VACANCES:

18 de desembre de 2008

VACANCES:

A tots els bloquistes que entreu a fer una mirada el meu bloc, desitjau-vos unes bones festes de Nadal. Jo no estarè aquí, doncs ho celebrarè amb una família que m'han acullit de ICA (Perú) hi passaré els nadals en aquest paìs. Fins la tornada desitjan-vos un altre cop unes bones festes. JOSEPB -menja de bacallà-

CONCERT AL MNAC

13 de desembre de 2008


-.Concert de piano al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).-

Com cada any el MNAC –i aquest any no podía ser menys- els Amics del MNAC celebra la Nit dels Amics per agrair el compromís i la confiança dels seus amics i col.laboradors.

L’Acte consistirà en un concert de piano que anirà a càrrec de la pianista croata Martina Filjak, guanyadora de la 54ª edició del prestigiós Premi Internacional de Música Maria Canals de Barcelona, que tindrà lloc el proper dimarts 16 de desembre a les 19,30 hores a la Sala Oval del Museu.

Les obres escullides per aquest concert seràn:

.- J.S. Bach.-F. Busoni: Xacona en re menor.-
.- J. Brahms: Variacions sobre un tema de Paganini.-
.-I. Albeniz: Triana (de la Suite Iberia).-

Martina Filjak, és nascuda a Croàcia. Des de l’edat de dotze anys ja va tocar amb els Solistes de Zagreb, agafant un gran repertori molt desenvolupat i destacant-se com una de les figures més capdals del seu país.
Martina Filjak, ha realitzat nombrosos recitals com a solista a Amsterdam; Sala Cortot de París; Estrasburg; Consell d’Europa; Lisboa; Londres; Barcelona, on ha guanyat el premi Internacional de Música María Canals del 2008. També ha actuat els Estats Units –Los Angeles; Nova York-. El Japó i Austràlia.

El Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals de Barcelona va ser fundat per Maria Canals i el seu marit Rossend Llates l’any 1954. Degà dels Concursos d’Espanya i pioner dels concursos a Europa, el Concurs Maria Canals és membre de la Federació Mundial de Concursos des dels seus inicis.

POLLASTRE AMB MANDARINES

6 de desembre de 2008



.- Pollastre amb mandarines.- (*)



Ingredients: (per a 4 persones)

- 1 Pollastre tallat a vuitens.
- 2 Pastanagues.
- 1 Ceba mitjana.
- ½ gotet de xerès sec.
- 200 c.c. de caldo (**).
- 4 Mandarines.
- 2 preses de xocolata ratllada.


Preparació:

Salpebrarem el pollastre i el rostirem a la cassola amb una micona d’oli. Quan el pollastre comenci està una micona rosset, afegirem les pastanagues i la ceba ratllada a troçets mitjans. Ho deixarem sufragi una micona més, i després afegirem el brou i el xerès, dues mandarines a grills i les dues preses de xocolata ratllada.
Ho deixarem coure tot plegat a foc lent entre 35 i 45 minuts. Un cop passat aquest temps, reservarem el pollastre i passarem la salsa obtinguda per el colador xinés. Tornarem a posar la salsa i el pollastre a la cassola, després les dues mandarines restans i ho deixarem coure tot plegat uns 10 minuts més abans de servir-ho.

(Bon profit blocaires¡¡).

Les mandarines són un fruit d’hivern, aquesta fruita, junt amb les taronges –cusines germanes, totes dues- es conrean en els Països Catalans sobretot a les terres del Ebre i principalment a Xerta (Baix Ebre); Alcanar (El Montsià ); i també a Alzira (Ribera Alta) conreu de la qual hi ha notícies des del segle XVI.
Ideals per menjar-les en acabar de dinar, per esmorzar i després de sopar, és a dir; a totes hores podem gaudir aquesta fruita, durant l’ hivern.

Les mandarines son riques en sucres fòsfor, calci ferro i magnesi i també amb vitamines A; B; i també C.

(*) Aquesta recepta està treta del bloc de la Laia i la Xaro de “Cuinetes”, sempre hi explica alguna recepta interessant i aquesta recepta, tant per la combinació de pollastre i la fruita de la mandarina com també el toc de la xocolata, m’ha semblat d’ alló més adient per fer-la. Ara ja no està a “pendents”. És una realitat¡.

Gràcies Laia i Xaro per compartir aquestes receptes.

(**) El caldo, el tenía congelat fet de; col, àpit i un ós de vedella.

TERRINA DE "ROSSINYOLS"

27 de novembre de 2008


.- Terrina de “rossinyols”.-

Els bolets –junt amb altres fruits del bosc- ens anuncien la arribada d’aquesta estació, parada obligatòria per assaborir aquets micènic, que amb un ampli ventall de textures i sabors omplen de plaer aquesta estació. Jo he volgut agafar “els rossinyols” per variar una mica dels bolets de sempre com ara: rovellons; llenegues; pinetells… encara que també tots ells de gran poder culinari.

El “rossinyol” és un bolet de color groc intens, fa una olor agradable, fruitada, i el seu gust és dolç. és un comestible excel·lent.

Jo us els presento amb aquesta terrina i acompanyats amb aquesta salsa “deglacé” o també dita espanyola. Crec que val la pena parar i fer aquesta “festa” amb aquets “rossinyols”, junt amb els altres ingredients que tot seguit us explicaré.


Ingredients.

- ¾ de kilo de “rossinyols”.
- 4 Ous.
- 200 cc. de nata líquida.
- 1 Ceba de Figueres.
- 1 Trufa.
- Mantega i farina. (per untar el motlle).
 - Oli.
- Sal, pebre i nou moscada.

Per la salsa dels peus dels “rossinyols”
 
- 100 c. c. de nata líquida.
- 1 Ceba de Figueres.

Per a la salsa “deglacé”, o espanyola necessitem:
 
- 1 Ceba de Figueres.
- 1 Pastanaga.
- 1 Culleradeta de farina.
- 1 Gra d’all.
- 1 Culleradeta de tomàquet concentrat.
- 1 Pom de d’herbes; llorer, farigola i julivert.
- ½ l. de brou.

Preparació.
 
Netejarem els “rossinyols” separant els barrets dels peus i d’aquests darrers en traurem els micelis de baix de tot.
Separarem els barrets dels peus i els barrets els tallarem a trossos grans i dels peus els tallarem petits i els reservarem per fer-hi la salsa.

Sofregirem la ceba en una paella amb oli i abans que la ceba agafi color l’hi posarem els barrets dels “rossinyols” ho saltajarem una micona; desprès hi tirarem la nata líquida, incorporerem la trufa tallada ben petita i també una mica del seu suc, ho salpebrerem i l’hi possarem la nou moscada. En un bol a part batarem els quatre ous i la barreja que tenim a la paella la incorporerem junt amb el ous. Un cop estigui ben remenat ho posarem en un motlle de “plum cake” untat amb la mantega i una micona de farina. Ho col·locarem al "bany maria" al voltant d’uns 35, màxim 40 minuts.

Mentrestant farem la salsa “deglacé” o espanyola. En un cassó posarem la ceba tallada ben petita i la pastanaga tallada a daus, ho sofregirem i tirarem la farina deixant-la torrar una micona i tot seguit l’hi posarem el gra d’all trinxat ben petit, el tomàquet concentrat i el pom d’herbes, junt amb el brou, ho salpebrerem i ho deixarem al foc al voltant d’uns 30 minuts, a foc ben lent.

Colarem la salsa amb el colador xinés i la reserverem… Qué… anem bé no?, doncs la terrina que està el forn comença a fer una olor de bosc…

Desprès picarem el peus dels bolets reservats junt amb la ceba trinxada i quant estiguin un xic tendrets i afegirem la nata líquida i al cap d’una estoneta, la salsa “deglacé” que tenim reservada.

Servirem la salsa al fons del plat i damunt un parell o tres de trossos de la terrina de bolets. Servirem la resta de la salsa en una salsera a part.

Blocaries… bon profit!

EL BEC DE L'AVE

20 de novembre de 2008

Hoy las ciencias adelantan, que es una barbaridad¡… així canta don Hilarión un “sainete” de la sarsuela “la verbena de la Paloma” escrita pel mestre Tomàs Bretón i amb llibret de Ricardo de la Vega. Estrenada el 17 de febrer de 1894 al teatre Apolo de Madrid. Una vintena d’anys abans -l’any 1872- s’estrenava a Barcelona el primer tramvia arrossegat per tracció de sang, anava des de el Pla de la Boqueria fins el pla dels Josepets -Gràcia-, passant pel passeig de Gràcia, el recorregut del qual durà deu minuts¡.

Era el 20 de setembre de 2008 i faltaven 20 minuts per a les 9 del matí, jo; portava la jaqueta posada, doncs feia una mica de “fresqueta” i entrava dins d’aquell ”bec de signe” per a fer el meu primer trajecte amb l’A .V .E. Quànt faltaven 2 minuts per a les 9, les portes com un al.leteig de plomes, es tancaren. A les 9 del matí –hora exacta- es posà a nedar.

Em vaig treure la jaqueta que portava i quant em vaig aixecar per treure-me-la, a fora el paisatge que es veia eren de cellers de cava… aquell “bec de signe” es trobava a Sant Sadurní i el rellotge marcava les 9 i quart.¡

Eren les 9 i “29” minuts, -era aquesta hora- com van anunciar per megafonia la primera parada; Camp de Tarragona, la sortida fou a les 9 i “36” minuts –insisteixo amb l’horari-. Quànt eren les 10 i “27” minuts anunciaren la següent parada; Saragossa –Delícias- i la sortida fou a les 10 i “38” minuts.

Tornant amb el “bec del signe” aquestes parades em van recordà el banys matinals d’aquests majestuosos nedadors amb entrades i sortides al llac… croac, croac, croac, croac, croac…

Als voltants de les 11 del matí em vaig aixecar, per “estirar” una mica les cames, mentre anava caminant, totes les portes se m’obrien al meu pas i es tancaven quant els hi donava l’esquena…, com una ploma.¡ Al arribar al lavabo, jo insistí amb el meu pas… la porta no s’obrí… insistí un altre cop… i… res de res… … fou la meva mà que amb un dit a l’agafador, l’obri i la tornar a tancar al sortir. La porta, -tot sigui dit-, anava molt fina. I els interiors estaven impecables¡.

Vaig arribar-me fins el bar, i l’hi vaig demanar a la senyoreta un cafè amb llet. La senyoreta amb un català perfecta em va dir: que el vol per emportar-se’l o bé s’ho prendrà aquí… M’ho prendré aquí, gràcies. Tenía el got a la mà prenen aquell café amb llet, quiet i amb constant moviment, la sensació era extraordinària… movent-me, sense moure’m… una petita illa dins d’aquell “llac del signe”… que l’hi dec siusplau…- jo tenía prepara’t a la mà un bitllet de 5 € , doncs aquells plaers i allà…-… 1’40 –va contestar-me la senyoreta- caram quins preus mes competitius que teniu…em va sortir per dir-li. Tot seguit la senyoreta va contestar-me… Crec que té raó senyor, els preus són molt competitius...que tingui un bon viatge¡.

Quan m’aixecava del tamboret, mentalment anava tararejant… croac, croac, croac, croac, croac…

Al arribar el meu lloc, en el rellotge digital faltava mitja hora per a les dotze i la velocitat d’aquell “bec de signe” marcava 300 per hora¡ al cap de 10 minuts anunciaven l’arribada d’aquell “bec de signe” a Madrid… quant faltaven 5 minuts per a les dotze posava els peus a terra a l’estació de Atocha de Madrid.

La tornada la tenía marcada per a les 7 de la tarda. Un cop dins, em vaig posar a llegir una estona , el día cada cop era més enfosquit i la sensació de poder veure nedar un altre cop aquell “bec de signe”, semblava cada cop mes difícil… auriculares… doncs amb aquella foscó… auriculares… i tant poca llum… auriculares señor…? Gràcies senyoreta… els vaig descargolar i tot seguit els vaig endollar al braç de la butaca… Semblava que segués fet la llum de cop¡… doncs s’escoltava… “El llac del signe” de Tchaikovski.¡ Un regal escoltà la música d’aquest ballet i nedà amb els ulls tancats… a les 9: 28 (soc pesadet amb l’horari) posava els peus a terra a Sants- Estació.

Mentrestant quànt anava cap a casa tararajava mentalment el “pas a troi”… croac, croac, croac, croac, croac…

El llac del signe és un dels tres ballets que va escriure Tchaikovski .
Aquest ballet fou estrenat el 27 de gener de 1895. Dos anys desprès de la seva mort. Hi està dividit en 4 actes.

Inspirat en una antiga llegenda alamana, explica la historia de dos mons; un amb tots els ets i uts, que es creua amb un altre de màgic i místic. Aquesta versió, del llac del signe explica la història de Odette, una princesa que és transformada per un bruixot amb un signe. Desprès de una complicada lluita entre el be -el príncep Sigfrido- i el mal –el cruel Von Rothbart- és rescatada per l’amor del príncep.

Les veus populars digueren de Tchaikovsky: “El més admirat compositor de música de ballet en la tradició clàssica que mai s’hagi escoltat”, doncs la seva música de ballet inspira els coreògrafs i els ballarins per ballar-la, i els melòmans per escoltar-la.

Blocaries; escolteu-la, gaudiu-la, disfruteu-la¡.

Swan Lake

CARN AMB SALSA DE MAGRANA

14 de novembre de 2008



.- Carn amb salsa de magrana.-

Els antics egipcis preparaven amb el suc d’aquest fruit un vi lleuger amb gust de grosella.

Segons la mitología grega, el primer magraner fou plantat per Afrodita, la deesa grega del amor i de la bellessa.

A la Xina és costum de oferir una magrana a les parelles acabades de casar doncs explican que és senyal de auguri i de descendencia –el color vermell de la fruita es considerat per la tradició xinesa un color que atrau la bona fortuna.-
Al nort de L‘India, els grans secs son utilitzats com a especia en els plats vegetarians, doncs aporten un gust agredolç.

Considerada una de les “superfruites”, doncs és rica en; antioxidants, potassi, calci, manganès, ferro, coure, zenc i també vitamines C,B,E .

La magrana és un fruit, que associem quasi sempre a les macedònies, encara que també podem fer-les, escorregudes com si fos un suc de taronja o bé de llimona i després ens el podem prendre. El fruit, petit i vermellós està col·locat dins la closca que el protegeeix. Per treure’n els grans, és molt senzill tant sols tenim que donar-li uns cops amb una mà de morter pel damunt i recollir-los dins d’un bol.
La part romàntica, ens l’ha explica Shakespeare tot dient que va ser sota d’aquest arbre fruiter, que Romeu va cantar-li una serenata a la Julieta.
Per la meva part, aquesta recepta està feta també amb molt d’amor, i així us l´explico.

Ingredients: (per a 6 persones).

- 1 Tall rodó de vedella. (1Kg 200 grams aprox.)
- 2 Cebes de Figueres.
- 2 Tomàquets madurs.
- 1 Magrana.
- 50 grams de llard.
- 400 c. c. de brou. (*)
- Sal i Pebre.

Preparació:

Desfarem el llard a l’escalfo d’una cassola a foc lent, quant estigui desfet hi posarem el tall rodó i deixarem que es vagi enrossint per a totes dues bandes. Salpebrarem i reservarem.

En la mateixa cassola, ofegarem la ceba tallada ben petita i quant estigui ben rossa, afegirem els tomàquets ratllats. Quan estigui tot ben ofegat, afegirem els grans de magrana i també el tall rodó de vedella, i “semi” cobrirem amb el brou. Seguidament ho taparem i ho col.locarem al forn –prèviament el tindrem escalfat amb el comandament corresponent- a una temperatura de 180º i 45 minuts, quant estigui a mitja cocció l’hi donarem la volta.

Un cop el tall està fet , tallarem la carn tallada a rodanxes, coberta amb la salsa i acompanyada dels grans de magrana. Posarem la salsera a part per que els començals puguin repetir o també puguin sucar-hi una micona de pa. (blocaires, que vagi de gust¡).

(*) El brou d’aquesta recepta, el vaig fer amb dos ossos del genoll de vedella, un ala de pollastre i una micona d`apit. Deixant-lo bullir, durant dues hores. Un cop col.lat, el vaig afegir al tall rodó de vedella.

TROBADA DE BLOCAIRES

13 de novembre de 2008

A tots els bloquistes que heu entrat al meu bloc i que heu llegit les receptes que he penjat i també les sugerències de teatre i heu deixat els vostres comentaris i també a tots els simpatitzants bloquistes, disculpar-me de no poder assistir a la trobada de blocaires, celebrada el passat dia 8 de novembre.

El motiu va ser que durant 7 dies hem vaig trobar sense l’ordinador i amb intermitències de llum, sense poder-me connectar. Un cop acabat aquest entrebanc, hi desitjant la vostra confiança de nou, espero i desitjo de debó, poder-nos coneixa ben aviat. Una abraçada per a tots!. Menja de bacallà –JOSEPB.

ALOMA (amb altres veus)

22 d’octubre de 2008


El proper 23 d’octubre de 2008 fins al 4 de gener de 2009, el Teatre Nacional de Catalunya (T.N.C) posa en escena l’obra de Mercè Rodoreda; Aloma. Dins de l’any Rodoreda el T.N.C. la temporada passada posar en escena La plaça del Diamant i aquest any s’encerregarà de concloure’l en la posada en escena amb altres veus, per el grup Dagoll Dagom d’una de les novel·les de Mercé Rodoreda escrita en els seus anys de joventut: Aloma (1936) L’obra narra el canvi de veu de la infantesa, cap a la maduresa per acabar en la culminació del seu propi destí. La protagonitza una noia jove, completament dedicada a la seva família i a la casa. La seva veu diu un i un altre cop que l’amor li fa fàstic… tot canvia quant s’enamora d’un parent que s’instal·la a casa seva. L `ambient familiar va trenant una crisis que sembla que no tindrà fi, tot plegat desembocarà en la pèrdua de la casa familiar. Defraudada, Aloma enganxa totes les forces possibles per tirar endavant. La versió musical anirà a càrrec del grup Dagoll Dagom, amb moltes obres a les seves espatlles i també a les seves veus. La versió musical fusionada per dues veus; Aloma jove, -encarnada per Júlia Möller-, i Aloma madura, -encarnada per Carme Sansa-, enriqueix el llenguatge narratiu de Mercè Rodoreda. Mercé Rodoreda va néixer a Barcelona (Sant Gervasi) l’any 1908. L`any 1937 guanya el premi Crexells amb aquesta obra . L’any 1939 abandona Barcelona. I és en l’exili on Mercé Rodoreda va revisar aquesta obra en profunditat, l’any 1969. Desprès també escriuria: La plaça del Diamant (1962); El carrer de les Camèlies (1966) premi Sant Jordi; Jardí vora el mar (1967); Mirall trencat (1974). La seva veu fou escoltada a Barcelona per les Festes de la Mercé en el pregó de festes l’any 1980. Aquest mateix any va rebre el Premi d'Honor de les Lletre Catalanes. Morí a Girona a l'edat de 75 anys. Per voluntat pròpia, fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva (Baix Empordà).

PASTÍS DE MONIATO

11 d’octubre de 2008



.-Pastís de moniato.-

Quan anem a les castanyades populars, en principi ens fa il·lusió menjar les castanyes i el moniato pertinent que ens toca i que moltes vegades compartim amb la parella,- i al mateix preu,- acompanyat del seu gotet de vi ranci o bé amb el got de cava. Peró segons quines persones s’estimen més fer “po” amb les castanyes i els moniatos i ens trobem amb aquests fruits de tardó sucats amb el vi ranci i la part del moniato sobrant, dins dels gots, enganxats a les taules, cadires o també enganxats a terra amb la pertinent i probable caiguda...sinó el veiem.

Us proposso aquest pastís, el resultat del quàl acostuma a ser “fulminant”... d’acceptable. Les persones que no l’han provat el proven i t’ajuden acabar-lo i els que l’han provat – si els hi agrada el moniato- repeteixen i desprès el fan. L’èxit està quasi assegurat.¡

Els moniatos son unes arrels comestibles, originàries de la zona de sud-america, és allà on molts països el tenen com a menja diària. Al Perú, per exemple se’n coneixen més de 2.000 varietats i molts plats d’aquest païs estan fets amb aquests producte; a Mèxic és molt fàcil veure’ls amb confitures i postres.
També se’l coneix com a; batata, camote, patata dolça, patata de Màlaga.

Per a fer aquest pastís necessitarem: (per a 6 persones)

1 kg. De moniatos.-
125 de sucre.-
200 cc. de crema de llet.- (*)
4 Ous.-
Mantega (per untar el motlle).-
Farina (per untar el motlle).-

Per adornar els passtís tenim varies opcions des de els “fideus de xocolata” –com jo he fet- que podem trobar-los en qualsevol gran superfície, o també pastisseria. També podem posar-li “encenalls” que podem trobar-los a les mateixes superfícies o botigues especialitzades.

Un altra opció és desfer la xocolata amb una mica de llet, i després abocar-la per a sobre del passtís … aquesta és dentadora eh? ho dic d’aquesta manera per què m’he imagino la cara dels “xocolaters” mmm… jo ho faré així... -segueixo imaginant-me els “xocolaters” i les seves cares… perdoneu-me... anem... per a la preparació... som-hi¡

Preparació:

Deixarem el moniatos en una plata del forn i que es vagin coent, aixó ho aconseguirem amb el forn a 180º i al voltant d’uns 40 minuts –tot dependrà del tipus de forn que tinguem.

Mentrestant en un bol hi col·locarem els quatre ous ben batuts; la crema de llet i el sucre. En el moment d’acabar i tenir tots el ingredients ben amalgamats, pelarem els moniatos i els col.locarem dins, tallats ben petits i ho ajuntarem tot plegat... no ho toqueu que us cremareu…- els que ho heu fet…, comença està bó, eh?.

Posarem una plata del forn amb una mica d’aigua tèbia, . Tirarem la massa dins del motlle de “plum cake” envedornat amb la mantega i també enfarinat -i amb una llengua de gat- ho acompanyarem per deixar el bol ben net, el deixarem al forn 35 minuts amb el regulador amb posició de gratinador.
Ho traurem i ho deixarem refredar, un cop estigi fred el girarem col·locant-lo en una plata, per fer-li la primera “foto”.
 
Després els “xocolaters” amb l ’imaginació al poder –com ja he dit- i ho tenim llest per a la segona “foto”¡.

(*) Jo la crema de llet l’hi poso de 35% de materia grassa, remeno bé i no miro quant l’hi poso, -ho dic per les calories-

Blocaires, disfruteu-lo!

PRESENTACIÓ

26 de setembre de 2008

Menja de bacallà.- (presentació).

La cuina i tot el que l’envolta em porta els records, els perfums i el gust que tenia la mare quant cuinava per a tota la família.

Pel pare ; Verdures i llegums amb el seu raig d’oli per l’estiu, amanides fresques i el seu ou ferrat i els hiverns les sopes i caldos.

De la meva àvia el que més recordo i el que més l’hi agradava eren els bullits de l’olla; els pedres, ales, pits de pollastre, escurar els ossos de l’espinada… acompanyats del seu bon plat de sopa, fet amb fideus, arroç, pistons… i els seus postres dels diumenges, sobre tot que no l’hi faltés.¡

La meva mare que el seu deliri de sempre havia sigut el peix i col.leccionar els llibres i receptes que sortien i canviava amb altres senyores o veïnes, que primer s’ho passavent oralment i després ho apuntava i tot seguit ho guardava amb carpetes escrites del seu pròpi puny i lletra. … Mercé porti’m per fer una mica de peix per l’ arroç del diumenge… i per la setmana que be, si em troba per fer -li deia a la veïna i peixatera del costat de casa.

El meu germà que sempre l’hi preguntava a la mare: quànt faràs albergínia arrebossada…? Encara no és el temps… -l’hi contestava…- i l’escalivada,?-insistia el meu germà- amb “lo” bona que està, “oi” mare?- La mare li contestava amb un gest afirmatiu amb el cap.

I quedava jo; que quánt venia d’escola, hi veia la taula amb segons quin instrumental estava montada la taula, arrufaba el nas si era cullera i obria uns ulls com taronges quánt era forquilla i/o ganivet.- … Tens que menjar de tot, doncs t’has de fer gran… - em deien a casa.

Cinc persones deu plats…!! -deia sempre la mare, col.locada a la seva cuina.

Caldos; sopes; peix; albergínies; verdures; llegums; fruita; una mica de tot i els perfums de tots plegats són els que m’han impulsat a fer aquest bloc -d’aquests plats i també de nous- de ápats de ahir, avui, demà i… que per a molt anys¡¡.

Agrair-vos a tots la confiança i poder fer bons plats i bons àpats. Gràcies a tots!

COSTELLES DE PORC AMB POMES


.- Costelles de porc amb pomes.-

M’ha fet il·lusió començar amb aquest plat, doncs tant el porc, com la fruita -en aquest cas la poma- han estat sempre productes molt arrelats el món rural a la pagesia i a les cuines de casa nostra.

Posar la carn en tupina consistia a posar trossos de carn de porc o d’altres animals cuits i confitats en oli o llard. Aixó consistía en posar la carn que actualment es congela. Una d’aquestes carns era les costelles de porc tallades a trossos i que després es feia aquest plat que us presento ara, en versió actualitzada.

La poma un dels arbres fruites més conreats del món. I amb més de dues mil varietats diferents, -a Catalunya al voltant de dues centes- encara que sempre ens quedem amb les mes conegudes: Golden; Grany smith; Reineta –aquesta és excel.lent per fer-la amb farciments de carn i també per fer-hi compotes, si voleu i us be de gust podem fer-les amb properes receptes, puc assegurar-vos que son excel·lents amb les dues maneres que us he dit¡¡ -, també trobem la Fuji; Royal Gala...

Aquestes pomes que us presento son Grany smith àcides, m’ha semblat molt oportuna per combinar-la amb les costelles de porc.

Per a fer aquesta recepta necessitarem: (per a 4 persones)

- 4 Costelles de porc.-
- Una culleradeta de llard de porc.- (*)
- 2 pomes (Grany smith –àcides-).-
- 2 talls de mantega.-
- Sal pebre.
- Mitja copa de brandi.
- Una mica de sucre moreno.-

Primer de tot fondrem la mantega i quant la tinguem fosa posarem les pomes tallades no massa grans a foc lent, ho salpebrarem i afegirem el brandi i el sucre, ho remenarem en molt de compte. Aquestes pomes tenen que quedar “aldente” i caramel·litzades. Ho reservarem.

En un altre paella fondrem el llard de porc i cuinarem les costelles fins que quedin ben daurades per cada costat. Salpebrarem.

Les servirem acompanyades amb les pomes caramel·litzades de guarnició.

Bon profit blocaires¡¡.

(*) El llard podem substituir-lo per l’oli.