Aquest pastís mixt, és el que he fet pel meu aniversari per culminar l'àpat celebrat en família.
El mascarpone conté un 75% per cent de matèria grassa i per rebaixar aquest alt contingut gras l.he disminuït amb el mató que és molt més fresc, suau i digestiu.
El mascarpone és un formatge elaborat amb nata dolça, originari de la Llombardía, al nord d'Itàlia a finals del segle XVI, principis del XVII, a la ciutat de Lodi i Abbiategrasso, als voltants de Milà, per tant es pot dir que és un formatge amb historia.
Sembla ser que el seu nom, prové del verb italià "mascherare"que significa mastegar. Formatge obtingut a partir del suero de llet. Al ser un formatge amb textura pastosa -consistència pomada- i d'un delicat sabor a crema, és molt recomanat per a preparar receptes dolces com ara el tiramisú.
La regió de Llombardia fa frontera amb Suïssa, els llacs que acompanyen la regió, amb clima mediterrani, i les bones pastures d'aquesta regió, fan d'aquest formatge un ús quasi obligatori en la gastronomia de la zona i de la regió llombardina.
El formatge mascarpone té l'etiqueta de D.O.P. des del 1998.
.-Flor de la Grosella.- |
El mató és un tipus de formatge fresc, obtingut de bullir la llet i coagulada amb elements vegetals, herbacol, suc de llimona o quall animal.
En el llibre de Sant Soví, (Segle XIV) ja es parla del mató elaborat amb flors i fulles de tarongers.
És a la població de Marganell -Bages- que es troba documentat al segle XIX aquestes postres elaborats amb els sobrants de producció que tenien, quant van començar a fer el mató que avui en dia es coneix i, sembla ser, que els marganellesos/marganelleses, foren els primers a pujar a Montserrat a vendre aquest producte.
.-Monistrol de Montserrat.- |
La població de Monistrol de Montserrat que aquest any celebrarà el 24è aniversari de la fira de la coca i el mató, n,és una bona mostra per gaudir d'aquest postre que acompanya tan bé un final d'àpat, be sigui amb mel, amb gelat de vainílla, amb melmelada de...
Posarem cent vint-i-cinc g de mantega dins un bol i tot seguit tirarem els dos-cents-cinquanta g de farina tamisada, ho remanarem per tal de anar lligant els ingredients, després i tirarem els dos ous per acabar-ho de lligar amb les mans, fins aconseguir una bola, deixarem reposar amb paper film durant mitja hora.
Mentrestant en un altre bol, posarem vuit-cents g de mascarpone i dos-cents g de mató, tirarem tres-cents g de sucre anirem remenant per anar aconseguint una crema consistent, tirarem d'un en un cinc ous i també 3 cullerades soperes de farina i cent cinquanta g de melmelada de groselles, que tindrem feta amb una mica d'aigua calenta i 50 g de sucre -ens podem ajudar d'una batedora elèctrica per que es desfaci millor- la tirarem a la massa que tenim; formatges/farina/ous i remenarem per tal de amalgamar tots els ingredients i posarem dos rovells d'ou -a part dels 5 sencers- i per acabar 5 cullerades de nata líquida.
Amb un corró aplanarem la massa brisa i la posarem en un motlle rodó -20 centímetres- untat amb una mica de mantega i farina, taparem la base i els cantons del motlle amb la dita massa i la posarem al forn durant 10 minuts a 180º, passat aquest temps, treure'm del forn i tot seguit abocarem dins de la massa la crema que tenim a punt per anar al forn durant una hora. El primer quart d'hora posarem el forn a la màxima temperatura que arribi -220º/250º (?)- passat aquest quart d'hora, el deixarem a 100 º fins a esgotar els tres quarts d'hora.
Deixarem refredar el pastís, millor un dia per l'altre.
(Blogaires; que vagi de gust¡¡) |
7 comentarios:
COM SEMPRE,MOLTES GRÀCIES PER DEIXAR ELS VOSTRES COMENTARIS I SIGUEU BENVINGUTS EN AQUEST BLOG.
Josep -Menja de bacallà-
Moltes felicitats Josep!! un gran pastís per celebrar-ho, i gran idea també rebaixar l'aport calòric amb el mató, queda genial als pastissos de formatge. Un petó!
Una barreja ben bona, el Mascarpone i el Mató, m'has fet venir gana, el cas es que em menjaría un bon troç.
Petons.
Aquesta recepte sí què sí!!!
Quins meravella de pastís!!!
Un gran pastís per una celebració, m'agrada molt la recepta, ha de tenir una textura ben suau!
Eva; -Cuinant entre llibres- Moltes gràcies per les teves felicitacions. Buscar un equilibri "entre el be i el mal" de vegades sembla complicat... però sembla que s'aconsegueix.
Salutacions Eva¡¡ :O)
Ana; -La cocinera de Bétulo- Un bon equilibri per aconseguir un bon pastís, al menys aquesta és la idea.
Salutacions Ana¡¡ :O)
David; -Restaurantes con sentimiento- Els pastissos de formatge -si agraden- ho tenen aixó de sí que sí que n.és de bo...
Salutacions David¡¡ :O)
M. Àngels; -Visc a la cuina- Bona celebració, bona recepta i l'equilibri dels dos formatges és moderat.
Salutacions M. Àngels¡¡ :O)
Deixeu el vostre comentari
Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.
EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,