Sopa de Castanyes amb fredolics acompanyat amb encenalls de pernil.

 Flor del Castanyer

 Una sopa de Castanyes...

   Temps de tardor, de Castanyes, de pluja i sembla ser que de fred...

Tots Sants,  "La Castanyada"... no us assembla que abans d' anar a fer dita "Castanyada" podríem disfrutar d'aquest article que ens aporta la naturalesa i, on la sensilleza d'aquest plat fet de Castanyes  pot ser una bona solució per el fred?. Disfrutem  de les Castanyes i de la seva variació dins de la cuina donant-hi, en aquest cas, un toc amb els bolets i els encenalls de pernil. 

 ...senzilla i ràpida  de fer...

     A Catalunya, les Castanyes es fan o bé torrades o també ensucrades. Al igual que, es poden fer farines, pastissos, també s'extreu licor de Castanyes. S'acompanyen molt i molt  bé amb el porc, bé siguin amb uns peus de porc, que si us venen de gust, aquí en teníu la recepta, amb uns filets de porc tallats a rodanxes, unes costelles de porc...    

    Però bé, anem per aquesta sopa de castanyes i els ingredients que la fan possible: 

... amb encenalls de pernil i fredolics...

Ingredients: (per a 6 persones)

750 Grams de  Castanyes.

100  Grams de fredolics (també poden ser; camagrocs,  moixarnons, carreretes...)

1 Litre de brou de gallina. 

Encenalls de pernil.

1 Tall de beicón  (opcional) 

 Sal.

                                                                       ... que vagi de gust.¡¡

Preparació:   

   Bullirem les Castanyes amb la seva pell 10 minuts al foc, un cop siguin fredes treurem la pell i  les posarem en un pot amb aigua calenta i les desfarem amb una batadora. Posarem els fredolics a escaldar 3 minuts i  els posarem a la sopa de Castanyes junt amb el seu caldo.

   Col.locarem dins de la sopa de Castanyes els encenalls de pernil barrejant-ho i la servirem que sigui ben calenta.

    Per un altre banda podem fregir el tall de beicón i tallar-ho a quadrets petits i posar-ho dins de la sopa.
  

      (blocaires; que vagi de gust i... que tingueu una  bona "castanyada"¡¡)

 

Josep María de Sagarra. 50è aniversari de la seva mort. Viure dels colors de la ploma.

 Josep María de Sagarra i Castellarnau (1894-1961)

  
   Quant t’agrada la feina que fas i a més a més hi pots viure, té que ser una sensació d’alló tant agradable. Aquesta sensació, és la que sento amb tots  els  colors de totes les seves  paraules escrites de les seves obres, be siguin de; poesía, teatre, novel.la...

        Josep María de Sagarra i Castellarnau neix a Barcelona un 5 de  març de 1894, sóta el signe zodiacal de; Peixos.

   Els colors verds tendres de la primavera, acompanyats de la gran estimació que tenía cap a la natura, el d’hauríen  portar a  escriura una de les seves primeres proses; Ocells amics (1921)

  .De vegades, quan aneu pel camp i us trobeu amb un ocell que arrenca volada en sentir les vostres passes, ben segur que de primer cop escolteu un saltironet d’alegría pels dintres en veure allò tan delicat i tan fi que us ha fet espavilar els ulls. [...]

[...]    Aquells bons dies de primavera, quan encara és ben fosc i quan tot just comença a clarejar a la ratlla de l'horitzó, i es veu primer una faixa de color de perla, que es va emblavint i després es va enrossint, les orenetes es desperten i comencen a xisclar... Vit, vit, xirrivit!" Els pagesos diuen que l'oreneta, quan canta, diu: "-Lleva't de matí, lleva't de matí!"
   A l'Empordà li fan dir una pila de coses. La gent del camp explica el xisclar de l'oreneta d'aquesta manera:

"-M'he llevat,
m'he rentat,
he esmorzat,
he anat a Montserrat,
i tu encara ets al llit:
lleva't, lleva't de matí!"[...]

[…]   Les orenetes  són la gran joia del nostre cel blau, a la ciutat i al camp. Imagineu-vos un dia de maig, d'aquests tan tebis i tan pintats dels colors més bonics, amb un perfum a les muntanyes i el benestar pertot arreu: quina mena de cosa faria, aquest dia de maig, si no veiéssiu i no sentíssiu les orenetes, amb un volar tan diferent les unes dels altres, però que lliga tan bé amb el color del cel i amb l'alegria de la primavera!

  

Colors mariners fets de blaus, d’oliveres, de gavines, de veles blanques i de vinyes verdes i també del paisatge del litoral empordanés descoberts a la Costa Brava i convidat per el seu amic Josep Pla, van inspirar a escriure un nou volum de poesies; Cançons de rem i de vela (1923)    

Tanquem els ulls, i el pensament que voli:

i el pensament no pot volar:

jeu vora un mar com una bassa d’oli

que sembla de quitrà.

El cel té un verd negrós de fulla d’heura,

i d’estrelletes en aquest moment

s’en veuen tantes com se’n puguin veure

en la nit més tranquila i transparent

[...]

                                               (fragment; Cant primer)

Colors; carnals, valents, agosarats, precisos, intrèpids, sense por... és aquest poema; El Comte Arnau (1928) i on, el pas/pes damunt la terra ens explica la llegenda del míte del Comte Arnau:

[...]

I ella així amb to de plany i de desvari

va contant a la nit la seva sort,

tot repassant el tremolós rosari

d’aquest caliu desesperat del cor.

I va veient els mals a carrandelles

sortint de les petjades de l’espòs;

ja la son li ha fugit de les parpelles

i la calma rellisca del seu cos.

Per fi li arriba un gran brogit de fora,

lladren els gossos i tremolen veus,

veus i lladrucs s’han barrejat alhora,

soroll de llances i trepig de peus.

Guaita endins esmunyir-se una figura,

molt a la vora ha grinyolat la clau,

i se li estreny el cor i el bleix s’atura

i es troba amb els dos ulls del Comte Arnau.

                                      (fragment; Cant primer)

    La tardor despulla els arbres i les fulles que  encara hi queden  pel damunt, tenen colors ocres, tèrbols, confúsos i  platejats quasi exhaurits. Vida Privada (1932) sería la novel.la que tocaría  tots aquets colors, la caiguda de la burgesía catalana, els personatges i l’entorn  queden reflectits en aquesta novel.la on la famíla Lloberola una família burgesa de finals del anys 30 del segle passat, veuen com la seva economía va caient portant-los a la ruina. Vida Privada ha estat considerada la novel.la més representativa de Barcelona. 

  El blanc inocent, net, fresc, fred..., descriu d’questa manera el Poema de Nadal (1930) i on Josep María de Sagarra,  faría aquest Poema per el poble, donant el seu toc personal a tradicions i que ell mateix va recitar en un Palau de la Música Catalana ple de gom a gom i on molts fragments del qual la gent de diverses generacions ha après de memòria.

[...]

I vora el foc, torrant les avellanes,
desasprejaven l'esperit i el pèl,
amb un sac de gemecs, ple de sardanes,
i amb l'alegría d'un porró blau cel.
Era un paisatge que jo em feia a mida,
de molses tendres, de morat encís,
de muntanyes de punta arrodonida
que eren semblants a les del meu país,
però més musicals, més inflamables,
amb uns argelaguers desesperats,
que si senten el sofre dels diables,
senten el vol dels àngels platejats.
Un món amb les entranyes més descloses,
un aglevat més viu i més despert...
Així jo imaginava aquestes coses
en aquell temps enyoradís i verd.
I fulgurants de diamantina gebra
em guarnien els somnis del capçal
els pastors de Betlem, del meu pessebre,
quan venia la vetlla de Nadal.
[...]
                                     (Fragment; Cant I)

   Damunt d'aquest cavallet, us deixo aquesta passejada per; Vinyes Verdes Vora el Mar (Cant VI) de; Cançons de Rem i de Vela (1923) i on tots els colors de les vinyes  hi són representats.

 

...i el galopar de la seva pluma, ens va deixar sense colors un; 27 de setembre de 1961 a Barcelona  a l'edat de 67 anys.

   (blocaires; disfrute-m'ho...¡¡)

Truita de marbre de moniatos, acompanyat amb olors del bosc

Flor del moniato

  Els Moniatos, ens indiquen l'arribada de la tardor i aquest tubèrcul, per aquesta època, marca la diferència i ens convida a fer plats bé siguin de primers, com de segons acompanyant carns i peix al igual que  també postres i pastissos.

Jo per la meva part, he volgut fer aquesta truita de moniatos, acompanyat d'olors del bosc, dites olors, poden ser molt variades, en aquest cas, jo l'he posat; comí i farigola, també pot acompanyar molt i molt bé amb romaní, orenga, julivert, un toc de canyella en pols... dins de la mateixa truita, podem posar-hi un got de llet, o bé un tall de formatge de cabra desfet amb els ous i barrejat, pot ser una bona gestió per aquesta truita. 

 Truita de marbre de moniatos (sencera)

  El moniato, originàri de la selva del Perú, va arribar a Europa en el segle XVI i d'allà, es va difondra a tot el món. Es trova a la dieta de molts països sudamericans i és molt popular també a Estats Units, la Xina i a les ïlles del Pacífic.
   A Catalunya és consumeix típicament per a la Castanyada, acompanyant els panellets i mullat  amb un licor de nous o bé de ratafia.
  Al País Valencia són típics els pastissos de moniato que es fan per Nadal.    
 
    Una truita, que pot molt bé ser vegetariana, amb un producta de dins de la terra, esquitxat amb les fragàncies que ens dónen les olors del bosc. 
     
    Ingredients: 

    2 Moniatos
    6/8 Ous
    1 got de llet (Opcional)
    1 tall de formatge de cabra (Opcional)
    Olors del bosc (romaní, farigola, orenga, comí, julivert, canyella en pols...)
    Oli i sal

 Truita de marbre de moniatos

    Preparació:

   Amb una mendolína, tallarem els moniatos donant-li formes rodones, els  passarem per l'aigua i salarem   deixant-los que suin una micona. En una paella amb oli al foc, posarem les rodones de moniato.
  Mentestrant, en un atuell d'alumini i posarem els ous i els batarem, després i posarem les olors del bosc a gust, el got de llet i/o el tall de formatge de cabra o batarem bé i quànt veiem que les rodones de moniato estàn fetes, ho col.locarem dins de l'atuell barrejant-ho tot amb compte. Un cop ho tinguem ben barrejat ho posarem a la paella, mirant que es vagi cuallant de mica en mica, l'hi donarem  la volta a la truita, repatirem l'operació. Quànt veiem que està feta, tancarem el foc i la deixarem reposar dos minuts a la mateixa paella, la traurem de la paella i la col.locarem amb un tombatruites, deixant-la a temperatura ambient i tot seguit la posarem a la navera.
   El día següent podem disfrutar d'aquest marbre de truita de moniatos.

   (Blocaires; que vagi de gust¡¡)

   Aquest és la meva aportació d'aquest mes; La recepta del 15, que com cada mes, la Sandra i el Xavi de; els fogons de la Bordeta i la Marina de Xocolata desfeta ens proposen.
   

   

200 aniversari del neixament de Franz Liszt. El Cosac Musical.

 Franz Liszt. -1811/1886-

   Haydn, Mozart, Beethoven... foren uns quánts dels músics preferits per el pare de Franz Liszt per tal de guiar al jove talent músical i encaminar-lo en el món del Romanticisme.
    Va nèixer a la ciutat de Doborjan un 22 d’octubre de 1811 sóta el signe zodiacal de; Balances.

   A l’edat de dotze anys -1823- provà sort ingressant al Conservatori de París, lloc al qual l’hi fou negada l’entrada pel fet de ser extranger. Després d’una gira per l’extranger –Londres- tornar a París i a l’edat de catorze anys escriuría l’única òpera cómica coneguda d’ell; Don Sancho o El Castell de l’amor, estranada a París el 1825.

   L’any 1839, realitzar una gira per les diferentes capitals europees, per tal de recaptar diners per la construcció d’un monument al pare del Romanticisme a Bonn: (Ciutat natal de) Ludwig Van Beethoven .      

   L’any 1845 oferir sis concerts a la ciutat de Barcelona i un a la ciutat d'Arenys de Mar.

   L’any 1848 es va retirar de concedir concerts i es va dedicar per complert a la composició, al igual que també a interpretacions quasi perfectes d’altres compositors, Schumann, Chopin, Berlioz, Saint Saëns..., fóren músics privilegiats per tal d’escoltar les obres que els mateixos compositors demanaven a Liszt que els interpretes i també les estranés. L’any 1850 dirigí i estrenà l’òpera de Wagner; Lohengrin al Teatre de la Cort de   Weimar.
   Donar classes a més de 400 alumnes i escriuría més de 350 peçes... repsódies hungares, dos concerts per a piano i orquestra, transcipció de les simfonies de Beethoven al piano... Fou l’improvitssador junt amb Frederic Chopin més gran que mai ha donat l’història de la música.
  Franz Liszt va morír a la ciutat de Bayreuth  (Alemanya) el 31 de juliol de l’any 1886, a l’edat de 74 anys.

Aquí us deixo amb el nocturn número 3 en la bemoll Major.

         (Somni d'amor)

  (Blocaires, escolteu-ho i gaudi-ho¡¡)

Melindre de xocolata, amb un pensament de rom.

 Melindre de xocolata.

   Parlar de la xocolata, és parlar del bon gust de menjar o bé, una bona tassa de xocolata desfeta, o bé, sigui també en forma de pastíssos, al igual que amb menjars que podem acompanyar deliciosos estofats doncs, frases com aquesta ho diuen tot;  "estofat sense xocolata no val una patata"...
   Si recordem quant erem petits, i canviavem els cromos que sortien a les tauletes de xocolata, tot barrejant el pa, la xocolata i aquelles paraules que sortien barrajades de la boca plena... tengui, falti... per acabar les col.leccions de dits cromos...
   El pa amb xocolata que bo, veritat...? doncs bé, he trovat aquesta poesía de Miquel Martí i Pol que es diu; "Pa amb xocolata" i també és molt bona... Val la pena perdre aquets 5 -potser amb 2 n'hi ha prou- minuts per llegir aquesta poesía i després si us be de gust  poguer menjar aquest Melindre de Xocolata que he fet? 

        Un bon tros de xocolata

i un bocí petit de pa

són la solució més bona

per berenar.

El pa sempre allarga massa,

la xocolata fa curt,

i així el compte de la vella

mai no surt.

Però si no surt el compte

tant se val, que res no hi ha

com el pa i la xocolata

per berenar.

 ...qué... una mossegadeta...?

Melindre de Xocolata

   Ingredients:

   100 Grams de xocolata (4 barretes de 25 grams)
   100 Grams de mantega.
   100 Grams de sucre.
     90 Grams de farina.
       3 Ous.
       Mitja copeta de rom.

   Per fer la Cobertura:

   100 Grams de xocolata (4 barretes de 25 grams)
   100 Mil.lilítres de nata per montar.
     50 Grams de mantega.

     Preparació:

    Desfarem el xocolata trossejat amb la mantega. Batarem els ous amb el sucre. Afagirem el xocolata fos i la farina que la passarem per un tamís. Remanarem en compte. Abocarem en un motlle que l'untarem amb mantega i també espolvorejant amb una micona de farina. Courem al forn a 180º al voltant de  45/50 minuts.
    Per l'altre cantó calentarem la nata fins que començi a bullir, retirarem del foc i afagirem el xocolata i la mantega trossejats. Remanarem fins que obtinguem una crema homogénia i la deixarem refredar 10 minuts.
    Courem el melindre amb la cobertura i deixarem refredar a la nevera fins que el xocolata quedi dur.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)