"Delicius" de Poma, al gust d'Avellanes

Flor de la Pomera

   Quàntes vegades, no hem menjat pomes per esmorzar, o bé per dinar, o a mitja tarda... o al igual  bé  hem vist algúna que altre pel.lícula, tot veient, el o els, protagonitses agafar d'un fruiter, alguna poma i amb l'altre mà, llegir  un llibre mentre mossegen la poma...? 

     Les pomes han estat i seràn "estrelles" del cinema,  de lectures i també de la bona cuina, doncs, cuinar les pomes els fogons, us sorpendrà els plats que es poden arribar a  fer, des de amanides, sopes, compotes, pomes farcides de carn, bunyols, amb calamars, amb  sepia i com no...¡¡ ...coques de poma, pastíssos....be siguin  freds i/o calents... i així amb més de 300 receptes amb aquesta fruita tant agraída a la cuina, sense oblidar que en el  món se'n coneixe'n al voltant de 2000 varietats i que aquí a Catalunya se'n coneixe'n al voltant d'unes 200 espècies diferents, moltes d'elles en vies de desaparició...

Flor del Avellaner

  També les avellanes, com a fruits secs, tenen molta tradició aquí a Catalunya i concretament a les comarques de Tarragona; -Alt Camp, Baix Camp, El Priorat, Conca de  Barberà...- i també a la comarca de  La Selva -Santa Coloma de Farnes-  i on també  a part de menjar-les com a fruits secs, amb closca -crues- o bé torrades, també podem posar-les a les amanides, fer-ne sopes, licors, picades, pastíssos, amb xocolata, galetes...bé... aquí us deixo una recepta que he trobat força interessant, per ser aquets dos productes molt genuïns a les terres catalanes  i a més a més  un postre amb fruita fresca i l'altre fruita seca. El contrast està servit. 

Ingredients: (Per a 4/6 persones)

1/4 de litre d'aigua mineral amb gas
2 Clares d'Ou
1/2 Copeta de licor d'Avellana
200 Grams de farina
1 Cullerada de sucre
1 Gotet de llet
4 Pomes grans tallades a rodanxes
125 Grams d'Avellanes triturades
Una taronja (la raspadura de la seva pell)
Una llimona (la raspadura de la seva pell)
Oli (per fregir les pomes)

Preparació: 
  Pasarem tots els ingredients, excepte les pomes (rodanxes) i les clares d'ou, que les tindrem a punt de neu, per la batadora i ho barrajarem tot ben barrejat de manera que no quedi massa líquid. Deixarem reposar durant mitja hora i, un cop passada aquesta mitja hora hi tirarem les clares a punt de neu.
   Agafarem les pomes  i un cop pelades  els hi treurem el cor, les tallarem a rodanxes d'un centímentre de gruix, estendrem les pomes en una plàtera i tirarem unes gotes de licor d'avellanes i ho reservarem. 
   A continuació, posarem una paella amb oli al foc i, un cop estigui calent, passarem les rodanxes de poma per la pasta. Fregirem pels dos costats i, quan estan fregides, les traiem i les deixem reposar en una plata amb un tovalló de paper. Ho posarem en un plat, espolvorem amb sucre i avellanes i ho servim.

 Blocaires, que vagi de gust¡¡

 


   

Pa xupat amb vi i sucre

 Pa xupat amb vi i sucre

...góita Josep... la iaia t'ha fet, aquest pa amb vi i sucre... que a mí també m'ho havía fet la meva mare, quànt sortía d'estudi per la tarda, i per berenar, agafava el porro que hi havía a sobre la taula i el xopava amb el vi que encara havía sobrat del dinar... i ensucrava la llesca deixant el pa tot ben xop amb aquell  vi... encara que no fos de la bota del racó, jo, tenía l'impressió de que prenía vi com la gent gran... aixó si... mengat i ensucrat.
      Les vegades que havía menjat aquest, "entrepà"?  tot sortint de l'escola a les 6 de la tarda, i amb aquelles ganes que esperava que vingues aquella hora, com els anglesos esperen encara ara, la sessió al seu parlament, i quant són les 5 de la tarda, prenen el seu té.  
     Aquesta és la meva aportació del 15 d'aquest mes, que el Xavier i la Sandra del blog; Els fogons de la Bordeta i la Marina del blog; Xocolata Desfeta ens han proposat.
     Encara que no és un "entrepà", abans -parlo de quant jo era petit, anys 60- els més triunfadors, quan  sortiem de la escola eren aquest que aquí us presento, el pa amb xocolata, també recordo el pa amb codony i el pa amb oli i sucre...i si us bé a la memória algún altre "entrepà" d'aquets, podeu dir la vostra¡¡

 Blocaires que vagi de gust¡¡

Arrós verd, amb Faves i Carxofes

 Flor de l'arrós.

Has menjat ja  l'arrós...? Aquesta frase és un ritual molt antic i una forma de saludar que encara ara, a les regions xineses, demostra  la importancia que té l'arrós per els orientals.

 Flor de la fava.

 Les Faves, a la catalana o estofades -com diuen els pobles- cuinades amb butifarra, alls tendres, ramet d'herbes -menta- un rajolí d'anís... fan les delícies dels vegeterians.

 Flor de la carxofa.

  Les propietas diurètiques i digestives d'questa verdura, fan que les seves fulles s'utilitzin  per fer sucs, be siguin per els diabètics, també per els tractaments de l'anémia, restrenyiment... molt apreciada a la medicina natural.

    El resultat d'aquets tres ingredients, ha estat aquest;  Arrós Verd, amb Faves i Carxofes, plat amb valor calòric, per part de l'arrós, aigua e  hidràts de carbóni, per part de les faves i diurètica i digestiva per part de les carxofes, un plat complert, natural i vegeterià.

   Ingredients: (per a 8/10 persones)

    500 Grms d'arrós
    1  Litre de caldo (el de coure les verdures)
    Una cabeça d'alls
    6 Carxofes 
    Mig kilo de Faves desgranades
    Sal
    Oli    

   Preparació: 

   Natajarem les carxofes, treurem les puntes i les fulles mes dures i les tallarem a quarts. En una casola tirarem aigua i sal i quant comenci a bullir i tirarem les faves i les carxofes deixant-ho bullir uns vint minuts. Ho treurem i colarem el caldo obtingut, testarem de sal i deixarem el caldo en un pot per tal de que bulli. En una casola a part, posarem oli  i deixarem les verdures a dins junt amb la cabeça d'alls i per últim i tirarem l'arrós. Tirarem el caldo de les verdures bullin, deixarem deu minuts i baixarem el foc durant deu minuts mes. Un cop acabat deixarem que reposi uns minuts abans de servir-ho.

    El resultat és aquest...

 ...blocaires, que vagi de gust...¡¡