"Recollit" de patates (Bufet) amb gust de llimona

- La patata d´Orís.-

(Patates del bufet.)

          Orís és una petita població, situada a la comarca d’ Osona. La població amb 290 habitants (cens 2011) està disseminada per a tot el seu nucli urbà. Mirant el seu voltant es veuen les cases força amagades i dissimulades pels camps pentinats i arrenglerats de blat de moro, ordi… per menjar els quatre “cunis”  que tenim…que dirien per aquí-; i naturalment també de la protagonista d’aquest “post” la patata d´Orís, -patates del Bufet-

        El centre del poble, és on s’hi troba l’ajuntament, l’estanc i la bústia per tirar-hi les cartes, el restaurant, el bar del poble, amb el caliu del xiuxiueig de les gents que entren i surten i prenen els seus “carajillos” o “cigalons” i van a esmorzar o bé juguen a cartes... totplegat  trencat pels sorolls d’ampolles i gots que fan frisança quànt rellisquen… És a dir; un bar com tots els bars, de quasi totes les poblacions.

 Orís, castell dalt del turó i, l'església de Sant Genís al fons

Flor de la patata

         Aquesta població des de fa 18 anys, celebra la fira de la patata d’ Orís -patates del Bufet-, tots els caps de setmana del mes d´octubre i, apartat del centre del poble, i dins del mateix terme municipal, al costat de l’església de Sant Genís, és on si troben totes  les  paredetes, i és aquí, on si recullen per tal d' oferir als visitants aquest producta. Cada any mestresses de casa, cultivadors, pagesos, consumidors, experts i curiosos com jo, s’expliquen les seves experiències de com ho fan per coure-les, cultivar-les, mantenir-les i naturalment  menjar-les, tant siguin com a primer plat,  segon plat  o be siguin com a postres,  jo com a curiós i després d’escoltar tota l’informació possible, he anat a Orís he comprat les patates del Bufet i  tot seguit us explico aquest plat, que espero i desitjo que us agradi. 

 "Recollit" de patates (Bufet) amb gust de llimona

   Ingredients que necessitarem: (per a 8/10 persones)

   2 Kilos de patates del Bufet 

   1 Ceba de Figueres mitjaneta/gran

   Mig litre de crema de llet

   Ratlladura de dues llimones

   2 Ous

   Julivert  

   Llaurer, llord 

   Sal i pebre 

 "Recollit" de patates (Bufet) dins la safata

      Elaboració: 

   Primer de tot, bullirem les patates amb pell  dins d'una olla, amb sal i també podem posar-hi unes fulles de llorer (llord). Un cop les tinguem bullides, deixarem escorre-les i les reservarem.

   Tallarem la ceba ben petita, al igual que el julivert, batarem els ous i a dins d'un atuell, hi tirarem la crema de llet, els ous, la ceba, el julivert i ho berrajarem totplegat. 

 "Recollit" de patates, sortint del forn

   Tallarem a porcions les patates reservades hi els hi treurem la pell,  les col.locarem a dins d'una safata per anar al forn i l'hi posarem una part del  retllat de la pell de les llimones, junt amb la sal i el pebre, cobrirem les patates amb la barreja; crema de llet/ous/ceba/julivert, posant-l'hi  per a sobre la resta de llimona retllada  i ho deixarem al forn al voltant d'uns 40 minuts. Ho Servirem calent. Podem acompayar-ho amb; rúcula, amb fulles de canonges...

 (blocaires; que vagi de gust¡¡)

De la patata s’ha dit…

        A finals del segle xv, les gents dels pobles eren molt reàcies a menjar aquest tubercle, doncs veien com la treien de sota terra i la creença popular, els feia creure  que les patates estaven  posseïdes pel dimoni…
        Durant la Segona Guerra Mundial, la patata va salvar moltes i moltes vides amb els seus caldos fets de la pell i fent àpats amb la mateixa pell, qui podia menjar alguna  patata acompanyada amb el seu suc, podia aguantar  un dia més  aquella  trista i esgarrifosa guerra.
          La patata un cop arrancada, s’ha de deixar repartida en un terra fresc, o bé en caixes o bé  a terra amb sacs  i en poca llum, no oblidem que la patata és un tubercle¡¡

  

      

Galetes de Canyella

 Flor del Canyeller

Déjame que te cuente, limeña
déjame que te diga la gloria
del ensueño que evoca la memoria
del viejo puente, del río y la alameda
déjame que te cuente, limeña
ahora que aún perfuma el recuerdo
ahora que aún mece en su sueño
el viejo puente del río y la alameda
Jazmines en el pelo y rosas en la cara
airosa caminaba la flor de la canela
derramaba lisura y a su paso dejaba
aroma de mixtura que en el pecho llevaba
Del puente a la alameda
mundo pie la lleva
por la vereda que se estremece
al ritmo de sus caderas
recogía la risa de la brisa del río
y al viento la lanzaba
del puente a la alameda
Déjame que te cuente, limeña ¡ay!
deja que te diga morena mi pensamiento
a ver si así despiertas del sueño
del sueño que entretiene, morena,
tus sentimientos
Aspiras de la lisura
que da la flor de canela
adornada con jazmines
matizando tu hermosura
Alfombras de nuevo el puente
y engalanas la alameda
el río acompasara tu paso por la vereda
Jazmines en el pelo...
Del puente a la alameda...

Mmmmmmmmm...... quina bona olor, posar-te a fer aquestes galetes de canyella... i també, escoltar aquesta peça que canta Juan Diego Florez, que si apreteu  aquí, podreu escoltar, la cançó, obviament es diu; La Flor de la Canela, un encant¡¡

    Peró bé, anem per feina, encara que mentrestant també, podeu llegir la recepta (i la lletra de la cançó) d'aquestes galetes, que són molt faciletes de fer, la veritat, també us tinc que dir que estàn "pispades" del blog de; Els fogons de la Bordeta, 

    Per fer aquestes galetes, necesitarem:

    1 Ou
    150 Grams de mantega
    100 Grams de sucre
    300 Grams de farina
    1 Culleredeta de canyella en pols
    Mitja culleredeta de nou moscada
     
Com ho farem?

    Batarem l'ou, i tot seguit i posarem tots els ingredients, fins que fem una massa ben lligada, primer amb una forquilla de fusta i després amb les mans. Tot seguit, posarem petites boletes a sobre del marbre i les aplanarem amb les mans. (jo tenía aquets motlles per fer-ho) Posarem una plata de forn i estendrem les galetes i amb un sedàs petit, deixarem que s'imprenguin amb  una micona més de canyella.

Blocaires; que vagi de gust¡¡

    Per cert Judith, mentrestant estic passant aquest "post", està plovent. El so de l'aigua de la pluja, barrejat amb l'olor de la canyella...