FRICANDÓ AMB RATLLAT DE XOCOLATA

.-Fricandó amb ratllat de xocolata.-

Aquesta senzilla i a la vegada bona recepta, va passar-me-la l’Enric de, Ca l’ Assur, -bloc aquest per els que no el coneixeu, hi podreu trobar a part de bones receptes de cuina, bones cròniques de llibres i també bones recitades de poesia...-La Poesia Feta Veu-

Però bé, tornant a la recepta, que molts hi ha coneixereu, és un plat tradicional de la cuina catalana, on quasi sempre apareixen els bolets –moixernons, ceps, rovellons...- i és fet amb carn de bou o vedella. El fricandó és un plat que el podem fer el dia abans i podem reescalfar-lo quan mes convingui.

El sofregit amb variacions diverses, al igual que posar-hi el vi blanc, podem substituir-ho per una micona de vi ranci, i la picada, que en aquest cas, és feta amb una micona de ratllat de xocolata. Això sí..., sempre la carn que sigui tallada ben primeta i ben enfarinada.

Per fer aquest plat, necessitarem: (per 6 comensals)

- 12 talls de carn de vedella –Llata, crostó.

- 1 Ceba de Figueres.

- 2 Dents d’alls.

- 1 Got de vi blanc.

- Caldo.

- 1 Pom d’herbes aromàtiques (Llorer, farigola, canyella, julivert...)

- 1 Barra de xocolata amarg (50 grams)

- Farina (per arrebossar).

- Bolets.

- Un grapat de pèsols.

- Sal

- Pebre.

- Oli.

Per l’elaboració d’aquest plat, ho farem de la següent manera:

Salpebrarem la carn, l’enfarinarem i un cop estigui fregida a la paella, la reservarem.

En el mateix oli de la paella hi posarem la ceba tallada ben petita i també els dos dents d’alls tallats igual, un cop estigui estovat tirarem el got de vi blanc, tot deixant que redueixi.

En una cassola a part, posarem el sofregit obtingut,seguidament posarem els talls de carn que teníem reservats, el caldo, que el tindrem en un pot el foc calent, el pom d’herbes i ho deixarem que es faci a foc suau durant 30 minuts. 10 minuts abans d’acabar afegirem els bolets, els pèsols i el ratllat de xocolata. Rectificarem de sal, si convé.

(Que vagi de gust!!)

FELIÇ SANT JORDI

Que tingueu una bona diada de Sant Jordi 2010, i que el civisme sigui un altre any amb tots nosaltres.

Si voleu fer el pastís de Sant Jordi, trepitjeu aquí

(data 20 d'abril del 2009)

LES BRUIXES D'ARNES. -La màgia de la vida.

 Horta de Sant Joan.

Arnes.

Encara que no sóc molt recomenador de llibres, m’he atrevit a fer-ho amb aquest, doncs el tema del que es parla, sempre m’ha apassionat i la trama on succeeix també.

La Inquisició -o Sant ofici- que en aquest llibre de David Martí, ens parla d’unes suposades bruixes que són tres generacions: la Magdalena –l’àvia-; la Maria –la mare-; i la Lluna –la neta-. La Magdalena ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva neta amb un antic ritual. Aquest ritual és escoltat pel vell mossèn del poble, el qual pensa arribar fins allà on sigui, per tal de destruir aquesta heretgia. Condemnades a morir a la foguera per dita secta, el poble on viuen –Arnes- defensen aferrissadament la seva innocència, davant d’aquest grup sectari que fou tan poderós durant més de 400 anys – L’any 1485, la inquisició castellana entrar a Barcelona. Fou entre aquesta data i fins el 1505, que el tribunal de Barcelona va processar a més de mil persones; tant sols vint-i-cinc van ser absoltes.-

Arnes i Horta de Sant Joan –Terra Alta- és el lloc on succeeix tot aquest entramat de successos. Arnes població que es troba camí cap els Ports i que és frontera natural entre les comunitats de València, Aragó i Catalunya i, Horta de Sant Joan, mal recordada pel foc que va cremar en el seu terme municipal l’estiu de 2009 i on van perdre la vida 5 bombers. La cara positiva d’aquesta població l'ofereix el paisatge meravellós de la Serra de Beseit, recordat per Pablo Picasso amb les seves estades temporals en aquesta població, deixant l’ empremta d’aquest poble en moltes de les seves teles, al igual que també la frase que va deixar escrita d’aquest poble: Tot el que sé ho he aprés a Horta de Sant Joan.El llibre; Les Bruixes d’Arnes, està bassada en fets reals, al igual que el frare Salvador –home de confiança de les suposades bruixes- va viure a Horta de Sant Joan (segle XVI).

Un llibre; Llibre de les Essències –textos misteriosos- i el frare Salvador ajudaran a les suposades bruixes a endinsar-se per les Terres de l’ Ebre i el viatge les portarà, i també a fugir, fins a Barcelona, i és aquí on començarà una nova història.

L’Editorial: Edicions 62, és la encarregada de l’edició d’aquest llibre.

(Blocaires bona lectura!!).

PASTÍS DE LLIMONA

Flor del Llimoner.-

Pastís de Llimona.-

Pastís de Llimona.-

Bé doncs, ja som a la primavera , i amb tot un seguit de llums i colors reflectits per a tot arreu. L’he volgut donar el meu toc de llum i color particular en aquesta primavera, i he pensat que, fer aquest pastís de llimona, estaria bé, per tal que l’acidesa del seu líquid obri la llum i els colors els nostres gustos.

Per fer aquest pastís necessitarem: (per a 4/6 persones)

Per fer la Massa:

- 150 Grams de farina.

- 75 Grams de mantega.

- 50 Grams de sucre.

- 1 Ou.

Per fer el farcit:

- 200 Mil.lilitres de suc de llimona (1 got d'aigua)

- 200 Grams de sucre.

- 4 Ous.

- 15 Grams de fècula de patata.

- 50 Grams de mantega.

Barrejarem junt amb la farina, la mantega (a temperatura ambient), el sucre i l'ou, fins formar una massa que ens quedi ben formada i enganxada i la posarem a la nevera que reposi al voltant d'una hora. Quan hagi passat aquesta estona, l'estirarem i la col.locarem en un motlle que sigui baix i d'una sola peça, a 180º . Un cop l'ha traiem del forn, podem pintar la massa amb un ou, per tal que quedi impermeabilitzada.

Després seguirem amb el farciment. Agafarem un atuell i desfarem la fècula de patata, junt amb el suc de llimona i tot seguit, el sucre i els ous batuts. Ho col.locarem al foc, i deixarem que bulli, això sí, sempre remenant-ho. Apagarem el foc i tirarem la mantega.

Ens ajudarem amb un colador xinés, per tal de el.liminar zones que poguessin haver quedat quallades, al igual que també fils d'ou quallats, ho tirarem per sobre del motlle de la massa.

Ho deixarem coure al forn a 180º durant 15 minuts.

(Blocaires que vagi de gust!).

POLLASTRE AMB NOUS -AMB LA SEVA CLOSCA- I HERBES PROVENÇALS

Pollastre amb nous

.-Pollastre amb nous,-amb la seva closca- i, herbes provençals.-
En català i castellà.

Aquesta es la meva aportació al Hemc d'aquest mes que des de Noruega la Cynthia del blog; aromas de mi cocina, ens ha proposat.

Aquest plat, típic del sud-est de França,-Marsella, Montpeller, Nimes, Nica...- ha relliscat fins lliscar els Pirineus Orientals,-Perpinyà- tot deixant anar la fragància dels seus perfums, acompanyat amb totes les olors de les seves herbes, podem trobar-lo a les comarques més orientals del Pirineu Català – La Cerdanya, capçalera del riu Segre- i fins i tot a l’altre banda dels Pirineus; l’Alt Empordà, bon productor de nous del país, i deixant anar totes les aromes d’aquestes herbes, aromatitzant aquest plat a les nostres taules, amb l’olor suada dels nous amb closca acabats de bullir.

Antigament, es creia que menjar nous enriquia l ’intel•ligència per la semblança de la seva forma amb el cervell humà.
Ingredients: (Per a 4 persones)

- 1 Pollastre a daus.
- 1 Ceba.
- Un grapat de nous sencers.
- Herbes provençals (farigola, romaní, llorer, estragó, espígol...)
- Anís estrellat.
- Canyella en pols.
- Sal i Pebre.

Preparació:

Primer de tot agafarem les nous i les rentarem ben netes sota l’aixeta, un cop netes, les posarem amb un pot d’aigua al foc i deixarem que bullin. Ho decantarem.

Salpebrarem el pollastre i també li tirarem una micona de canyella en pols i el posarem en una cassola amb oli al foc, un cop daurat el retirarem i en el mateix oli de la cassola i tirarem la ceba tallada ben petita i, quant agafi color, posarem el pollastre i el col•locarem dins la cassola un altre cop, junt amb una micona del caldo dels nous i punxarem el pollastre amb l’anís estrellat i posarem el pom d’herbes provençals. Taparem la cassola, i al cap de 10 minuts l’obrirem i posarem les nous per tal que acabin de suar, 10 minuts més.

Podem servir-ho amb les nous senceres d’acompanyament.

(Que vagi de gust!)

.- Pollo con nueces –con su cáscara- y con hierbas provenzales.-
En catalán y castellano.

Esta es mi aportación al Hemc de este mes que, la Cynthia desde Noruega y desde el blog aromas de mi cocina nos ha propuesto.

Este plato típico del sur-este de Francia –Marsella, Montpeller, Nimes, Nica…- ha deslizado hasta llegar a los Pirineos Orientales, -Perpinyà- soltando todas sus fragancias de los perfumes, acompañado de todos los olores de sus hierbas, pudiéndolo encontrar en las comarcas más orientales del Pirineo Catalán -La Cerdanya cabecera del río Segre- y también al otro lado de los Pirineos; l’Alt Empordà, -buen productor de nueces del país-, y soltando todos los aromas de estas hierbas, aromatizando este plato en nuestras mesas, con las nueces sudando con su cáscara y acabadas de hervir.

Antiguamente, se consideraba que comer nueces fomentaba la inteligencia por la similitud de su forma con el cerebro humano.

Ingredientes: (Para 4 personas)

- 1 Pollo cortado a dados.
- 1 Cebolla.
- Un puñado de nueces enteras.
- Hierbas provenzales (tomillo, romero, laurel, estragón, espliego...)
- Anís estrellado.
- Canela en polvo.
- Sal i Pimienta.

Preparación:

Primero de todo cogeremos las nueces y las lavaremos debajo del grifo, una vez limpias las pondremos en un cazo con agua al fuego y las dejaremos hasta que hiervan. Reservaremos.

Salpimentaremos el pollo y también le tiraremos un poquito de canela en polvo y lo pondremos en una cazuela con aceite al fuego, una vez este dorado, lo retiraremos y en el mismo aceite de la cazuela le tiraremos la cebolla cortada finamente y, cuando empiece a coger color, pondremos de nuevo el pollo en la cazuela, tirando un poquito de caldo de las nueces y pincharemos el pollo con el anís estrellado, cologando también el ramillete de hierbas provenzales. Taparemos la cazuela y al cabo de 10 minutos la abriremos de nuevo y le pondremos las nueces para que acaben de sudar 10 minutos más.

Podemos servir el plato con las nueces enteras de acompañamiento.

(Que aproveche)