Sopa de Poma.-

 Sopa de Poma.

La pomera, és un dels arbres fruiters més conreats. Tal vegada potser per ser així, la poma també és una de les fruites que  té més receptes i prestacions a la cuina, aquesta n'és un exemple;  una sopa de poma, que per aquests dies, no va gens malament.

Ingredients: (per a 4 persones)

4 Pomes.
El suc i la pell ratllada d'una llimona.
1 Cullerada sopera de farina.
30 grams de mantega.
1/2 decilitre de vi blanc.
1 Canonet de canyella.
1 Bol de pa fregit.
Julivert.

Preparació:

Posarem el mig litre d'aigua dins una cassola. Afegirem les pomes tallades  petites, la canyella, el suc i també la pell de la llimona.
Quan comencin a desfer-se, les passarem pel braç electrònic.
Dins una cassola, barrejarem la farina al igual que la mantega, i ho barrejarem ben barrejat,  mullarem amb el vi.
 Quan  la  mescla estigui ben fina, afegirem la sopa tot remenant-la fins que arrenqui el bull. Retirarem del foc. Podem servir-la amb el bol del pa fregit i escampat amb  una mica de julivert.

   (blocaires que vagi de gust!!)

Robert Schumann: Somnis de joventut.-

Robert Schumann  (1810-1856)

Ensueño. Robert Schumann. Intèrpret Anna Brenna

Encara que diuen, que val més tard que mai, no voldria acabar l'any, sense concloure amb una modesta dedicatòria, a aquest gran músic alemany que fou Robert Schumann que enguany celebra el seu segon centenari del seu naixement (1810-2010). Nascut a Zwickau –Sajonia- i considerat per molts, un dels compositors de més gran fama durant la primera meitat del segle XIX.

De temperament depressiu, el seu pare, llibreter i editor a Zwichau, va influir molt a les lectures del jove Robert, al igual que també va heretar el temperament depressiu, que marcaria tota la seva jovenívola vida.

Dos fets marcarien la seva vida considerablement; La seva germana Emilie, la qual va embogir i es va matar i poc després la mort del seu pare. (1826)

Alumne brillant dotat d’una gran sensibilitat i d’una intel·ligència molt desperta, els tretze anys es va dedicar a la literatura, fet que va creure que seria la seva vocació.

La seva mare, que era una entesa filharmònica, va enfrontar-lo molt aviat a tocar el piano, revelant-se com un alumne brillant, tal fou així que, a l’edat de dotze anys, escriuria un Salm per cor i orquestra, i els catorze anys, escriuria un assaig sobre l’estètica de la música.

Allunyat de la realitat, va trobar en els somnis, la sensibilitat necessària, potser, per escriure aquesta peça d’un poder de sentiment i romanticisme en estat pur. Reverière/ Ensueño/Somni.

Fou ingressat en un sanatori privat a prop de Bonn, on va morir el 29 de juliol de 1856 a l’edat de 46 anys. Fou enterrat al cementiri vell de Bonn.

Blocaires, mentre llegiu... escolteu...