La Festa de la Sal de L'Escala. Pomes amb Anxoves

 Platja de L'Escala

 Festa de la Sal  2010

   Per la porta gran de la Badia de Roses, arribaven  el bergantins carregats amb el  valuós producte des de Torrevella –Horta Baixa del Segura-  

   Els timbres dels corns, anunciaven tot  rebufan per a tots els racons, l’arrivada dels bergantíns.

   Esperant en el portal de la platja,  es trovaben els veïns i veïnes de la població i,  aquella  flema s’eguantava amb el trencar de les onades als peus, tot mirant, com s’acostaven els bergantíns, a la Platja de les Barques.

   Els envàs del edifici de L’Alfolí,  (segles XVI-XVII) aguantaven l’entrada i sortida dels veïns i veïnes que entre crits i topades els uns amb els altres anaven deixant els sacs i omplint de muntanyes aquella única roca comestible. La Sal.

   Els dies posteriors, era presentada i repartida per les poblacions dels voltants i també, per  els pobles d’interior.     

   Aquell treginar era indispensable, per tal de poder conservar els aliments en bon estat per els seu posterior consum.

 Anxoves salades i envasades

    Des de fa 15 anys, ( segon cap de setmana de setembre) el municipi de L’Escala  -Alt  Empordà-  ha revifat aquesta festa, junt amb els antics oficis que acompanyaven l’indústria de la salaó  i conserves d’anxoves, d’aquesta població. La festa recopila un dia feiner d’aquesta població i on a la platja si troben, els veïns de la població tot  esperant els bergantins per tal de fer que l’espera sigui una festa. Avui en dia és una festa, encara que en temps passats, era un treball i una feina de la qual vivien moltes famílies.

    Un homenatge a totes aquestes persones anònimes que han fet possible que avui en dia, aquesta festa, sigui  una realitat. 

Pomes amb anxoves

   Ingredients:

     3 Pomes Golden
     Anxoves de L'Escala
     Mantequilla

 Pomes amb anxoves

   Preparació:

     Pelarem les pomes i els hi treurem el cor. Amb una mendolina tallarem les pomes a talls gruixuts i rodons. Tindrem una paella al foc amb la mantega i deixarem que es desfaci i tot seguit anirem col.locant les pomes que es vagin daurant de cada costat. Un cop tinguem totes les pomes daurades, les traurem  i les posarem en petits atuells i per sobra, col.locarem filets d'anxova. Ho servirem calent.

    P.D. Aquest plat, és un bon començament per fer l'aperitiu. Podem acompanyar amb una "foccacia" o també amb un troç de coca de forner. 

 Blocaires; que vagi de gust¡¡

Pastís de Xocolata Gelat (tipus Mousse)

 Flor del cacau

 Pierre Auguste Renoir (1841-1919) La Tassa de xocolata. Oli sobre Tela

                                                                 

     Fou a Méxic on presumiblament el cacau  -on després es pot  convertir amb xocolata- va  brollar fa 1500 anys aC. Els maies al segle III el barrejaven amb altres productes com; la vainílla, el bitxo o la mel.
  Els asteques el segle XI, ho consumien com a beguda freda i pròpia de les altes societats. S'explica que a les cerimónies i rituals, els reis i els déus asteques eren obsequiats amb aquest peculiar i apreciat fruit, a portes tencades i d'esquena al poble... potser d'aquí el nom de; menjar de reis?
     Avui en dia els reis i déus de casa nostre -i si no i hi són, ho podem ser nosaltres mateixos- podem tentejar i assaborir des d'un primer plat, que pot ser fet amb un Fricandó acompanyat amb un ratllat de xocolata, o bé podem fer una Font de xocolata i naturalment també, pastissos com ara aquest, Melindre de xocolata amb rom.
    Els berenars populars de Festa Major, per els reis de la casa, i, on la xocolata desfeta i té el seu concert d'aromes i sabors acompanyat amb melindres, pa, fruites... i el ventall inmens de  postres fets amb aquest  fruit, es força elevat.
    Podríem parlar i parlar de la xocolata molta i molta estona, peró bé jo  us deixo aquí,  amb aquest;

Pastís de Xocolata Gelat  

     Per fer la base de galeta, necessitarem;

   175 Grams de mantega pomada
   175 Grams de farina amb el llevat inclós 
     75 Grams de sucre fi
     50 Grams de cacau en pols

    Per fer la mousse, necessitarem;

   200 Grams de xocolata negra a troçets
   300 Grams de nata per montar
   150 Grams  de sucre fi
       4 Ous amb els rovells separats de les clares
       1 Tassa de café fort
      
    Per adornar el pastís, necessitarem un grapat de cireres confitades, encenalls de xocolata o bé la mànega pastissera amb una micona de nata que haurem apartat abans de incorporar-ho a la massa.
 
       Preparació:  

   Per fer la base de galeta, batarem la mantega i el sucre. Filtrarem la farina amb el cacau i ajuntarem la mantega i el sucre amb la farina/cacau. Deixarem aquesta massa en un motlle desmuntable i ho deixarem al forn durant 10 minuts (190º). Deixarem que es refredi i ho reservarem.
    En un atuell, muntarem els rovells amb la meitat del sucre (75 grams) i un cop tinguem els rovells d'ou ben lligats, incorporarem la xocolata, que  haurem desfet incorporant  la tassa de cafè fort  amb un atuell apte per anar al foc. Muntarem la nata fins que quedi apunt de cinta, sense que quedi massa compacta.
    En un altre atuell ben net i sec, (em de evitar que el separarar les clares dels rovells, aquets, no ens  quedin restes a les clares) muntarem les clares apunt de neu, posarem la resta del sucre a les clares i tot seguit,  col.locarem la nata al atuell rovells/xocolata i després les clares, barrejarem de baix a dalt amb molt de compte i ho col.locarem en el motlle desmontable -base de galeta-. Ho posarem al congelador al voltant de quatre hores, preferiblament si és per la nit.
     El traurem del motlle desmuntable deixant tant sols la base, ho decorarem amb les cireres, els encenalls   de xocolata  o be, la nata.  La part sobrant -si sobra-  la posarem al congelador.

    Bé, després d' assaborir aquest Pastís Gelat de Xocolata, -mousse- que us assembla unes Corrandes de la xocolata cantades per Jaume Arnella? doncs si és així, aquí us deixo uns fragments d'aquestes Corrandes.

Corrandes de la xocolata

    Xocolata si sabessis 

el que jo sento per tu

ben segur que et desfaries 

ni que fossis un roc dur.

I aquesta cosa que sento

 l'arrossego de petit

que preferia menjar-te 

més que no llepar-me el dit.

I quan era criatura, 

amb prou feines caminar, 

volia pa amb xocolata 

cada dia per berenar.

Ja més gran, si és que els meus pares

em donaven permís, 

jo sortia de parranda 

a la granja a fer un suís.

 

[...]

Fem treballar la memòria:

ja en el temps més antic

servia de cobertura 

per coca i pa de pessic.

Amb la motxilla ben plena:

bombons, trufes i torrons;

això no hi ha qui ho aturi:

       ja pots anar per aquests móns.

Com t'estimo, xocolata, 

presa, desfeta o en pols;

           valga'm déu, que bé que et poses

amb un traguet de vi dolç.

  (Blocaires; que vagi de gust¡¡)