PETONETS DE VALLS

Segons l’Enciclopedia Catalana un petó/net és; Fet de tocar amb els llavis alguna cosa cloent-los i descloent-los en el moment del contacte.

Si aquesta definició la posem a la cuina fent aquesta recepta, notarem als nostres llavis el contacte d’aquestes avellanes benyades de xocolata i de ben segur no voldrem descloure’ns en cap moment d’aquesta sensació tant agradable al paladar, tot recordant aquets “petonets de Valls” postres típics, d’aquesta població capital de l’Alt Camp.

Jo, per la meva part, he volgut fer aquets “petonets” en versió lliure, tot dedicant aquest “post” a L’Eva “petonets” nom en que és coneguda l’Eva Montearriba. El seu magnífic bloc;

"El Cullerot Festuc” el qual no us heu de perdre, -els que no el coneixeu-, doncs en les seves receptes hi trobareu una sensació que sempre us deixarà amb els seus plats amb un bon gust de “petonets”.

Eva PERTUnets també per tu… bé per tots dos… i per el pare... l’enhorabona¡¡.

Per fer aquesta recepta necesitarem: (*)

Avellanes de Reus.-

Llet.-

Mitja taula de xocolata a la pedra per desfer.

Unes gotes de vainílla.-

Una copeta de licor d’avellanes.-

Preparació:

Pelarem les avellanes i les reserverem. En un cassó i amb una micona de llet, desfarem la xocolata. Un cop la xocolata estigui desfeta, hi posarem les gotes de vainílla, anirem banyant amb la xocolata les avellanes i les arrebosarem amb una micona d’avellanes picades, tot deixant-les reposar. Al moment de servir-les, podem acompanyar-les amb un licor d’avellanes.

(*) Com heu pogut llegir a la recepta, no hi ha quantitats doncs, si la feu aquesta recepta “els petonets”, aniràn al vostre gust.

MERCAT DE LA BARCELONETA. EL PEIX VORA EL MAR

Arrós a la marinera

Joaquim Sorolla. Tornant de la Pesca.1894

Parlar de, La Barceloneta, és sens cap dubte, parlar del mar i dels seus fruits; Els Peixos.
Aquest barri que és troba al litoral marítim de Barcelona i on endinsar-se per els seus carrers i buscar vells pescadors i trobar-los a les belles tabernes de l’època, amb el regust de “les cassalles” enganxades per tots els racons de les parets del local amb la pipa mig apagada i poder escoltar belles histories de les seves boques, daven segur que hauria de ser fascinant poder treure el peix al seu voltant . Poder escoltar el gregal de mitja tarda, fins quasi tocar fons de les platges de Sant Sebastià, per entrar amb les veles plegades -i envoltades de gavines-, fins a la sorra de les platges i després, estirades pels bous de càrrega tot tirant de les barques i deixant-les descansar a la sorra ..., la cadena humana vindria tot seguit per treure les caixes del peix que després es portarien a la llotja i també es repartirien i es vendrien entre els familiars i veïns …, tot sentit l’olor de l’all i salobre encara bellugant dins de les caixes…

El mercat de La Barceloneta fou fundat l’any1884 és per tant, un dels mercats centenaris de Barcelona. Antigament es trobava a la plaça de Sant Miquel –patró de La Barceloneta- i era aquí, on els pescadors portaven els seus carregaments de peix acabats de pescar; sardines, barats, llenguados, congres… tot depenent de la temporada i naturalment també, el que el mar els hi volgués donar.

L’arquitectura del mercat és de estructura arquitectònica, metàl•lica, amb tancament d’obra vista i distribuïda en tres naus.

L’any 2007,guanya el Premi Ciutat de Barcelona, amb la modalitat d’arquitectura i urbanisme, tot conjugant tradició i modernitat.
Les dues estructures existents en el mercat –l’antiga, a la plaça Poeta Boscà i la nova, a la plaça de la Font- l’hi donen a dita planta, l’estructura amb combinacions que no toquen mai a terra.
El nou Mercat de la Barceloneta, va obrir portes el 27 de març de 2007, amb més de 600 m2 de superfície comercial; L’Arquitectònic, amb 2500 m2 i el gastronòmic; amb més de 30 parades i, el restaurant els Fogons/Lluçanès amb una estrella Michelín.

… i de darrerafons escoltar el xiuxiueig de les aigües del mar…

.-Arrós a la marinera.-

Ingredients: (per a 6 persones).

• 400 Grams d’arròs.-

• 1 Kilo de peix variat (Rap, congre, calamars, pops…),

• 12 Musclos.-

• 1 Litre de caldo.- (fumet)

• 1 Pebrot vermell.-

• 1 Ceba petita de Figueres.-

• 3 Grans d’all.-

• 4 Tomàquets.-

• Una micona de pebre negre i també de vermell.

• Un grapat de pèsols.-

• Una pessigada de safrà (opcional)

Preparació:

En una cassola amb oli sofregirem la ceba fins que quedi ben rosseta, seguidament afegirem el pebre vermell, els alls tallats ben petits, els tomàquets i el pebrot tallat a daus.

Al cap d’una estona afegirem el peix tallat a troçets. Ho courem 10 minuts, passat aquest temps, hi tirarem l’arròs, remenarem totplegat, per tal que tots els productes quedin ben barrejats i tot seguit hi tirarem el caldo bullint. Salarem. Afegirem els pèsols i els musclos cuits -podem afegir una micona d’aigua del bullit dels musclos-.

En un morter picarem el safrà lleugerament torrat i un all aixafat, desfet amb una micona de caldo, i ho tirarem a l’arròs.

Deixarem que faigi el “xup-xup” al voltant d’uns 15/20 minuts, rectificant de sal si s’escau. El deixarem reposar 5 minuts abans de servir.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

Dedico aquest “post” a una persona que ha dedicat tota la seva vida a; Els Peixos, - al igual que tots els crustacis- com a professió i, també com a bloc que té dedicat a receptes, que parlen d’aquets crustacis i fruits del mar. Dolors moltes gràcies per compartir totes aquestes receptes i també per explicar-nos tota la vida d’aquets, Peixos.