Croquetes de ceps

 
   Els ceps són els bolets per excel.lència dels països europeus, els seus hàbitats mes freqüents són les fagedes, rouredes i  alzinars. 

   És a finals d'agost principis de setembre que comencen a sortir i es poden trobar fins a finals de la tardor sempre que les condicions siguin favorables i òptimes.

 (Els boletaires del Montsec -Pallars Jussà, capital Tremp- 

 

 (Pols de ceps)

   Fruits de la terra arrelats a les fagedes, rouredes i alzinars, -com ja he dit- que, un cop els tenim a casa els aromatitzarem amb la seva pròpia essència. La pols de ceps.

   Per gaudir d'aquestes croquetes, m´he fet amb els següents ingredients: (per 50/60 unitats)

   400 mil.lilítres d'aigua
   200 g de ceba de Figueres
   200 g de farina  (jo he fet servir farina d'espelta)
   150  mil.lilítres  d'oli  d'oliva
   100 g de mantega
   1 o 2 ous
   1 litre de llet sencera
   30 g  de ceps deshidratats                
   1 culleradeta de pols de ceps 
   
   Per arrebossar les croquetes: 
 
 2 o 3 ous
    Pa ratllat
    Oli d'oliva per fregir  

 
   Els ingredients els he   festejat de la següent manera:

   En un estri pla amb aigua  he  col.locat els ceps secs deshidratats al voltant d'una hora, un cop escorreguts, el caldo obtingut l'he decantat.
    Treballades les cebes de Figueres tallades en "Juliana" han quedat preparades per anar en una paella amb oli calent i deixar-les una estona fins a canviar de color -rossetes- els he acompanyat amb els ceps secs uns quants minuts mes fins que han acabat ben tendres.
    Dins d'un bol amb llet he afegit els ceps i la ceba, un cop triturat -aquí anirà al gust personal amb trossets de ceps més o menys desfets- i acabada la decisió, podem deixar l'aparell de triturar per netejar.
   Amb l'aigua dels ceps, que previament havía recollit, s'anava escalfant amb la resta de la llet, 600 mil.lilítres.
 .  Un cop preparada la munió untada amb la mica de mantega l'oli ben barrejat i calent, he repartit una mica de sal. Dins la cassola amb la farina perfumada amb la pols de ceps -una culleradeta de cafè plana- he comencat a barrejar  i també a enrossir  -com si fos un laboratori- que després d'anar posant-l'hi l'aigua dels ceps amb la llet, els ceps la ceba triturada, sense deixar de remenar, la munió va anar complint-se, fins que l'espàtula, l'harmonia de la meva mà i la massa de dins la cassola formaren un trident ballant al mateix ritme... la massa estava llesta per arrebosar.  .
   Un cop recollits els estrits i natejar els marbres de la cuina, -al voltant d'una hora- tenia un plat amb el pa ratllat i en un altre els ous deixetats -un tercer ou amb la seva closca de reserva- i tan sols quedava passar la massa per els dos ingredients respectivament i posar-ho en una cassola amb oli calent.

   Un cop tèbies/fredes, crec que el festeig es va convertir en un casament... almenys els meus cinc sentits així ho celebraren.

 (Blogaires; que vagin de gust¡¡😋😋)