Arròs de l'art

    En el llibre del Jaume Fàbrega, La cuina marinera de la Costa Brava, Receptes tradicionals dels pescadors, (editorial Farell) si pot admirar la qualitat de les receptes fetes i la constància d'aquest llibre, fruit de molts anys de dedicació treball de camp -i de barca¡- com molt bé explique en aquest recull de més de 60 receptes¡, quasi totes relacionades amb els plats  de pescadors.

   Jo per la meva part, he volgut acostar-me tant com he sabut en aquest llibre i en el seu receptari tot explicant aquesta recepta de l'arrós de l'art. 

   El seu acostament diu així: 

 Josepb. -Menja de bacallà- (fent el sofregit)

   Aquest típic arròs de Lloret el feien els pescadors quan anaven "en marc", un cop recollit l'art de pesca i a redós d'una cala, particularment la de Canyelles, per això alguns pescadors, que se'n delien, l'anomenaven arròs de Canyelles. És un típic arròs a la cassola de peix. El nom d'arrós de l'art deriva de l'"art" de pesca. Actualment és reivindicat com un dels senyals d'identitat de la vila, i s'hi celebra anualment una mostra al.lusiva. A la resta de la costa aixó era l'arrós de peix. 

     

 Arrós de l'"art"

 Ingredients:

   

   400 Grams  d'arrós  de Pals

   300 Grams de rap (tot depenen dels comensals)

     3 o 4 tomàquets de penjar 

     1 Calamar o una sèpia o els dos ingredients)  

     1 Ceba de Fortià

     1 Raig de vi negre

     Aigua de mar

   

   Elaboració: 

   Posarem una cassola al foc, i farem el sofregit amb la ceba i els alls, quan comenci a rossejar, hi tirarem els tomàquets. Acabarem de confitar el sofregit i hi tirarem els calamars tallats a trossets més aviat grossos i el rap, fet a talls.  

  Hi tirarem el raig de vi i ho deixarem coure una estona, afegirem, si cal. una micona d'aigua bullent. Treurem el peix i el decantarem, i el tornarem a col.locar un cop l'arrós el tinguem fent el "xup-xup". Tastarem de sal si cal, podem deixar-l'ho amb el foc apagat dos minuts mes, per tal de que s'acabi de fer. 

(Blocaires, que vagi de gust¡¡)

Mandonguilles amb mongetes (or i plata)

 
   Un altre bon plat, acompanyat amb llegums, són  aquestes fabuloses, (dic fabuloses per que  les he provat amb diferents plats i amb tots, deiexen un molt bon gust al paladar) perles anomenades;
Or i plata, deixeu-vos portar per la seva suavitat al tacte del paladar i de ben segur que vindreu a donar-me la raó, al menys, si més no, us dono idees per tal de que les proveu.  

   Acompanyades  amb unes mandonguilles de carn picada de vedella i porc (300 grams de cada), 1 ou, que el posarem dins de la carn picada, al igual que també, 2 dents de all, tallats finament, farina de galeta (dues cullerades soperes) unes branquetes de julivert tallades finament i també una culleredeta de canyella en pols, (personalment a mi agrada molt, el toc de la canyella en pols), sal i pebre, es barreja tot ben barrejat i ferem petites boletes de carn que tot seguit les passarem amb farina i les posarem  en una  paella amb oli, fins que quedin una mica rosses. Les decantarem.

     A la mateixa paella i amb el mateix l'oli (un cop tinguem acabades les mandonguilles) posarem una ceba mitjana/gran, tallada ben petita i ho deixarem reduir, junt amb una copeta de vi ranci, aquest sofregit el posarem en una cassola i tot seguit i col.locarem  les mandonguilles que teniem decantades, ho cobrirem amb el suc de les mongetes or i plata, que previament tindrem en vigília i l'endemà les deixarem bullir a poc a poc a foc lent, al voltant d'una hora i mitja, hora i tres quarts, posarem les mongetes dins la cassola i deixarem que es vagin couen, fins arribar al "xup, xup" que ens indicarà que aquest plat tant sols l'hi queda rectificar una micona més de sal si l'hi convé.  

 (Blocaires, que vagi de gust¡¡)

         
     

tortell de reis amb poesía

 (Blocaires....

VISCA ELS TRES REIS

(popular)

Visca els tres reis
De l'Orient
que porten torrons
a tota la gent.
Una botifarra
per la mare.
Un got de vi
pel meu padrí.
Un tros de pa
pel meu germà.
Un tall de coca
per la meva boca

 ... que vagi... 

ELS REIS
(Francesc Pujols) 

El dia creia

i el fred neix.  

Els infants, cap al tard,

somien festa:

— ¿Què ens portaran, els Reis? —

I ve la nit,

arreu arreu blanca de neu.

Lluna de gener, l’amor primer. 

I passen els tres Reis

pels camps nevats

vers a Ponent,

tots ells promesa

i felicitat.

Van passant,

van passant;

són un somni d’infant:

són quelcom etern

que ve d’Orient

i que camina

a la llum divina.

 ... de gust¡¡) 

   

     Podeu mirar aquest blog en el quàl i trobareu, aquestes i moltes més poesíes; Poesía Infantil i Juvenil  

    La recepta del tortell de reis d'aquesta entrada, la trobareu aquí, junt amb una história del día de reis. 

Hummus acompanyat amb el tahi

   L'hummus - amb àrab  significa senzillament, cigrons- és un plat  molt popular per a tots els paisos del Orient  Mitjà,  i també paisos com; Grecia, Israel, Palestina, Xipre... encara que pot variar els continguts i productes depenent del país, la base principal, són els cigrons, (400 grams)  aquets es desfan amb una batedora eléctrica, junt amb un parell d'alls, acompanyat amb els suc de mitja llimona, s'afegeix  dues culleredetes de sésam, que abans torrarem a la paella desprenen una olor molt carecterística d'aquesta llavor, l'hi afegirem el suc dels cigrons, unes 3 o 4 cullerades, el tahí, que està fet amb el sésam torrat -un parell de culleredetes- i bé podem col.locar-hi, oli de llavors, aigua, o bé oli d'oliva, (jo l'he posat oli d'oliva) i després espécies com ara; el comí, coliandre... posant-l'hi una pessigada al gust (jo l'he posat una pessigada de comí).
    Un cop està acabat, ho posarem a sobre d'un plat donant-hi voltes amb una cullera o llengua de gat, per tal de donar-l'hi una gràcia al plat, acompanyarem amb quatre cigrons que haurem reservat i un rajolí d'oli d'oliva per a sobre, junt amb unes fulles de julivert, per acabar d'adornar el plat.  

Tahí

   El Tahí, és una pasta feta a partir de les llavors de sésam, el color que desprén és degut a l'oli que deixa anar les llavors del sésam, que s'acompanya  amb unes culleradetes d'oli d'oliva, per donar-l'hi la consistència que l'hi volguem donar, junt amb una pessigada de sal. 
  Acompanya  molt bé -a part del hummus-  amb unes brotxetes de carn, ensalades, per untar el pa, per acompanyar les croquetes de cigrons o faves conegudes també amb el nom de falafels , i també el puré d'albergínies, conegut amb el nom de babaganuch.
 

                

(Blocaires...

... que vagi de gust¡¡)