SALVADOR ESPRIU. EL JARDÍ DELS CINC ARBRES

Aquesta vegada me’n vaig anar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a veure; El jardí dels cinc arbres, nom que Salvador Espriu anomenava el petit pati de la casa dels seus estiueigs a Arenys. Un passeig per Sinera transformació de la seva Arenys d’infantesa, i és aquí on obra el jardí dels cinc arbres, el pati de la casa familiar, única pàtria ideal i perduda d’ Espriu. Aquest pati rebrà la visita dels habitants mítics del poble.

L’obra dirigida per Joan Ollé posa en escena una adaptació escènica de textos narratius i poètics –cap de teatral- de Salvador Espriu, en la aproximació del seu 25é aniversari de la seva mort . Començar el dia en aquest jardí i veure tots el personatges passejant-hi, observar els jocs dels nens; mirar com els boixets de les mans destres van formant dibuixos al voltant de tots aquests personatges que hi van passant , al igual que passa la Semana Santa ... i també el mateix Espriu disfressat de Salom lúdic i nihilista com pocs:

Em dic Salom, fill de Sinera.

Contemplo el buit, mirant enrere.

I, temps enllà, només m’espera

desert, tristor d’hora darrera.

Mai no m’ha entès ningú

perquè sempre parlo

del meu món perdut.

Llàstima que l’obra hi ha s’ha acabat, la durada ha estat curta. La meva intenció hagués estat –i ho dic de debò- tornar-la a veure un altre cop, l’últim dia fou el 25 de novembre, m’he quedat amb les ganes de poder dir: Un altre Espriu, si us plau... peró bé, em quedo amb el que he vist que aixó no m’ho treu ningú i escoltaré –si així ho voleu- junt amb tots vosaltres aquest poema de Salvador Espriu musicat per Raimon.

Endinsem-nos en aquest jardí i que ens envoltin les seves essències¡¡.

(blocaires bona passejada també)

MERCAT DEL NINOT t (2a part i última). L'EIXAMPLE I EL MODERNISME

Surto del Mercat del Ninot i tot passejant un parell de travessies i dins del mateix carrer Mallorca i més concretament al n º 283, si troba el Palau Casades d’estil eclecticista –barreja d’estils- i actual seu del Col·legit d’Advocats de Barcelona, dins de l’edifici si troba la biblioteca, amb més de 300.000 volums. Aquesta biblioteca està a disposició dels col.legiats des de 1883 i està considerada com una de les biblioteques jurídiques més important d’Europa. Enfront si troba el Palau Ramón Montaner edifici modernista començat l’any 1889. Cal admirar els mosaics vidriats, situats sota la volada del terrat. En l’actualitat és la seu de la Delegació del Govern de Catalunya. Passant a l’altre cantó del carrer si pot veure la Casa Thomàs (1895-1898), aquesta casa fou projectada per Lluís Domènech i Montaner, per encàrrec del industrial Josep Thomàs. Antigament la planta baixa era dedicada a la litografia i en el primer pis, si trobava l’habitatge del propietari. Els ornaments principals son; motius vegetals i ferro. És molt favorable veure molts d’aquets edificis -a part de la sustentació dels mateixos- l’ aplicació que se li donà a l’hora de fer-los embellidors i donar-los forma per decorar mobles, calaixeres, entrades, escales, finestres... m’estic referint a El Ferro, mirar-se moltes d’aquestes cases i tornar-les a mirar sense repetir cap vegada una figura o una forma dins del mateix edifici és... fascinant, deliciós...¡¡. També que de ben segur, hauria -i és- de deliciós, enfilar-se damunt d’un d’aquest ascensors modernistes, tot entrant dins de les cases i un cop dins llegir el diari -i potser esperant el dinar- i seure al costat d’una de les glorietes, tot veient com l’eixample creixia als seus peus... a veure quina hora és...?...bufa¡... tres quarts d’una, tinc que marxar, sinó no tinc temps de fer aquest bacallà... sort que la recepta és de la Mireia Carbó... i amb les seves explicacions i bon fer, senzill, i ràpid també.

Torno a passar per el Mercat del Ninot, i més concretament per la carpa situada a la plaça; Dr. Ferrer Cajigal –tocant quasi al mercat- i és aquí on es troben les parades que fins a la tardor del 2011 hi estaran per les obres del edifici del mercat, deixant “modern” aquest edifici tant emblemàtic a la zona i el qual estarà equipat amb un aparcament, càmeres frigorífiques, moll de càrrega i descàrrega, calefacció... i on El Ninot, seguirà fent de reclam... així ho espera tothom... Me’n vaig a fer el dinar¡¡

.-Bacallà amb ceba confitada a la taronja .- Ingredients: (per a 4 persones) 4 Talls de bacallà (o qualsevol peix) preferiblement blanc. Ou, farina i oli -si voleu arrebossar-lo i fregir-lo-.

Per fer la ceba confitada:

3 Taronges;2 Cebes grans;2 Cullerades de sucre o mel; Panses i pinyons;Oli d’oliva;Sal i Pebre. Tallarem les cebes en juliana ben fines, ratllarem la pell d’una taronja i en una paella amb un raig d’oli, courem a foc lent les cebes, amb una micona de sucre o bé de mel, el suc de 3 taronges, la pell de la taronja ratllada, les panses i els pinyons i una micona de sal –compte amb la sal si feu servir bacallà al punt de sal- i el pebre. Podem posar-hi també una micona de taronja confitada a dauets petits. Un cop estigui al seu punt, escamparem la ceba confitada damunt d’un atuell que pugui anar al forn i a sobre posarem el peix –en aquest cas el bacallà- i li tirarem un rajoli d’oli per sobre. Courem a 180º amb el comandament d’escalfor dalt/baix, al voltant d’uns 15-20 minuts. Servirem el bacallà junt amb una terrina amb la confitura al costat, per tal que els començals puguin servir-se.

(Blocaires que vagi de gust.¡¡) La recepta és « copiada » del blog del Ruben; A la cuina, que a la vegada ell va treure-la del llibre de la Mireia Carbó; La cuina que no amoïna. Salutacions ben coordials Mireia i Rubén¡¡.

(*) Recreació virtual de la futura façana del mercat del Ninot al carrer de Mallorca. Foto: EL PERIÓDICO

GATÓ D'AMETLLES ACOMPANYAT AMB GELAT D'AMETLLES

Al final m’ha sortit… síííí…¡¡¡… hi ha no el tinc pas a “pendents”, aquest formidable Gató d’ametlles, del formidable blog que és; Dit i fet de la María José. Un blog el quàl jo no puc entrar, doncs em quedaría cada día a esmorzar, a dinar, a sopar… i també a fer el ressupor… i a pendre el café… i a berenar… Caramb,¡ quins plats més lluits i deliciosos que hi trobareu en aquest blog, la veritat no us el perdeu.¡¡ Jo l’he fet acompanyat amb un Gelat d’ametlles, que tal i com diu la María José, és com normalment s’acompanya aquest Gató, típic i tradicional de Mallorca.

Una mica més avall hi trobareu la recepta d’aquest Gelat d’ametlles. 

Ingredients per el Gató d’ametlles : (per a 4/6 persones) 6 Ous –separant les clares dels rovells-. 200 Grams de sucre. 200 Grams d’ametlles mòltes. Ratlladura d’una llimona.
 
Preparació: Batarem els rovells amb el sucre, afegirem l’ametlla i la ratlladura de la llimona i ho barrajarem bé. Batarem les clares a punt de neu i ho barrajarem a la barreja anterior, amb una espàtula i amb compte de que no baixi la barreja. Ho courem al forn a 180º i fins que punxant amb una agulla, aquesta, surti neta. Llest per fer-li la “foto” i naturalment per menjar-ho¡¡. Ingredients per el Gelat d’ametlles: (per a 4/6 persones). 250 Grams de llet.- 250 Grams d’aigua.- 125 Grams d’ametlles en pols.- 125 Grams de sucre.-  

Preparació: Posarem un cassó al foc amb la llet, l’aigua, l’ametlla en pols i el sucre, i ho anirem remenant, per tal de barrejar bé tots els productes. Quànt començi a bullir ho retirarem del foc i ho deixarem refredar. Quànt estigui fred, ho posarem al congelador i ho anirem remenant cada mitja hora, un cop fred ho servirem junt amb el gató d’ametlles. (Blocaires que vaigi de gust!!)

PASSEJADA PELS MUSEUS DE SITGES I DE VILANOVA

Museu Bilioteca Víctor Balaguer.

.-Miguel Utrillo.-

Oli sobre tela, obra realitzada per Santiago Rusiñol.

Encara que, hagués pogut posar moltes altres etiquetes en aquest “post” com ara; mirades, fotografia, carnaval, comparses, cinema, platja, ferrocarrils, ruta del xató… però en fi…, em declino amb la d’exposicions que és la que realment va portar-me fins a Sitges i Vilanova, junt amb els amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya –MNAC- a veure l’exposició de Miguel Utrillo en el seu 75è aniversari de la seva mort.

Aquesta vegada vaig deixar “descansar” la cuina.

" L’home de les grans idees i de les grans iniciatives per el país"

 Josep Palau i Fabre.

Miquel Utrillo neix a Barcelona, (1862) en un si d’una família compromesa amb el moviment lliberal i republicà que porta la família a l’exili a Franca per dues vegades. Cursa estudis de enginyeria a Barcelona, Madrid i París i és en aquesta última ciutat on exercirà de corresponsal de La Vanguardia i torna fascinat amb les arts que en aquesta ciutat si troben. Tal és així que, a les estades a París pren part amb els espectacles d’ombres xineses. A Montmartre viu junt amb Ramón Casas i Santiago Rusiñol els moments d’art i de il·lusions millors de la seva vida.

Fou l’introductor del cartellisme a Catalunya i també a Espanya, molts dels seus cartells ideats foren realitzats en solitari i a quatre mans junt amb Ramón Cases i també amb en Santiago Rusiñol.

En ple esclat del Modernisme i amb l’obertura d’ Els Quatre Gats, és l’animador d’aquest local, portant i dissenyant ell mateix, espectacles d’ombres xineses i també putxinel·lis i organitzant exposicions, i que, junt amb els articles escrits a les revistes modernistes; Luz, Quatre Gats i Pèl &Ploma és consolida com a crític d’art descobrint a joves talents com; Pablo Picasso i Isidre Nonell. Els seus escrits superaràn els 700 articles.

El Noucentisme que es respira en aquells moments i l’inspiració clàssica, porten a Utrillo a donar forma el que serà la casa Maricel que el milionari i col·leccionista Charles Deering l’hi encarregà. Utrillo, dins d’aquest marc de la casa Maricel segueix promocionant artistes i escriptors.

El pes obtingut de tots aquets elements artístics i la de les seves crítiques, l’hi atorguen la direcció artística de l’ Enciclopèdia Espasa escrivint dins dels fulls d’aquesta gran enciclopèdia un gran nombre d’artistes, consolidant-los per sempre més. Participà activament en la construcció i creació del Poble Espanyol per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. De la Exposició Internacional de Barcelona, també en fou un dels directors artístics.

Després de viatjar tota una dècada dedicada a tasques d’assessorament, retorna a Sitges. La mort de Santiago Rusiñol el 1931 donen a Miquel Utrillo un punt d’inflació,

és en aquesta població on Miquel Utrillo va dedica els seus últims anys de la seva vida, a treballar en la personalitat de Santiago Rusiñol i la relació que tingué amb el Cau Ferrat, col·labora en l’organització i documentació de les peces del Cau Ferrat, per tal que es pogués obrir al públic. El Cau Ferrat s’obri al públic l’any 1933.

Miquel Utrillo morir a Sitges a l’edat de 72 anys. Després de tota una vida dedicada a les arts.

Enginyer, pintor, decorador, crític literari i promotor artístic.

Per la tarda i després de dinar –entre altres coses “xató” - passejada per Vilanova i entrada quasi obligada al museu Víctor Balaguer, aquí si troba la biblioteca amb més de 25.000 llibres que el polític i escriptor va recollir al llarc de la seva vida.

La biblioteca fundada l’any 1884 manté l’estètica, al igual que les col·leccions originals, de manera que en endinsar-se dins de la biblioteca, es trobar-se i veure com era un museu al segle XIX. Fins l’any 1965 fou l`única biblioteca pública que va tenir la població.

Un complement important en aquest museu és la visió permanent d’una vintena de teles barroques, tant espanyoles com europees del dipòsit històric del Museo del Prado; El Greco,Ribera, Goya, Rubens o Van Dyck.


Pintors com; Ramón Martí Alsina, Joaquim Mir, Xavier Nogués, Isidre Nonell, ens ofereixen una passejada pel Romanticisme fins al Noucentisme, amb la visió personal de cadascún d’ells, junt amb l’època que van viure. Molts d’aquets pintors -i d’altres-, van deixar en vida les seves teles en donació, per tal de poder està al “costat” dels pintors del barroc i dins d’aquesta Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

(blocaires bona passejada¡¡.)

Les imatges de la Biblioteca Víctor Balaguer estàn baixades de; senyaldepagina.blogspot.com i de Vilanova.cat

La imatge de Miguel Utrillo de; Sitges.cat

MERCAT DEL NINOT. "El Porvenir" (1ª Part)

A l’antic municipi de Les Corts, i molt a prop del Hospital Clínic hi havia una coneguda taverna, l’amo de la qual, tenía una filla que es va prometre amb un xicot de La Barceloneta. En una de les trobades dels enamorats, a casa del seu xicot, la noia va veure com desballestaven un bell bergantí, cridant-li l’atenció el mascaró de proa del vaixell, que li recordar un ninot. La noia va demanar al seu promés i amics que salvessin del foc aquell mascaró de proa en forma de ninot, així ho varen fer i el van portar a la taverna del seu pare.

Carreters, camàlics, passavolants, veïns de Barcelona, curiosos…, tothom s’arribava fins el municipi de Les Corts, i entraven a veure/beure aquell bell mascaro de proa, no cal dir, que a l’amo de la taverna, el mascaró de proa, l’hi va servir d’un gran reclam. El Ninot. Nom que l’hi va quedar a la taverna, per distingir-la d’altres que si van establir.

Les necessitats de les Corts de proveir al municipi d’un mercat, eren obvies, es trobava en plena eixample i expansió del municipi i també l’únic mercat de l’historia que va tenir el municipi. “El Porvenir” fou el nom escollit i que va portà el mercat des de la seva fundació l’any 1893 i fins el 1931, que en establir-se la República, l’hi posaren el nom de l’antiga taverna, -en referència al mascaró de proa- per haver complert tant i tant bé la feina encomanada. Mercat del Ninot. 

L’any 1933 es va fer l’ inauguració oficial del mercat, -Mercat del Ninot- fent-lo cobert i perden la seva fesomia a l’aire lliure. La Gran Remodelació de l’any 1933 van deixar a bon cobert l’estructura arquitectònica del mercat, que està feta d’estructura metá.lica i tancament perimetral d’obra vista, esdevé un dels edificis més característics del districte.

El 1939 el nom del Ninot va ser abolit i retornar a l’ antic nom “El Porvenir”, encara que el nom del Ninot no es va perdre mai. Les veus populars -en general-, van donar-li la força que mai va a arribar a perdre.

En l’actualitat el mascaró de proa –El Ninot- es troba al Museu Marítim de les Drassanes. El Ninot, representa a un jove amb el nombrament d’ alumne de nàutica en una mà i la gorra de visera a l’altra, donant-l’hi un aire de pressa per embarcar.

Passejant per els grans passadissos d’aquest mercat, on a les parades, els clients s’hi aturen tot esperant el seu torn, em trobo amb les parades de carns; de vedella, de xai, de porc, al igual que els menuts i capipotes i els morros de vedella… ah¡… i els ous de Calaf, ¡…tot es digna de ser comprat¡.

Els números de pal del rellotge, on majestuós, senyoreja les parades i, aquestes, esperen l’hora de plegar tot festejant aquest moment.

Segueixo voltant i, fent parada a les parades del peix, em trobo amb l’agradable sorpresa de trobar-me amb les germanes bessones Mercè –la germana “gran”- i la Pepita, que des de l’edat de 12 anys –m’expliquen- despatxen peix en aquest mercat. Mentrestant, la Mercè, que em talla la tonyina, em comenta que els noms que els hi van posar fou perquè Mercè, és la patrona de Barcelona i, el de Pepita perquè per Sant Josep -19 de marc- era festa gran i així ho celebrarien per un igual... Sant Josep avui en día ja no és festiu... peró l’hi fem fer la crema catalana igual eh? –em diu la Mercè tot senyalant amb el tallant a la seva germana bessona. Abans de sortir, en una de les bacallaneries, vaig comprar uns morros de bacallà, els quàls els vaig trobar molt macos per fer-los amb una salsa de taronja... gràcies senyo, passi-ho bé... bon día!.

-.Bessonada de tonyina amb panses i una vinagreta.-

Ingredients: (per a quatre persones)

8 Talls de tonyina fresca.-

1 Clau d’espècia.-

100 Grams de panses de corint.-

1 Porro tallat a trossos.-

2 Grans d’all tallats petits.-

1 Culleradeta de pebre vermell.-

1 Fulla de llorer.-

3 Tomàquets.-

Julivert.-

Farigola.-

Per fer la vinagreta:

1 Got de vinagre agredolç.-

2 Gots d’oli d’oliva.-

1 Culleradeta de mostassa.-

125 Grams d’avellanes mòltes.

(també podem posar-li ametlles,

o 3 trossos de nous picats)

Sal.-

Pebre.-

Julivert picat.-

Ho prepararem més o menys d’aquesta manera:

Bullirem tots els ingredients amb aigua, excepte el tomàquet, que el guardarem per la presentació -i, per fer-li la “foto”- . Un cop bulli tot plegat, hi posarem els talls de tonyina deixant-lo entre cinc i deu minuts, passats tres minuts l’hi posarem les panses.

Un cop estigui cuit, ho traurem i ho deixem refredar. Tot seguit, al fons dels plats hi posarem el tomàquet tallat a rodanxes molt fines i, al damunt, la tonyina amanida amb la vinagreta. Ho servirem. (blocaires que vagi de gust)

Aquest “post” va dedicat a la Mercè –Cuina per llaminers- per trobar-se tant lluny i a la vegada tant a prop dels “blocaires” que ella segueix.