Al matí a l'hora d'esmorzar, escoltant que farà la gent el dia de la revetlla, escoltes; que si anirem a casa de la meva filla, que si anirem a casa dels meus pares, que si...
Ah..., jo no em complico la vida, vaig al forn que vaig a buscar el pa cada dia i compro la coca, després tot es feina i queda per tot arreu, el pa el fan molt bo...
Escoltant en una de les converses vaig sentir a una noia com la feia, i que se l'hi dóna molt i molt bé la cuina, en paraules de la seva pròpia boca. Dono fe.
Com la fas? -vaig preguntar-l'hi-.
Me'n vaig a la botiga de congelats que tinc a sota de casa i compro la massa, miro el prospecta del fabricant i mentrestant estiro la massa deixant que es descongeli..., compro els llardons i els poso a sobre de la massa, després l'hi poso el sucre, per a sobre, el forn a 180º durant 20 minuts deixo que es refredi i està boníiiisima...
Jo per la meva part, l'hi vaig explica com feia la verdadera coca de llardons;
M'en vaig a comprar 500 g de farina de força, una pastilla de llevat premsat, que en qualsevol forn o pastissería en trobes, un quart de kilo de llardons, sempre en demano una mica mes, doncs provo la qualitat del producte... hahaha... 4 o 5 ous que sempre en n'hi ha a totes les cases, 110 g de sucre, 100 g de pinyons, que és el que enquereix més la coca, 5 g de matafaluga, i l'oli que el compro per tot l'any... ahhh... i una mica d'aigua.
Agafo els 4 ous i els poso dins d'un bol junt amb 200 ml d'oli, el sucre i el llevat desfet amb una mica d'aigua tèbia. De mica en mica hi poso la farina fins que vagi formant una massa. (*)
La massa té que quedà ben compacta i agafada.
Un cop estigui ben agafada, barrejo els llardons tallats ben petits i també la matafaluga, veuràs com comença agafar una olor penetrant de coca autèntica... Estiro la massa en una plàtera d'uns 5 c d'alçada i untada amb oli. Pinto la massa amb ou i escampo els pinyons i una mica més de sucre per sobre.
Deixo tapada la massa en un drap i espero que dobli el seu volum, arribat aquest punt la poso al forn 25 minuts a 180 º.
Un cop acabada l'explicació, la noia em va dir que tot aixó portava molta feina i que no tenia temps de fer-la....
La paraula no tinc temps, sembla la més barata de les excuses quant no vols fer alguna cosa...
 |
| (Blogaires; que tingueu una bona revetlla¡¡) |
DEIXEU ELS VOSTRES COMENTARIS QUE SERAN ESCOLTATS , LLEGITS I CONTESTATS.
MOLTES GRÀCIES. Josep. -Menja de bacallà-
 |
| (Blogaires; que vagi de gust¡¡) |
(*) La massa mare, està extreta del blog; De plat en plat de l'Eduard, ex-xef i apassionat per la cuina tradicional catalana.
.
