Crema de vainílla i cardamom

 .-Flor del cardamom.-

 
     El cardamom,  és una de les espécies que a mí particularment més m'agraden. Aporta un toc suau els plats i un perfum delatador que et captiva i t'acosta cada cop més a ell.                                                                                                            

 .-Flor de la vainilla.-

    La vainílla és la tercera espècia més cara del món, després del safrà i el cardamom. Són les seves beines, que un cop seques es fan servir per aromatitzar; gelats, pastisos, cremes, s'utilitza també en perfumeria...   

   Amb aquest dos productes tant excel·lents, el resultat d'aquesta crema és o pot ser quasi perfecta.

   Ingredients: 

   375 ml de nata líquida
   125 ml de llet sencera
     50 g de sucre
       5 rovells
    1,5 culleredeta de cardamom en pols
       1 ou
       1 branca de vainílla (jo he fet servir, vainilla líquida)

     

   Preparació:  (per a 4 terrines -"foto"- )

    Bullirem la nata, la llet,  la branca de vainílla i el cardamom.En el túrmix barrejarem els ous, -els 5 rovells- l'ou, -sencer- i el sucre. 
   Un cop ho tinguem tot ben barrejat i aromatitzat, ho retirarem del foc. Barrejarem amb els rovells sense parar.Colarem i omplirem flameres. Deixarem coure al bany maria 85 º fins que quedi ben quallat, al voltant d'una hora aproximadament.

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 

   Aquesta recepta està extreta del blog de la Mercé; Cuina per llaminers. Moltes gràcies Mercé per compartir aquestes receptes tant precises amb les pupil.les gustatives.
    Com molt bé diu la Mercé, no és ni crema catalana, ni és un flam, és una crema que molt bé pot servir per un postre amb un toc diferent de gust, per tal de donar-l'hi un altre atractiu als postres de cullereta. 

Crema de pastanaga amb calamars

 Flor de la pastanaguera 

   El blog proposat per la Mercé -Destapant Cassoles- per aquest mes, ha estat el de la Sión i el Miquel; Fem un mos, un blog que val la pena passejar-hi una bona estona i mirar i veure com tots els plats que si cuinen, queden d'alló tant i tant bé a l'hora de fer un dinar, sopar o si més no, trobar-hi idees per fer algún plat i també, fer-hi un mos. Moltes gràcies i salutacions Sión i Miquel.¡¡  

   He agafat del seu blog, aquesta crema de pastanagues, doncs a part de ser una bona combinació terra/mar, és una delícia cuinar amb les pastanagues, encara que moltes vegades semblen les "ventafocs" de la cuina... on  puc possar la pastanaga...?-penso jo moltes vegades-.Veieu com en el blog de la Sión i el Miquel, si troben bons plats i bones propostes?

  Abans de començar a fer el plat, (com a element curiós) si apreteu aquí, trobareu els diferents noms que se l'hi dona, també, a la pastanaga.  

     Per fer aquest plat, necessitarem: 

   700 g de pastanagues; 2 cebes de Figueres (les que tenia jo, eren petites); 2 patates del "bufet", 2 calamars -calamarsons, no n'he trobat);l'aigua per bullir les, pastanagues/cebes/patates; l'oli d'oliva; una mica de sal; uns grans de pebre negre.

 Un cop he tingut les pastanagues pelades i netes junt amb les cebes i les dues patates, he posat l'aigua al foc i he deixat que bullis a foc lent al voltant d'una mitja hora, passat aquest  temps, amb la batadora elèctrica, ho he desfet tot plegat i amb l'ajut d'un colador xinés, he fet una crema molt més fina, tot rectificant de sal i pebre.

 Sort en tinc, que la "meva peixatera", amb neteja tot el peix, per que sinó, no crec que pogués menjar mai peix..., però bé, aném a la recepta que és el que ens interessa, doncs,  un cop ha tingut nets els calamars, ha fet unes anelles tot tallant-les a rodanxes, i un  cop he arribat a casa els he passat amb una pinzellada d'oli per la planxa i els he salpebrat, i quant he vist que estaven al meu gust,-tirant a fets- els he decantat.

    Dins d'un plat fons, he posat la crema de pastanagues junt amb una mica de la massa de la  pasta de les pastanagues, i al voltant les anelles dels calamars. El resultat ha estat aquest que podeu veure aquí a les "fotos" tot desitjant  que us agradi, d'igual manera que m'agradat a mí.

 

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)

   Aquesta recepta, va ser penjada per la Sión i el Miquel, el dijous 10 de setembre de 2015. 
   Salutacions Miquel i Sión¡¡.


 

 
   
 

Crema de Marialluïsa

.- Flors i fulles de la Marialluïsa.-

   Aquest mes, el blog escollit per la Mercé -Destapant Cassoles- per el repta, ha estat el de la María Ángels -Visca a la cuina-. 

   Vaig trobar-la tant bonica l'entrada de la María Àngels, que em el seu permís l'he volgut copiar tal com està escrita en el seu blog:

   Al pati de l'avi la marialluïsa perfuma tots els racons. Ens agrada recollir-ne les fulles i deixar-les assecar per gaudir de la seva essència els dies de fred de l'hivern. Però per no haver d'esperar tant, vam fer una infusió amb llet i així, en va sortir una crema suau, amb el sabor de llimona tan propi d'aquesta planta.

   Ingredients:

250 ml de llet

  80 g de sucre

    2 rovells d'ou

    1 cullerada gran de Maizena

     Unes fulles de marialluïsa

   Preparació:

   Farem una infusió amb la llet i les fulles de marialluïsa, escalfarem la llet junt amb les fulles al foc i l'ha deixarem reposar unes quantes hores. Un cop la llet tingui l'aroma de la marialluïsa, la colarem  i tot seguit la reservarem. En un cassó hi posarem els rovells i també el sucre i ho barrejarem. Afegirem la Maizena i seguidament abocarem la llet. Ho remenarem per tal de que quedi tot ben unit i ho posarem al foc sense deixar de remenar. Un cop arrenca el bull, retirarem la crema de marialluïsa  i ho col.locarem amb gots. Un cop estigui freda, ho decorarem amb fruites del bosc i/o amb fulles de
marialluïsa.

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)

   Aquesta recepta, va ser publicada per la María Àngels el dijous 9 de juny de 2011

   Moltes gràcies María Àngels.