Pastís de Salmó amb salsa de menta i cibolet

28 de desembre del 2014



 
   Aquesta és una segona proposta per aquets nadals.
   Aquest pastís, el vaig fer per el dia de Sant Esteve, abans de menjar els canelons, va quedar molt i molt bé, doncs com que al voltant de dit pastís hi havía torradetes, van ser untades com si fos mantega per esmorzar amb la melmelada i d'aquesta manera, es fa "fondre" fins acabar-lo.
   El resultat va ser increïble, doncs, abans d'acabar tothom em va demanar la recepta, que aquí la teniu vosaltres també:






   Ingredients: 

   500 g de salmó fumat
   200 g de nata líquida
   100 mm  de vi blanc
   100 mm  de caldo
       4 fulles de gelatina
        una arrel de fonoll
   Ratlladura de mitja taronja
   Cibolet
   Sal i pebre

Ingredients per la salsa de menta i cibolet:

  200 g de iogurt grec
  3 o 4 fulles de cibolet
   El suc de mitja llimona
   Menta
   Sal i pebre
   Torradetes

   Preparació: 

   Netejarem el fonoll, rentat i picat. Sofregirem el fonoll al voltant de 7 minuts i passat aquest temps i tirarem el vi blanc i ho deixarem reduir 2 minuts mes.Tirarem el caldo, la nata ho salpabrerem i ho deixarem bullir. Deixarem que es refredi una mica i passarem la barreja per la batadora.
   Deixarem la gelatina amb aigua freda i deixarem que es desfaci.

   Farem a troçets el salmó (en guardarem uns troçets per adornar) el posarem en el  puré del l'arrel de fonoll. Ho posarem tot plegat per la batadora al voltant de 2 o 3 minuts, tenim que  aconseguir una crema ben fina i posarem la taronja ratllada i ho remenarem tot plegat.

   Preparació de la  salsa de menta i cibolet:

   Picarem el  cibolet i la menta, ho barrajarem amb el iogurt i tirarem el suc de llimona i ho provarem de sal i pebre.

   Desfarem la gelatina amb aigua calenta i la pasarem a la barreja del salmó. Ho tirarem en un motlle forrat amb paper del forn i deixarem que quedi quallat dins de la nevera al voltant de 4 hores.
   Desmotllarem el pastís i el tallarem en porcions, encara que també ho podem fer amb la salsa de  menta i cibolet, acompanyat amb les torradetes.


 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)



Crema de porros amb pera

22 de desembre del 2014




 Flor del porro


   Aquesta és una primera proposta per aquets dies de nadals que intentem buscar alguna menja diferent dels dies de cada dia, encara que avui en dia mengem de tot els 365 dies del any.

    Bé, jo he proposat aquesta crema de porros amb pera, doncs és molt lleugera i com entrant e inclús com a primer plat, podem quedar molt i molt bé davant dels nostres estimats.

   Els porros, es poden menjar crus si son les fulles tendres. Altres formes de menjar-los poden ser cuits, bullits o bé siguin fregits. Acompanyen molt bé amb carn i també amb peix.

   Aquesta crema de porros és una bona alternativa per començar suaument aquets nadals i amb els diferents plats que posaré per aquets dies, -que espero que us agradin- podrem continuar aquesta suavitat que tots desitgem.

   Ingredients: 

      4 porros mitjans
   400 g de patata
   700 g de caldo (*)
   300 g de pera
   200 g de nata líquida
       1 culleredeta de mantequilla
       1 culleredeta d´oli d´oliva
      20 g de pinyons
      50 g formatge parmesà
    Cibolet
    Sal i pebre

   Preparació: 

   Pelarem les patates i les tallarem totes a la mateixa mida.Tallarem el porro fent una creu a cada cantó i els rentarem a sota la aixeta. Calentarem la mantequilla i l'oli en una cassola grossa i sofregirem el porro 10 minuts, remenant de tant en tant. Afegirem les patates i el caldo i ho deixarem bullir, tapat durant 20 minuts. Pelarem les peres, i en deixarem una per posar-la dins la crema tallada a daus. Passarem per el braç eléctric tots els ingredients.Treurem del foc i posarem la pera tallada a daus, tornarem a posar-ho el foc i  tirarem la sal i el pebre. Afegirem la nata líquida i remanarem, si cal,  amb el braç eléctric un altre cop fins deixar una crema fina.Torrarem els pinyons amb unes gotes d'oli. Servirem la crema amb petits bols i ho decorarem amb la pera, virutes de parmesà, els pinyons i uns filets de cibolet posats per a sobre de la crema.
    Aquesta crema és pot servir freda o calenta, ara per aquets dies, queda molt millor servil-la calenta, aquesta de la "foto" està feta calenta i menjada amb cullera. Deliciosa dono fe¡¡


(Blogaires; que vagi de gust i que paseu un bon Nadal¡¡) 

    (*)  El caldo, jo vaig posar-hi aigua de Bezoya, doncs és molt poc mineralitzada i el que  busquem en aquesta proposta és una crema de porros amb pera. Feta d'aquesta manera, si fos caldo vegetal o de pollastre etc, l.hi trauria la cremositat dels porros i la pera que busquem en aquest plat. 

   
   






Crema de pastanaga (del blog al plat)

12 de desembre del 2014





   Aquesta vegada, el blog escollit per la Mercé -Destapant Cassoles- ha estat el de la Cristina
-Crijoarmael- i que si pot trobar una mica de tot. Per la meva part he trobat aquesta recepta de Crema de Pastanaga que aqui us presento, i espero i desitjo que sigui del vostre gust.
   Aquesta recepta, va ser publicada per la Cristina  el dissabte 8 de febrer de 2014.

   Ingredients: 
 
   1  Kilo de pastanagues
   3 o  4 patates
   1 Ceba
   Sal
   maizena (opcional)
   Cibolet (per acompanyar i/o adornar el plat)

   Preparació: 
 
   Un cop netes les pastanagues, les bullirem amb aigua calenta i tot seguit i posarem una mica de sal, posarem les patates palades, rentades junt amb la ceba i ho deixarem tot plegat que bulli 20 minuts, quant veiem que començen  ha estar les verdures estovades, les pasarem per el braç eléctric i anirem mirant la seva consistència, per tal de veure si ens queda més espès, si no és així afegirem un parell de cullerades de maizena per tal de espessir una mica més la crema.


 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 



Patates emmascarades (Del blog al plat)

15 de novembre del 2014






   Aquest mes, el blog escollit de; Del blog el plat, -iniciativa de la Mercé del blog Destapant Cassoles- és el de l´Elisabeth i el Joan del blog, Fam de cuina. He  triat aquesta recepta, doncs,  fa molts anys que la conec i el veure-la en el seu blog he decidit fer-la, per la facilitat de trobar els ingredients i la rapidesa en ser feta.
    La recepta que jo conec, és d'un restaurant de Guardiola de Berguedà,  l'amo del restaurant molt amic des de fa molts anys, em va ensenyar de fer i sempre que l'he dut a taula, ha tingut un éxit considerable. Un esmorzar de  muntanya, -i dic esmorzar- doncs aquest plat el fan encara ara, els comensals d'aquest restaurant de Guardiola de Berguedà, i també de les comarques veïnes, abans d'anar a caçar bolets.

   Aquesta recepta fa ser publicada per L'Elisabeth i el Joan, el dissabte 15 de març de 2014. Moltes gràcies Elisabeth i Joan per compartir aquestes receptes.




   Ingredients: 

   Un kilo i mig  de patates
   Una botifarra negra
   2 talls de cansalada
   Llard (saïm)  (*)
   trossets de bacó tallats a daus (opcional)

   Preparació: 

  Tallarem les patates a daus i les posarem en una cassola amb aigua bullint. Mentrestant pelarem la botifarra negra i la tallarem a daus i la reservarem.
   Un cop tinguem preparades les patates i estiguin en el seu punt, les escorrerem i les posarem en una paella amb una mica de llard -saïm- i les aixafarem amb una forquilla de fusta i anirem afegint la botifarra que teniem reservada de tal manera que les patates aniran agafant un color emmascarat junt amb els trossets de bacó tallats a daus que previament haurem passat per la paella.
   Els talls de cansalada tallats finament, els posarem en una paella amb el llard  -saïm- els deixarem una estona fins que agafin color, els deixarem escorre una estona i les posarem al costat de les patates emmascarades que ja tenim a punt i adornarem amb el bacó.

 (*)  El llard o saïm, dóna els plats de muntanya un gust molt apropiat i realment deliciós, doncs és fet amb el sagí del porc. El porc ha estat des de molt de temps la subsitència de molts indrets de pagés.


 (blogaires; que vagi de gust¡¡)
     






   

Salsafins amb bacallà

26 d’octubre del 2014

Salsafins arrebossats

 El salsafi és una  planta molt arrelada a les comarques de Girona; -Pla de l'Estany, La Selva, Alt i Baix Empordà- de color marró, molt semblat al nap, encara que molt més apreciat per el gust molt  més fi que té, és per aixó que la seva finor a la taula, l'hi dóna  moltes possibilitats a la cuina.
    És a la cuina on aquesta planta agafa la metamorfosis per trobar-l'hi el gust, que, un cop pelat i bullit, l'hi  dóna en els plats aquest gust tant peculiar i de sabor tant remarcable.
    Una recepta, aquesta, de mar i muntanya¡¡.

.-Salsafins amb bacallà.-
   Ingredients: (*)  

   Un menat de salsafins
   Filets de bacallà
   1 ceba de Figueres (grossa)
   1 got de vi ranci
   1 micona de llard (opcional)



   Preparació: 

   Pelarem els salsafins -millor fer-ho amb guants- i els posarem deu minuts amb aigua calenta, -si són tendres amb aquest temps n'hi haurà més que suficient- un cop escorreguts, els reservarem.
    Dessalarem els filets de bacallà, els enfarinarem els passarem per la paella i un cop estiguin rossos, els treurem i els reservarem.
    En una cassola de terra, sofregirem la ceba amb l'oli i la micona de llard  i quant estigui rossa, i tirarem el got de vi ranci i el deixarem reduir, després i col.locarem els salsafins arrebossats i els filets de bacallà que teniem reservats.
    Cal anar en compte amb els filets de bacallà, doncs un cop arrebossat tenen tendència a desfilar-se.
 
    Si us agraden els salsafins, aquí en teniu un altre recepta.

 (blogaires; que vagi de gust¡¡ ) 

    (*)  Les proporcions aniran en proporció dels comensals i els salsafins que l'hi poseu.  La cassola  ("foto") és per a 4 persones.

Pastís de formatge a la vainilla (repta; del blog al plat)

23 d’octubre del 2014




   Aquesta és la meva segona aportació del repta; del blog al plat, que la Mercé del blog; destapant cassoles    organitza. Encara que sé que la Mercé em renyarà, no he pogut esperar fer aquest pastís de formatge -que són la meva perdició- i poder dir-vos que val la pena passar una estona a la cuina i veureu la satisfacció que us donará aquest pastís.
    Moltes gràcies Gemma i a tú Mercé, també, per la iniciativa. 
   Aquest mes ha tocat posar-se en el blog de la Gemma de; la cuina de casa i buscar en el seu fabulós arxiu de receptes i la veritat com que en n'hi ha moltes i molt bones, n'he fet un altre, que és aquest:

Pastís de formatge a la vainílla.    


Ingredients:

 300 g de formatge cremós  (*)  
 200 g de iogurt grec
 100 g nata líquida 30% MG
 180 g de sucre
 4 ous
 100 g de maizena
 1 pell de llimona ratllada
 2 beines de vainilla
 1 làmina de pasta brisa  (**)

Preparació:

   Folrar un motlle amb la pasta brisa. Punxar-la bé de la base, ficar-hi un pes a dins (cigrons secs o semblant) i coure-la 15 minuts a 180º. Treure del forn i deixar refredar.
Posar en un cassó la nata i la vainilla i, quan arrenqui el bull, retirar del foc i colar.
Triturar amb el túrmix el iogurt grec, el formatge, la ratlladura de llimona i la nata bullida.
A part, blanquejar els ous amb el sucre. Afegir la mescla del formatge i barrejar fins que quedi homogeni. Incorporar la maizena tamisada i barrejar bé.
Abocar la barreja dins el motlle sobre la pasta brisa. Coure-ho a 150 º durant uns 30 minuts, depenent de la mida del motlle. Deixar refredar.

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 

(*)   El formatge que  he utilitzat és un de fresc batut.
(**)  La pasta brisa, és feta per mi. Aquí teniu  la manera que jo l'he faig . 


Coca de iogurt zebra ( Repta; del blog al plat)

19 d’octubre del 2014





    Amb aquesta recepta participo en el  repta que la Mercé del blog; destapant cassoles  ha impulsat per tal de que buscant cada mes en un blog diferent trobem una recepta que ens agradi d'aquell blog. M'he decidit per aquesta coca de iogurt zebra -encara que jo l'he feta en forma "cake"-, doncs estic acostumat a fer els "cakes" bastant sovint i m'ha anat molt bé, per la rapidesa de fer-lo junt amb les mides doncs els ser de iogurt la mateixa mida del iogurt serveix per els altres ingredients que acompanyen el "cake" -coca-.
   Encara que tenia una segona recepta, no m'ha donat temps de fer-la, sí que la faré més endavant (pastís de formatge a la vainílla, publicada el dilluns 14 de octubre de 2013)
   El blog escollit per aquest mes, és el de la Gemma Clofent; la cuina de casa 
   Aquesta recepta va ser publicada en el blog de la Gemma el dia -dimarts- 29 d'abril de 2014  


Coca de iogurt zebra 

Ingredients:

 1 iogurt natural
 3 ous
 2 mesures de sucre
 1 mesura d’oli suau
 3 mesures de farina
 1 sobre d’impulsor
 1 ratlladura de taronja
 1 cullerada de cacau en pols

Preparació:

   Amb les verilles elèctriques muntar els ous amb el sucre.
   Incorporar l’oli en rajolí. Incorporar el iogurt.
   Incorporar la farina i l’impulsor tamisats.
   Separar la massa en dues parts. A una, incorporar el cacau tamisat. A l’altra, incorporar la pell ratllada de taronja.
   Encamisar el motlle. Posar un parell de cullerades d’una massa al centre del motlle. Posar un parell de cullerades de l’altra massa a sobre de l’anterior. Repetir el procés intercalant les dues masses fins a acabar-les.
   Coure-ho al forn (pre escalfat) a 180º uns 40 minuts, comprovant la cocció punxant-lo amb una agulla.




 Blogaires; que vagi de gust¡¡ 


Un dia qualsevol (articles) acompanyats amb unes galetes senzilles -casolanes- amb gingebre

8 d’octubre del 2014





   "No tots necessitem pujar muntanyes ni creuar mars per cercar la felicitat. N'hi ha que hem decidit que per ser feliços el millor és fer-ho fàcil. És simplificar, fluir, lliscar"
Tatiana Sisquella 


   Tatiana Sisquella, va escriure uns articles a una columna setmanal del diari Ara des del neixament del diari, 28 de novembre de 2010 fins al juny del 2013. Una trobada amb les coses mes quotidianes d'un dia qualsevol amb persones, fets, llocs...,  i deixant-se lliscar per tots aquets ambients d'una manera planera i simple. Tot llegint els seus articles, ens trobem amb una descripció dels fets que quant acabem de llegir-los el primer que se'ns  acudeix és; ja està?, és així?, res més...? doncs, ja està, és així i res més.¡ 

    Mes de vuitanta articles escrits i recullits en aquest llibre de l'editorial Columna i amb el nom de; 
Un dia qualsevol -Articles- Ens farà passar uns moments de frescor, lluïdesa i també de reflacció serena. 


   He triat un dels seus articles, per que veieu la petitesa dels articles i l'esséncia que si troben a dins de cada un d'ells i  pogueu també dir, ja està?, és així?, res més...? 

La Montse 

   A la vida et vas trobant moltes persones: algunes vénen i, amb el temps, marxen. Amb altres ets tu qui surt corrent abans no sigui massa tard i, en canvi, amb algunes t'hi vols quedar per sempre més. 
   La Montse, per exemple, n'és una. És la peça que conclou qualsevol trencaclosques vital, és la rialla que tothom vol de banda sonora  i la mirada que busquem entre la multitud. La Montse és la resposta a les preguntes sense resposta; és la línia que defineix l'horitzó i la sorra que se't posa entre els dits. La Montse és suau, dolça com el cotò fluix de fira. De fet, la Montse és com tota la fira junta: és imprevisible com una muntanya russa i innocent com el tren de la bruixa; és fràgil com un globus a punt d'explotar i divertida com un gronxador.Té l'energia dels autos de xoc ai la disbauxa esbojarrada dels llits elàstics. És lúcida com aquells que juguen a endevinar el futur i enginyosa com els que t'animen a pescar ànecs de goma a canvi de res. És com aquells pallassos de nas vermell que quan et miren et desarmen, i només els pots respondre amb un somriure de nen petit. La Montse és fàcil i és bona. És més llesta que una daina i més ràpida que una guineu. Li agrada més escoltar que parlar, menjar que beure i ballar que dormir, però també li agrada parlar, beure i dormir. 
   I és que a la Montse li agrada viure i t'ho fa notar, i quan ets al seu costat no tens més alternativa que ser feliç. Amb ella tot és senzill i alhora profund; tot sembla simple i alhora etern. Ella és tot el que hauríem de ser, com a mínim, una estona a la vida. Quan t'agafa la mà et sents poderós i quan t'abraça tornes a ser un infant.
   Si no coneixeu cap Montse, ja podeu començar a buscar-la, perquè com ella té un do i el millor de tot és que crec que no ho saben... I aixó no passa sovint. 

14 de maig del 2011 

doncs, ja està¡



Galetes senzilles -casolanes- amb gingebre






   Ingredients: 

   150 gr de farina
   100 gr de mantega 
     70 gr de sucre
       3 cullerades de llet
Una pessigada de gingebre en pols  




  Elaboració: 
   
   Posarem tots els ingredients a dins d'un bol. Barrejarem amb les mans i farem una bola amb la pasta. 
Tirarem una mica de farina a sobre de la taula i aplanarem amb un corró, per tal de deixar la massa ben igualada. Ens ajudarem de diferents motlles per donar forma a les galetes. Folrarem una plata amb paper de forn i posarem les galetes. Deixarem durant 15 minuts amb el forn ben calent. Treurem les galetes i quan s'hagin refredat, ja estaràn llestes per menjar¡
 
   Doncs són així de fàcils fer-les i, res més¡¡






    Dedico aquesta entrada a unes blogistes que tot  cuinant i llegint  a la vegada,  van fluint i lliscant  totes aquestes receptes escrites que tenen en el seu blog. Deixeu-vos portar per aquestes receptes fetes de la A  la Z. 


   

   

Pasta per arrebossar

3 d’octubre del 2014





    Ja feia dies, que volía penjar aquesta altre forma d´arrebossar; albergínies, carbassons, talls de llomillo, peix ..., etc.
   La formula per fer-ho consisteix en posar tots els ingredients en un sol atuell. D'aquesta manera ens estalviem tenir, un plat amb l'ou batut, un altre la farina i en un tercer plat la farina de galeta, encara que en aquesta pasta la farina de galeta no s'ha ni posa.



   La complicació és mínima i consisteix en fer-ho d'aquesta manera:

   Ingredients:   (*)  

    150 g de farina
    2 ous (separarem les clares dels rovells)
    1 cullerada d'oli
    2 dl d'aigua
    sal

   Preparació: 

   Separarem les clares dels rovells. Barrejarem bé amb un batedor l'aigua, l'oli i els rovells. Incorporarem la farina a poc a poc, fins que quedi una massa pastosa. Muntarem les clares a punt de neu -ben fortes- i les incorporarem a poc a poc a la massa, barrejant les clares de baix a dalt, i una pessigada de sal i ja les tindrem en un sol atuell per arrebossar-hi; els carbassons, albergínies, talls de llomillo, pits de pollastre, canelons, sardines, calamars... etc,

 
(blogaires; que vagi de gust¡¡) 

   (*)  Jo vaig posar les mides que estàn escrites i vaig poder arrebossar dues albergínies blanques mitjanes. Les mides aniran depenent de la quantitat d'arrebossat que volguem fer.  

El Pastís de la Diada

9 de setembre del 2014





tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Lletra del himne nacional de Catalunya.
Lletra escrita per; Emili Guayevents.
  Música de; Francesc Alió.




(Blogaires; que tingueu una bona diada¡¡)


.-Pastís de la Diada.-   (*) 

Ingredients:

   250 g de farina.-
   180 g de mantega.-
   150 g de sucre (mes 2/3 cullerades de sucre glaç per adornar)
   3 ous.-
   2 o 3 pomes vermelles.-
   2 cullerades (soperes) d'ametlla picada.-
   1 culleredeta de llevat en pols.-
   1 copeta de licor de poma.-


Preparació:

  Encendrem el fogó i desfarem la mantega, dins d'un atuell d'alumini. Un cop estigui  freda i posarem el sucre, els 3 ous -un a un- i la farina juntament amb el llevat, ho remanarem fins que quedi una massa ben compacta. Pelarem les pomes de forma continua, per tal de fer-la servir de decoració del pastís. Pelarem la poma a daus ben petits i els enfarinarem i, junt amb la copeta de licor de poma, ho tirarem a la massa anterior, barrejarem la massa i tot seguit la posarem en el motllo en forma d'estrella (*) que el tindrem untat amb mantega i farina.Tindrem el forn a temperatura 180º i el deixarem 45 minuts. Deixarem refredar. El treurem del motllo i a sobre d'una plata i posarem un bon llit d'ametlla picada, l'estelada per sobre i, tirarem el sucre glaç, posarem el trossos de la pell de la poma i acabarem de fer; el pastís de la Diada¡¡.

   (*)  El motllo en forma d'estrella, el podeu trobar en tendes especialitzades o grans superfícies.

Encara que, no estic de vacances...

28 de juliol del 2014





     Ara, és un bon moment -encara que no estic gastat com l'acudit ni tampoc trec punta a les coses- per reposar a la cuina. La cuina a l'estiu, agrada poc, ho arreglem amb amanides fresques, gaspatxos, sopes fredes de meló, de síndria, vichysoar... ara veig que és un bon moment per "descobrir" noves receptes, "estudiar-les" per donar-les a coneixer i poder-les disfrutar i gaudir-les amb tots vosaltres.   També és un bon moment -per a mi- per canviar els estris de cuina, doncs el que són paelles, pots i alguna cassola, no aniran de vacances, sinó de jubilació forssada, per tant anirà bé, per canviar el "vestuari" culinari.
     Encara que no publiqui i no estigui de vacances, us vigilaré i estaré en contacte amb tots vosaltres. Gràcies i bones vacances per els que  estigueu fent-les i fins aviat.
   
JOSEPB.  -Menja de bacallà



Pastís de formatge fresc i albercocs



 Flor del albarcoquer

   L'albercoquer, és l'arbre conreat per obtenir el seu fruit. L'albercoc. 

   És durant els mesos de febrer/març que les seves flors s'obren per ensenyar els seus colors, blancs o  bé rosats. Malauradament aquestes flors, tant sols donaran un 20% de fruits.

  La pell de l'albercoc, d'un groc ataronjat i d'un tacte vellutat ens ajuda amb els seus colors a comprar-ne  i provar-ne la seva  polpa blanca i molt sucosa i d'un sabor molt agradable. 

  El principal país productor és Turquia (400.000 tones) seguit de l'Iran (250.000 tones) i a la conca mediterrànea, Itàlia (160.000 tones) als Paisos Catalans i sobre tot a les Illes Balears el seu conreu s'ha aprofita,  per fer-na les orellanes  aquestes, riques amb hidrats de carboni, és on els esportistes i excursionistes hi troben el  complement idoni en les seves dietes. 

   És del albercoquer que d'en Josep Carner en el seu poemari, Els fruits Saborosos, podem llegir: 


Diu Iris a Mirtila :
- Amiga , jo no sé...
¿ Tants d’albercocs li deixes
al vell albercoquer ?
- Oh Iris, prou m’agrada
menjar-ne pels camins
fent festa a la dolcesa
que em raja boca endins.
Però l’hivern arriba,
i vora el foc rabent
sentim a la teulada
ballar teules i vent.
I, bell atzar, la mare,
veient-nos entristits,
i com freguem els nassos
i con bufem els dits,
ens porta, riolera,
quan cau la neu a flocs,
un pot amb confitures
de préssecs o albercocs.       
                    

-.Pastís de formatge fresc i albercocs-.   



   Per fer la massa de brisa dolça:

   Ingredients: 

   250 grams de farina
   125 grams  de mantega (pomada) 
       2 ous frescos 
   La ratlladura d'una taronja o llimona, -al vostre gust¡¡- 
   Una pessigada de sal 

   Preparació:     

   Deixarem que la mantega, tingui textura de pomada, i ho remenarem junt amb els dos ous fins obtenir una crema lleugera i ben lligada. Tirarem la farina -tamitzada- i ho incorporarem a la barreja, ous/mantega, fins acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tant sols fins acabar de posar la resta de la farina. Un cop ho tinguem tot ben barrejat i formant una bola, ho deixarem a la nevera mitja hora i passat aquest temps, estirarem la massa amb un corró i col.locarem dita massa en el motlle escollit, untat amb una micona de mantega i farina  i ho deixarem al forn durant quinze minuts. La traurem del forn i la deixarem refredar. Reservarem. 



   Per elaborar el farciment: 

   Ingredients: 

      900 Grams de formatge fresc  ( Jo, he fet servir; El Cadí fresc
       1/2 kilo de albercocs (que siguin tirant a madurs) 
      300 Grams de sucre 
         4 Ous sencers 
         1 Ou  (el rovell) 
         3 cullerades rases (soperes) de farina
         6 Cullerades soperes de crema de llet

    Preparació:

    En un pot d'alumini l'omplirem d'aigua i posarem 3 albercocs -en deixarem 1 per adornar- i a poc foc, deixarem que s'estovin una micona i quant veiem l'aigua que canvia de color albercoc, tancarem el foc i els decantarem. 
    Dins un gran bol i amb una cullera de fusta treballarem el formatge -jo l'he desfet amb el braç eléctric- i el sucre fins que estigui ben unit i esponjós. Afegirem -d'una en una- les tres cullerades de farina tot evitant que es facin grumolls. D'un a un, també, barrejarem els 4 ous sencers i el rovell. Tirarem els albercocs a la preparació que estem fent i anem barrejant tot plegat, per tal que quedi ben incorporat  i tirarem una micona del suc obtingut i seguirem remenant tota la preparació. I per acabar les sis cullerades de crema de llet. 
   


    Abocarem la preparació dins el motlle i posarem el pastís al forn, -que el tindrem a la  màxima temperatura que dongui el forn-. Al cap d'un quart d'hora, vint minuts aproximadament el pastís, comencarà a enrossir, és en aquest moment que baixarem la temperatura del termóstat a 100 graus i el cap d'una micona mes d'una hora el pastís estarà acabat, per comprovar-ho el punxarem amb un ganivet. 

   Deixarem que es refredi a temperatura ambient i, un cop estigui fred, el posarem a la nevera. Adornarem amb els albercocs que tinguem reservats, per tal de que ens quedin unes "fotos" ben "guapes"¡¡ 

       
 (Blogaires... 
 ... que vagi de gust¡¡)


    De la fusta del albercoquer, aquest instrument anomenat; duduk típic d'Arménia i de l'Ásia Central. Escolteu, doncs la seva sonoritat, que  és de pau de serenitat, e inclús de meditació. 

Sopa freda de Sindria

21 de juliol del 2014






Sindriera en flor 


    La sindriera és una planta que s'estén per terra i també s'enreda cap amunt  i produeix un fruit; la Síndria, fruit aquest, de forma ovalada i pell verda, que també pot anar acompanyada de colors grocs. El seu interior de color vermell i amb llavors de color negre o marró intens, conté un 95% d'aigua i un 5% de sucre, tenint una gran quantitat de vitamina C. 
  La síndria no suporta les glaçades i necessita dos mesos i mig per arribar a madurar. Es diu que està madura quant el seu pes és elevat, és a dir; quant mes pes, molt més bona, contràriament al que és diu del meló. 

    Jo recordo de petit, la Festa Major de Badalona -15 d'agost- que en el badiu -pati,eixida- de casa i amb un gran cubell d'alumini amb aigua fresca carregada de pou, s'omplia fins d'alt, amb la síndria -a part d'altres productes- i si posava un bon tros de gel, que tenia forma de braç rectangular  i que s'anava a comprar per mantenir-la ben freda, per després de dinar tenir-la a punt i poder-la gaudir amb la frescor, igual que aquesta:

    .-Sopa freda de Síndria.-



Ingredients:
- 1/2 síndria
- 1/2 cogombre
- 1/2 pebrot verd
- sal
- oli d'oliva
- vinagre

Preparació:
   Treiem les llavors de la síndria i la trossegem juntament amb el pebrot i el cogombre. Després ho triturem tot bé i ho passem pel colador xinés. A continuació només hem de posar-hi la sal, l'oli i un rajolí de vinagre. És molt millor servir-ho ben fred. 

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 


Llom de porc (llaminera) amb prunes fresques

5 de juliol del 2014


 .-Flor de la prunera.-

   
  Fa pocs díes, vaig trobar per internet; Apadrina tu àrbol frutal, ho vaig trobar molt divertit i diferent, és a dir, una forma diferent de vendra la fruita, en aquest cas, fruita anomenada d'os, (albercoc, prèssec, nectarina, pruna...)


Prunera de la raça, Owen T.  

   
 Un cop fet tot el formulari per internet, van enviar-me a casa el certificat de apadrinament de dit arbre fruiter, concretament una prunera de la varietat Owen T, el nom del pruner, l'hi vareig posar jo: "Pepteia". Durant tot l'any, -un cop estigui feta la collita- m'enviarán les fotos del arbre amb tot el seu seguiment, és a dir; la caiguda de les fulles, (caduca) la poda, els tractaments...-

Primer enviament de fruita fresca... d'una qualitat i calibre molt acertada¡¡

   Junt amb el certificat, van enviar-me un tríptic amb les etapes del arbre fruiter, que tot seguit, aquí us les passo.

Prunera, Owen T. 
El cartell hi posa el nom del arbre apadrinat; "Pepteia"

    Los frutales  son de hoja caduca, de manera que tu árbol durante el otoño y el invierno tiene un aspecto “triste”. Es en este momento cuando se realizan las llamadas “poda de post-cosecha” , y “poda de invierno” que tienen como objetivo lograr que la planta pueda soportar gran carga de frutos  durante el mayor número de años posible.  La poda limita el tamaño de la planta a fin de facilitar la realización de otras tareas: cosecha, tratamientos sanitarios, aclareo, etc.  Además mejora y regula la cantidad, y por tanto la calidad, de los frutos, consiguiendo una distribución armónica de los mismos y favoreciendo la entrada de luz en su interior. También  consigue aumentar la vida útil de las plantas, reduciendo el número de ramas envejecidas.   
    
   [...]   (*)

LLOM DE PORC ( LLAMINERA) AMB PRUNES FRESQUES 



Ingredients:

  300 g de prunes fresques (Owen T., Claudies, Mirabolàs...)
     1 Filet de porc (llaminera)   
     2 culleredetes d'ametlles molgudes.-
     1 copeta de vi ranci.-
     1 culleredeta de julivert picat.-
    Oli d'oliva.-
    Pebre negre acabat de  picar.-
    Sal fina i gruixuda.- 
    Sucre morè (opcional) 




Preparació:
  
  Salpebrarem la carn, l'untarem amb oli i el  deixarem que es dori en una paella a foc viu per a tots els costats. Posarem en una font del forn i posarem la llaminera al forn, amb una mica de vi ranci, i el deixarem al forn al voltant  d'uns 30/35 minuts a 180º.
  Quant veiem que la carn està feta, la deixarem tapada en paper d'alumini i la reservarem. 
  Treurem els pinyols de les prunes i les tallarem en dos o quatre trossos, tot depenent del tamany.
   A foc viu, i tirarem les prunes amb l'oli calent. Tirarem un parell de culleredetes d'oli, l'ametlla, el julivert picat, i una micona de sal gorda, ho barrejarem tot plegat i ho provarem. Si el tastar-ho veiem que estan una micona àcides, i podem tirar una micona de sucre morè. Treurem una font i ho tindrem calent dins del forn.
   Tallarem la llaminera al gust, i tot seguit l'acompanyarem amb les prunes al voltant.



  (*)  Aquí he escrit una primera part del tríptic, en un altre recepta, també de prunes, escriuré l'altre part que he deixat per la següent recepta. 

Mandonguilles amb cebetes del "platillo"

27 de juny del 2014





   Les mandonguilles, són aquestes petites boles de carn picada -com també de peix, al igual que també amb verdures...- que després les podem  arrebossar amb farina i les podem fer a la paella amb oli calent.

   Les mandonguilles, són d'aquelles recomanacions, que les podem fer al moment, fer-na una bona tongada i deixar-les al congelador, per següents vegades.

   També ens poden ajudar a fer-les els nens que tinguem a casa, anar preparant petites boles de carn picada i enfarinar-les. La part de la paella amb l'oli calent, ja queda a criteri dels responsables mes grans.

   El nom de mandonguilla, és conegut als Paisos Catalans i també al País Valencia, a la Catalunya Nord (Rosselló) se les coneix amb el nom de; boles de picolat i a la Vall d´Aran són caulets.
   
   Després d'aquestes breus explicacions, us deixo amb  aquesta recepta, feta amb les cebetes del "platillo", que espero i desitjo, que siguin del vostres agrat.


     Mandonguilles amb cebetes del "platillo" 

   Per fer les mandonguilles, podeu apretar aquí, aprofitant la ben entesa, també n'és un altre bona recepta amb mandonguilles i mongetes del "ganxet", però bé..., aném al tema d'aquestes mandonguilles amb les cebetes del "platillo", el qual està dedicada aquesta entrada.
    Aquestes cebetes, són comprades el Mercat de Tordera surten molt i molt bé de preu, 1€ el kilo, sí, sí.... ho heu llegit bé, 1 € el kilo...¡, donen, molt de joc a la cuina, i si apreteu aquí, en teniu un altre molt  bona recepta per tal de fer, aquestes boníssimes cebetes. 
   


   Aquestes cebetes, un cop els hi vaig treure les llàmines que les cobrien, van està amb aigua calenta amb una mica de sal, al voltant de tres minuts, -l'aigua ja estava calenta quant els hi vaig tirar- i tot seguit, un cop escorregudes, vaig treure-les i les vaig posar a la cassola, que ja tenia amb les mandonguilles i amb el seu suquet.
    El suquet, consistent amb una mica d'oli, una ceba de Figueres mitjana, tallada finament i que es va fer a foc lent fins que va agafar el color rosat. Tot seguit  vaig tirar-li una copeta de vi ranci, la cassola va està tapada un parell de minuts, fins que va perdre l'alcohol, l'aigua que tenia calenta en un pot, junt amb els pèsols, i amb el cullarot vaig començar a tirar-li, petites quantitats d'aigua calenta, i en aquest moment -després de provar-ne un parell, per tal de comprovar que estiguessin al seu punt, ja ho sabeu; (sal, poc fetes, cremades...) en fi..., el que fem quant volem fer les coses amb tota regla- hi vaig tirar les mandonguilles. Dues cullerades de tomàquet, per tal de donar-li una mica més de color i vaig tapar la cassola, aquesta, va ser destapada un parell de vegades, per escoltar com anava el "xup-xup" i veure si necessitava una micona més d'aigua, un cullarot més d'aigua, (acompanyada de quatre pèsols més) i rectificar de sal. Ho vaig donar per fet i aquí en teniu el resultat¡. Un plat que,també, es pot congelar per disfrutar-lo en altres ocasions. 

    Aaahh...¡ tingueu un bon troç de pa, per tal de saber, el resultat d'aquesta "catifa" que acompanyen les mandonguilles¡.    
   

(Blogaires, que vagin de gust¡¡ )