Pastís de Pastanaga i Nous

 Flor de la pastanaguera

      No us passa a vosaltres, que la pastanaga sembla la ventafocs de la cuina i no sabem on col.locar-la...? d'acord, em direu que si en una amanida, que sí amb una crema de pastanaga, que sí amb un suc... doncs, i, per qué no..., també, amb un pastís...? 

   La pastanaga, coneguda també  amb els noms de; carlota, safanória, carrota, apagallums, bufanaga...   és una planta que antigament, tant sols es feien servir les llavors per aromatitzar els plats (Iràn, Irak...) Es coneixia a l'edat mitjana i foren els holandesos el segle XVII que "domesticaren" la planta per conreu de producció. La seva floració va des de la primavera fins l'estiu. L'arrel de color taronja, és de textura molt cruixent quant està fresca i també, quant fem aquest pastís de pastanaga i nous descobrirem la textura de sabor, un cop sortir del forn. Qué... us bé de gust...? doncs si és així, necessitarem:   

   

Ingredients per fer el pastís per a 8/10 persones: 

    175 Grams de pastanagues  (*)

    175 Mil.lilítres d'oli de girasol

    175 Grams de farina amb la llevadura incorporada

    150 Grams de sucre moré

      50 Grams de nous trossejats 

        3 Ous 

La ratlladura d'una llimona o bé la d'una taronja 

Una culleredeta de bicarbonat 

Una culleredeta de canyella en pols 

1/2 culleredeta de nou moscada

Ingredients per a la cobertura: 

  

 350 Grams de sucre glas

 125 Grams de formatge cremós (Philadelfia, mascarpone...) 

   50 Grams de mantega

Preparació: 

   Posarem el sucre en un atuell d'alumini que sigui gran i dins l'hi posarem l'oli de girasol, els 3 ous i ho batarem amb una cullera de fusta fins que ens quedi totplegat ben integrat. 

   Ratllarem les pastanagues i les hi posarem junt amb la ratlladura de la taronja o bé la llimona -jo l'e posat llimona- i ho tirarem a la barreja oli de girasol/ous/ i després hi tirarem les nous i ho remanarem ben remenat. 

   Tirarem la farina tamitzada junt amb la llevadura, la culleredeta de bicarbonat, la culleredeta de la canyella en pols i la mitja culleredeta de nou moscada. Posarem tota la massa en un motlle i la col.locarem al forn, al voltant d'uns 40/45 minuts, passat aquest temps, el treurem del motlle i treballarem la cobertura. 

  

 Per fer la cobertura, desfarem una micona la mantega fins que ens quedi ben tova i seguidament i tirarem el formatge cremós, ho remanarem fins que ens quedi una barreja suau i cremosa i tot seguit tirarem el sucre glas i ho barrajarem a la barreja mantega/formatge. 

   Arrebossarem el pastís amb la cobertura obtinguda i decorarem al gust. 

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡)

   (*)  La pastanaga que he fet servir, és de pot (vidre) i l'he passat per l'aparell de la centrifugadora,  primer he rentat la pastanaga i després l'he passat per l'aparell, deixant la pastanaga al màxim seca d'aigua.   

   

        

     

    

Recomanacions Sant Jordi 2014. Pastís de xocolata amb gingebre (2 ª part)

Desig de xocolata, (editorial Planeta)
Autora;Care Santos.
Premi Ramón Llull  2014

 Sant Jordi i el drac (San Giorgio e il drago)
Rafael Sanzio ( pintat entre 1504-1506)
Oli sobre taula
Galería Nacional d'Art (Washington) 

  
 'Desig de xocolata', és l´història de tres dones que tenen com a vincle comú la passió per la xocolata i a la vegada, una xocolatera de porcellana blanca.

    Aquesta novel.la, està ambientada a l'actualitat, al segle XIX i al segle XVIII. La novel.la comença quant la xocolatera es trenca i s´acaba quant es fabrica.Tres ambients, amb tres dones, per situar aquesta novel·la i una xocolatera blanca que en algun moment de  les seves històries és vincle comú entre totes tres.

    El primer “desig”, es troba ambientada  en l’actualitat a Barcelona ( i també a la preolímpica)  i on la Sara envoltada d’en Max, -que serà el seu marit- i l’Oriol, es coneixen  en el curs de tècniques per a xocolaters. La Sara on sentimentalment i professionalment o té tot , encara que un problema amb el passat ho tindrà que resoldre.

   El segon “desig”, es troba al segle XIX i és aquí on el senyor Turull, fabricant de maquinària industrial, vol convèncer al senyor Gabriel Sampons, fabricant de xocolates artesanals per donar-l’hi la industrialització de la xocolata. L’Aurora, serventa de casa els Turull i sense cap aspiració social, però, un fet inesperat, porta aquesta dona a canviar l’argument d’aquesta segona história.

    La Barcelona de les estrenes d’òpera (Il Trovatore, Gillem Tell, Aida... )  i també l´industrialització de les empreses, entre elles les de xocolata (Casa Ametller, xocolates Coll...)  

   El tercer “desig”, cal buscar-l’ho al segle XVIII i on la Maria Anna, que és una xocolatera enfrontada amb tot el gremi de xocolaters de Barcelona, pel sol fet de ser dóna. Una comissió vinguda de França, l’hi volen comprar la màquina fabricada per el seu marit. Aquesta comissió formada per el secretari de Madame Adélaïde, -tieta de Lluís XVI- Victor Philibert Guillot, que l'hi escriu la crònica de l’estada a Barcelona a  Madame Adélaïde i que espira al càrrec de bibliotecari de palau, es trobarà immers, amb la comissió anglesa que també vol la màquina de fer la xocolata.   

  Abans d´acabar aquesta posada en escena d’aquest “desig”de llibre, m’agradaria parlar de la carta final del llibre, que l’hi escriu Madame Adélaïde a la seva germana Victòria, -filles del rei Lluís XV-on l’hi explica la visita a Sèvres per a la fabricació de la xocolatera que és la peça protagonitza d’aquesta novel.la i crec que val la pena escoltar-la i llegir-la, potser, mentre prenem aquest pastís de xocolata amb gingebre? que jo a la vegada –amb el permís de l´autora- m’he inspirat en l’apartat primer d’aquest llibre: 

Acte primer

Bitxo, gingebre i espígol

[...] potser tot sigui un esnobisme, com aquesta moda d’ara de fer bombons de coses estranyes,  com ceba o botifarra, que ja en són ganes. És clar que mira qui parla. Ella té un aparador de la seva botiga dedicat als productes d’Oriol Pairot (amb retrat d’ell i tot), i per descomptat el més venut amb diferència és la famosa capsa de bombons de tres gustos “Tres amics molt diferents”. Gingebre, bitxo, espígol quines coses. Aquesta barreja només se li pot acudir a l’Oriol, que és un geni.

.-Pastís de xocolata amb gingebre.-

Ingredients:

-300 Grams de xocolata negra 70%

-150 Grams de mantega sense sal

-6 ous

-40 Grams de sucre morè

-1 Culleradeta de gingebre

Preparació:  

   Posarem un atuell al foc amb aigua i un cop l'aigua estigui calenta, desfarem la mantega i tot seguit afegirem la xocolata. Remenarem bé fins que sigui ben desfeta. Separarem les clares dels rovells, batrem els rovells per una banda i les clares a punt de neu per un altra. Barrejarem la meitat del sucre amb els rovells i afegirem  la xocolata, remenant-ho bé. Afegirem el sucre restant a les clares i ho barrejarem  amb cura amb la barreja de xocolata i el gingebre. Ho deixarem al forn al voltant d'uns 20 minuts, en un motllo d’uns 20 centímetres. Un cop acabat, podem decorar amb sucre glaç o també amb cacau. 

(blocaires; que tingueu una bona diada de Sant Jordi i... 

que vagi de gust...¡¡) 

Recomanacions Sant Jordi 2014. Truites de riu farcides. (1ª part)

 "Tocar ferro..."

 Encara que ja fa dos mesos de la trobada blogera a Tarragona, (22 de febrer de 2014) si apreteu aquí, trobareu tota l'informació, i aquí també, d'aquesta trobada que es va fer. Podreu llegir amb noms i cognoms totes les persones que el van fer possible, junt amb les cases comercials i els blogistes que hi varem participar. Aaaahhh...i un altre lloc per donar-hi una ullada de la trobada, també ho podeu fer-ho aquí.

 .-Vittore Carpaccio.-
Sant Jordi i el Drac
Oli sobre tela (1516)
Sant Giorgio Maggiore -Venécia-

  Dins del farciment  que va haver-hi de regals, em va tocar un llibre de l'editorial Cossetània escrit per la  Coia Valls, Fogons de Tàrraco i signat per la mateixa autora i que, a la vegada, està inspirat amb el llibre de X. R Trigo: El somni de Tàrraco, d' Edicions 62. 

El somni de Tàrraco:

   L'arribada de l'emperador Octavi August a Tàrraco -any 27 abans de Crist- fa resplendir la ciutat amb monuments, teatre, circ... convertint  aquesta ciutat, amb una petita Roma. El tràfec per terra, per proveir de verdures, vins, olis, figues, mels...   i per mar, de tonyines, calamars, llagostes, cloïsses, espècies, llavors, vins de la Mediterrànea... junt amb les obres que si realitzen -aqüeductes, termes...- si sumen les conspiracions i les ànsies de benestar i de poder que es remarcarán profundament.

   Sul.la un jove enamorat de l'Adriana, filla del governador assessinat Manni i pare també d'en Lucà. Aquest, espira a ser el successor del seu pare, encara que abans té que solucionar uns problemes de molta envergadura, buscant com aliat en el Virgili soci i amic de'n Lucà.
    Lívia Drusil.la, esposa de l'emperador Octavi August, ajudarà a l'Adriana a treure en el Sul.la de la pressó, acompanyat de'n Trepso, fidel servidor de la Lívia Drusil.la.
    Lucius capità de la guàrdia personal del governador Manni, té una missió important, protegir la filla del gobernador assessinat, l'Adriana.

    L'escenari transcorra entre Tàrraco, (Tarragona)  Ilerda, (Lleida) Baétulo, (Badalona)  i les muntanyes d`Ausa (comarca d'Osona)  i on l'históric i documentat Antoni Musa i també el savi Perthus el Vell, viatgen per Ausa per tal de trobar les plantes i herbes curatives que l'hi donaràn el privilegi de combartir-se amb el metge personal d`Octavi August. 

    Aquest llibre, de fàcil lectura i capìtols curts, es fan ràpides les seves explicacions per tal de seguir els esdeveniments dels fets de les conspiracions i les ànsies de poder a l'antiga Tàrraco. 

Els fogons de Tàrraco:

    Amb aquest llibre, la Coia Valls, fa un menú especial per cada personatge de la novela, El somni de Tàrraco, és a dir; per el paper que desempenya cada personatge a la novel.la, la Coia busca un menú a la carta. Abans d'entrar amb el menús i amb l'ajut dels historiadors de l´época, dóna unes explicacions d'un dels productes més eveluats; El vi.
   Tàrraco, va ser un bon lloc de producció de vi, tal va ser així, que en un any van arribar a Roma, més de vint milions d´àmfores.
   Plini el Vell    fa el.lógis en els seus escrits sobre les qualitats dels vins de la Tarragonensis, en una de les seves frases ens diu; "el vi fa créixer la força, la sang i la calor dels homes". 

    La dieta dels romans, era bàsicament mediterrànea, cereals, vi, oli, hortalisses, fruits secs o frescos, llegums... encara que a mida que anaven conquerint més territoris, si afegien, també, nous hàbits de dietes, bé siguessin per les fronteres asiàtiques (espècies) o a través d'Egipte (pebres), la qüestió és que els hàbits habituals del romans, anaven canviant a mida que anaven conquerint i els productes, per tant, eren molt més variats.
    Peró bé, tornant al llibre de la Coia Valls, que és el que ens interesa,  he volgut mata dos ocells d'un tret. Recomanació d´un llibre -millor dit dos, encara que seràn tres, a la 2 ª part- i per altra banda fer un plat, de dit llibre, Els fogons de Tàrraco, l'assortit de plats que si troben, van molt lligats amb la funció que té cada personatge del llibre -El somni de Tàrraco-. Jo m'he quedat amb un dels menús del emperador Octavi August, que segons expliquen els seus historiadors, era de menjars simples i d'hàbits molt senzills amb les seves mengues.

Truites de riu farcides                          

       Ingredients: 

   2 truites de riu

    Per a fer la picada i el farciment: 

    Comí 

    Pebre en gra

    Menta  (*)  

    Nous 

    Mel

 

 Farcint les truites, abans d'entrar al forn

 Preparació: 

    

    Un cop tinguem les truites buides de tripes i d'espines, els hi posarem el farciment amb la picada de comí, el pebre negra, la menta, els nous, i la mel, ho lligarem tot ben lligat i ho col.locarem a dins de cada una de les truites. Les tancarem amb uns escuradents i tot seguit els hi posarem un raig d'oli d'oliva  i les posarem amb paper del forn i les podrem fer al  vapor. 

   També podem fer-les al forn.
   Traurem la pell i podrem servir. 

 Truites farcides, acabades de sortir del forn ("papillote")

                                                              

       
(*)  La menta, era considerada com un gran afrodisíac. En temps de guerra es va prohibir el seu cultiu i les infusions d'aquesta  planta per no debilitar els soldats. 

    

 (Blocaires, que vagin de gust i... que tingueu una bona diada de Sant Jordi!!) 

Pastís de taronja amb crema mascarpone

 
   El mascarpone, encara que és un formatge molt apropiat per a fer el tiramisú, (que és una de les receptes que tinc a pendents) l'he trobat molt apropiat per a fer aquest pastís de formatge i amb el gust de la taronja per tal de donar-l'hi un bon toc final en aquest pastís.
   El mascarpone, és un formatge típic de la regió de Llombardía. Formatge molt cremós i de textura molt suau al paladar i fet amb nata dolça i, com ja he dit, molt apropiat per a fer el tiramisú.
   Bé us animeu a fer-l'ho...?, doncs si és així, necessitarem:

   Ingredients:  (per fer el pastís) 

   200 Grams de farina

   100 Grams de mantega

     75 de sucre

       3 Ous 

       3 Taronges 

       1 Culleredeta de llevat en pols         

   Per fer la crema mascarpone: 

     500 Grams de mascarpone  (jo n'he pogut posar 450 grams, jejeje...)

     100 Mil.lilitres de suc de taronja 

       75  Grams de sucre

         3 Culleradetes de licor de taronja

          2 Ous

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡)

   Preparació:

   En primer lloc, batarem la mantega i un cop estigui flonja tirarem el sucre a poc a poc, els ous un a un, fins que obtinguem una crema ben lligada. Afegirem la farina barrejada amb el llevat en pols.
   Pelarem les taronges tot treient les parts blanquinoses de la pell. Filatarem les taronges i extraurem  el suc i el tirarem a la massa. Tirarem la massa en un motllo desmuntable d'uns 26 centímetres de diàmetre.
    Ho barrejarem tot remenant el formatge mascarpone, el sucre, els ous, el licor de taronja i el suc de taronja i tot seguit ho tirarem a la massa. Ho posarem al forn a 160 º fins que estigui ben daurat que serà al cap d'uns 40/45 minuts.