Pastís de formatge amb una pinzellada de vainílla (ixtlilxochitl)

Flor de la vainílla

 ... no us espanteu...¡¡... no és cap virus la paraula entre paréntesis del títol d'entrada..., ni és tampoc cap enllaç, ni tampoc és que l'ordinador em vagi malament... no...¡¡
   ...Aquesta paraula, ixtlilxochitl és el nom com anomenaven els asteques  en aquesta planta. Els asteques feien una beguda amb cacau i vainilla, i ho barrejavent totplegat. Poc coneixadors de la botànica i de les seves prestacions, els asteques van donar-li el nom de ixtlilxochitl, flor negre.

   Va ser Mèxic, el primer productor d'aquesta planta durant molts segles, després, va passar a  terres tropicals de colonies europees que el cultivaren.Van ser els holandesos que la cultivaren a la illa de Java, els francesos a la  illa de Madagascar, els anglesos a les illes Maurici...

    És l´única orquídea de les més de 30.000 conegudes, que dóna fruit, i la seva pol.linització és molt complexa i costosa, i és per tant una de les espécies més cares del món.  

    Per altra banda, els formatges, són coneguts arreu del món, per la seva textura, forma, sabor, olor... i diuen que existeixen  tants pastissos de formatges com formatges si troben...¡¡

     Per tant, m'ha semblat una combinació prou aceptable per combinar-los en un pastís com aquest.

   

   Els ingredients que necessitarem per fer-ho seràn: 

   750 Grams de formatge (tipus Philadelphia)

   300 Grams de nata per muntar 

   125 Grams de sucre fi

   3 Ous batuts

   2 Cullerades de farina de blat de moro

   1 Vaina de vainílla 

   Un grapat de panses de corint 

   

  Per tal de  poguer-lo lluir, el podem fer d'aquesta manera: 

   Col.locarem el formatge en un bol tot unint el sucre i la farina de blat de moro, fins obtenir una massa ben enganxada. Després i tirarem els ous batuts i la nata per muntar i seguirem remanant fins obtenir una barreja força compacta. 

   Treurem les llavors de la vainílla partin la vaina per la meitat i amb l'ajut d'un ganivet, rescarem la vaina per tal de treure-l'hi les llavors i ho tirarem a la massa; formatge/sucre/ farina/ous batuts/nata per muntar i finalment les panses i, ho remanarem totplegat.

   Tirarem la massa en un motllo de 23 centímetres i tot buscant l'anivellament  apropiat, el deixarem al forn a 180 º entre 40/45 minuts. 

    Deixarem que es refredi un mínim de 2 hores i el tindrem llest per tal de donar-hi una pinzellada de bon gust al nostre paladar.  

(Blocaires; que vagi de gust¡¡) 

   

Cremada del dimoni a Badalona (Festes de Maig)

    La depresió de la postguerra del any 1940, va portar a Badalona i en els administradors de la confraria de Sant Anastasi -patró de la ciutat- a reanimar la cultura popular badalonina. L'historiador Josep María Cuyàs i Tolosa explica que, en els diaris escrits per el Baró de Maldà i durant les festes del Roser (8 de maig)  a Badalona uns pescadors, a l'any 1785 van cremar unes fustes que, tant podríen  ser d'un mascaró de proa inservible, com unes caixes de pesca velles..., la qüestió - seguint els escrits del Baró de Maldà- que amb força assistència de públic i també  infantil, tingueren un gran éxit... va ser a partir d'aquest moment que, animats per aquets fets histórics, els administradors de la confraria, -junt amb el gremi de corders- van construir, en una de les cases del carrer Francesc Layret i molt  a prop de plaça de la Vila, el primer dimoni que va ser plantat i cremat devant de les excavacions que si feien, i on avui en día si troba el Museu Municipal de Badalona -Via Augusta- el dia 11 de Maig de 1940.
       A la "foto" de sobre d'aquest escrit, el "meu" dimoni, dic "meu" doncs, és el del any que vaig neixer.Si voleu tenir el "vostre" dimoni, amb la  fotografía, podeu anar  a la parada de metro de Pompeu Fabra,-línea morada, nº 2-  on en el replà de dita parada, podreu fer una passejada, amb totes les fotografies de tots els dimonis des de l'any 1940 fins el d'enguany.

 Dimoni 2013