Feia dies, que volía fer callos doncs, com podeu comprovar aquí de tant en tant m'agrada anar a menjar esmorzars de forquilla i escorxador i si el plat m'agradat, faig la meva versió de dit plat.
Els callos, s'els coneix també (tot depenen del país i sobretot a l'América LLatina) amb noms com: mondongo, guatita, tripa, mishque, pancita, menudo...
Aquets que teniu a la "foto", són fets de la següent manera;
Un kilo de callos blancs
Un grapat de cigrons
3 Cebes de Figueres (grosses)
Un got de vi blanc
Tomàquets ratllats
Pebre negre
Claus d'espècia
Nou moscada.
2 fulles de llorer (llor)
Preparació:
Posarem els callos amb remull amb l'aigua i vinagre, els canviarem l'aigua i els deixarem fins l'endemà. Un cop escorreguts, els decantarem.
Posarem els cigrons amb remull i l'endemà els bullirem, els escorrerem (guardarem el caldo) i els decantarem.
Tallarem les cebes ben petites, amb una mica de sal i les posarem al foc fins que ens quedin ben rossetes, i tirarem el got de vi blanc i esperarem uns cinc minuts mes, fins que l'alcohol es disolgui. Ho tirarem en una cassola, (millor que sigui de terra) i l'hi posarem els callos per a sobre, el pebre negre, els claus d'espècia, la nou moscada, els tomàquets ratllats i l'hi tirarem una micona del caldo dels cigrons i les dues fulles de llorer (llor) i ho deixarem a foc suau al voltant de 45/50 minuts. Apagarem el foc i els deixarem reposar entre 10/15 minuts, abans de servir.
Podem, millor dit, hem d'acompanyar aquets callos amb un bon troç de pa per sucar¡¡
(blocaires; que vagi de gust¡¡)
Ara sí... que hi ha toca, quina vergonya Ana...¡¡ feia temps que et vaig demanar aquesta recepta per fer-la i entre una cosa i l'altre passaven els díes i la recepta sempre em quedava per fer... doncs ara, feta està i que menys que dedicar-te aquesta entrada per a tu Ana. La cocina de Bétulo.
Podría dir-te entre moltes definicions; incombustible, inacabable, inesgotable, interminable, infinita...
Però bé, acabaré donan-te les gràcies, per ser també col.lega de Bétulo i una bona seguidora d'aquest humil bloc que és; Menja de Bacallà. Gràcies Ana¡¡
.
.jpg)
2.JPG)
7 comentarios:
Ara veig la sorpresa, jejeje. Em preguntava que hauríes fet. Segur que estaven boníssims, es clar que un bon pa es necesari. Fa dies que no en faig, m´'has fet venir gana de fer-los.
Moltes gràcies per les teves amables paraules.
Petons.
que bons....però ara PROHIBITS que estem de dieta jeje
Què bóóóóó!!!
Encara tinc salivera, i vinga sucar-hi pa.
Un bon platet de callos amb una barra de pa Ummmmm
Una abraçada
Ana; La cocina de Bétulo- De tant en tant, un esmorzar de forquilla també m'agrada, aixó sí, sempre acompanyat d'un bon troç de pa per sucar¡¡
Ja veus que intento seguir-te sempre que puc, però com vull apuntar un comentari al teu bloc, ja tens un altre recepta... com et dic a la dedicatória; ets incombustible, interminable, infinita...
Salutacions Ana¡¡ :O) :O)
Lidia; -Mis platos favoritos- En el códic de circulació (per exemple) prohibit, és anar en direcció prohibida, aquesta no és pas una direcció prohibida, si es fa una sóla vegada o de tant en tant.
Moltes gràcies per deixar el teu comentari Lidia¡¡ :O) :O)
David; -Restaurantes con sentimiento- ho són de bons... i amb el pa a la mà, sembla un guerrer amb l'espasa i l'escut...
Ens veiem aviat¡¡ :O) :O)
Sión i Miquel; -Fem un mos- doncs sí... tot plegat... mmm... un espectàcle¡¡
Salutacions Miquel i Sión ¡¡ :O) :O)
MOLTES GRÀCIES PER ELS VOSTRES COMENTARIS, SEMPRE SÓN DE MOLT AGRAÏR I TAMBÉ AGRAIR-VOS LES VOSTRES PASSEJADES PER AQUEST BLOC.
Josepb. -Menja de bacallà-
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,