Pebrots confitats.(Pebrots de Girona)

   El diumenge passat em vaig acostar fins el mercat de Tordera i en arribar a les parades dels pagesos de la zona, una gran quantitat de pebrots de Girona-entre altres molts mes productes de la terra- estaven estesos al damunt de la parada d`en Francesc i la seva senyora Paquita pagesos de tota la vida.
   En veure'ls em vaig preguntar: Quin munt d'amanides que es poden fer amb tots aquests pebrots... n'agafaré un quilo i així també en faré una amanida... ja fas amb aquests...? em digué la Paquita, sí per amanir-los amb sal i oli ja en tinc prou..., guaita, agafa una bossa d'aquestes i omple-la fins dalt que t'explicaré com fer-los confitats... la idea em va engrescar i com un bon aprenent,
bolígraf i paper en mà la Paquita en va començar a dictar... com sempre, aquest bolígraf no guixa... ara sí... diguem ...

 Abans no s'acabi la temporada en faig confitats i en conserva, els primers, fets amb les mesures que et donaré surten molt i molt bé i aquests poden menjar-se, sense necessitat de fer-los en conserva.

   Per un quilo de pebrots i poso una cullerada de sal, tres quarts de litre de vinagre blanc, un got de vi blanc, cent g de sucre, un grapat de pebre negre en gra i tres fulles de llorer.

   Ho reparteixo de la següent manera: Un cop netejats i treure-l'hi les llavors, els tallo a tires mes o menys regulars. Mentrestant bullo un litre d'aigua amb dos-cents mil.lilitres de vinagre blanc i una cullerada de sal. Quan arrenca el bull tiro els pebrots nets i sense llavors els deixo coure un minut -just, escaldats- i els deixo que s'escorrin.

   Mentrestant vaig posant els pebrots, que ja els tinc a tires i tallats, els col·loco a dins dels pots que estàn ben nets.
   Escalfo un pot d'alumini i a dins l'hi poso mig litre de vinagre amb cent mil.lilitres d'aigua, cent de vi blanc, els cent g de sucre, el pebre en gra i les tres fulles de llorer.Quan tot plegat arranca el bull poso el caldo dins el pot o pots de vidre cobrint-los per complet. Els sacsejo una mica i els deixo reposar una estona, després, els tapo i els guardo a la nevera, i els faig servir amb les amanides, amb una mica de pa amb tomàquet... guaita, per fer el vermut amb unes olives... 
 

    Al meu home l'hi encanten fets d'aquesta manera i durant tot l'any en tenim.
 

 (Blogaires; que vagin de gust¡¡)

 
   El pebrot de Girona té un color groc-verdós és de sabor suau i té una allargada prima. La dolçor que té és la diferència que el caracteritza. També es pot escalivar i fregir, acompanya molt bé amb carns.
   Es recull al mes de juliol i és a començament de la tardor que s'acaba.
   Al meu gust, confitat es com s'escau més bé.