Salsafins amb bacallà

Salsafins arrebossats

 El salsafi és una  planta molt arrelada a les comarques de Girona; -Pla de l'Estany, La Selva, Alt i Baix Empordà- de color marró, molt semblat al nap, encara que molt més apreciat per el gust molt  més fi que té, és per aixó que la seva finor a la taula, l'hi dóna  moltes possibilitats a la cuina.
    És a la cuina on aquesta planta agafa la metamorfosis per trobar-l'hi el gust, que, un cop pelat i bullit, l'hi  dóna en els plats aquest gust tant peculiar i de sabor tant remarcable.
    Una recepta, aquesta, de mar i muntanya¡¡.

.-Salsafins amb bacallà.-

   Ingredients: (*)  

   Un menat de salsafins
   Filets de bacallà
   1 ceba de Figueres (grossa)
   1 got de vi ranci
   1 micona de llard (opcional)

   Preparació: 

   Pelarem els salsafins -millor fer-ho amb guants- i els posarem deu minuts amb aigua calenta, -si són tendres amb aquest temps n'hi haurà més que suficient- un cop escorreguts, els reservarem.
    Dessalarem els filets de bacallà, els enfarinarem els passarem per la paella i un cop estiguin rossos, els treurem i els reservarem.
    En una cassola de terra, sofregirem la ceba amb l'oli i la micona de llard  i quant estigui rossa, i tirarem el got de vi ranci i el deixarem reduir, després i col.locarem els salsafins arrebossats i els filets de bacallà que teniem reservats.
    Cal anar en compte amb els filets de bacallà, doncs un cop arrebossat tenen tendència a desfilar-se.
 
    Si us agraden els salsafins, aquí en teniu un altre recepta.

 (blogaires; que vagi de gust¡¡ ) 

    (*)  Les proporcions aniran en proporció dels comensals i els salsafins que l'hi poseu.  La cassola  ("foto") és per a 4 persones.

Pastís de formatge a la vainilla (repta; del blog al plat)

   Aquesta és la meva segona aportació del repta; del blog al plat, que la Mercé del blog; destapant cassoles    organitza. Encara que sé que la Mercé em renyarà, no he pogut esperar fer aquest pastís de formatge -que són la meva perdició- i poder dir-vos que val la pena passar una estona a la cuina i veureu la satisfacció que us donará aquest pastís.
    Moltes gràcies Gemma i a tú Mercé, també, per la iniciativa. 
   Aquest mes ha tocat posar-se en el blog de la Gemma de; la cuina de casa i buscar en el seu fabulós arxiu de receptes i la veritat com que en n'hi ha moltes i molt bones, n'he fet un altre, que és aquest:

Pastís de formatge a la vainílla.    

Ingredients:

 300 g de formatge cremós  (*)  

 200 g de iogurt grec

 100 g nata líquida 30% MG

 180 g de sucre

 4 ous

 100 g de maizena

 1 pell de llimona ratllada

 2 beines de vainilla

 1 làmina de pasta brisa  (**)

Preparació:

   Folrar un motlle amb la pasta brisa. Punxar-la bé de la base, ficar-hi un pes a dins (cigrons secs o semblant) i coure-la 15 minuts a 180º. Treure del forn i deixar refredar.

Posar en un cassó la nata i la vainilla i, quan arrenqui el bull, retirar del foc i colar.

Triturar amb el túrmix el iogurt grec, el formatge, la ratlladura de llimona i la nata bullida.

A part, blanquejar els ous amb el sucre. Afegir la mescla del formatge i barrejar fins que quedi homogeni. Incorporar la maizena tamisada i barrejar bé.

Abocar la barreja dins el motlle sobre la pasta brisa. Coure-ho a 150 º durant uns 30 minuts, depenent de la mida del motlle. Deixar refredar.

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 

(*)   El formatge que  he utilitzat és un de fresc batut.

(**)  La pasta brisa, és feta per mi. Aquí teniu  la manera que jo l'he faig . 

Entrada publicada el dilluns, 14/10/2013  

Coca de iogurt zebra ( Repta; del blog al plat)

    Amb aquesta recepta participo en el  repta que la Mercé del blog; destapant cassoles  ha impulsat per tal de que buscant cada mes en un blog diferent trobem una recepta que ens agradi d'aquell blog. M'he decidit per aquesta coca de iogurt zebra -encara que jo l'he feta en forma "cake"-, doncs estic acostumat a fer els "cakes" bastant sovint i m'ha anat molt bé, per la rapidesa de fer-lo junt amb les mides doncs els ser de iogurt la mateixa mida del iogurt serveix per els altres ingredients que acompanyen el "cake" -coca-.
   Encara que tenia una segona recepta, no m'ha donat temps de fer-la, sí que la faré més endavant (pastís de formatge a la vainílla, publicada el dilluns 14 de octubre de 2013)
   El blog escollit per aquest mes, és el de la Gemma Clofent; la cuina de casa 
   Aquesta recepta va ser publicada en el blog de la Gemma el dia -dimarts- 29 d'abril de 2014  

Coca de iogurt zebra 

Ingredients:

 1 iogurt natural

 3 ous

 2 mesures de sucre

 1 mesura d’oli suau

 3 mesures de farina

 1 sobre d’impulsor

 1 ratlladura de taronja

 1 cullerada de cacau en pols

Preparació:

   Amb les verilles elèctriques muntar els ous amb el sucre.

   Incorporar l’oli en rajolí. Incorporar el iogurt.

   Incorporar la farina i l’impulsor tamisats.

   Separar la massa en dues parts. A una, incorporar el cacau tamisat. A l’altra, incorporar la pell ratllada de taronja.

   Encamisar el motlle. Posar un parell de cullerades d’una massa al centre del motlle. Posar un parell de cullerades de l’altra massa a sobre de l’anterior. Repetir el procés intercalant les dues masses fins a acabar-les.

   Coure-ho al forn (pre escalfat) a 180º uns 40 minuts, comprovant la cocció punxant-lo amb una agulla.

 Blogaires; que vagi de gust¡¡ 

Un dia qualsevol (articles) acompanyats amb unes galetes senzilles -casolanes- amb gingebre

   "No tots necessitem pujar muntanyes ni creuar mars per cercar la felicitat. N'hi ha que hem decidit que per ser feliços el millor és fer-ho fàcil. És simplificar, fluir, lliscar"

Tatiana Sisquella 

   Tatiana Sisquella, va escriure uns articles a una columna setmanal del diari Ara des del neixament del diari, 28 de novembre de 2010 fins al juny del 2013. Una trobada amb les coses mes quotidianes d'un dia qualsevol amb persones, fets, llocs...,  i deixant-se lliscar per tots aquets ambients d'una manera planera i simple. Tot llegint els seus articles, ens trobem amb una descripció dels fets que quant acabem de llegir-los el primer que se'ns  acudeix és; ja està?, és així?, res més...? doncs, ja està, és així i res més.¡ 

    Mes de vuitanta articles escrits i recullits en aquest llibre de l'editorial Columna i amb el nom de; 

Un dia qualsevol -Articles- Ens farà passar uns moments de frescor, lluïdesa i també de reflacció serena. 

   He triat un dels seus articles, per que veieu la petitesa dels articles i l'esséncia que si troben a dins de cada un d'ells i  pogueu també dir, ja està?, és així?, res més...? 

La Montse 

   A la vida et vas trobant moltes persones: algunes vénen i, amb el temps, marxen. Amb altres ets tu qui surt corrent abans no sigui massa tard i, en canvi, amb algunes t'hi vols quedar per sempre més. 

   La Montse, per exemple, n'és una. És la peça que conclou qualsevol trencaclosques vital, és la rialla que tothom vol de banda sonora  i la mirada que busquem entre la multitud. La Montse és la resposta a les preguntes sense resposta; és la línia que defineix l'horitzó i la sorra que se't posa entre els dits. La Montse és suau, dolça com el cotò fluix de fira. De fet, la Montse és com tota la fira junta: és imprevisible com una muntanya russa i innocent com el tren de la bruixa; és fràgil com un globus a punt d'explotar i divertida com un gronxador.Té l'energia dels autos de xoc ai la disbauxa esbojarrada dels llits elàstics. És lúcida com aquells que juguen a endevinar el futur i enginyosa com els que t'animen a pescar ànecs de goma a canvi de res. És com aquells pallassos de nas vermell que quan et miren et desarmen, i només els pots respondre amb un somriure de nen petit. La Montse és fàcil i és bona. És més llesta que una daina i més ràpida que una guineu. Li agrada més escoltar que parlar, menjar que beure i ballar que dormir, però també li agrada parlar, beure i dormir. 

   I és que a la Montse li agrada viure i t'ho fa notar, i quan ets al seu costat no tens més alternativa que ser feliç. Amb ella tot és senzill i alhora profund; tot sembla simple i alhora etern. Ella és tot el que hauríem de ser, com a mínim, una estona a la vida. Quan t'agafa la mà et sents poderós i quan t'abraça tornes a ser un infant.

   Si no coneixeu cap Montse, ja podeu començar a buscar-la, perquè com ella té un do i el millor de tot és que crec que no ho saben... I aixó no passa sovint. 

14 de maig del 2011 

doncs, ja està¡

Galetes senzilles -casolanes- amb gingebre

   Ingredients: 

   150 gr de farina

   100 gr de mantega 

     70 gr de sucre

       3 cullerades de llet

Una pessigada de gingebre en pols  

  Elaboració: 

   

   Posarem tots els ingredients a dins d'un bol. Barrejarem amb les mans i farem una bola amb la pasta. 

Tirarem una mica de farina a sobre de la taula i aplanarem amb un corró, per tal de deixar la massa ben igualada. Ens ajudarem de diferents motlles per donar forma a les galetes. Folrarem una plata amb paper de forn i posarem les galetes. Deixarem durant 15 minuts amb el forn ben calent. Treurem les galetes i quan s'hagin refredat, ja estaràn llestes per menjar¡
 
   Doncs són així de fàcils fer-les i, res més¡¡

    Dedico aquesta entrada a unes blogistes que tot  cuinant i llegint  a la vegada,  van fluint i lliscant  totes aquestes receptes escrites que tenen en el seu blog. Deixeu-vos portar per aquestes receptes fetes de la A  la Z. 

   

   

Pasta per arrebossar

    Ja feia dies, que volía penjar aquesta altre forma d´arrebossar; albergínies, carbassons, talls de llomillo, peix ..., etc.
   La formula per fer-ho consisteix en posar tots els ingredients en un sol atuell. D'aquesta manera ens estalviem tenir, un plat amb l'ou batut, un altre la farina i en un tercer plat la farina de galeta, encara que en aquesta pasta la farina de galeta no s'ha ni posa.

   La complicació és mínima i consisteix en fer-ho d'aquesta manera:

   Ingredients:   (*)  

    150 g de farina
    2 ous (separarem les clares dels rovells)
    1 cullerada d'oli
    2 dl d'aigua
    sal

   Preparació: 

   Separarem les clares dels rovells. Barrejarem bé amb un batedor l'aigua, l'oli i els rovells. Incorporarem la farina a poc a poc, fins que quedi una massa pastosa. Muntarem les clares a punt de neu -ben fortes- i les incorporarem a poc a poc a la massa, barrejant les clares de baix a dalt, i una pessigada de sal i ja les tindrem en un sol atuell per arrebossar-hi; els carbassons, albergínies, talls de llomillo, pits de pollastre, canelons, sardines, calamars... etc,

 

(blogaires; que vagi de gust¡¡) 

   (*)  Jo vaig posar les mides que estàn escrites i vaig poder arrebossar dues albergínies blanques mitjanes. Les mides aniran depenent de la quantitat d'arrebossat que volguem fer.