la picadora que tinguem i ho barrejarem amb la mantega fosa. Té que quedar-nos una massa de textura, sorra humida, en tindrem prou per fer aquesta crosta dolça i saborosa. Agafarem un motllo que sigui desmuntable i, apretant  amb els dits anirem col.locant aquesta massa al voltant del motllo deixant que ens quedi ben repertida. Ho deixarem reposar a la nevera mentre preparem el farciment del pastís.

  Ingredients per el farciment: 

   400 Grams de formatge d'untar (tipus Philadelphia)
   100 Grams de sucre
     80 Grams de iogurt grec
       3 Ous
   La pell d'una llimona ratllada

Preparació:  

   Agafarem el formatge d'untar i el barrejarem junt amb el sucre i ho baterem tot plegat fins que ens quedi suau i ben integrat. Després anirem col.locant els ous un a un, procurant barrejar bé per tal de que ens quedi ben amalgamat. Finalment i tirarem  el iogurt grec i la pell ratllada de la llimona. Ho tirem al motllo que tenim reservat a la nevera  abocant-ho a la barreja crosta; galetes/mantega.
   Posarem la barreja al forn, primer a 180º durant 15 minuts, i després, baixarem la temperatura a 120º i ho deixarem entre 45-60 minuts. Passat aquest temps, el treurem del forn i el deixarem refredar. El reservarem a la nevera al voltant d'un parell d'hores, abans de servir-lo.

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡)

Fricando amb ous de reig (plats d'escorxador, esmorzars de forquilla)

    Algún que altre matí, a l'hora d'esmorzar, el David -un company de la feina-  i jo, anem a donar una passejada  per els voltants de la que va ser la Plaza de Toros de Las Arenas i que avui en día, és un centre comercial. Els carrers dels voltants -Consell de Cent, Creu Coberta, Béjar, Rector Triadó...- s.hi troben tavernes, encara, amb l'ambient  de les pel.lícules i que és feien  en blanc i negre i si podía veure  menjar, que si  uns plats de callos, que si, el cap-i-pota, que si, mandonguilles amb salsa, bacallà a la llauna, cassoletes de cargols, fricandó,  anuncis amb cartells a la porta de l'entrada  que si pot llegir, encara;hoy, alítas de pollo asadas...   i per beure... que hi posem...? un got de vi... la 

nevera amb els mobles de  fusta, encara, amb l'obridor fent palanca, descobreix a dins del moble totes les begudes encara per destapar i també alguna cassola tapada amb alguna que altre massa preparada per fer possiblement, croquetes de...?  i al fons de dits mobles, algúns  més petits que d'altres, si pot veure, encara,  part del motor que l'encaixona fent l'espai més petit... records del passat...? doncs, no...¡¡. Dic encara, doncs els carrers que he anomenat, i algún que m'he pogut deixar, per uns preus, encara, en blanc i negre, si poden menjar uns esmorzars de forquilla,  plats d'escorxador, menuts... molt ben fets, amb molta traça i tots, acompanyats amb el pa al costat per tal de deixar el plat ben net...¡¡
     Però bé jo, he volgut fer aquest  fricandó amb ous de reig, que pot molt bé acompanyar en aquesta explicació que us he donat. 
   El fricandó,  és un plat tradicional de la cuina catalana que es fa a base de filets  de carn de vedella i que gairebé sempre porta bolets (moixernons, cama-secs...) encara que també s'escauen  molt bé les girgoles, fredolics, botons de rovellons, ous de reig...  acompanyat sempre naturalment, d'un bon troç de pa per sucar...

    Dedico aquesta entrada, al company David un "fricandoneroadicta"  (acabo d'invetar-me aquesta paraula) i també els  plats d'escorxador i que si visiteu el seu blog,  restaurantes con sentimiento, hi trobareu una gamma molt completa de llocs on podreu menjar, a part dels  plats d'escorxador, tota un àmplia varietat de restaurants repartits per diferentes  comarques catalanes. David un brindis, per aquestes tavernes que encara fant aquestes cassoletes i tot el repartori de plats d'escorxador. Gràcies per  tota la teva informació. 

      Apretan  a fricandó,  i el que trobareu  per a sota de la primera "foto" també entrereu a la recepta, on trobareu els ingredients i una de les maneres de fer dit fricandó. 

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡)