TORTELL DE REIS. REI PER UN DIA

3 de gener de 2010




He sentit un sorollem deia la mare assenyalant amb el cap les habitacions, d’ on presumiblament-segons ella- havia sortit aquell so… jo mig espantat, mig “acollonit”, no deixava de mirar al meu voltant… i tot d’un plegat es feia fosc i una pluja d’objectes queien damunt meu, el soroll era repetitiu durant uns quants segons, els meus peus hi sentia la fressa d’un so… “nyec-nyec” al trepitjar-ho… tot d’un plegat es feia la llum i a terra un escampall de caramels, ampolletes de xampany de xocolata embolicades de plata, monedes de xocolata… una segona replica- amb no tanta intensitat com la primera- tornava a deixar a les fosques aquella habitació… amb un altre escampall de caramels i embolcalls de plata per terra.
L’endemà i amb els ulls oberts i a les fosques, i el so intern que sentia a dins meu, el qual no em deixava dormir… després de aixecar-me i mirar per el balcó i que els camells s’haguessin menjat tota la palla dels plats…, quant me’n tornava cap a l’habitació els entrebancs que tenia per passar eren força elevats… el tren amb piles, el cine-Exin,- el cine sin fin-, una cartera nova per anar al col•legit, a dins de la cartera el “plumier” i dins el “plumier” els colors i les puntes dels llapis totes molt ben arrenglerades…quina pila de sensacions més i més agradable… Joseeeeeeep… a dinar…, em deia la mare amb la taula que es trobava ja parada…, sort que el cine-Exin era de sessió continua i podia veure’l sempre que volgués…, el so trencadís d’aquella figureta de porcellana a la boca i entre les dents, amb delatava que em tocava sé el rei i coronar-me com a tal… i en el meu germà, entre el paper de plata i les seves dents, escopia… la fava¡¡.
Quins sons més agradables no us assembla…?
Doncs que tots aquests sons, es belluguin a dins vostre durant tot l’any… Feliç Any Nou¡¡.

Tortell de reis.- (*)

Ingredients: Per a la primera part de la massa: 10 g de llevat premsat, 35 g d'aigua, 75 g de farina.
Per a la segona part de la massa: 35 g de sucre, 20 g de llard, 250 g de farina, 2 g de sal, 1 ou, ratlladura de llimona, 65 g d'aigua.
Per al massapà: 150 g de pols d'ametlla, 150 g de sucre, aigua (la necessària).
Per a la decoració: fruites confitades a voluntat, 10 g sucre bolado o esponjat.

Elaboració:Massa; primera part.En un bol, triturem el llevat premsat amb la mà, notem com es desfà mentre hi afegim l'aigua i ho batem a mà. Hi afegim la farina. Ho remenem fins que obtenim una massa homogènia. Tapem la massa amb un drap de cuina i la deixem en un lloc tebi i sense corrents d'aire, a uns 22 graus. El forn, sense encendre, pot ser un bon lloc. Deixem que dobli el volum: uns vint minuts.

Massapà:
Mentrestant, preparem el massapà: barrejarem la pols d'ametlla i el sucre. Quan estiguin ben barrejats hi afegim l'aigua i fem una massa prou tova perquè no se'ns trenqui. Sobre la superfície enfarinada, hi fem forma de xurro i hi col•loquem el rei o reina i la fava a l'interior.

Massa; segona part.
A l'atuell o a la màquina d'amassar hi posem:
Primer el sucre, després la sal, el llard (a temperatura ambient), la ratlladura de llimona i l'aigua, perquè es desfacin bé la sal i el sucre. Hi afegim l'ou, que haurem trencat a part per assegurar-nos de no posar cap resta de la closca, i la farina. Amassem fins que ens quedi ben elàstica i hi afegim la massa amb llevat, que ja ha pujat el doble del seu volum. Tornem a amassar i quan tota la massa ens quedi ben elàstica (com un xiclet) ja està a punt. Per comprovar-ho, el millor és estirar-la amb les mans: si se'ns trenca, vol dir que encara falta treballar-la. L'estirem sobre el marbre tot fent un xurro, amb l'ajuda d'un corró.

Hi col•loquem el massapà a sobre i, amb la massa, l'embolcallem. Ens ha de quedar el massapà a l'interior, com en un farcit. Ara, la deixarem fermentar per segona vegada seguint el mateix procediment: tapada amb un drap i en un lloc tebi i sense corrents d'aire. Durant dues hores aproximadament o fins que hagi doblat el seu volum.

Un cop ha llevat el tornem a pintar amb ou. El decorem: hi posem les fruites confitades al gust. I el sucre bolado o esponjat. Finalment el posem al forn a 230º durant uns vint minuts. Hem de tenir la precaució de col•locar-lo ben al mig de la safata perquè ens pugi de manera uniforme.
(Blocaires que vagi de gust¡¡.)
(*) Aquesta recepta està treta i seguint els criteris de
Club de Cuines.-

16 comentarios:

ELS PEIXOS ha dit...

Bona Nit Josepb
No se si es la teva historia de veritat , però m'has fet viure una altre vegada la meva infantessa , encara que no sigui ven be igual. A mi em plovien nines que ja parlaven..
Com sempre , has fet un post meravellós.Tu i el teu germà , no se a que os dediqueu ho a que os heu dedicat , però ven segur , que podríeu molt ven ser " mestres de tot "
Molt bon Any i que els Reis et portin molta salut i jo que ho poguí veure.

Maria ha dit...

Josep, que be m'ha anat aquesta recepta d'un tortell mitjà, que la majoria de receptes fan servir més quantitat d'ingredients i surten per fer-ne 2 i roden per casa massa temps.
Aquest any provaré aquesta, que encara tinc massapà guardat dels panellets, que me'n va sobrar.
Fins la propera...

Francesc ha dit...

Em pensava que fer un tortell de reis era molt més complicat que tot això. De tota manera, no gose fer-la, me'n falten uns quants, d'ingredients. Ara, fa una pinta boníssima!!! Salutacions.

Gemma ha dit...

A veure si aquest any m'atraveixo amb el tortell, que aquests masses amb llevat de forner i que han de reposar sempre em fan molt respecte. A tu t'ha quedat fenomenal!

Cristina ha dit...

Per mi el dia de reis és el millor de l'any, a casa ho vivim amb molta màgia!!! Demà intentaré fer aquest tortell, a veure si em queda tant maco com el teu.
Per cert on trobes el sucre bolado?

Josepb. ha dit...

Deu-vosguard, a tots els que entreu en aquest bloc, i com sempre sigueu benvinguts.


Dolors; -Els Peixos- Tots n'em tingut d'infantessa i recordar-ho no fa mai nosa... Moltes gràcies -com sempre- dels al.lògis que tens envers a mí i també en el meu germà, tant ell com jo sempre hem sigut dues persones de caràcter senzill, que amb els blocs hem tingut la forma de expresar-nos, d'una manera sezilla i planera i veure i viure el dia a dia de les coses.
Doncs que els Reis facin realitat tot aixó que dius Dolors¡¡

Maria; -La Menta Fresca- Aquesta recepta jo tampoc no l'havia fet mai, i la veritat l'he seguida pas a pas amb la recepta de Club de Cuines i ha sortit tot rodat, -posar-la al forn, amb el forn apagat, esperant que llevi és una bona "teràpia" per aquest tortell- amb les instruccions que marca. Fins la propera i una abraçada Maria¡¡.

Francesc; -A la taula i al llit el primer crit- L'ingredient principal és sens cap dubte, tenir ganes i fer-ho amb "amor"... éxit assegurat quasi al 100 per cent¡¡.
Salutacions ben coordials per tu i naturalment per l'Oretto¡¡.

Gemma -La cuina de casa- Fan respecta i amb els Reis per davant encara més :-D.L'única manera de saber-ho si et surt o no, és... provar-ho i fer-ho, és un acudit "tonto" però és així. :-D
N'estic més que convençut que si ho proves et sortirà, de segur que sí Gemma¡¡

Cristina; -Crijoarmael- És el día més màgic de tot l'any, sens cap dubte Cristina, i si aquesta màgia la fas servir per fer aquest tortell de Reis, veuràs com et sortirà i la màgia continuarà...
El sucre bolado, pots trobar-lo en qualsevol pastissería especialitzada, encara que jo ho vaig fer amb sucre glass per sobre.

El cullerot Festuc ha dit...

El tortell casolà és taaan bo...res a veure amb el que ens venen a preu d'or en algunes pastisseries...
A qui li ha tocat la fava?
Petunets i bon any,
Eva.

surfzone ha dit...

Eva, del cullerot: parla per tu, que jo l'any passat vaig fer un tortell que era com una pedra XDDD
Res comparable al que ens hem cruspit avui, de pastisseria, flonjo, lleuger i ben farcit de trufa :-D

Josepb. ha dit...

Eva; -El cullerot festuc- Doncs si Eva la veritat, es fan pagar moltes vegades gust i ganes i també és cert que, amb una micona de paciencia i ganes de volguer-ho fer, -en aquest cas- ha sortit, jo he seguit les instruccions del club de cuines, compàs per compàs... i aquest és el resultat, la màgia d'aquest dia, potser també influieix, no et sembla?. PERTUnets també per tu i bon any igual Eva¡¡.

Catacuina; Com els de casa no hi ha res... l'única pega/problema que hi ha en fer-ho a casa, és el llevat premssat per que llevi, sí és així, els pasos a seguir són molt similars a un pastís normal i corrent. Salutacions Catacuina¡¡.

Dolça ha dit...

Ara josepbaye ara menjadebacallà, és igual... el tortell t'ha quedat sensacional. Jo aquest any he fet festa de cuina per Nadal i no he cuinat gens, ara m'hauré de posar les piles!!!
PTNTS
Dolça

Mai ha dit...

Òstres Josep , records d´infància , el cinexin , l´ibertren els duros i els paquests de tabac de xocolata i el pare obrint el champany Duboi o Rondel , m´agradat recordar uns instant de la meva infantesa de la teva ma i ja veus si funciona el que demanem per reis jo he sentit els sorollets llegint-he
Una abraçada i un tortell maquíssim.

Josepb. ha dit...

Dolça; -No tot són postres ... a la cuina- Doncs si t'has salvat de la cuina aquest anys sense posar-t'hi, també va bé una respirada de tant en tant, per després poder veure les coses d'un altre manera... i descarregar "l'energía nova". Salutacions Dolça¡¡.

Mai; -Maiblog- Totes aquestes coses i moltes més, tenen aquests dies de reis, acompanyades dels més petits de la casa, i si a sobra tens un tortell d'aquets i poder-ho menjar i veure amb cava, doncs que per molts anys¡¡ Salutacions a Reus¡¡.

Assur ha dit...

Que n'arribava a saber, la mare, de fer comèdia, oi?... Els meus nanos (els teus "nebotius") no hi ha dia de Reis que no pensin en la seva àvia.

Josepb. ha dit...

Enric; -Assur- Aquest "só" de la mare, és tot un clàssic el día de reis, recordes el día que estava malalt -la varola- i van venir els tres reis a casa? quin "só"..., per no oblidar-lo mai¡.
Jo m'ho vaig creure al menys tres o... set anys més, com a mínim¡¡.
Els "nebotius", també els hi feia sentir "sorolls" també...¡¡

PILAR ha dit...

Aisss, quina entrada més bonica! He tornat a ser petita i a llevar-me a les 6 del matí amb l´il.lusió de veure que ens haviem deixat els reis i la cara de sorpresa que ens quedaba als meus germans i a mí. Ara ho torno a viure amb al meu nano i va ser fantàstic! Els nervis, la cavalcada, més nervis, possar pastanagues i agua per als camells, torró i copetes de cava per els reis.... Es una nit màgica.
Mare meva, com m´enrotllo!

EL tortell t´ha quedat genial!
Petons

Josepb. ha dit...

Pilar; -Cau de cuina- Primer de tot de rotllo cap... tot el contrari¡¡, tots aquets sons que ens feien sentir i després pasar-los a altres generacions... per cert... veus?, vosaltres els hi donaveu pastanages els camells... es clar per què tinguessin més vitamines. :-D
Aquesta màgia té que durar i durar, fins que no s'acabi mai.
El teu comentari m'agradat més Pilar, doncs el podré llegir, el tortell -va quedar molt bó- però ja no n'hi ha¡¡. Salutacions Pilar¡¡.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,