Pessigada de Peres.

29 d’agost del 2010

Una pessigada...

...i una altra

No, no… no és cap pastís de pa de pessic…, aquesta pessigada d’aquest meravellós pastís fet de peres, que potser sí que, de pessigada amb pessigada se'n fa una gran gambada… és un pastís que, en el moment de tallar un bocí, continuarà un altre pessigada i potser un altre… i així fins que s’acabi… amb una gran seguretat que, podem acompanyar aquesta pessigada en una festa d’aniversari, o algun sant, o un diumenge per acabar de dinar o per què no…? perquè avui, és avui… i que de ben segur s’esgotarà, fins acabar existències… què… ho… provem…, doncs si és així... som-hi!!

Ingredients:    (per a 6/8 persones)
Un kilo de peres. (tallades a daus i a discs)
150 Grams de sucre.
20 Grams de mantega (per untar el motlle)
2 Ous.
Un paquet de pasta trencada (quebrada)
Una tassa i mitja de nata. (35%)
Una pessigada de canyella en pols.
Un altre pessigada de pebre fresc molgut.

Preparació:

Aplanarem amb el corró de fusta la pasta, l’estirarem de forma circular de manera que quedi d’un espessor de quatre mil.límetres aproximadament. Untarem un motlle amb mantega i també l’enfarinarem, col.locant la massa a sobre del motlle i ho deixarem que cobreixi les vores internes. Calentarem el forn a temperatura moderada.

Pelarem les peres i les tallarem en forma de daus. En un atuell hi posarem la nata, el sucre i els ous, afegirem la pessigada de pebre fresc i també la pessigada de canyella en pols, tot plegat ho remanarem. Tirarem els daus de peres a sobre de la massa, ho cobrirem amb la barreja obtinguda de; nata/sucre/ous/i les pessigades de pebre fresc i també de la canyella. Per sobre l’hi posarem talls de peres, tallades a discs. Ho posarem al forn i ho deixarem coure al voltant d’una hora.

Tant ho podem servir tebi com fred. (blocaires que vagi de gust¡¡)

Peres Farcides, amb un punt de picant.

21 d’agost del 2010

 Peres Farcides...

...amb un punt de picant.

M’ha semblat força oportú, per a l’estació que estem i a la vegada diferent per trencar una micona, el fet de menjar fruita com a postres, doncs aquestes peres naturals, tant podem menjar-les com un aperitiu com també, com un entrant. Un plat on les peres són les protagonistes i la seva elaboració és força senzilla i sense cap grau de dificultat. Un plat on l’amfitrió, amb aquestes peres, pot quedar d’allò tant i tant bé davant dels seus convidats. 

Una recepta trobada en els llibres de cuina, de la meva mare.

Ingredients: (per a 4 persones)

4 Peres.-
1 Llimona ( el suc).
150 Grams de formatge fresc (mató o Burgos)
1 Culleradeta de maionesa.-
1 Culleradeta de mostassa (opcional)
½ got de conyac.-
Un grapat de nous pelats.- ( o fruits secs, per adornar)
Fulles d’escarola.-
Sal i pebre.-


Preparació:

Traurem la pell de les peres i tot seguit les tallarem per la meitat, amb compte i amb una culleradeta, traurem la part carnosa de dins. Les mullarem amb el suc de la llimona i tot seguit les reservarem. 

En un atuell d’alumini, barrejarem el formatge fresc, la maionesa, la mostassa, el mig got de conyac, els trossets de pera que hem tret al buidar-les, la sal i el pebre i ho barrejarem ben barrejat. Omplirem les meitats de les peres amb aquesta salsa i ho adornarem per sobre amb mitges meitats de nous.
En un plat, posarem fulles d’escarola formant un llit, i a sobre, les peres farcides.

Ho deixarem a la nevera fins el moment de servir. (blocaires que vagi de gust¡)

Tomàquet de Montserrat (Rosa del Cardener)

11 d’agost del 2010



 Amanida de tomàquets de Montserrat, amb cibulet.

A finals del mes de juliol me'n vaig anar a veure el meu bon amic Jaume Ribera de, Súria –Bages-, que em va telefonar per anunciar-me que ja podia anar a buscar els tomàquets de Montserrat, -coneguts també, com a Rosa del Cardener, al igual que també, es coneixen com a Tomàquet de Súria- i que, junt amb altres companys com ell anomenats, Els Hortelans de Súria, cultiven en petites parcel.les de camp, aquest fruit tant apreciat durant els mesos d’estiu. A part del famós tomàquet, també hi sembren verdures de molt bona qualitat –albergínies, carbassons, patates, enciams...- al igual que arbres fruiters –pruneres, pereres, pomeres...- que els hi donen molt bona ombra,- i fruits- per poder gaudir d'unes bones estades i tertúlies els dies calorosos d’estiu. Juntament amb la vinya de raïm moscatell que s’emparra per tots els voltants de la petita caseta que té col.locada al centre del petit hort.

Josep Pla ens diu; [...] Montserrat es una muntanya que no s’assembla a res, a cap altre, en definitiva, és única... [...]

Comparant aquest tomàquet amb les paraules de Josep Pla, podríem dir que aquest tomàquet, tampoc s’assembla a cap altre..., de pell rosada i amb el bonys que el fan característic, el fan a taula únic i, amb molt poques llavors per dins que, un cop obert el podem farcir o be d’arròs o, simplement tallat a rodanxes, acompanyat amb algun tipus de formatge, col.locat a quadrets al costat i, pessigat amb una micona de cibulet, un bon raig d’oli d’oliva... sal... ...mmm... únics... sens cap dubte... i com seguiria dient Josep Pla; ... no tenen rival!

L’autèntic Tomàquet de Montserrat -Rosa del Cardener, Tomàquet de Súria- la llavor del qual, és plantada pels vols de la mare de Déu de Montserrat, té un període curt de temps, des de la segona quinzena de juliol fins l’acabament de la primera quinzena d’agost. Aquest fruit, es caracteritza pel fet que s’emparra molt i dona pocs fruits, això deriva que molts agricultors no el vulguin plantar. Són els Hortelans de Súria que, procuren que aquest tomàquet pugui tenir cabuda, encara que curta, que sigui ben acceptada a les taules, acompanyats amb les bones amanides i tertúlies que caracteritzen els estius.



Amanida, amb tomàquets de Montserrat.
(Rosa del Cardener).

Ingredients: (per a 4/6 persones.)

3 o 4 Tomàquets de Montserrat (Rosa del Cardener).-
1 Manat de cibulet.-
Oli d’oliva.-
Sal i pebre.-

Preparació:

No crec que us tingui que explicar com es fa una amanida…, encara que, aquests tomàquets, no necessiten res mes que un rajolí d’oli d’oliva, sal, pebre i tot plegat, ho mullarem amb una micona de pa…, per deixar el plat ben net… i… llepar-nos els dits! (blocaires, que vagi de gust!!)


P.D. Si teniu ocasió de poder anar aquesta població, i més concretament els mesos de; juliol, agost, no deixeu de comprar aquests tomàquets a les botigues de la seva població i gaudir a la comarca del Bages d’aquest tomàquet en els seus restaurants.


Súria, també es coneguda per les seves mines de sal i de potassi, les quals es poden visitar, en visites guiades i concertades.


El casc antic de la població i el seu castell, si troba una magnífica finestra oberta, que dona una bona visió a la seva població, regada per el riu Cardener que envolta tot el seu conjunt històric i artístic, i que el fan únic a la festa medieval que es celebra, per la segona setmana de novembre.


(*) La frase que diu; va més perdut que un pop dins d’un garatge, l’he canviat per… va més perdut que un “bacallà” dins un hort…