Pastís de taronja amb crema mascarpone

10 abril de 2014




 
   El mascarpone, encara que és un formatge molt apropiat per a fer el tiramisú, (que és una de les receptes que tinc a pendents) l'he trobat molt apropiat per a fer aquest pastís de formatge i amb el gust de la taronja per tal de donar-l'hi un bon toc final en aquest pastís.
   El mascarpone, és un formatge típic de la regió de Llombardía. Formatge molt cremós i de textura molt suau al paladar i fet amb nata dolça i, com ja he dit, molt apropiat per a fer el tiramisú.
   Bé us animeu a fer-l'ho...?, doncs si és així, necessitarem:





   Ingredients:  (per fer el pastís) 

   200 Grams de farina
   100 Grams de mantega
     75 de sucre
       3 Ous 
       3 Taronges 
       1 Culleredeta de llevat en pols         



   Per fer la crema mascarpone: 

     500 Grams de mascarpone  (jo n'he pogut posar 450 grams, jejeje...)
     100 Mil.lilitres de suc de taronja 
       75  Grams de sucre
         3 Culleradetes de licor de taronja
          2 Ous


 (Blocaires; que vagi de gust¡¡)

   Preparació:

   En primer lloc, batarem la mantega i un cop estigui flonja tirarem el sucre a poc a poc, els ous un a un, fins que obtinguem una crema ben lligada. Afegirem la farina barrejada amb el llevat en pols.
   Pelarem les taronges tot treient les parts blanquinoses de la pell. Filatarem les taronges i extraurem  el suc i el tirarem a la massa. Tirarem la massa en un motllo desmuntable d'uns 26 centímetres de diàmetre.
    Ho barrejarem tot remenant el formatge mascarpone, el sucre, els ous, el licor de taronja i el suc de taronja i tot seguit ho tirarem a la massa. Ho posarem al forn a 160 º fins que estigui ben daurat que serà al cap d'uns 40/45 minuts.

Cebetes del platillo, macerades

27 març de 2014



 

   Després de veure el blog de;  La cuina de la Isabel i veure les cebetes del platillo,  jo també m'he apuntat amb aquestes cebetes i els he fet amb maceració, i tant  serveixen per fer l'aperitíu com  també fer-hi el vermuth La fórmula per fer-les, (encara que tothom pot tenir les seves "formules magistrals",) poden ser d'aquesta manera:  

     Al foc hi tenía una olla amb aigua i sal  que començava a bullir. Mentrestant les cebetes del platillo les vaig pelar i a cada punta de dita cebeta l'hi anava fent una petita creu. Un cop van està llestes, les vaig tirar dins l'olla (que ja estava bullint) i varen està 3 minuts, per tal de que estiguessin  una micona escaldades, sense arribar a està toves del tot.

   
   En un pot de vidre, i vaig tirar 1 litre i mig d'oli de girasol i a dins l'hi vareig tirar, també, un grapat de  pebre negra en gra, anís estrellat (6 estrelles) un grapat de sal, dues fulles de llorer, una branca de canyella, 8 claus d'espècia, i totplegat ho vareig remenar tot ben remenat i tingué el pot tancat durant 15 díes, de tant en tant, l'hi donava una sacsejada i el tornava a deixar en el seu lloc un altre cop.         

   Passat aquest temps, estaven a punt per acompanyar-les per fer l'aperitiu, al igual que també fer-hi el vermuth. Podeu assaborir-les soles o amb un raig d'oli (de la maceració) per a sobre i la veritat, que si les feu, són molt i molt bones i fàcils de fer. El seu preu, són molt assequibles. Aquestes de la "foto", són comprades al mercat de Tordera (diumenge) i en varen costar a 1 euro el kilo...¡¡ sí, sí... ho heu sentit bé, a 1 euro el kilo¡¡.
    Un altre tongada que tinc per fer, les deixaré per posar-les en el rostit.

 (blocaires; que vagin de gust¡¡)