Pastís de mató amb melmelada de groselles

1 de desembre de 2016



   Aquest pastís és d'aquelles alegries que comporten  quan portes un regal mengívol i et sembla que agradarà... el resultat és eloqüent, podeu veure que em va  venir just fer-hi la "foto" única prova  que em dóna fe que el que dic és cert.

   Les groselles, són aquestes campanetes petites que formen petits poms de colors vermells i que donen aquest color i sabor a tot el que toca.  
   El  mató és aquest formatge fresc, que podem fer a casa, amb quall, herbacol o card o també amb quall químic que venen a les farmàcies, encara que aquest no és el cas, doncs el  mató que he fet servir és comercial i val a dir que és d'una bona marca i el seu resultat és molt bo (veure "foto"). 

   Els ingredients  per fer la massa brisa. 
  
   250 g de farina d'espelta 
   125 g de mantega (conssistència pomada)
       2 ous frescos
   unes gotes de vainilla líquida
   una pessigada de sal 

   Preparació: 

    Un cop la mantega tingui textura pomada ho remanarem junt amb els dos ous fins a obtenir una crema lleugera i ben lligada. Tirarem la farina, tamisada, ho anirem incorporant a la barreja, ous/mantega, fins a acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tan sols fins a acabar de posar la resta de farina. Un cop ho tinguem tot ben barrejat, tirarem les gotes de vainilla líquida, la deixarem amb una bola a la nevera mitja hora i passat aquest temps, estirarem la massa amb un corró i col.locarem dita massa en el motlle escollit, untant dit motlle amb una mica de mantega i ho deixarem al forn durant quinze minuts. La treure'm del forn i la reservarem.

   Els ingredients per fer el farciment: 

   600 g de mató 
   200 g de sucre fi  
   100 g de groselles  (un parell de poms per adornar) 
        4 cullerades soperes de crema de llet  
        3 ous (sencers)  
        2 cullerades rases (soperes) de farina     
        1 rovell d'ou  

    Preparació: 

   Posarem el mató en un atuell i afegirem el sucre, barrejarem mentre fem aquesta operació.
   Afegirem d'igual manera els ous d'un en un i  remanarem igual, les cullerades de crema de llet i el rovell d'ou. Afegirem la farina a poc a poc i seguirem barrejant. Per acabar la melmelada de groselles que l' haurem fet amb un got d'aigua, les groselles i una cullerada de sucre posada al foc i remenant-ho fins que quedi un caldo de color vermell. 
    Tirarem el contingut, dins de la massa de pasta brisa que tenim reservada. Deixarem al forn al màxim que  doni durant un quart d'hora, passat aquest quart el baixarem a cent  graus, fins a esgotar l'hora. 
     Deixarem refredar, millor un dia per l'altre, decorarem amb les groselles per a sobre. 


.- Flor i fulles de la grosella.-
(Blogaires; que vagi de gust¡¡)

  Per acabar us deixo la flor de la grosella, per tal que no quedi tant sol el tros testimonial del que va ser el pastís.



       
    

   


Pebrots confitats.(Pebrots de Girona)

22 de novembre de 2016




   El diumenge passat em vaig acostar fins el mercat de Tordera i en arribar a les parades dels pagesos de la zona, una gran quantitat de pebrots de Girona-entre altres molts mes productes de la terra- estaven estesos al damunt de la parada d`en Francesc i la seva senyora Paquita pagesos de tota la vida.
   En veure'ls em vaig preguntar: Quin munt d'amanides que es poden fer amb tots aquests pebrots... n'agafaré un quilo i així també en faré una amanida... ja fas amb aquests...? em digué la Paquita, sí per amanir-los amb sal i oli ja en tinc prou..., guaita, agafa una bossa d'aquestes i omple-la fins dalt que t'explicaré com fer-los confitats... la idea em va engrescar i com un bon aprenent,
bolígraf i paper en mà la Paquita en va començar a dictar... com sempre, aquest bolígraf no guixa... ara sí... diguem ...

 Abans no s'acabi la temporada en faig confitats i en conserva, els primers, fets amb les mesures que et donaré surten molt i molt bé i aquests poden menjar-se, sense necessitat de fer-los en conserva.

   Per un quilo de pebrots i poso una cullerada de sal, tres quarts de litre de vinagre blanc, un got de vi blanc, cent g de sucre, un grapat de pebre negre en gra i tres fulles de llorer.


   Ho reparteixo de la següent manera: Un cop netejats i treure-l'hi les llavors, els tallo a tires mes o menys regulars. Mentrestant bullo un litre d'aigua amb dos-cents mil.lilitres de vinagre blanc i una cullerada de sal. Quan arrenca el bull tiro els pebrots nets i sense llavors els deixo coure un minut -just, escaldats- i els deixo que s'escorrin.


   Mentrestant vaig posant els pebrots, que ja els tinc a tires i tallats, els col·loco a dins dels pots que estàn ben nets.
   Escalfo un pot d'alumini i a dins l'hi poso mig litre de vinagre amb cent mil.lilitres d'aigua, cent de vi blanc, els cent g de sucre, el pebre en gra i les tres fulles de llorer.Quan tot plegat arranca el bull poso el caldo dins el pot o pots de vidre cobrint-los per complet. Els sacsejo una mica i els deixo reposar una estona, després, els tapo i els guardo a la nevera, i els faig servir amb les amanides, amb una mica de pa amb tomàquet... guaita, per fer el vermut amb unes olives... 
 


    Al meu home l'hi encanten fets d'aquesta manera i durant tot l'any en tenim.
 
 (Blogaires; que vagin de gust¡¡)
 
   El pebrot de Girona té un color groc-verdós és de sabor suau i té una allargada prima. La dolçor que té és la diferència que el caracteritza. També es pot escalivar i fregir, acompanya molt bé amb carns.
   Es recull al mes de juliol i és a començament de la tardor que s'acaba.
   Al meu gust, confitat es com s'escau més bé.