Explica la llegenda que Sant Antoni Abat, en un dels seus molts viatges se l-hi va acostar una truja amb un garrinet a la boca, el garrinet estava malalt i era trípode. El sant en veure.l el va beneir i al moment, el garrinet es posar a saltar i a corra, la truja contenta com estava el va acompanyar sempre mes i es des de aleshores que a Sant Antoni se'l representa amb el porquet al seu costat.
La llegenda va anar creixent i amb el temps els animals de tir, -peu rodó- per Sant Antoni -17 de gener- baixaven a les poblacions mes properes del lloc on es trobaven, i eren beneïts per tal de no agafar enfermetats i gaudir-los de possibles malalties, a moltes poblacions es feien cistelles amb rossegons de pa torrat i que amb el pas del temps, es van convertir amb borregos. A les places es feien fogueres i al seu voltant 3 tombs amb els cavalls i animals de tir i que un cop fetes aquestes 3 voltes al voltant de la foguera, els rossegons de pa torrat - borregos- eren repartits per a tots els assistents i també per els cavalls, doncs molts d'aquestes besties venien de molt lluny i era la recompensa del esforç que havien fet per tal de recuperar forçes un altre cop.
Ingredients: (per uns 30/35 borregos)
400 g de farina
1 ou
50 g de margarina.
50 g de llard
20 g de llevat premsat.
15 cl de llet
75 g de sucre
1 copa de anís
1 culleradeta de comí/matafaluga.
1 pell de llimona ratllada.
Elaboració:
Desferem el llevat amb una micona de llet calenta, afegirem 100 grams de farina i ho deixarem llevar una estona. Barrejarem la resta de farina amb l’ou, la pell de la llimona ratllada, la margarina, el llard, la resta de llet, el sucre, el comí, la matafaluga i l’anís. Ho treballarem, afegirem la massa llevada i ho pastarem fins aconseguir una massa compacta.
Partirem en dues parts i farem unes barres cilíndriques de 4 cm. de diàmetre.
Ho deixarem reposar una estona i tot seguit ho posarem a coure al forn a 180º uns 15 minuts.
Ho deixarem refredar i ho tallarem a trossos de 2 cm de gruix.
Torrarem els borregos ja partits uns 5 minuts al forn.
(blogaires; que vagin de gust¡¡) |