.-Flor del cafetal.- |
.- Flor del cardamom.- |
El cardamom, és una espècia molt apreciada per la seva aroma -perfumeria- al igual que també al Orient Pròxim es fa servir per donar la benvinguda als forasters i que barrejat amb el café, donen l'agraïment i l'acolliment de compartir aquest esdeveniment tot desplegant l'increment de les flaires que si sumen.
El cardamom és després del safrà i la vainilla l´espècia més apreciada i també una de les més cares del mercat.
El primer país productor de cardamom és la Índia i la producció es queda quasi tota al país, doncs la Índia n.és una gran consumidora d'aquesta espècia.
Des de fa més de cinquanta anys Guatemala s'ha combartit en el primer productor/exportador del món, amb una qualitat/quantitat molt apreciada.
Com a usos medicinals, es fa servir per l'asma, inflamació de boca, és diürètica...
El café és la segona beguda estimulant més consumida del món, després del té.
Pot ser un dels cafès més coneguts des de sempre és el Moka...?
Doncs bé Moka, és una ciutat portuària del Iemen, i els primers cafés que surtien d'aquest port, deixaven l'aroma i les olors per a tots els racons d'aquesta ciutat. Els primers mercaders en sentir la seva flaire foren els venecians i fou l'any 1645 quan fundaren la primera cafeteria a Venécia, exposant a la ciutat dels canals les flaires dels cafés portats des de el Iemen.
Són moltes les diversitats tant en el món àrab com a Europa que prenen el nom d'aquesta ciutat per donar-l'hi el nom en els seus cafés.
Moka, també és un tipus de gra de café especial d'aquesta zona i molt semblant al cacau.
Bé, si unim aquets dos ingredients, podem trobar-nos amb l'agradable sorpresa d'aquest pastís de;
.-Cafè i cardamom-.
El café des de fa un temps jo no mi sento gaire bé amb ell, però aixó sí, l'aroma que desprén quan surt de la cafetera, no té discussió. El llegir aquesta recepta i veure que era café de cafetera, és a dir, el de sempre, el de cafetera italiana i tirat a dins de la massa, em van venir moltes ganes de fer-l.ho.
Un cop tingué les dues tasses de café fetes, va quedar decantat,-mentrestant s'escampava l'aroma-. En un atuell d'alumini hi vaig tirar els tres ous, remenats amb els 125 g de sucre, que el vaig passar per la batedora i la veritat, quedar molt més fi al tacte i al gust. Els 200 g de farina, junt amb una culleredeta de llevat amb pols tirades a cullerades grosses i remenant i amalgamant els productes, es va aconseguir una massa molt ben agafada. Després vindrien les dues tasses de café -que tenia decantat- el got d'oli, encara que hagués pogut posar-n'hi de girasol, vaig preferir posar-n'hi d'oliva, que la veritat queda molt més bo. Les dues culleredetes de cardamom. A mí aquesta espècia, em té el cor robat, doncs el que toca, deixa un perfum que barrejat -amb aquest cas amb el café,- és d'alló tant i tant agradable, prove-ho i ja m'ho sabreu dir. Bé, després de barrejar-ho tot ben barrejat tingué una mescla enganxada i ben fina.
En un atuell untat amb mantega, vaig tirar la massa al forn que estava encés a 180 graus i el tingué al voltant d'uns 45 minuts fins que vaig veure que es trobava aixecat i rosset -encara que calent, naturalment¡- amb consistència de deixar-l'ho refredar. Un cop fred vaig reservar una mica de sucre glas tot escampant-l'ho per a sobre. El resultat com podeu veure a la "foto", és molt agradable i d'un gust força suggestiu.
Tant sols em queda dir-vos que si el proveu ja m'ho sabreu dir, i mentrestant...
(Blogaires... |
... que vagi de gust¡¡) |