Pastís de formatge amb una pinzellada de vainílla (ixtlilxochitl)

15 de maig del 2013

Flor de la vainílla
 ... no us espanteu...¡¡... no és cap virus la paraula entre paréntesis del títol d'entrada..., ni és tampoc cap enllaç, ni tampoc és que l'ordinador em vagi malament... no...¡¡
   ...Aquesta paraula, ixtlilxochitl és el nom com anomenaven els asteques  en aquesta planta. Els asteques feien una beguda amb cacau i vainilla, i ho barrejavent totplegat. Poc coneixadors de la botànica i de les seves prestacions, els asteques van donar-li el nom de ixtlilxochitl, flor negre.



   Va ser Mèxic, el primer productor d'aquesta planta durant molts segles, després, va passar a  terres tropicals de colonies europees que el cultivaren.Van ser els holandesos que la cultivaren a la illa de Java, els francesos a la  illa de Madagascar, els anglesos a les illes Maurici...
    És l´única orquídea de les més de 30.000 conegudes, que dóna fruit, i la seva pol.linització és molt complexa i costosa, i és per tant una de les espécies més cares del món.  

    Per altra banda, els formatges, són coneguts arreu del món, per la seva textura, forma, sabor, olor... i diuen que existeixen  tants pastissos de formatges com formatges si troben...¡¡
     Per tant, m'ha semblat una combinació prou aceptable per combinar-los en un pastís com aquest.

   


   Els ingredients que necessitarem per fer-ho seràn: 

   750 Grams de formatge (tipus Philadelphia)
   300 Grams de nata per muntar 
   125 Grams de sucre fi
   3 Ous batuts
   2 Cullerades de farina de blat de moro
   1 Vaina de vainílla 
   Un grapat de panses de corint 
   
  Per tal de  poguer-lo lluir, el podem fer d'aquesta manera: 

   Col.locarem el formatge en un bol tot unint el sucre i la farina de blat de moro, fins obtenir una massa ben enganxada. Després i tirarem els ous batuts i la nata per muntar i seguirem remanant fins obtenir una barreja força compacta. 
   Treurem les llavors de la vainílla partin la vaina per la meitat i amb l'ajut d'un ganivet, rescarem la vaina per tal de treure-l'hi les llavors i ho tirarem a la massa; formatge/sucre/ farina/ous batuts/nata per muntar i finalment les panses i, ho remanarem totplegat.
   Tirarem la massa en un motllo de 23 centímetres i tot buscant l'anivellament  apropiat, el deixarem al forn a 180 º entre 40/45 minuts. 
    Deixarem que es refredi un mínim de 2 hores i el tindrem llest per tal de donar-hi una pinzellada de bon gust al nostre paladar.  

(Blocaires; que vagi de gust¡¡) 
   




9 comentarios:

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Moltes gràcies per deixar els vostres comentaris i com sempre també, sigueu benvinguts en aquest blog.
Josepb. -Menja de bacallà-

paco ha dit...

Amic Josepb. si me encontrase bien habría probado tu fenomenal pastis, ya que hubiese estado en Premiá de Mar, mi yerno fue con mi nieto Pau a revisión, deseaba ir pero pero todavía no debo salir de casa....de todas formas es como si lo hubiese degustado, molt grat per tot.......abraçades fraternals.............paco

No tot són postres ha dit...

Molt bo... i aquesta beina de vainilla li deu donar el puntet!!
PTNTS
Dolça

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Molt curios com anomenaven la vainilla els asteques.
Qué bo es el pastís de formatge. la vainilla ha de perfumar el seu sabor.
Petons.

Teresa ha dit...

quina flor més maca la de la vainilla!i del pastís què dir! ha d'estar boníssim!!!bona setmana!

GEMMA ha dit...

Curiosa història...i fantàstic pastís de formatge!!!
Petonets.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Paco; -Pau&Vell- Ja saps estimat Paco, que tant sols tens que dir-ho i podem trobar-nos.
De Badalona a Premià de Mar són 12 kilómetres. No dubtis a telefonar, quànt estiguis a la vora, per poguer-nos veure i xerrar, una estona i provar, aquest, o algún altre pastís que estigui en el meu "repartori".
Salutacions a Crevillent i tu Paco, rep una forta abraçada¡¡ :O) :O)

M. Glória; -A la taula i al llit...- Ho és (millor dit, ho era) i el punt de la beina, l'hi dóna aquesta gràcia i aquest perfurm, en aquest pastís.
Salutacions a Reus i tú M.Glória, rep una forta abraçada¡¡ :O) :O)




Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Ana; -La cocinera de Bétulo- El nom, em va semblar com si fos marcià... curiós sí, i ja teníen bon paladar per aquesta esséncia tant i tant peculiar... els pastísos de formatge, també són dels meus preferits.
Salutacions Ana¡¡ :O) :O)

Teresa; -Com a casa res- Aquesta flor, és digna per està en un jardí. El pastís estava molt i molt interessant tal és així, que es va acabar a la primera ronda¡¡
Salutacions Teresa¡¡ :O) :O)



Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Gemma; -Bufet de postres- Aquestes históries dels aliments, em fascinen i les trobo molt curioses... d'on venen, com van arribar, com es preparen...
El pastís de formatge amb una pinzellada de vainilla, l'hi dóna el perfum exacta d'aquest pastís.
Salutacions Gemma¡¡ :O) :O)



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,