Encara que, no estic de vacances...

28 de juliol del 2014





     Ara, és un bon moment -encara que no estic gastat com l'acudit ni tampoc trec punta a les coses- per reposar a la cuina. La cuina a l'estiu, agrada poc, ho arreglem amb amanides fresques, gaspatxos, sopes fredes de meló, de síndria, vichysoar... ara veig que és un bon moment per "descobrir" noves receptes, "estudiar-les" per donar-les a coneixer i poder-les disfrutar i gaudir-les amb tots vosaltres.   També és un bon moment -per a mi- per canviar els estris de cuina, doncs el que són paelles, pots i alguna cassola, no aniran de vacances, sinó de jubilació forssada, per tant anirà bé, per canviar el "vestuari" culinari.
     Encara que no publiqui i no estigui de vacances, us vigilaré i estaré en contacte amb tots vosaltres. Gràcies i bones vacances per els que  estigueu fent-les i fins aviat.
   
JOSEPB.  -Menja de bacallà



Pastís de formatge fresc i albercocs



 Flor del albarcoquer

   L'albercoquer, és l'arbre conreat per obtenir el seu fruit. L'albercoc. 

   És durant els mesos de febrer/març que les seves flors s'obren per ensenyar els seus colors, blancs o  bé rosats. Malauradament aquestes flors, tant sols donaran un 20% de fruits.

  La pell de l'albercoc, d'un groc ataronjat i d'un tacte vellutat ens ajuda amb els seus colors a comprar-ne  i provar-ne la seva  polpa blanca i molt sucosa i d'un sabor molt agradable. 

  El principal país productor és Turquia (400.000 tones) seguit de l'Iran (250.000 tones) i a la conca mediterrànea, Itàlia (160.000 tones) als Paisos Catalans i sobre tot a les Illes Balears el seu conreu s'ha aprofita,  per fer-na les orellanes  aquestes, riques amb hidrats de carboni, és on els esportistes i excursionistes hi troben el  complement idoni en les seves dietes. 

   És del albercoquer que d'en Josep Carner en el seu poemari, Els fruits Saborosos, podem llegir: 


Diu Iris a Mirtila :
- Amiga , jo no sé...
¿ Tants d’albercocs li deixes
al vell albercoquer ?
- Oh Iris, prou m’agrada
menjar-ne pels camins
fent festa a la dolcesa
que em raja boca endins.
Però l’hivern arriba,
i vora el foc rabent
sentim a la teulada
ballar teules i vent.
I, bell atzar, la mare,
veient-nos entristits,
i com freguem els nassos
i con bufem els dits,
ens porta, riolera,
quan cau la neu a flocs,
un pot amb confitures
de préssecs o albercocs.       
                    

-.Pastís de formatge fresc i albercocs-.   



   Per fer la massa de brisa dolça:

   Ingredients: 

   250 grams de farina
   125 grams  de mantega (pomada) 
       2 ous frescos 
   La ratlladura d'una taronja o llimona, -al vostre gust¡¡- 
   Una pessigada de sal 

   Preparació:     

   Deixarem que la mantega, tingui textura de pomada, i ho remenarem junt amb els dos ous fins obtenir una crema lleugera i ben lligada. Tirarem la farina -tamitzada- i ho incorporarem a la barreja, ous/mantega, fins acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tant sols fins acabar de posar la resta de la farina. Un cop ho tinguem tot ben barrejat i formant una bola, ho deixarem a la nevera mitja hora i passat aquest temps, estirarem la massa amb un corró i col.locarem dita massa en el motlle escollit, untat amb una micona de mantega i farina  i ho deixarem al forn durant quinze minuts. La traurem del forn i la deixarem refredar. Reservarem. 



   Per elaborar el farciment: 

   Ingredients: 

      900 Grams de formatge fresc  ( Jo, he fet servir; El Cadí fresc
       1/2 kilo de albercocs (que siguin tirant a madurs) 
      300 Grams de sucre 
         4 Ous sencers 
         1 Ou  (el rovell) 
         3 cullerades rases (soperes) de farina
         6 Cullerades soperes de crema de llet

    Preparació:

    En un pot d'alumini l'omplirem d'aigua i posarem 3 albercocs -en deixarem 1 per adornar- i a poc foc, deixarem que s'estovin una micona i quant veiem l'aigua que canvia de color albercoc, tancarem el foc i els decantarem. 
    Dins un gran bol i amb una cullera de fusta treballarem el formatge -jo l'he desfet amb el braç eléctric- i el sucre fins que estigui ben unit i esponjós. Afegirem -d'una en una- les tres cullerades de farina tot evitant que es facin grumolls. D'un a un, també, barrejarem els 4 ous sencers i el rovell. Tirarem els albercocs a la preparació que estem fent i anem barrejant tot plegat, per tal que quedi ben incorporat  i tirarem una micona del suc obtingut i seguirem remenant tota la preparació. I per acabar les sis cullerades de crema de llet. 
   


    Abocarem la preparació dins el motlle i posarem el pastís al forn, -que el tindrem a la  màxima temperatura que dongui el forn-. Al cap d'un quart d'hora, vint minuts aproximadament el pastís, comencarà a enrossir, és en aquest moment que baixarem la temperatura del termóstat a 100 graus i el cap d'una micona mes d'una hora el pastís estarà acabat, per comprovar-ho el punxarem amb un ganivet. 

   Deixarem que es refredi a temperatura ambient i, un cop estigui fred, el posarem a la nevera. Adornarem amb els albercocs que tinguem reservats, per tal de que ens quedin unes "fotos" ben "guapes"¡¡ 

       
 (Blogaires... 
 ... que vagi de gust¡¡)


    De la fusta del albercoquer, aquest instrument anomenat; duduk típic d'Arménia i de l'Ásia Central. Escolteu, doncs la seva sonoritat, que  és de pau de serenitat, e inclús de meditació. 

Sopa freda de Sindria

21 de juliol del 2014






Sindriera en flor 


    La sindriera és una planta que s'estén per terra i també s'enreda cap amunt  i produeix un fruit; la Síndria, fruit aquest, de forma ovalada i pell verda, que també pot anar acompanyada de colors grocs. El seu interior de color vermell i amb llavors de color negre o marró intens, conté un 95% d'aigua i un 5% de sucre, tenint una gran quantitat de vitamina C. 
  La síndria no suporta les glaçades i necessita dos mesos i mig per arribar a madurar. Es diu que està madura quant el seu pes és elevat, és a dir; quant mes pes, molt més bona, contràriament al que és diu del meló. 

    Jo recordo de petit, la Festa Major de Badalona -15 d'agost- que en el badiu -pati,eixida- de casa i amb un gran cubell d'alumini amb aigua fresca carregada de pou, s'omplia fins d'alt, amb la síndria -a part d'altres productes- i si posava un bon tros de gel, que tenia forma de braç rectangular  i que s'anava a comprar per mantenir-la ben freda, per després de dinar tenir-la a punt i poder-la gaudir amb la frescor, igual que aquesta:

    .-Sopa freda de Síndria.-



Ingredients:
- 1/2 síndria
- 1/2 cogombre
- 1/2 pebrot verd
- sal
- oli d'oliva
- vinagre

Preparació:
   Treiem les llavors de la síndria i la trossegem juntament amb el pebrot i el cogombre. Després ho triturem tot bé i ho passem pel colador xinés. A continuació només hem de posar-hi la sal, l'oli i un rajolí de vinagre. És molt millor servir-ho ben fred. 

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 


Llom de porc (llaminera) amb prunes fresques

5 de juliol del 2014


 .-Flor de la prunera.-

   
  Fa pocs díes, vaig trobar per internet; Apadrina tu àrbol frutal, ho vaig trobar molt divertit i diferent, és a dir, una forma diferent de vendra la fruita, en aquest cas, fruita anomenada d'os, (albercoc, prèssec, nectarina, pruna...)


Prunera de la raça, Owen T.  

   
 Un cop fet tot el formulari per internet, van enviar-me a casa el certificat de apadrinament de dit arbre fruiter, concretament una prunera de la varietat Owen T, el nom del pruner, l'hi vareig posar jo: "Pepteia". Durant tot l'any, -un cop estigui feta la collita- m'enviarán les fotos del arbre amb tot el seu seguiment, és a dir; la caiguda de les fulles, (caduca) la poda, els tractaments...-

Primer enviament de fruita fresca... d'una qualitat i calibre molt acertada¡¡

   Junt amb el certificat, van enviar-me un tríptic amb les etapes del arbre fruiter, que tot seguit, aquí us les passo.

Prunera, Owen T. 
El cartell hi posa el nom del arbre apadrinat; "Pepteia"

    Los frutales  son de hoja caduca, de manera que tu árbol durante el otoño y el invierno tiene un aspecto “triste”. Es en este momento cuando se realizan las llamadas “poda de post-cosecha” , y “poda de invierno” que tienen como objetivo lograr que la planta pueda soportar gran carga de frutos  durante el mayor número de años posible.  La poda limita el tamaño de la planta a fin de facilitar la realización de otras tareas: cosecha, tratamientos sanitarios, aclareo, etc.  Además mejora y regula la cantidad, y por tanto la calidad, de los frutos, consiguiendo una distribución armónica de los mismos y favoreciendo la entrada de luz en su interior. También  consigue aumentar la vida útil de las plantas, reduciendo el número de ramas envejecidas.   
    
   [...]   (*)

LLOM DE PORC ( LLAMINERA) AMB PRUNES FRESQUES 



Ingredients:

  300 g de prunes fresques (Owen T., Claudies, Mirabolàs...)
     1 Filet de porc (llaminera)   
     2 culleredetes d'ametlles molgudes.-
     1 copeta de vi ranci.-
     1 culleredeta de julivert picat.-
    Oli d'oliva.-
    Pebre negre acabat de  picar.-
    Sal fina i gruixuda.- 
    Sucre morè (opcional) 




Preparació:
  
  Salpebrarem la carn, l'untarem amb oli i el  deixarem que es dori en una paella a foc viu per a tots els costats. Posarem en una font del forn i posarem la llaminera al forn, amb una mica de vi ranci, i el deixarem al forn al voltant  d'uns 30/35 minuts a 180º.
  Quant veiem que la carn està feta, la deixarem tapada en paper d'alumini i la reservarem. 
  Treurem els pinyols de les prunes i les tallarem en dos o quatre trossos, tot depenent del tamany.
   A foc viu, i tirarem les prunes amb l'oli calent. Tirarem un parell de culleredetes d'oli, l'ametlla, el julivert picat, i una micona de sal gorda, ho barrejarem tot plegat i ho provarem. Si el tastar-ho veiem que estan una micona àcides, i podem tirar una micona de sucre morè. Treurem una font i ho tindrem calent dins del forn.
   Tallarem la llaminera al gust, i tot seguit l'acompanyarem amb les prunes al voltant.



  (*)  Aquí he escrit una primera part del tríptic, en un altre recepta, també de prunes, escriuré l'altre part que he deixat per la següent recepta.