La Font de la Xocolata

 ... quina al.legría poguer veure d'aquesta font...

 ...acompanyat amb "brutxetes" de fruites...

 ... blocaires, que vagi de gust¡¡

  Quànt anem a caminar per la muntanya, sempre acostumem a portar l'entrepà i l'aigua o també un got de plàstic/alumini o bé la cantimplora  si sabem que anem a sortir a una font... i amb quina al.legría bevem, quant arribem i trobem la font... mmm... que bona que és l'aigua... aquesta sensació, ens va passar, que, un com vam  acabar amb el dinar i en arribar als postres,  veure-la brollar i beure d'ella...  quines ganes de fer-li una bona passada amb les "brutxetes"¡¡
       Veure-la brollar i poguer fer-hi un "traguet" amb una "brutxeta" de; mandarina, kiwi, taronja, maduixa, per acabar amb un altre troç de maduixa a dalt de tot de la "brutxeta"... i passar-la pel damunt de la Font... quin plaer sentir tota aquesta dolçor de les fruites dins del paladar... però, si s'acaben les "brutxetes", tranquils... ens queda poguer fer un segon trago amb uns; melindres, neules, torrades... i, fins i tot posar-hi  cullerada a dins i omplir-na un bon  got de; xocolata desfeta i dins del got potser, amb uns quànts grans de magrana...?

Bunyols d'Anís i Xocolata.

 Flor de l'Anís.

   Com petons que s'enganxen als narius tot respirant la flaire que s'escolta  a l'entrar a la fàbrica de  l'Anis del Mono i com el primer bes, et deixa impregnat d'un gust dolç, tendre, cautivador, i, difícil d'oblidar... i que després en vols un altre, i un altre i un altre...

  

     Aquesta empresa fou fundada per els germans Josep i Vicenç Bosch i Grau  l'any 1868. Les seves  sales de destil.laciò, al igual que  els despatxos i els arxius, són d'estil  modernista i els cartells publicitaris, que si troben, fòren creats per Ramón Casas  després que Vicenç Bosch convoquès un concurs de cartells l'any 1897 i dits cartells en varen ser els guanyadors. 

 Cartell Modernista. Ramón Casas. 1897.

 

   En un dels viatjes que el senyor Bosch  va fer a París, l'hi va regalar un perfum a la seva senyora, l'envàs del perfum el va embriagar tant que, va demanar-li al perfumista el drets de l'ampolla de perfum, per tal de comercialitzar al seu licor. S'explica que li va dir en el perfumista: 

   Vosté perfuma a les senyores per a fóra, jo perfumaré a les persones  per a dins...

Interior de la destil.lería. 

   
    L'anís, és una planta que va arribar d'Orient, portada per els àrabs i cultivada als Països Catalans, es trova repartida per a tot el corredor mediterrà, floreix a partir del juny, l'hi agrada el clima mediterrà; vol molt de sol, poca humitat i quasi gens de fred.
    
    Si us assembla bé, i us bé de gust, farem aquets més que satisfactoris bunyols d'anís i xocolata, que espero i desitjo que siguin del vostre agrat.

Ingredients:

                               4 ous
                             200 grs. de farina

                             1/4 l. de llet

                               140 grs. de mantega
                              Una llimona

                                Sucre

                               Anís

                               Xocolata fondant

                               Oli de girasol

 ...Sucats amb xocolata...

     

         Elaboració:

 

   Posarem  la llet en un atuell al foc. Quan comenci a posar-se tebia, hi posarem la mantega i la deixarem fins que es vaigi desfent. Incorporarem la ratlladura de llimona, 4 cullerades de sucre i, una copeta d’anis. Quan comenci a bullir, hi tirarem la farina (passada per el tamís) tota d’una vegada dins de l’atuell, anirem remenant, fins que la farina estigui ben lligada amb la llet. Ho treurem del foc, i ho deixarem refredar un parell de minuts. Fora del foc anirem tirant d’un en un els ous. Primer tirarem el primer i ho remenarem fins que quedi lligat amb la barreja i així, fins acabar amb els quatre ous. Ens ha de quedar una pasta molt i molt fina. En un altre atuell, que sigui fons, posarem l’oli de girasol, i quan estigui prou calent, anirem tiran culleredetes de pasta. Els bunyols es tombaràn ells mateixos, fins que quedin ben cuits. Els posarem en un plat amb paper de cuina, per tal de que treguin l’essés d’oli i tot seguit els posarem en una plata amb sucre. En reservarem uns quànts i desfarem al bany maria la xocolata per fondre. Passarem els bunyols suaument per la xocolata, i deixarem que es refredin. Llestos per fer-hi la “foto” i menjar-ne un i potser...,  un altre i un altre i un altre...

   

 ...Mmmm... blocaires... que vagi de gust...¡¡

      

    Dedico aquesta entrada, i la recepta, a la Teresa, on al voltant d'aquestes olors, vam començar un recorregut que encara ara, ens està  embriagant a tots dos.

Pits de Pollastre amb Magranes i Cava.

 Flor de la Magrana.

   Un  fruit de tardor, que trobo molt interessant, tant per la quantitat de receptes que hi podem fer, com també  dins de la mitología grega el potencial que ha tingut aquest fruit, al igual que l'história i les llegendes que s'han explicat; La Magrana. Aquest fruit, -com  ja he dit- a la cuina i tè moltes receptes i aquí, com un petit exemple, en teniu una. Combina molt bé amb els fruits secs -pinyons, nous,- donant-hi un toc molt bonic de color i sabor a les guarnicions de carns i també de peixos.
   Dins la mitología grega, Hera deesa dels Déus, de la fertilitat, del matrimoni i del neixament, era molt aficcionada a menjar aquest fruit, doncs, es creia que era  menjant aquest fruit, la fertilitat aumentava i els neixaments també. És un dels tres símbols de la deesa Hera, junt amb la diadema i les plumes de paó.
     A Armènia, Java i la Xina representa la fertilitat.
    Quànt Romeu declara l'amor a Julieta l'hi canta una cançó sota un magraner... Ai... l'amor..., doncs jo també hi col.laboro amb aquest apartat  tot dient que, aquest plat, està fet amb molt d'amor...

 Una deliciosa salsa de magranes i cava...

  Ingredients: 
   
     3 Pits de Pollastre tallats a filets ( com si fossin per a arrebossar)
     2 Megranes.
     1 Copeta de cava Brut Nature.
     Oli d'Oliva.
     Sal i Pebre.

 ... acompanyat dels pits de pollastre...

    Preparació:
      Salpebrerem els pits de pollastre i els col.locarem en una cassola i amb una micona d'oli, deixarem al foc fins que quedin daurats. Reservarem.
      Partirem per la meitat les magranes i amb una mà de morter, picarem les magranes treien la grana vermella i les posarem dins una batadora fins aconseguir el seu suc. Posarem aquest suc dins la cassola  que em tret els pits i ho berrajarem, deixant-ho reduir una estoneta, acompanyarem amb uns grans de magranes.
     Al cap de 10 minuts hi posarem els pits de pollastre que teniem reservats deixarem 10 minuts mes al foc i tirarem la copeta de cava, deixant-ho reduir al voltant d'uns 10 minuts mes.
     Amb un colador xinés, passarem la salsa,  col.locant dita salsa amb una salsera.  Tirarem una micona de la salsa per a sobre, acompanyat amb uns quànts grans més de magranes. Servirem.

 ...blocaires, que vagi de gust¡¡