farciment de xampinyons

    Els  bolets des de temps ancestral es coneixien abans de l'aparició del home.

      Encara que els xampinyons, sembla ser que van aparèixer a França l'any 1650, on els pagesos de l'època, observaren que apareixien fongs comestibles quant es cobrien fems d'animal amb sorra.

     A la península Ibèrica, no es van començar a cultivar fins l'any 1952.

    És a La Rioja on  el cultiu dels xampinyons en conserva acapara la meitat de la producció, amb unes 40.000 tones.
   L'altre meitat es troba a Conca-Albacete on es prepara fresc i envasat per el consum.

 (Blocaires: que vagin de gust¡¡ ) ☺

 
   Per fer aquests xampinyons, he utilitzat una safata de xampinyons de mida mitjana, un cop han estat nets, els he passat per la planxa amb una mica d'oli, un cop han agafat color els he farcit amb una mica d'arròs bullit barrejat amb els peus dels xampinyons tallats finament, dita barreja l'he posada damunt de cada xampinyó amb una oliva per a sobre del farciment. Els he servit dins d'una safata d'alumini acompanyat amb un llit de tomàquets.
   El resultat final és el que podeu veure en aquestes fotografies.




 

Pastís rul.lo formatge d'ovella i llimona

     Aquesta vegada ha estat un altre pastís de formatge -la meva perdició- buscant un altre matís de textura i sabor he trobat aquest formatge de llet d'ovella, presentat amb rul.lo i madurat amb floridures. 

   Aquest formatge de textura pastosa i cremós m'ha anat força bé per poder-lo desfer amb els altres ingredients, donant un resultat molt sorprenent. 

    Formatges de Castella-Lleó de raça "churra"  i de les formatgeries El Pastor de la Polvorosa de Zamora, amb una gran varietat de formatges. Si  premeu aquí, trobareu la gran varietat de formatges d'aquesta empresa. 

 .-Flor del llimoner.- 

.-El meu llimoner i jo.-

El meu llimoner fa llimones rodones,

com planetes,

atapeïdes, com pomes.

El meu llimoner fa llimones

que es perden sense ésser tastades, 

vençudes pel seu pes,

rodolen entre les fulles mortes.

El meu llimoner fa llimones

petites i solitàries,

que s'enamoren dels ibis grocs. 

El meu llimoner fa llimones 

emparellades,

com els ulls d'una cara, 

o les mans d'un cos,

companyes inseparables. 

El meu llimoner fa llimones,

joves i verdes,

que són promeses de futur. 

                                                                      Maria Victòria Secall 

   He tallat dos-cents cinquanta g de formatge rul.lo i l'he esmicolat. Dins un bol he posat vuit ous, tres- cents g de sucre extrafí, quatre-cents cinquanta g de nata per muntar, la ratlladura i el suc de tres llimones, tot ben remenat. Ho vaig decantar. 

  

 He preparat la massa brisa amb dos-cents cinquanta g de farina, cent vint-i-cinc g de mantega (consistència pomada,) dos ous i una pessigada de sal. Un cop tots els ingredients els he tingut integrats, l'he deixat amb una bola reposant en un bol mitja hora amb paper film.

  

 Amb la massa brisa l'he donat la forma del motlle, l'he posat al forn deu minuts i passat aquest temps, l'he posat els ingredients que tenia decantats; ous/sucre/nata/formatge esmicolat/llimones, ratlladura i suc i l'he tornar a posar al forn, una hora i mitja a cent vuitanta graus, fins a veure que quedava quallat i rossejat.

  

    El vaig desmotllar i aquí en teniu el resultat. Un pastís apte per als "formatge-edictes" com jo. 

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡) 

Pastís de poma

    La poma Golden  Delicius (Delícia Daurada) que és la que he fet servir per aquest pastís, és una de les varietats més cultivades del món. La gamma de colors va des del groc verdós fins el groc mes intens, amb petites incrustacions a la pell  anomenades leticel.les. 

 .-Flor de la pomera.-

 
   Floreix  durant els mesos de maig i juny i les seves flors són blanques amb tons rosats a les puntes.
   

   Corría l'any 1891 a la granja Mullins (Virginia - E.E.U.U.) on va aparèixer aquesta poma per primera vegada. Originària per un encreuament d'altres varietats de pomeres, aquesta, la Golden Delicious, fa pomes grosses de pell groga i de gust molt dolç.  

   

    No va ser fins l'any 1914 que es va comercialitzar i els grangers van vendre els drets de multiplicació a un viver. 

  

 

  

     A tall de curiositat la forma farmacèutica coneguda com pomada va tenir en els ungüents cicatritzants preparats a base de pomes i oli.  

 (Pomera amb fruits) 

  

   Dins un bol, he batut tres ous amb cent cinquanta grams de sucre fi, un got de llet, una cullerada de café de vainilla líquida i cent grams de mantega -consistència pomada-. A poc a poc he anat tirant la farina passada pel sedàs junt amb el llevat en pols fins a obtenir una pasta fina i ben llisa.   

   Amb una mandolina he tallat les quatre pomes a rodanxes ben fines. He untat un motlle -20  centímetres- amb un trosset de mantega i una cullerada de farina. Les rodanxes de la poma els he col·locat a sota del motlle per fer de base del pastís, tot seguit he tirat la massa; ous/sucre fi/got de llet/cullerada de vainilla/mantega, amb la resta de la poma tallada a daus per a sobre de la base de les pomes. Tenia el forn a 180 º  he posat el pastís a sobre de la reixa del forn 35/40 minuts, a mitja cocció he acabat de posar les rodanxes de poma per a sobre. Un cop fred, l'he desmotllat. A mi particularment  m'agrada una mica tebi. 

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡ 

 

Timbal cruixent de mongetes del ganxet amb sal de pernil

   Un altre any han arribat les mongetes del ganxet -petit ganxo- a l'abast de les botigues i cooperatives que comercialitzen aquesta llegum, la més coneguda a Catalunya i alhora també la més desconeguda, doncs des de fa dècades són motiu d'estudi.

   Els segles XVIII-XIX els intercanvis comercials amb Amèrica Central i Amèrica del Sud eren intensos. Les rutes cap a les amèriques, la recuperació econòmica que començar en el camp, els encàrrecs del exterior..., les flotes de vaixells catalans fent "les amèriques", portant a l'altre costat de l'Atlàntic; vi, aiguardent, teixits de cotó estampats (indianes), a canvi importaven, sucre, cotó, cacau, llavors...

 .-Pailebot refugiat al port d'Arenys en construcció el 19 de desembre de 1929.-
Fotografía de: Joaquim Caselles i Simon

   Aquests intercanvis comercials amb Amèrica Central i Amèrica del Sud, fan raonable que la mongeta del ganxet arribés a Catalunya a través d'algún port improvisat del Maresme, (Vía Cadis) fins arribar a les comarques limítrofes que avui en dia conformen l'actual Denominació d'Origen Protegida (D.O.P.) (Maig del 2008)

 .-Flor de la mongetera.-

 En l'actualitat la D.O.P. es troba a les comarques del Vallès Oriental, Vallés Occidental, l'Alt Maresme i la Selva.

 Mongetes del ganxet (Alt Maresme) 

 Les característiques que la conformen són el seu gust suau, la cremositat, la poca percepció de la pell. Aquestes qualitats la fan agradable, també, en el moment de tenir-les per tal de poder-les cuinar que és a finals de novembre i on les diferents poblacions de l'àrea D.O.P. en fan les seves celebracions. 

.-Sabor a legumbres.-

Las legumbres hervidas, golpeadas

a fuego en las cazuelas, espesaron 

   una parte del agua, retuvieron

        otra parte consigo.

Después que estáis sentados a la mesa

los míos de la sangre -cinco- pienso 

que es posible que coman en el mundo 

muchas gentes, hoy, esto. 

Ahora que tenemos sobre la lengua la misma pasta de la tierra, 

puedo olvidar mi corazón y resistir las cucharas. 

Yo siento

en el silencio machacado

algo maravilloso:

cinco seres humanos 

comprender la vida a través del mismo sabor. 

                                           .-Antonio Gamoneda.- 

 
   Agafarem cinc o sis talls de pernil traient els greixos i tot seguit els posarem uns 15 segons al microones per tal que quedin disminuïts de grassa, els deixarem una estona per tal que quedin cruixents. Els decantarem.
   Mentrestant bullirem les mongetes, i al cap de 30/35 minuts, colarem el caldo i el podem guardar per alguna altra ocasió -per fer una paella,  per fer uns fideus  a la cassola, arròs bullit...-. Quan tinguem les mongetes ben escorregudes, barrejarem amb sal de pernil i dins de la corona d´alumini anirem col.locant cullerades de mongetes/sal de pernil, fins a omplir la corona amb els cruixents de pernil.

 

   Per acompanyar el timbal, he fet una crema de mongetes que l'he preparat posant una mica de crema de llet, una mica del caldo de les mongetes, un ou, tres cullerades soperes  de mongetes, sal i una mica de pebre, passat pel  braç eléctric fins a obtenir la consistència desitjada. 

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡

  El resultat, desitjo que sigui del vostre grat.

Pastís de formatge mixt (mascarpone i mató) amb groselles

     Aquest pastís mixt, és el que he fet pel meu aniversari per culminar l'àpat celebrat en família.

     El mascarpone conté un 75% per cent de matèria grassa i per rebaixar aquest alt contingut gras l.he  disminuït amb el mató que és molt més fresc, suau i digestiu.

     El  mascarpone és un formatge elaborat amb nata dolça, originari de la Llombardía, al nord d'Itàlia a  finals del segle XVI, principis del XVII, a la ciutat de Lodi i Abbiategrasso, als voltants de Milà, per tant es pot dir que és un formatge amb historia.
     Sembla ser que el seu nom, prové del verb italià "mascherare"que significa mastegar. Formatge obtingut a partir del suero de llet. Al ser un formatge amb textura pastosa -consistència pomada-  i d'un delicat sabor a crema, és molt recomanat per a preparar receptes dolces com ara el tiramisú.

   La  regió de Llombardia  fa frontera amb Suïssa, els llacs que acompanyen la regió, amb clima mediterrani, i les bones pastures d'aquesta regió, fan d'aquest formatge un ús quasi obligatori en la gastronomia de la zona i de la regió llombardina.  

   El formatge mascarpone té l'etiqueta de D.O.P. des del 1998.

 .-Flor de la Grosella.-

  El mató és un tipus de formatge fresc, obtingut de bullir la llet i coagulada amb elements vegetals, herbacol, suc de llimona o quall animal.
 
   En el llibre de Sant Soví, (Segle XIV)  ja es parla del mató elaborat amb flors i fulles de tarongers.
   És a la població de Marganell -Bages- que es troba documentat al segle XIX aquestes postres elaborats amb els sobrants de producció que tenien, quant van començar a fer el mató que avui en dia es coneix i, sembla ser, que els marganellesos/marganelleses, foren els primers a pujar a Montserrat a vendre aquest producte.

 .-Monistrol de Montserrat.-

 La població de  Monistrol de Montserrat que aquest any celebrarà el 24è aniversari de la fira de la coca i el mató, n,és una bona mostra per gaudir d'aquest postre que acompanya tan bé un final d'àpat, be sigui amb mel, amb gelat de vainílla, amb melmelada de...

 

    Posarem cent vint-i-cinc g de mantega dins un bol i tot seguit tirarem els dos-cents-cinquanta g de farina tamisada, ho remanarem per tal de anar lligant els ingredients, després i tirarem els dos ous per acabar-ho de lligar amb les mans, fins aconseguir una bola, deixarem reposar amb paper film durant mitja hora.

   Mentrestant en un altre bol, posarem vuit-cents g de mascarpone i dos-cents g de mató, tirarem tres-cents g de sucre anirem remenant per anar aconseguint una crema consistent, tirarem d'un en un cinc ous i també 3 cullerades soperes de farina i cent cinquanta g de melmelada de groselles, que tindrem feta amb una mica d'aigua calenta i 50 g de sucre -ens podem ajudar d'una batedora elèctrica per que es desfaci millor- la tirarem a la massa que tenim; formatges/farina/ous i remenarem per tal de amalgamar tots els ingredients i posarem dos rovells d'ou -a part dels 5 sencers- i per acabar 5 cullerades de nata líquida.

   Amb un corró aplanarem la massa brisa i la posarem en un motlle rodó -20 centímetres- untat amb una mica de mantega i farina, taparem la base i els cantons del motlle amb la dita massa i la posarem al forn durant 10 minuts a 180º, passat aquest temps, treure'm del forn i tot seguit abocarem dins de la massa la crema que tenim a punt per anar al forn durant una hora. El primer quart d'hora posarem el forn a la màxima temperatura que arribi -220º/250º (?)- passat aquest quart d'hora, el deixarem a 100 º fins a esgotar els tres quarts d'hora. 

   Deixarem refredar el pastís, millor un dia per l'altre. 

   

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 

                  

 
 
 




   
   

Som Terra de safrà. Espaguetis amb crema de llet, macerats amb safrà (2 ª part)

   Durant tot el matí del dissabte 12 de novembre, Santa Coloma de Queralt celebrar, Som Terra de Safrà, en la seva segona edició. 

.-Rissoto, amb ceba caramel·litzada i safrà.-

    A la sala d'Actes del Castell, exhibició de plats elaborats amb safrà. Jo vaig tenir l'ocasió de provar el primer plat: Rissoto amb ceba caramel·litzada amb uns brins de safrà. Torradetes amb formatge de cabra, ceba caramelitzada i uns brins de safrà i degustació de crema de carbassa amb safrà, elaborat per el jove Joan Ollé de Montblanc. Durant tot el dia s'elaboraren 6 plats -sucs saludables, postres...- i tastes elaborats per diferents cuiners de la població i de la comarca. 

  

 .-Flors de safrà  a punt de treure'ls els brins.-

   

    A la Plaça de l'Església i durant tot el matí,  promoció i venta de productes de proximitat i de safrà.

    A la sala Merlets, presentació i xerrada sobre els jueus a Santa Coloma i el safrà, a càrrec del periodista colomí Francesc Valls i Calçada. 

 

 .-Flors del safrà amb els brins acabats de treure'ls.-

  El safrà, durant tot el dia va ser el gran protagonista i humilment crec que va està molt acertat. La població de Santa Coloma de Queralt i tot el seu entorn, va acompanyar molt bé tots els actes que es van fer, i el meu humil desig seria que en pròximes edicions fos d'igual semblança. Sense aglomeracions de parades que no tenen res a veure amb el producte escollit, doncs no s'ha de perdre, la cuina, la història, la terra i cultura de Santa Coloma de Queralt. 

   Felicitacions Santa Coloma i a tots els colomins i colomines per l'organització i el bon fer. 

   Per la meva part i amb el safrà colomí que vaig portar, m'he agosarat a fer aquests espaguetis fets amb  crema de llet macerats amb safrà, tot desitjant que siguin del vostre grat. 

   

    Per fer aquets espaguetis els he fet de la següent manera: 

   He posat a bullir dos-cents grams d'espaguetis ( llegiu el temps de cocció) amb dues pessigades de sal. Mentrestant vigilava els espaguetis, he posat una paella al foc amb cinquanta grams de mantega i setanta cinc grams de formatge ratllat deixant que es desfaci a foc ben suau fins a aconseguir una crema, a poc a poc he anat tirant la crema de llet junt amb una pessigada mes de sal, on ja tenia els quatre brins de safrà macerats, (mitja hora de repòs) he seguit remenant fins que la salsa ha doblat el seu contingut, sempre a foc molt suau. He tirat els espaguetis ben escorreguts sobre la salsa obtinguda, barrejant tots els seus ingredients.

    Fora del foc, he tirat un rovell d'ou remenant bé per unir tots els ingredients. 

   Encara que he pogut posar pebre al gust, no n'he volgut tirar per tal de no perdre l'aroma del safrà. 

   És preferible menjar-los ben calents. 

    Dedico aquesta entrada a la regidora d'Ensenyament, Cultura i Patrimoni del ajuntament de Santa Coloma de Queralt; Angelina Nogués Martorell, l'entrega, coneixement i amabilitat en arribar a la població i fer-me sentir...

Som terra de safrà. 

    Moltes gràcies,  Josep -Menja de bacallà- 

Som terra de safrà. Cake al gust de safrà amb pinyons (1ª part)

   La rosa del azafràn

   es como la maravilla, 

   que un día la ve nacer

      y la mata el mismo día. 

La rosa del azafràn 

es una flor arrogante

 que brota al salir el sol 

   y muere al caer la tarde.

tan fràgil es el amor

como esta flor peregrina; 

se quiere al atardecer

  ¡y a medianoche se olvida¡ 

Fragment final del primer acte de la sarsuela; La rosa del azafràn. (Sarsuela en dos actes) 

Música de: Jacinto Benavente

Text original de Federico Romero i Guillermo Fernàndez Shaw 

 .-Flor del safrà.-

   Moltes mes flors i també molts mes menús i tastets fets amb aquesta espècia tant apreciada, trobarem a Santa Coloma de Queralt, població amb molts segles d'història doncs, es remunta al segle X¡.

   Durant al segle XIII fins els 1492 la comunitat jueva, tenia taules al mercat setmanal dels dilluns on, aquesta espècia era tant apreciada per la seva qualitat, que va arribar fins a l'Àsia i també va recorre la Ruta de la Seda, sortint amb vaixells des de el port de Barcelona arribant fins a Roma i des de aqui als països asiàtics i Mitjà Orient. 

   També conegut com l'or vermell, doncs com molts de vosaltres sabeu, aquesta espècia junt amb la vainílla i el cardamom, son les tres espècies mes cares i valorades del món.

    Amb: Som terra de safrà, Santa Coloma de Queralt, ens convida a visitar tot l'entorn, sentir, gaudir i potser també escoltar algún "xup-xup" d'algún que altre plat amb el perfum culinari d'aquesta espècia junt amb els cuines i restauradors d'aquesta zona, doncs...

   ...disfrutem d'aquest moment¡¡ 

 

   Per fer aquest cake, he utilitzat una pessigada d'agullers de safrà i amb un  troç de paper d'alumini  he escalfat un pot amb aigua calenta a sobre de la tapadora he deixat els dits agullers, al cap d'una estona els he deixat amb meceració amb dues culleredetes d'aigua calenta, al voltant d'una hora.
   Mentrestant,  he posat 450 g de farina en un atuell i amb els dits- amb guants- he fregat la farina, els 40 g de llard i els 75 g de mantequilla fins a obtenir una consistència semblant al pa ratllat, he tirat una bona pessigada de sal, els 150 g de pinyons, dues cullerades de sucre fi -glacé-, i la maceració de safrà.

   He batut els 2 ous amb 125 ml de llet una mica tèbia i l`he tirat a la barreja, farina/llard/mantequilla junt amb la maceració de safrà. He continuat remenant la massa durant 10 minuts i amb una mica de farina a les mans, he continuat moldejant fins que la massa ha quedat enganxada i elàstica. Durant una hora he deixat la massa en un lloc càlid tapat amb un paper film  per tal de aumentar el seu volum.
   En un motlle de cake untat amb una mica de mantequilla he col·locat tota la pasta dins del forn a 200 º durant 20 minuts, seguidament he baixat el forn a 180 º l'he deixat fornejant 20/30 minuts més fins que la pasta ha pujat. Aquest cake ha estat reposant tota una nit i l'endemà, que us assembla si untat amb una mica de mantequilla i/o melmelada de...? el servim amb un café sigui amb llet o sense i seguim...
 

...disfrutant d'aquest moment? 

  

(Blogaires; que vagi... 

 ...de gust¡¡) 

Pollastre amb agredolç de magrana

.-Haikús del magraner.-

Ve prest novembre,

el groc del magraner

cau blanc a terra.

Gelós de l'aire,

empresona la llum

amb el ramatge.

Llances o peixos,

ocells o ulls o mans,

l'estol de fulles.

Tres retxes basten

per acotar amb amor

dotze pams d'arbre.

  

Francesc Florit Nin (Ciutadella de Menorca, 11 de setembre de 1960)

  .-Portal a la tardor.- (Mireu l'enllaç si us plau)
 

 Els colors vermellosos, grocs i ocres dels arbres, anuncien l'arribada de la tardor, l’espera serà recompensada amb els fruits amagats sota terra. 

 .-Flor del magraner.-

   

  Les seves flors son vermelles i els estams de color groc. Floreixen els mesos de maig/juny.

   

 .-Flor del magraner polinitzada.-

  

El magraner i el seu fruit la magrana, és un d'aquest fruits de tardor, l'espera serà recompensada amb corona de fruits vermells.

     A Grècia, era considerat com a símbol de l'amor i la fecunditat.

     L' història dels  amants de Verona de W. Shakespeare, escenifica a l´escena de la balconada, Romeu, enfilant-se damunt d’un magraner tot declarant el seu amor cap a Julieta.   

   Amb una mà de morter, picarem les magranes i les posarem dins un atuell. Reservarem.

   En una planxa fregirem el pit de pollastre. Reservarem.

   Farem la salsa de magranes en una paella, hi posarem els grans de magrana amb una mica d'oli de girasol i reduirem a foc lent, quant començi  a treure el suc de les magranes tirarem el vinagre balsàmic i anirem remenant, seguidament  tirarem la mel -jo he posat de mil flors- seguirem remenant i deixarem que tot plegat s'enganxi junt  amb els grans de la magrana.

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)