Bacallà amb Mongetes del Ganxet.

   Als Paíssos Catalans  el bacallà, que no es pesca a la  mediterrànea, va arribar a través dels pirineus per el País Basc i Portugal.  No se sap a quina època amb exactitud però ja és present a escrits catalans del segle XVI.
   Per l'altre banda, les Mongetes del Ganxet, es van expandir per tota Europa durant el segle XVIII, alhora que esdevenien un producte imprescindible a les llars més humils. La facilitat amb què es poden conservar i emmagatzemar un cop seques les van convertir en una font de proteïnes indispensables en moltes èpoques de la història. És a finals del segle XVII i principis del segle XVIII quan comença a ser rellevant, mentre que el seu cultiu es consolida durant els segles XVIII i XIX.
Molt arrelada sempre a les comarques del Vallès en els seus inicis la Mongeta del Ganxet era consumida exclusivament com a menjar de pagès, amb botifarra o col.
  Posteriorment, a començaments del segle XX, va apareixer per primera vegada amb el nom de ganxet, en el llibre de cuina de F. Agulló, el 1933.

   Per fer aquest plat, necessitarem  (per a 4 persones)

4 Talls de Penques de Bacallà.
200  Grams de Mongetes del Ganxet.
2 Cebes de Figueres (mitjanes)
1 Ceba de Figueres (podem bullir-la junt amb les mongetes)
Farina (per arrebossar)
Sal.

    Per a la seva preparació, ho farem de la següent manera;  

    Un cop les mongetes les tinguem de la vigília, les posarem en un pot d'aigua al foc i deixarem que bullin, i, un cop estiguin fetes, (20/25minuts) les decantarem. Agaferem les penques de bacallà i un cop enfarinades, les pasarem per la paella fins que agafin una mica de color i les decantarem.
   En una cassola posarem les cebes tallades ben petites i deixarem que agafin color, tot seguit afagirem el suc de les mongetes i  l`afagirem al  sofregit de ceba deixant que reduexi tot plegat. Posarem els talls de bacallà per a sobre i ho deixarem un parell de minuts més, per tal de que les penques agafin l'olor i, també, el gust  del suc de les mongetes. Ho treurem i ho servirem.

                       (Blocaires, que vagi de gust¡¡)

    
   




    


   



  

Gelat de festucs/pistatxos (La recepta del 15)

        

Aquesta és la meva aportació d'aquest mes a la recepta del 15 que els Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta, han proposat.

Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original és el grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo.

L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món i els pistatxos iranians es consideren els de més qualitat.

Per fer aquest gelat de festucs/pistatxos necessitarem;

Mig litre de llet
1 vaina de vainilla
150 grams de festuc/pistatxos
125 de sucre
4 ous  (els rovells)
50 grams de ametlles


La seva el.laboració la farem de la següent manera;


Escalfarem la llet -enguardarem un parell de cullarades-  junt amb la vainilla, un cop arrenqui el bull la retirarem. Posarem els ous en un atuell junt amb el sucre -en guardarem un parell de cullarades- i amb la batadora deixarem que es faci una crema ben feta. Picarem els festucs/pistatxos en el morter i posarem la resta de la llet i també el sucre i les ametlles i acabarem de picar-ho tot junt. 
Posarem la picada de festucs/pistatxos, junt amb la crema que tenim a punt ho remanarem ben remanat, i ho posarem a la geladora al voltant de 45/60  minuts, passat aquest temps els servirem al nostre gust.

(Blocaires, bon estiu, bones vacançes i que vagi de gust¡¡)