CONILL AMB PERES (peres de Sant Joan)

Quant arriba l’estiu, la fruita de la mateixa temporada la trobem en el seu punt més brillant, tant sigui per menjar-la com a postres, o be sigui per cuinar-la en infinitat de plats, amb el rostit; de pollastre, conill, ànec… i totplegat ruixat amb el caldo i un gotet de vi ranci o també amb una mica de conyac per tal que redueixi i el suquet obtingut, que l’acompanyarem amb un troçet de pa i que el provarem –i ens el menjarem després- tot sentint la dolçor de la fruita espessida, be siguin pomes, peres, cireres… 

Jo l’he fet amb conill, i peres -de Sant Joan-, a partir d’aquí blocaires, la combinació de gustos i sabors pot ser força elevada… que vagi de gust!

Ingredients: (per a 4 persones) 

- 4 Cuixes de conill.

- 8 Peres.

- Tomàquet concentrat.

- 2 Cebes de Figueres mitjanes.

- 2 patates petites.

- 125 c. c. de caldo.

- ½ copeta de vi ranci.-

- 1 branqueta de romaní.

- Oli.

- Sal pebre.

Preparació: 

Primer de tot posarem un cassó d’aigua al foc i, un cop estigi calenta, hi posarem les peres punxades amb una forquilla, d’aquesta manera obtindrem el suc i les estovarem per posar-les i acompanyar-les al final del plat junt amb el conill. Seguidament salpebrarem les cuixes del conill i les posarem amb oli calent en una paella, fins que agafin color. Les reservarem. Bullirem les dues patates. A la mateixa paella sofreginem les cebes tallades ben finetes, un cop tingui el color rosadet hi posarem el tomàquet concentrat i ho remenarem amb una cullera de fusta per ajuntar els dos productes. Un cop obtingut aquest resultat, hi posarem la mitja copeta de vi ranci i ho deixarem que redueixi. En una cassola col·locarem el sofregit, les cuixes de conill i la branqueta de romaní, ho cobrirem amb el caldo i ho deixarem a foc moderat durant 45 minuts, quànt faltin 5 minuts per acabar, posarem les peres junt amb el conill que ja ho tindrem fent el famós “xup-xup”. Servirem el conill en el plat acompanyat amb les patates tallades a rodanxes i per sobre les peres. Llagrimejarem una mica el plat. En un platet a part, hi posarem el suc i ho barrejarem amb una mica del suc obtingut del bullit de les peres, un parell de voltes amb una culleradeta i ho presentarem al costat del plat amb el conill.

BUNYOLS DE XOCOLATA

Oh lalà… -diria el xef tot posant-se els dits de la mà dreta en els bigotis acabats en punta…-Aquets bunyols cruixents peg foga i amb un suau fagsit de xocolata, gesulten deliciosos acabats de feg i acompanyats amb un deliciós gelat de vainilla… mmm…teniu que pogovag-los…

Que… voleu… “pogovaglos”… de “ferg”? Doncs si es així, “necessitagem “

- 300 Grams de xocolata negre de bona qualitat trossejat.

- 200 Mil·lilitres de nata per muntar.

- Cacau en pols per espolvorejar.

- Oli per fregir.

- Farina per espolvorejar.

- 3 culleradetes de llet (per desfer la xocolata).

Per fer la massa dels bunyols; (per a 40 unitats aproximadament).

- 250 Grams de farina.

- 2 Clares d’ou.

- 1 Culleradeta de fècula de patata o de blat.

- 1 Culleradeta d’oli.

- 1 Ou.

- 1 Got de cervesa.

- 1 Culleradeta de sucre fi.

- Una pessigada de sal.

Posarem la xocolata per desfer en petits bocins dins un bol, junt amb tres culleradetes de llet, deixarem que es desfaixi a poc a poc i el traurem del foc. Paral·lelament calentarem la nata en un tassó petit, i el traurem quant veiem que es troba al punt d’ ebullició. Ho tirarem en el bol, on tindrem la xocolata i ho remenarem fins a obtenir una barreja homogènia. Netejarem les parets del bol amb una cullera, ho taparem tot deixant-ho refredar a la nevera fins que veiem que la massa queda espessa.

Quant veiem que la massa ha quedat consistent, col·locarem la xocolata dins d’una mànega pastelera i anirem formant petites boles, tot posant-les a sobre d’un paper parafinat. Tornarem a posar-les a la nevera, fins a obtenir una massa consistent. Un cop estiguin consistents i, amb una micona de cacau en pols a les mans, l’hi donarem la forma arrodonida: Les posarem al congelador.

Per fer la massa dels bunyols, barrejarem una part de la farina i també, la culleradeta de fècula de patata, dins un atuell d’alumini, formant un volcà. Afegirem l’oli, la pessigada de sal i l’ou, tot seguit anirem tirant la farina restant, sense deixar de remenar. Quant notem una pasta suau, afegirem la cervesa a poc a poc sense deixar de remenar fins a obtenir una massa homogènia.

Tirarem l’oli en una paella i deixarem que s’escalfi. Batarem les clares a punt de neu i afegirem el sucre i ho tirarem a la massa anterior. Treurem tres o quatre boles del congelador, i les arrebossarem lleugerament amb farina. Amb unes pinces, banyarem les boles a la masa i les col.locarem directament amb l’oli calent. Ho tindrem fregint, fins que veiem que estàn el bunyols daurats. Treurem els bunyols de la paella i, els deixarem a secar amb tovallons de paper. Espolvorajarem lleugerament amb cacau en pols i, tot seguit ho servim… i les “pogovem”.

(bon… ”pogofit blocaiges”)

PASTÍS DE FORMATGE (La catedral)

El pastís de formatge és potser, un dels postres més universals i, presumiblement, un dels més antics que utilitza productes làctics.

La primera font documentada que fa menció d’aquest pastís, ve dels antics Jocs Olímpics grecs, i seguint els receptaris de Marcus Porcius Cato, consol, militar i escriptor -conegut com a Cato “el vell”- escriuria la recepta d’aquest pastís per preparararla en un dels molts llibres de cuina Romana, anomenats “De Agricultura” els escrits dels quals parlen de les velles costums quotidianes.

En l’època actual, encara trobem i de ben segur que trobarem receptes de pastissos de formatge en molts llibres de cuina i revistes especialitzades al igual que també dins l’informàtica trobem bloquistes que escriuen sobre receptes d’aquest món de la cuina i també els vells costums de com fer aquets pastissos, aquest és el cas del blog de l’Enric de Samfaina d’arts on aquesta “catedral” de formatge, -transformat amb pastís-, troba la seva culminació quasi perfecta amb aquest tot gloriós sabor, al igual que també al magnífic gust esponjós, que hi trobem amb la seva textura.

Per a la pasta:

- 125 Grams de farina.-

- 60 Grams de sucre.-

- 1 Llimona.-

- Rovell d’ou.-

- 25 Grams de mantega.-

Per a la massa:

- 1 Quilo de formatge Philadelphia.

- 400 Grams de sucre.

- 3 Cullerades rases (soperes) de farina.

- 1 Taronja.

- 1 Llimona.

- 5 Ous.

- 2 Rovells d’ou.

- 6 Cullerades soperes de crema de llet.

Per elaborar la pasta:

Passeu la farina a través d’un sedàs i formeu sobre el marbre de la cuina un volcà. El bell mig hi posareu el sucre, el rovell d’ou, la mantega tallada a trossets petits i, amb un ganivet de serra, hi ratlleu al damunt la pell de mitja llimona –just per aromatitzar-.

Amb una forquilla metàl·lica comenceu-hi a xafar la mantega, barrejant-la que tots els ingredients quedin compactats i tot seguit es pot fer amb les mans. Acabada la massa , poseu-la a la nevera, embolicada amb paper de plata, una mitja hora per tal que reposi.

Deixeu el forn encès a 180º. Unteu la base del motllo amb mantega i, esteneu la meitat de la massa sobre el marbre –una mica enfarinat- fins que obtingueu una fina làmina de pasta de la mateixa circumferència de la base. Folreu la base del motlle, poseu-la al forn ja calent, i traieu-la quan estigui rosseta. Deixeu-la refredar del tot.

Traieu el formatge de la nevera i deixeu-lo a temperatura ambient.

Per elaborar la massa:

 

Enceneu el forn a la màxima temperatura que arribi. Dintre d’un gran bol i amb una cullera de fusta treballeu el formatge i el sucre fins que estigui ben unit i esponjós. Afegiu-hi –d’una en una- les tres cullerades de farina tot evitant que es facin grumolls. D’un a un , també, barregeu-hi els 5 ous sencers i els dos rovells. Aromatitzeu-ho amb la pell d’una llimona, i també la de mitja taronja. I per acabar les sis cullerades de crema de llet.

Munteu el motlle i folreu-lo amb la pasta sobrant, tot enganxant les parets del motllo –untades també amb una mica de mantega-. Aquesta operació es far per quant tireu la massa no es vessi.

Aboqueu-hi la massa a dins el motlle i poseu-hi el pastís tot seguit al forn –el qual ja estarà a la màxima temperatura. Al cap d’un quart d’hora, vint minuts aproximadament el pastís començarà a enrossir, es en aquets moment que teniu que baixà el termòstat a 100 graus i el cap d’una mica mes d’una hora el pastís estarà acabat, per comprovar-ho punxeu-lo amb un ganivet.

Deixeu-lo refredar a temperatura ambient i, un cop fred poseu-lo a la nevera.

Consell Pràctic: Aquest pastís es més bo encara si ha estat, com a mínim, tot un dia a la nevera. (bon profit).

POR I DINERS (SENSE ESCRÚPOLS)

Por i diners és la tercera entrega de la sèrie; Cent anys que van transformar Catalunya.

L’autor, Francesc Cabana (Barcelona 1934) tot marxant de l’erudició, i amb escrits i cartes de industrials i empresaris de l’època, ens explica el fets que cada any (1906-1923) van succeir. La Setmana Tràgica, –per exemple- fa la crònica del dia a dia amb tots els atentats, amb el resum final de les esglésies cremades. Una lectura senzilla i amena, relats curts de poques pàgines cadascun i, on podem llegir –cada any- de manera independent. Gènere a mig camí entre crònica histórica i la novel·la, amb relats d’una època apassionant, plena de fets històrics, la creació de la Mancomunitat i el cop d’estat de Primo de Rivera.

La primera entrega; -El cabaler de Cerdanya- (1844-1875) ens parla dels anys de la Revolució Industrial, en la qual els cabalers –els que no heren hereus- eren obligats a marxar de casa seva, aniran a les ciutats i es convertiran moltes vegades en empresaris.

La segona entrega; –catedrals de cotó- (1876-1905) ens parla de la creació d’una industria cotonera, que serà fonamental per al desenvolupament econòmic català i al voltant de la qual s’anirà creant riquesa.

Francesc Cabana i Vancells (Barcelona, 1934) és advocat, economista, periodista i historiador especialitzat en temes econòmics. Els seus treballs sempre han estat al voltant de la economía catalana. Les seves obres que perfilen la història bancària i la burgesia del país, amb títols com: Caixes i bancs de Catalunya (4 volums, 1996-2000) o també: La burgesia catalana (1996). Al igual que també amb l’ economía general, amb títols com: 37 anys de franquisme a Catalunya. Una visió econòmica (2000); cada any exposat cronològicament, pot ser llegit independentment.

Francesc Cabana és col·laborador habitual del diari Avui. L’any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.

La primera edició d’aquest llibre és del maig del 2009. Editada per editorial Proa. (A tot vent).