Bacallà amb Mongetes del Ganxet.

   Als Paíssos Catalans  el bacallà, que no es pesca a la  mediterrànea, va arribar a través dels pirineus per el País Basc i Portugal.  No se sap a quina època amb exactitud però ja és present a escrits catalans del segle XVI.
   Per l'altre banda, les Mongetes del Ganxet, es van expandir per tota Europa durant el segle XVIII, alhora que esdevenien un producte imprescindible a les llars més humils. La facilitat amb què es poden conservar i emmagatzemar un cop seques les van convertir en una font de proteïnes indispensables en moltes èpoques de la història. És a finals del segle XVII i principis del segle XVIII quan comença a ser rellevant, mentre que el seu cultiu es consolida durant els segles XVIII i XIX.
Molt arrelada sempre a les comarques del Vallès en els seus inicis la Mongeta del Ganxet era consumida exclusivament com a menjar de pagès, amb botifarra o col.
  Posteriorment, a començaments del segle XX, va apareixer per primera vegada amb el nom de ganxet, en el llibre de cuina de F. Agulló, el 1933.

   Per fer aquest plat, necessitarem  (per a 4 persones)

4 Talls de Penques de Bacallà.
200  Grams de Mongetes del Ganxet.
2 Cebes de Figueres (mitjanes)
1 Ceba de Figueres (podem bullir-la junt amb les mongetes)
Farina (per arrebossar)
Sal.

    Per a la seva preparació, ho farem de la següent manera;  

    Un cop les mongetes les tinguem de la vigília, les posarem en un pot d'aigua al foc i deixarem que bullin, i, un cop estiguin fetes, (20/25minuts) les decantarem. Agaferem les penques de bacallà i un cop enfarinades, les pasarem per la paella fins que agafin una mica de color i les decantarem.
   En una cassola posarem les cebes tallades ben petites i deixarem que agafin color, tot seguit afagirem el suc de les mongetes i  l`afagirem al  sofregit de ceba deixant que reduexi tot plegat. Posarem els talls de bacallà per a sobre i ho deixarem un parell de minuts més, per tal de que les penques agafin l'olor i, també, el gust  del suc de les mongetes. Ho treurem i ho servirem.

                       (Blocaires, que vagi de gust¡¡)

    
   




    


   



  

Gelat de festucs/pistatxos (La recepta del 15)

        

Aquesta és la meva aportació d'aquest mes a la recepta del 15 que els Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta, han proposat.

Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original és el grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo.

L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món i els pistatxos iranians es consideren els de més qualitat.

Per fer aquest gelat de festucs/pistatxos necessitarem;

Mig litre de llet
1 vaina de vainilla
150 grams de festuc/pistatxos
125 de sucre
4 ous  (els rovells)
50 grams de ametlles


La seva el.laboració la farem de la següent manera;


Escalfarem la llet -enguardarem un parell de cullarades-  junt amb la vainilla, un cop arrenqui el bull la retirarem. Posarem els ous en un atuell junt amb el sucre -en guardarem un parell de cullarades- i amb la batadora deixarem que es faci una crema ben feta. Picarem els festucs/pistatxos en el morter i posarem la resta de la llet i també el sucre i les ametlles i acabarem de picar-ho tot junt. 
Posarem la picada de festucs/pistatxos, junt amb la crema que tenim a punt ho remanarem ben remanat, i ho posarem a la geladora al voltant de 45/60  minuts, passat aquest temps els servirem al nostre gust.

(Blocaires, bon estiu, bones vacançes i que vagi de gust¡¡)

       

 

Rodó de vedella amb peres Sant Joan. (Plat de Festa Major)

 Fent el xup-xup.

 Un rodó de vedella...

 ... on a la pagesía era un bon  plat de Festa Major.
 

Quin patarrabum de productes oferts per la pagesía; vedella criada a pagés, barrejat amb les macadures de les peres tocades i pintades  pel sol i, acompanyat amb un aixefat de fruits secs remenat dins d'un morter.

     Plat de festa major, de retrovaments amb la família on, l’única vestimenta de festa, era poder celebrar aquets àpats amb els éssers estimats i també amics que, mentre  dinaven, obrien i ho esquitxaven tot plegat,  amb els millors vins de la bota del racó. 

  Per celebrar aquesta "Festa Major" de la pagesía  necessitarem:   (per a 4/6 persones).  (*)

  

       12/18 Talls de vedella  (rodó de vedella, garret...)    

    2 Gotets d’oli d’oliva.

   1 Gotet de vi  ranci. (Gandesa)

  2 Cebes mitjanetes de Figueres.

  ¼  de litre de caldo de pollastre.

8/12 Peres Sant Joan. 

Farina (per arrebossar)

Un grapat de pèssols (opcional)

A la picada l’hi podem posar:

50 Grams d’avellanes.-

50 Grams d’ametlles.-

2 Carquinyolis.-

1 Esquitxada de vi ranci.-

1 Ramet de julivert fregit.-

 Sal i pebre.

Aquets  productes  podem transformar-los de la següent manera:

 Salpabrerem el talls de vedella i els enfarinarem posant-los a la cassola de fang deixant-los que hagafin una mica de color, un cop ho tinguem aconsseguit els decantarem. Agafarem les peres Sant Joan i  dins d'un  pot d'aigua el foc, deixarem bullir-les al voltant d'uns 10/15 minuts. Les decantarem.

A la meteixa cassola que hem fet els talls de vedella,  posarem le cebes finament tallades reduint-ho amb una mica de vi ranci, quant tinguem reduida la ceba junt amb el vi, col.locarem els talls de vedella junt amb el caldo de pollastre, tot deixant-ho que faci el xup-xup. 

Farem la picada d'avellanes, ametlles, carquinyolis, ho mollarem amb una micona de vi ranci i afagirem el julivert fregit tot ben picat i mullat i ho ajuntarem amb la vedella que tenim fent el xup-xup. Podem afegir-hi una micona del suc que em bullit de les peres Sant Joan.

(*) Si aquest tall el fem amb el rodó de vedella sencer, podem posar-hi herbes i essències; farigola (timó) , romaní, llorer (llor), canyella...

(blocaires que vagi de gust¡¡)