Mandonguilles de bacallà amb picada de nous

   La quaresma és un període de reflexió amb la pràctica del  dejuni i l.abstinéncia  en que els cristians  tenen  temps suficient per tal de preparar la pasqua.
    Antigament aquestes abstinències eren molt més severes que en l'actualitat, en l'edat mitjana -per exemple-, la prohibició de no menjar carn ni ous era molt més elevada i castigada amb dejunis de pa i aigua. Fou l'església que a partir del segle XVI va popularitzar la menja de bacallá, -fos amb salaó, o bé remullat- per tal de no menjar ni la carn ni els ous, i que de ben segur el més "gourmets", feien unes bones menges amb bacallà tot esperant amb devoció l'arribada de la quaresma. 

   Avui en dia el bacallà és un producte molt més car que en èpoques passades, d'aquí la seva importància en decades anteriors per el poc preu  que tenia i on les persones mes pobres podien tenir el seu àpat diari al igual que també en les  èpoques quaresmals.

   Per fer aquestes mandonguilles necessitarem:  (surten entre 15/18 mandonguilles) 

   200 g de bacallà amb remull  (cues, penques...)
   25/30 g de farina
   1 llesqueta de pa remullat amb llet
   3 dl d'oli
   1/2 gotet de vi ranci
   un grapat  de nous pelades
   un grapat de pèsols
   1 ceba petita de Figueres
   3 grans d'all
   unes branquetes de julivert
   pebre
   sal

   Preparació: 
   Escalfarem el bacallà en aigua calenta uns minuts; deixarem refredar, esmicularem ben petit. Barrejarem amb la llesqueta de pa mullat amb llet, els alls el julivert picat, l'ou, els 25/30 g de farina, així com la sal i el pebre. Enfarinarem les mandonguilles i les fregirem amb una paella amb oli calent. Reservarem.
    En una cassola i posarem una mica del oli del fregit de les mandonguilles, la ceba tallada ben petita, desfarem la picada de nous junt amb el vi ranci. Mullarem  amb una mica de caldo -si és un fumet de peix, molt millor- tot seguit hi tirarem les mandonguilles que teniem reservades i ho deixarem que  faci el xup-xup. Testarem de sal i pebre i servirem.

 (Blogaires; que vagin de gust¡¡ )