Pastís de formatge (Camembert)

    Camembert, és un petita població -219 habitants 2006- i amb una superfície de 10,30 km2  pertany a la regió de Normandía al nord de França. Camembert ha donat el nom a un dels formatges de la gastronomía francesa més famosos del món. Elaborat amb llet crua de vaca no pasteuritzada, sembla ser que fou un monjo de Brie refugiat a la població de Camembert en plena revolució francesa -1791- que l'hi donar els consells a la ramadera/granjera Marie Harel per tal d'elaborar aquest formatge.
    El monjo -com ja he dit- era de la població de Brie, -a prop de l'illa de París-famosa per els seus formatges també, i diuen els entesos que aquets dos formatges són molt semblants... aquesta semblança em bé a dir que el proper pastís de formatge serà de brie i així, jo també podre comparar la seva textura tova i de gust -si em permeteu l'expressió- profunda d'aquest fabulós pastís de formatge¡
   Des de l'any 1983 el formatge camembert, porta la denominació d'origen controlada. D.O.C.

  
   Ingredients: (per a la massa brisa)

   200 g de farina
   175 g de mantequilla
     2 ous
  la ratlladura d'una llimona
  una pessigada de sal

   Ingredients: (per el farciment)

   1 Quilo de formatge Camembert (amb terrines de 500 g per untar)
   400 de sucre
   5 ous sencers
   2 rovells d'ou
   3 cullerades rases (soperes) de farina
   6 cullerades soperes de crema de llet
   1 taronja
   1 llimona

   Preparació:  (massa brisa)

   Deixarem que la mantega, tingui textura pomada, i ho remanarem junt amb els dos ous fins obtenir una crema lleugera i ben lligada.Tirarem la farina -tamitzada- i ho incorporarem a la barreja, ous/mantega, fins acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tant sols fins acabar de posar la resta de la farina.  Retllarem la llimona i l'hi tirarem a la massa. Un cop ho tinguem tot ben barrejat ho deixarem amb una bola a la nevera mitja hora i passat aquest temps, estirarem la massa amb un corró i col.locarem dita massa en el motlle escollit i ho deixarem al forn durant 10 minuts. La traurem del forn i la decantarem.

  Preparació: (farciment)

   Traurem el formatge de la nevera i el deixarem a temperatura ambient. Dins d'un gran bol i amb una cullera de fusta treballarem el formatge i el sucre fins que estigui ben unit i esponjós. Afegirem -d'una en una- les tres cullerades de farina tot evitant que es facin grumolls. D'un en un també, barrejarem els cinc ous sencers i els dos rovells, mentre tirem els ous d'un en un, anirem aromatitzant amb la pell  de la llimona, al igual que la ratlladura de la taronja. I per acabar, i tirarem les sis cullerades de la crema de llet.
   Posarem a sobre el motlle la massa que teniem decantada i tirarem al damunt el farciment. Deixarem el forn a la màxima temperatura que ens dongui durant 10/15 minuts i passat aquest temps, el deixarem a temperatura de 100º al voltant d'una hora. Deixarem refredar i podem començar a disfrutar d'aquest fabulós pastís de formatge de camembert¡¡

 Blogaires; que vagi de gust¡¡  

 
 
   

 

    

Pastís de café i cardamom

.-Flor del cafetal.-

.- Flor del cardamom.-

 
    El cardamom, és una espècia molt apreciada per la seva aroma -perfumeria- al igual que també al Orient Pròxim es fa servir per donar la benvinguda als forasters i que barrejat amb el café, donen l'agraïment i l'acolliment de compartir aquest esdeveniment tot desplegant l'increment de les flaires que si sumen.
   El cardamom és després del safrà i la vainilla l´espècia més apreciada i també  una de les més cares del mercat.
   El primer país productor de cardamom és la Índia i la producció es queda quasi tota al país, doncs la Índia n.és una gran consumidora d'aquesta espècia.
   Des de fa més de cinquanta anys Guatemala s'ha combartit en el primer productor/exportador del món, amb una qualitat/quantitat molt apreciada.
  Com a usos medicinals, es fa servir per l'asma, inflamació de boca, és diürètica...

   El café  és la segona beguda estimulant  més consumida del món, després del té.
   Pot ser un dels cafès més coneguts des de sempre és el Moka...?
   Doncs bé Moka, és una ciutat portuària del Iemen, i els primers cafés que surtien d'aquest port, deixaven l'aroma i les olors per a tots els racons d'aquesta ciutat. Els primers mercaders en sentir la seva flaire foren els venecians i fou  l'any 1645 quan fundaren la primera cafeteria a Venécia, exposant a la ciutat dels canals les flaires dels cafés portats des de el Iemen.
   Són moltes les diversitats tant en el món àrab com a Europa que prenen el nom d'aquesta ciutat per donar-l'hi el nom en els seus cafés.
   Moka, també és un tipus de gra de café especial d'aquesta zona i molt semblant al cacau.

   Bé, si unim aquets dos ingredients, podem trobar-nos amb l'agradable sorpresa d'aquest pastís de;

   .-Cafè i cardamom-.

   Ingredients i preparació: 

    El café des de fa un temps jo no mi sento gaire bé amb ell, però aixó sí, l'aroma que desprén quan surt de la cafetera, no té discussió. El llegir aquesta recepta i veure que era café de cafetera, és a dir, el de sempre, el de cafetera italiana i tirat a dins de la massa, em van venir moltes ganes de fer-l.ho.
   Un cop tingué les dues tasses de café fetes, va quedar decantat,-mentrestant s'escampava l'aroma-. En un atuell d'alumini hi vaig tirar els tres ous, remenats amb els 125 g de sucre, que el vaig passar per la batedora i la veritat, quedar molt més fi al tacte i al gust. Els 200 g de farina, junt amb una culleredeta de llevat amb pols tirades a cullerades grosses  i remenant i amalgamant els productes, es va aconseguir una massa molt ben agafada. Després vindrien les dues tasses de café -que tenia decantat- el got d'oli, encara que hagués pogut posar-n'hi de girasol, vaig preferir posar-n'hi d'oliva, que la veritat queda molt més bo. Les dues culleredetes de cardamom. A mí aquesta espècia, em té el cor robat, doncs el que toca, deixa un perfum que barrejat -amb aquest cas amb el café,- és d'alló tant i tant agradable, prove-ho i ja m'ho sabreu dir. Bé, després de barrejar-ho tot ben barrejat tingué una mescla enganxada i ben fina.
  En un atuell untat amb mantega, vaig tirar la massa al forn que estava encés a 180 graus i el tingué al voltant d'uns 45 minuts fins que vaig veure que es trobava aixecat i rosset -encara que calent, naturalment¡- amb consistència de deixar-l'ho refredar. Un cop fred vaig reservar una mica de sucre glas tot escampant-l'ho per a sobre. El resultat com podeu veure a la "foto", és molt agradable i d'un gust força suggestiu.
    Tant sols em queda dir-vos que si el proveu ja m'ho sabreu dir, i mentrestant...

 (Blogaires... 

 ... que vagi de gust¡¡)