Cebetes del platillo, macerades

 

   Després de veure el blog de;  La cuina de la Isabel i veure les cebetes del platillo,  jo també m'he apuntat amb aquestes cebetes i els he fet amb maceració, i tant  serveixen per fer l'aperitíu com  també fer-hi el vermuth La fórmula per fer-les, (encara que tothom pot tenir les seves "formules magistrals",) poden ser d'aquesta manera:  

     Al foc hi tenía una olla amb aigua i sal  que començava a bullir. Mentrestant les cebetes del platillo les vaig pelar i a cada punta de dita cebeta l'hi anava fent una petita creu. Un cop van està llestes, les vaig tirar dins l'olla (que ja estava bullint) i varen està 3 minuts, per tal de que estiguessin  una micona escaldades, sense arribar a està toves del tot.

   

   En un pot de vidre, i vaig tirar 1 litre i mig d'oli de girasol i a dins l'hi vareig tirar, també, un grapat de  pebre negra en gra, anís estrellat (6 estrelles) un grapat de sal, dues fulles de llorer, una branca de canyella, 8 claus d'espècia, i totplegat ho vareig remenar tot ben remenat i tingué el pot tancat durant 15 díes, de tant en tant, l'hi donava una sacsejada i el tornava a deixar en el seu lloc un altre cop.         

   Passat aquest temps, estaven a punt per acompanyar-les per fer l'aperitiu, al igual que també fer-hi el vermuth. Podeu assaborir-les soles o amb un raig d'oli (de la maceració) per a sobre i la veritat, que si les feu, són molt i molt bones i fàcils de fer. El seu preu, són molt assequibles. Aquestes de la "foto", són comprades al mercat de Tordera (diumenge) i en varen costar a 1 euro el kilo...¡¡ sí, sí... ho heu sentit bé, a 1 euro el kilo¡¡.

    Un altre tongada que tinc per fer, les deixaré per posar-les en el rostit.

 (blocaires; que vagin de gust¡¡)

Flam de fruites (agar-agar)

    Aquesta vegada, he volgut publicar aquest flam de fruites, obtinguda de les algues agar-agar, gelatina vegetal d'origen  mari.
    Les algues, estàn presents a l' Extrem Orient -Xina, Vietnam, Japó...-  des de temps molt antics, i ha estat dieta de moltes generacions d'individus. Un dels plats més emblemàtics, cuinat amb algues, és el suhsi, embolicades amb l'alga nori, molt apropiada per aquest fet.
    Les algues van ser portades a Europa el segle XIX, encara que avui en dia es cultiven a molt indrets.
    Aquesta de la fotografía, és amb floquets d'agar-agar, comprades en cases de dietètica, no és complicat de trovar-les i el seu preu és molt assequible.
   El nom d'agar-agar, bé del malai agar-agar, que significa, gelea... una bona textura per el paladar, i un bon postre, per després de sopar, gens enganxós, de bona digestió i molt  refrescant.

   Ingredients: 

    5 culleredetes de café  d'agar-agar (una bosseta)
    Mitja llimona (el suc)
    1/2 litre de suc de poma
    Un got de suc de  pera
    Uns grans de reïm
    Una poma
    Una pera

   Preparació: 

   Posarem els floquets d'agar-agar, en un pot al foc, junt amb el mig litre de suc de poma, el got de suc de pera i el suc de mitja llimona, i anirem remenant fins que l'agar-agar es desfaci, tot seguit tirarem els trossets de poma tallats a quadrets petits al igual que també els talls de pera, i els grans de reïm sense deixar de remenar. Un cop ho tinguem tot ben amalgamat, ho posarem en un o varis motlles, i ho deixarem a la nevera un parell d'hores per tal de que quedi ben enganxat. El treurem del motlle amb una micona d'escalfor al costat del foc, el posarem a sobre d'un aparell adeqüat, i el podrem adornar amb quatre ametlles torrades, pelades i fetes pols per a sobre, encara que jo no les tenía, i he posat aquets quatre nous.

 (Blocaires... 

 ...que vagi de gust¡¡)

Carquinyolis d´olives negres i nous

   Uns carquinyolis a l'hora de prendre un café o un té, sempre són benvinguts, encara que també és poden mullar amb un gotet de vi dolç per estovar-los una micona. En canvi aquets amb olives negres i nous, són diferents a l'hora de menjar-los, -també es poden menjar sols, naturalment¡- els he provat amb l´hummus que vaig preparar i untats a sobre dels carquinyolis, al portar-los cap al paladar, es forma un contingut de sabors tant profitós que val la pena saborejar aquest moment sempre sense perdre l'il.lusió de que són molt facilets de fer i naturalment encara més fàcils de menjar.

   Per altra banda si apreteu damunt de la paraula carquinyolis -i també la mateixa paraula de l'esquerra- al principi d'aquesta entrada, trobareu la recepta fets amb la fórmula tradicional -jo els faig quasi sempre amb ametlles- que són potser, la manera que quasi tothom fem, encara que com diuen; "cada maestrillo tiene su librillo".Aquets són agafats del blog; El taller de cuina, que elaboren, l'Alba i el Jordi  i els vaig trobar molt interessants a l'hora de fer-los i també -com ja he dit- de menjar-los¡.

   Si aneu el seu blog, trobareu la recepta, però si voleu aquí a sota, també trobareu la recepta que tot seguit us la passo, per si us animeu a fer-la, doncs ja veureu que són molt facilets de fer, i queden molt bé per acompanyar l'hummus, per untar amb sobrassada, amb crema de formatge, aperitius...

   Ingredients:  (Per uns 30/35 carquinyolis)

   100 Grams de farina

    50 Grams de sucre

      2 Ous (un per fer la massa i l'altre per pintar)

      1 Grapat d'olives negres

      1 Grapat de nous

      Sal i pebre

   Preparació:

   Tirarem un ou amb el sucre, hi afegirem la farina, la sal, i farem una massa homogènia. Tallarem les olives a tires i les afegirem a la massa, junt amb les nous.

   Formarem unes barretes d'aproximadament 3 centímetres d'ample per un centímetre d'alçada. Pintarem amb l'ou i les salpebrarem. Enfornarem les barretes al voltant d'uns 15 minuts a 180º.

   Traurem les barretes del forn i les tallarem a biaix fent unes petites llesquetes d'un centímetre de gruix. Les tornarem a enfornar 5 minuts més per tal de que quedin torradetes i cruixents.

 (Blocaires...

 ...que vagin de gust¡¡)