Les trementinaires (Licor de nous)

  Sofía Montaner  (1908-1996)  va fer l'últim viatge de trementinaire l'any 1984 

   Les trementinaires, fou un ofici  quasi exclusiu de les dones de la Vall de La Vansa i Tuixent  (Alt Urgell) i on per la seva orientació i la confluéncia dels rius Mola i Josa forma  La Vansa, afluent del Segre dins d'un entorn natural, sinuós i engorjat fa que la seva  flora sigui una de les mes variades i riques de la mediterrànea.

   El nom de trementinaires, ve de la resina obtinguda del pi negre; la trementina la seva reelaboració, be obtinguda de la pega grega i l'essència de trementina. Cada trementinaira feia la seva pròpia trementina i era utilitzada tant per guarir les cremades, posar remei a les picades d'escorsons, febres...

   Les trementinaires sempre eren molt  ben rebudes, sobretot en els masos i masies de pagés, (aquests masos i masies de pagés, es trobaven a unes 3 o 4 hores de la població més propera) doncs els seus llogaters esperaven que arribessin per tal de que els hi portessin els ungüents i olis necessàris, junt amb les herbes curatives, per tal de proveir-se durant tot l'any. La majoría de la gent gran dels pobles de les comarques de Lleida, encara les recorda, dones fortes i valentes, carregades de saviesa i també de flaires de muntanya.

    Penjades del coll portaven les llaunes de "la seva" trementina, i també olis de ginebró, oli d'avet i farcells amb les herbes curatives; hisop, verònica, orella d'ós, corona de rei...

   Quant mes amunt he mencionat, fortes i valentes he volgut fer referència  a que surtien dos cops al any; per Nadal tornaven a casa i pel febre tornaven a sortir fins la Pasqua, les seves rutes arrivaben per tot Catalunya i recorrien a peu, totes les comarques catalanes¡

   Per saber-ne una mica més de les trementinaires:

     .-Museu de les trementinaires.-
     .-Dones sàvies.- 
     .-Biografía de Sofía Montaner i Arnau.-
     .- Dones que anaven pel mon.-     (Una lectura, d'assaig antropológic)


   Un plat per aquesta entrada...? millor dit, un licor. De nous. Tot aprofitant els dies del solstici d'estiu (Sant Joan,) on les nous estàn encara verdes i podem fer aquest licor que... molt bé, i qui sap... potser també..., haguessin molt bé fer i..., preparar aquestes senyores fortes i valentes que eren; Les trementinaires...?...doncs... Un brindis per elles¡
 

Licor de Nous

   Per fer aquest licor de nous necessitarem:

   27 Nous verdes  (9 nous per cada litre de vi)
   3 Litres de vi blanc
   1 Litres d'aiguardent
   1 Kilo de sucre

    L'elaboració podem fer-ho d'aquesta manera: 

   Collirem les nous per Sant Joan, que és quant encara son verdes. És recomenable posar-se guants per trencar les nous verdes. Trencarem les nous per la meitat amb una massa o martell i les posarem a dins de l'ampolla de vidre que ja tindrem el vi blanc preparat.

 Preparant el vi blanc dins una ampolla de vidre.

    Deixarem el preparat de les nous verdes trencades, a dins de l'ampolla a sol i serena durant quaranta dies.

Trencant les nous verdes

 Passat aquest temps, filtrarem amb un colador de drap i afegirem el litre d'aiguardent i el kilo de sucre, ho barrejarem bé.

 

A sol i serena.

   Tornarem  a colocar-ho a dins de l'ampolla. Al cap d'un mes, ja podem consumir-ho. Hi ha persones, que el guarden un any per l'altre.

   Podem brindar, amb aquest licor de nous i també amb uns carquinyolis ,  per les trementinaires i per 
la revetlla de Sant Joan...? 

 (blocaires; que vagi de gust¡¡)

   Per fer aquest licor, és preferible fer-lo el mes de juny entre els dies 20 i 25, ja que és el moment en que les nous, estàn en el seu punt. Es calcula quaranta dies per a fer  aquesta preparació: el moment precís per iniciar el procés és el día de Sant Joan, és a dir el día 24 de juny, i l'acabament  és per Sant Domènec, el 4 d'agost. Les nous donen un color fosc molt característic a aquest licor.



 Un cop penjada aquesta entrada, he arribat al numero 100 de seguidors. Moltes gràcies a tots per la vostra confiança i deixar els vostres comentaris en cada entrada.  Josepb. -Menja de bacallà-