Morros de bacallà amb botifarra dolça cuita -Gitour 2016-

  El passat 9 d'abril es va celebrar  El Gitour 2016, organitzat per la Mónica Tarradellas del blog; Ensucrat, i amb la col·laboració del Gremi de Carnissers i Xarcuters de Girona  i també del Gremi de Flequers Artesans de les comarques de Girona. 

 (Aquesta fotografía, està extreta del blog; Ensucrat,
 de la
     Mónica Tarradellas)

  Els Carnissers i xarcuters, van oferir una gamma de productes al igual que també varen donar a  conèixer la botifarra dolça fresca i també l'envasada cuita.
   Per la seva part, els fleques artesanals ens van donar a conèixer el Pa de Tramuntana i, Es farina de Girona.  

   Amb els lots de productes que ens varen obsequiar, jo per la meva part i fent el.lógis en el meu blog, m'he he atrevit a fer aquets:

.-Morros de bacallà amb botifarra dolça cuita.-

   Per fer aquets morros vaig necessitar: 

   2 morros de bacallà no gaire grans

   1 ceba grossa de Figueres

   Botifarra dolça dolcus  cuita i envasada 

   2 figues seques
   tomàquets (per adornar) 

   farigola fresca

   farina (per arrebossar)
   unes escates de sal Maldon

   La forma que ho vaig fer: 

   Vaig tenir el morros tres dies amb aigua canviant-l'hi  l'aigua tres cops el día -tirant a insípid-, passats aquets tres dies, insistir posant el bacallà sota l'aixeta per tal que quedés més dessalat. 

   En una paella amb l'oli calent, i un cop enfarinat el bacallà el tingué a la paella just que canvies de color, el vaig decantar. 

   A la mateixa paella, vaig posar la ceba de Figueres tallada ben petita, un cop rossa, vaig posar-la en un paper absorbent per tal que deixes anar l'oli acumulat.

   En un plat blanc i vaig tirar la farigola fresca adornant tot el plat, fent un llit amb la ceba i tirant-l'hi una mica del suc de la botifarra dolça, a sobre els dos talls de morro de bacallà, un altre rajolí del suc de les botifarres i al costat, els trossos de la botifarra dolça tallada a discs, les dues figues seques obertes, per tal de donar un toc dolç al plat i per acabar, els dos tomàquets per donar-l'hi el color. Finalment unes escates de sal Maldon per a sobre del bacallà.

 (blogaires; espero i desitjo que sigui del vostra gust¡¡) 

   En nom de la Teresa, la meva parella, i en el meu propi, donem les gràcies a la Mónica per l'organització, al gremi de Carnissers i Xarcuters de Girona, al gremi de Flequers Artesans de les comarques de Girona i també al Vichy Català, les seves explicacions al igual que també per els lots de productes que ens van regalar.
    Moltes gràcies a tots  un altre cop,  salutacions i una abraçada cap a Girona¡¡

    

   

Faves al gust del vermuth

.-Flor de la favera.-

 
   Aquesta planta, molt conreada a Catalunya, es sembra a partir del setembre fins al novembre. Encara que els pagesos i els entesos amb la qüestió, ho fan més concretament entre el 12 d'octubre, el Pilar, i Sant Lluc que és el 18 d'octubre.
   Les seves flors apareixen a finals de marc fins a principis d`abril i és des de finals d'abril i tot el mes de  maig on podem assaborir els seus  fruits. Les faves. 

   Les faves, són riques amb proteines, en un  30%, i són molt apreciades per els vegetarians i els vegans.

   Aquestes que us presento aquí, són fetes de la següent manera:

   A la cansaladeria de confiança que vaig a comprar, me'n dogué un tall de cansalada no massa gruixut i també un tros de botifarra negra.
   El diumenge és mercat setmanal a Tordera i allà els pagesos de la zona, i de la mateixa Tordera, porten bons productes, les faves van ser un bona proposta per agafar-les, i dit i fet, una bossa amb tres kilos de faves van ser carregades, junt amb dos poms d'alls tendres, i també 6 pebrots vermells per fer escalivades, pomes i peres... però bé, no ens desviem del tema...

   L'endemà, i un cop pelades les faves, dins d'una cassola de terra i amb l'oli un cop calent,vaig tallar els alls tendres i la cansalada a daus petits acompanyats amb una mica de farigola, quant els alls i la cansalada van  enrossir, vaig tirar-hi la copeta de vermuth, deixant-ho cinc minuts més per tal que s'evapores l'alcohol. La veritat que començava a fer molt bona olor aquest principi de plat...Tenia l'aigua calenta preparada en un altre atuell d'alumini i n'hi vaig tirar una mica junt amb les faves, just que quedessin cobertes, les fulles de la menta per acabar de perfumar la cassola...mmmm... de veritat que sí... i estigueren reposades d'aquesta manera 25 minuts. Quant portaven 15 minuts vaig tirar-li la botifarra negra. Agafant la cassola amb uns agafadors i després sacsejant-la, les faves estaven quasi al punt, dic quasi, doncs, l'hi faltava tirar la sal i també el pebre, sembla que ara si...1 minut a foc viu i llestes per provar-les.

 Blogaires; que vagin de gust¡¡ 

 

Terrines de pasta brisa amb crema de maracujà (Flor de la passió)

.-Flor de la passió.-
(maracujà)

    Aquesta flor, va ser descoberta el segle XVII al Perú, i sembla ser, que a l'època del Papa Pau V, va rebre aquest nom.
    Simbòlicament el Papa va veure a la flor la representació de la passió de Jesucrist. La flor evoca la corona de Jesucrist, els estams les 5 ferides del seu cos, els 3 estils -prolongació dels ovaris de la flor- els claus de la creu i els pètals als 12 apòstols.
   Una manera molt subtil de conseguir feligresos... sigui com sigui, el nom de la flor encara avui dia, es coneix amb  aquest nom.

  Personalment la trobo una flor molt el.legant, és ornamental, la podem cultivar  a casa, floreix a l'estiu, es enfiladissa, necessita molta aigua i sol constant i el seu fruit, és d'un gust tropical i encisador al paladar.

.-Fruits del maracujà al arbre.-

 Els fruits d'aquesta flor,-del tamany d'un ou- són carnosos i amb moltes llavors, és pot menjar acabada de collir al igual que també es poden fer macedònies i melmelades.

.-Fruits del maracujà oberts.-

  La polpa de color grog, és molt apreciada per fer-hi batuts al igual que també, és molt rica amb vitamina C.
  Acabada de collir es pot menjar a tall de boca inclós les seves llavors, si es prepara amb salses o amb aquest cas amb cremes, és recomenable treure-li les llavors.

     Ingredients per la massa: (terrines)

   250 g de farina
   125 g de mantega (consistència pomada)
       2 ous
   ratlladura de llimona
   una pessigada de sal

     Preparació de la massa:  (terrines)
   
   En un atuell, posarem la farina junt amb la mantega, els dos ous, la ratlladura de la llimona i la pessigada de la sal, primer amb una forquilla de fusta, desprès amassarem amb les mans fins a obtenir una bola. Ho taparem amb plàstic film i ho deixarem reposar en un lloc càlid.
   Passada mitja hora, aplanarem amb el corró i tallarem amb el talla pastes, posarem aquesta massa en els motlles adequats -jo faig servir els d'alumini- els posarem al forn 10 minuts a 180 º  i passat aquest temps, les treurem.
 
   Ingredients per la crema de maracujà:  (per uns 450 g aproximadament)

   150 g de polpa de maracujà  (8/9 peces dels fruits)
   125 g de mantega tallada a daus
   175 g de sucre extrafí
       4 ous
   1 culleredeta de suc de llimona

    Per fer la crema de maracujà: 
   
   Posarem al foc un pot d'alumini amb aigua un cop estigui calenta posarem un atuell a sobre -bany maria- amb els 150 grams de la polpa de maracujà junt amb les llavors, la mantega, els ous, el sucre i el suc de la llimona. Deixarem que es vagi escalfant a foc lent al voltant de 15/20 minuts sense deixar de remenar fins aconseguir una crema espesa i brillant. Colarem la crema (és aquí on separarem les llavors de la polpa) i la posarem en un atuell tot deixant que es refredi. Un cop freda omplirem les terrines de la pasta brisa amb la crema de maracujà. Ho podem adornar amb groselles per donar-hi un color que ressalti a la crema.
   Podem guardar les llavors i un cop rentades i netes col.locar-les damunt de la crema, l'hi donarà un to cruixent.

 (Blogaires; que vagin de gust¡¡)

 


 
 
 


   

Pastís de formatge amb melmelada de nabius

 flor de la nabiuera

   
     El nabiu, és el fruit del arbust  de la nabiuera. Aquest arbust creix a llocs obacs del Pirineu. El seu fruit de color blau per fora i vermellós per dins, és un bon comestible i tant es pot menjar cru, com també si poden fer melmelades.

 Fruits de nabiu

  A la nabiuera també se la coneix amb el nom de, raïm de pastor, i com una posada en escena a l'alta muntanya, el pastor recull forçes amb els nabius mentre vigila els remats i, aquets, van mossegant  dels arbustos aquets fruits del bosc donant el sabor a la llet.

Pastor guiant  les seves ovelles

  Un segon acta a les cuines de casa nostra muntant i posant en escena un gust directa d'aquest pastís amb les flaires de l'alta muntanya, pot donar-nos aquest resultat.

 Ingredients per el farciment: 

       1 k de formatge per untar
   400 g de sucre extrafi
   200 g de melmelada de nabius
       6 cullerades de nata (35% m.g.)
       5 ous (sencers)
       3 cullerades soperes de farina
       2 ous ( només els rovells)
       ratlladura de taronja o llimona

 Ingredients per fer  la massa brisa dolça:

   250 g de farina
   125 g de mantega (consistència pomada)
       2 ous
    ratlladura de llimona
    una pessigada de sal

       

    Ingredients per  la melmelada de nabius:

      400 g de sucre
      200 g de nabius
          2 culleradetes de suc de llimona
          1 canó de canyella
      l'aigua que necessiti

   Per fer la melmelada de nabius:

      Posarem un pot amb aigua i un cop estigui calenta, posarem els nabius i deixarem que es desfacin junt amb el sucre, sense deixar de remenar. Quant es comencin a desfer, tirarem les dues culleradetes de suc de llimona ho remanarem una mica més fins que es desfaci del tot. Ho deixarem refredar amb el canó de canyella.

 Preparació de la massa brisa dolça: 

    En  un atuell posarem la farina junt amb la mantega, anirem remenant tot plegat afegirem els dos ous i la ratlladura de la taronja o la llimona i la pessigada de la sal, fins que ens quedi una bola, la deixarem sense treballar-ho massa. La guardarem  tapada mitja hora, reservarem.
   Mentrestant per fer el farcit posarem el formatge d'untar en un atuell, l'hi posarem el sucre -jo el passo per la batadora elèctrica- les tres cullerades de farina, els cinc ous, d'un en un, sense deixar de remenar, tirarem tres cullerades de melmelada de nabius, que trencarà el color blanquinós del pastís, la ratlladura de la taronja o llimona, els dos rovells d'ou i finalment les sis cullerades de nata.

  Agafarem la massa reservada i l'estirarem amb el corró, punxarem la massa amb una forquilla,  la  posarem al forn 10 minuts a 180º passat aquest temps la treurem i tot seguit i tirarem el farciment del formatge. Posarem el forn al màxim que ens dongui de temperatura durant 15 minuts, passat aquest temps el deixarem a 100º  45/50 minuts.
     Millor que el deixem un dia per l'altre i veureu com es treu del motlle d'una sóla peça. El podem acabar d'adornar amb una mica mes de melmelada de nabius.  

 

Seitons arrebossats

 

      Fa pocs dies, vaig anar a veure a la meva peixatera de confiança i vaig veure que tenia els seitons  que els estava netejant i també netejava unes espines de peix i uns caps de rap. Va posar-m'ho en una safata de plàstic i  l'hi vaig pagar junt amb els  seitons.

    Quant  vaig  arribar a casa, vaig posar dos litres d'aigua a bullir i a dins vaig col.locar-hi les espines i el caps de rap, amb dues fulles de llorer. Va està bullint a foc baix, dues hores i mitja.

    Un cop fred el vaig colar i amb envasos de plàstic el vaig guardar al congelador.

    Tinc un fumet per fer-hi un arrós, o per fer-hi un suquet de peix, acompanyar unes mandonguilles de bacallà...

    Els seitons, són arrebossats amb aquesta pasta per arrebossar  veureu com és molt fàcil de fer i també veureu els resultats fet d'aquesta manera. Amb un sol estri, tindreu la pasta per arrebossar, bé sigui; albergínies, carbassons, peix, al igual que també els canelons, pits de pollastre... 

  

 (Blogaires; que vagin de gust¡¡) 

  ...i si ho  acompanyem amb un pa amb tomàquet i aquell vi que tenim guardat  a l'estanteria, que el deixem per si ve algú a sopar?, i si ho fem amb els estimats de casa  ho acompanyem amb una amanida i podem dir; per que avui és avui...? 

Flam de xocolata

 
    A l'època romana, Plini el Vell  que fou militar, historiador, científic i naturalista romà, explica en les seves narracions, el procés de la llet que, un cop munyida i després processada se'n obtenien els formatges per fer els pastissos  i els flams elaborats amb ous de gallina, que foren domesticades en aquest període.
   Els formatges elaborats, eren acompanyats de moltes herbes aromàtiques; la farigola, el romaní, la menta, i també espècies; el pebre, que era molt utilitzat en els dolços, la mostassa, el safrà, el cardamom...
   La mel era l'ingredient més utilitzat per endolcir els aliments i amb els flams que es feien, l'element mes valuós.
   La xocolata no va arribar a Europa fins al segle XVI. A Catalunya, i sobretot a Barcelona la xocolata va quedar impresa a ciutat vella, on més de 20 moliners de xocolata perfumaven els carrers de; Portaferrisa, Hospital, Call...

   Qui no anat alguna vegada al Carrer Petritxol a prendre alguna xocolata amb xurros, xocolata desfeta, o potser algún, flam de  xocolata?

   Ingredients:  (per a 8/9 flams)

   600 ml de llet
   125 g de xocolata trossejada
   125 g de sucre extrafí
       6 ous
   nata muntada (opcional)

   Preparació: 

   Desfarem la xocolata amb una mica de llet al bany maria. Deixarem refredar lleugerament.
   Posarem la llet al foc, afegirem el sucre i sense deixar de remenar hi tirarem els ous d'un en un fins que ens quedi una massa esponjosa.
   Tirarem la xocolata dins la llet/ous/sucre i ho desfarem tot plegat. Posarem una plata al forn amb aigua calenta, -bany maria- omplirem la flameres -previament les haurem untat amb una mica de mantequilla- a 3/4 parts. Les deixarem al forn a 180º durant 25 minuts. Passat aquest temps obrirem el forn i les deixarem sobre el marbre 10/15 minuts i tot seguit els posarem a la nevera.
   Podem servir-los amb una mica de nata muntada.

.- Flor del cacau.-

 (blogaires; que vagi de gust¡¡)

  Voldría dedicar aquesta entrada a una blogaire, que és  molt  "bruixa" quant explica els plats que penja o baixa en el seu blog. Per el que llegeixo a les seves entrades, és molt "xocoadicta". En el país on viu -Suissa-  la xocolata, crec que l'hi ha de ser molt fàcil trobarna al igual que també  la llet.
   Per tant Dolors disfruta d'aquesta recepta i dels ingredients que tens de primera mà a Suissa, al igual que jo, també, disfruto amb les explicacions tant precises que fas quant;  Hi ha bruixes a la cuina.
    Aaaahh... i si a més a més podem sucar la xocolata amb un pa com aquest...
   Moltes gràcies per les teves receptes i per l'encant de les teves explicacions.