FRICANDÓ AMB RATLLAT DE XOCOLATA

24 d’abril de 2010

.-Fricandó amb ratllat de xocolata.-

Aquesta senzilla i a la vegada bona recepta, va passar-me-la l’Enric de, Ca l’ Assur, -bloc aquest per els que no el coneixeu, hi podreu trobar a part de bones receptes de cuina, bones cròniques de llibres i també bones recitades de poesia...-La Poesia Feta Veu-

Però bé, tornant a la recepta, que molts hi ha coneixereu, és un plat tradicional de la cuina catalana, on quasi sempre apareixen els bolets –moixernons, ceps, rovellons...- i és fet amb carn de bou o vedella. El fricandó és un plat que el podem fer el dia abans i podem reescalfar-lo quan mes convingui.

El sofregit amb variacions diverses, al igual que posar-hi el vi blanc, podem substituir-ho per una micona de vi ranci, i la picada, que en aquest cas, és feta amb una micona de ratllat de xocolata. Això sí..., sempre la carn que sigui tallada ben primeta i ben enfarinada.

Per fer aquest plat, necessitarem: (per 6 comensals)

- 12 talls de carn de vedella –Llata, crostó.
- 1 Ceba de Figueres.
- 2 Dents d’alls.
- 1 Got de vi blanc.
- Caldo.
- 1 Pom d’herbes aromàtiques (Llorer, farigola, canyella, julivert...)
- 1 Barra de xocolata amarg (50 grams)
- Farina (per arrebossar).
- Bolets.
- Un grapat de pèsols.
- Sal
- Pebre.
- Oli.

Per l’elaboració d’aquest plat, ho farem de la següent manera:
Salpebrarem la carn, l’enfarinarem i un cop estigui fregida a la paella, la reservarem.
En el mateix oli de la paella hi posarem la ceba tallada ben petita i també els dos dents d’alls tallats igual, un cop estigui estovat tirarem el got de vi blanc, tot deixant que redueixi.
En una cassola a part, posarem el sofregit obtingut,seguidament posarem els talls de carn que teníem reservats, el caldo, que el tindrem en un pot el foc calent, el pom d’herbes i ho deixarem que es faci a foc suau durant 30 minuts. 10 minuts abans d’acabar afegirem els bolets, els pèsols i el ratllat de xocolata. Rectificarem de sal, si convé.
(Que vagi de gust!!)

19 comentarios:

paco ha dit...

josep, ché en aquesta recepta mas embolicat, nó tinc mes remei que fer-la, la combina-çió de coses que tráu me és molt atractiva .....

abraçades paco

mercè ha dit...

UMMMMMMMMMMMMMM...per sucar-hi pa!, això de la xocolata en els guisats ja és ben curiós.Tinc una amiga que en posa a les faves a la catalana i queden boníssimes!A reveure Josep!

Gemma ha dit...

Si la recepta es de l'Enric, segur que surt molt bona, que aquests guisats son la seva especialitat ;)
El fricando es un plat tradicional molt de casa nostra, poques son les families que no tenen la seva propia versio, oi? Amb el toc de xocolata ha de quedar fantastic, a casa no n'hi posem mai. I els moixernons... gairebe el millor del plat!

Margarida ha dit...

Em pensava que amb la xocolata quedaria un suquet més fosc i veig que té un color ben bonic!
No em preguntis per què, però no n'he posat mai al fricandó ni a cap altre plat salat. Hauré de reciclar-me!
La meva versió del fricandó també porta patates, perquè als que no són gaire amants de la carn, es distreuen menjant els bolets i les patates.
Una abraçada

Carme ha dit...

Ondia Josep,
Que boníssim ha d'estar amb la xocolata. El fricandó és un plat que repetim molt a casa, doncs sobretot perquè el faig el dia abans, com tu bé dius, a banda també hi afegeixo unes mandonguilles.
Ara probaré a fer-lo així.
Una abraçada.

ELS PEIXOS ha dit...

Caram Josepb!!!! Aquest Enric de cal Assur ...quines receptes tan bones que et passa , oi??
Per què será??

Cristina ha dit...

El fricandó és un dels meus plats preferits, em recorda la meva àvia que en feia un de molt bo. Jo no hi he posat mai xocolata, el proper dia que en faci ho provaré.

Fem un mos ha dit...

Si senyor un plat de tota la vida i boníssim, nosaltres no li posem xocolata, però amb cama-secs (moixernons per la majoria de barcelonins) esta mortal.
Petons

ANNAFS ha dit...

molta gent posa xocolata als estofats, jo no he fet mai, però segur que li dóna un toc molt bo.

Dolça ha dit...

Ei Josepb, aquesta vegada si! l'espessiment de les salses amb xocolata era una de les maneres de cuinar de la meva àvia, i el seu fricandó era insuperable! M'imagino que com ho deu ser el teu!

per cer que Ca l'Assur és un dels blogs que anem freqüentant!!
PTNTS
Dolça

Francesc ha dit...

Una recepta boníssima! Això d'usar la xocolata és molt bona idea de la nostra cuina. Salutacions

Josepb. ha dit...

Deu-vosguard a tots els que entreu, i com sempre gràcies i sigueu benvinguts en aquest bloc.

Paco; -Pau&Vell- D'aixó es tracta Paco de que sigui atractiva a la vista... i naturalment al paladar. Una abraçada cap a Crevillent¡¡. :-D

Mercé; -Destepant cassoles- Recordo que la xocolata és dels primers berenars, que crec qe tothom a provat... si el pujem a nivell de dinar, amb aquest cas un suquet amb el fricandó i posar-hi una micona de xocolata ratllada... com dius tú Mercé al principi...UMMMMMMMMM...
Una abraçada Mercé¡¡ :-D

Gemma; -La cuina de casa- és un plat que amb més o menys combinacions, sempre té un resultat satisfactori i, aquest no és menys envejable.
Els moixernos -i els bolets en general- crec que totes les expresions de el.lògis sobren, no et sembla?. :-D

Margarida; -El món de la cuina- Aquest fricandó -"foto"- tant sols porta una micona de ratllat de xocolata, per tant el color no varia gaire, encara que si és vol fer més "tantador", podem ratllar-ne una micona més. Patates i bolets acompanyen molt bé amb el suquet. Una abraçada cap a Tiana¡¡ :-D

Carme; -Cuinetes Carme- Per el que estic llegint, el fricandó té moltes versions i aquesta -teva- n'és un altra. Si el fas amb xocolata ja m'ho sabràs dir. Una abraçada Carme¡¡. :-D

Josepb. ha dit...

Dolors; -Els Peixos- Doncs ja ho veus... quines coses més i més rebones que sap fer...
Segurament serà, per que ell al igual que jo, ens agrada la cuina de sempre amb el gust de sempre.
Un petò Dolors. :)

Cristina; -Crijoarmael- Els gustos d'abans, fets igual ara... el que és bó i de sempre, sempre ho serà.
Ja m'ho sabràs dir, quant el facis amb xocolata Cristina.
Fins la propera¡¡.

Sión i Miquel; -Fem un mós- Els moixernons, una delícia sens cap dubte, encara que no mortals... els que són mortals de debó, tant sols es poden menjar una vegada. jejejejeje.... :-D

Anna; -M'agrada cuinar- La xocolata l'hi dona un toc diferent al fricandó... pòtser... exótic... potser... afrodisíac...? s'ha de provar, no et sembla?.
Una abraçada cap al Berguedà.

Dolça; -No tot són postres... a la cuina- Les nostres àvies, van deixar una herència culinària, molt i molt sàvia, i aquest plat n'és una bona prova.
Ca l'Assur n`és un altra herència molt remercable a seguir.
Una abraçada cap a Reus¡¡

Francesc; -A la taula i al llit, el primer crit- Doncs t'ens tota la raó Francesc, per espassir les salses..., per donar-hi un bon gustet a la carn...en el suquet, i per disfrutar d'un plat de sempre amb els que més estimes.
Records a l'Oretto¡¡. :-D

El cullerot Festuc ha dit...

M'encanta el fricandó!!!! i si la recepta és de l'enric ens l'haurem d'apuntar! :)
Petunets,
Eva.

xisca ha dit...

Josep, a ca nostra el fricandó l'hem adoptat per sempre més quan el vàrem tastar amb picornells ( que li deim noltros) . Vàrem pactar que mai més empraríem els picornells per res més que per fer fricandó . Ara no ens quedarà més remei , que dels picornells que tenim conservats de la darrera tardor fer la vostra versió ( teva i de l'Enric).

Moltes gràcies per a compartir-la

Una abraçada

Mercè ha dit...

Això de posar xocolata als guisats abans es feia bastant, oi? Jo no ho he fet mai, però si tant tu com l'Enric ho recomaneu, serà qüestió de provar-ho! Un plat de sucar-hi pa!

Josepb. ha dit...

Eva; -El Cullerot Festuc- El fricandó, és un plat que et pot solucionar el dinar amb familia, doncs és un plat que podem deixa-ho preparat el dia avans i tenir-ho ben reposat per el dia després.
Un plat per apuntar-ho i tenir-ho present. PERTUnets també Eva¡¡
:-D

Xisca; -La cuina de Son Fe-
Quin "im"pacte més contundent, el veure que el fricandó el feu amb els picornells -rossinyols com l'hi diem per allà- d'un gust extraordinari... i quin "im"pacte, em dóna també, que puguis -junt amb els piconerlls- versionar-ho amb el toc de la xocolata.
Un plaer Xisca, salutacions a Alcudia¡¡ :-D

Mercé; -Cuina per llaminers- Plats de les àvies, d'aquells plats de sempre, i també d'ara, amb el toc de la xocolata, per sucar-hi pa, però amb el gust del guissat.
M'ha semblat una bona recomenació. Salutacions Mercé¡¡.

Anònim ha dit...

Just want to say what a great blog you got here!
I've been around for quite a lot of time, but finally decided to show my appreciation of your work!

Thumbs up, and keep it going!

Cheers
Christian, iwspo.net

Josepb. ha dit...

Christian; Molt agraït per els teus elógis, envers a mí amb el meu blog. Quànt paseguis per aquí hi trobaràs, el que espero que com jo hi trobaràs el que t'agradi.
Salutacions¡¡ :-D



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,