Menja de Bacallà

Pits de Pollastre amb Magranes i Cava.

2011-11-08T22:36:00.000+01:00

Flor de la Magrana.

   Un fruit de tardor, que trobo molt interessant, tant per la quantitat de receptes que hi podem fer, com també dins de la mitología grega el potencial que ha tingut aquest fruit, al igual que l'história i les llegendes que s'han explicat; La Magrana. Aquest fruit, -com ja he dit- a la cuina i tè moltes receptes i aquí, com un petit exemple, en teniu una. Combina molt bé amb els fruits secs -pinyons, nous,- donant-hi un toc molt bonic de color i sabor a les guarnicions de carns i també de peixos.
   Dins la mitología grega, Hera deesa dels Déus, de la fertilitat, del matrimoni i del neixament, era molt aficcionada a menjar aquest fruit, doncs, es creia que era menjant aquest fruit, la fertilitat aumentava i els neixaments també. És un dels tres símbols de la deesa Hera, junt amb la diadema i les plumes de paó.
     A Armènia, Java i la Xina representa la fertilitat.
    Quànt Romeu declara l'amor a Julieta l'hi canta una cançó sota un magraner... Ai... l'amor..., doncs jo també hi col.laboro amb aquest apartat tot dient que, aquest plat, està fet amb molt d'amor...

Una deliciosa salsa de magranes i cava...

Ingredients:

   3 Pits de Pollastre tallats a filets ( com si fossin per a arrebossar)
   2 Megranes.
   1 Copeta de cava Brut Nature.
   Oli d'Oliva.
   Sal i Pebre.

... acompanyat dels pits de pollastre...

    Preparació:
      Salpebrerem els pits de pollastre i els col.locarem en una cassola i amb una micona d'oli, deixarem al foc fins que quedin daurats. Reservarem.
      Partirem per la meitat les magranes i amb una mà de morter, picarem les magranes treien la grana vermella i les posarem dins una batadora fins aconseguir el seu suc. Posarem aquest suc dins la cassola que em tret els pits i ho berrajarem, deixant-ho reduir una estoneta, acompanyarem amb uns grans de magranes.
     Al cap de 10 minuts hi posarem els pits de pollastre que teniem reservats deixarem 10 minuts mes al foc i tirarem la copeta de cava, deixant-ho reduir al voltant d'uns 10 minuts mes.
     Amb un colador xinés, passarem la salsa, col.locant dita salsa amb una salsera. Tirarem una micona de la salsa per a sobre, acompanyat amb uns quànts grans més de magranes. Servirem.

...blocaires, que vagi de gust¡¡

Sopa de Castanyes amb fredolics acompanyat amb encenalls de pernil.

2011-10-28T19:42:00.000+02:00

Flor del Castanyer

Una sopa de Castanyes...

Temps de tardor, de Castanyes, de pluja i sembla ser que de fred...

Tots Sants, "La Castanyada"... no us assembla que abans d' anar a fer dita "Castanyada" podríem disfrutar d'aquest article que ens aporta la naturalesa i, on la sensilleza d'aquest plat fet de Castanyes pot ser una bona solució per el fred?. Disfrutem de les Castanyes i de la seva variació dins de la cuina donant-hi, en aquest cas, un toc amb els bolets i els encenalls de pernil.

...senzilla i ràpida de fer...

A Catalunya, les Castanyes es fan o bé torrades o també ensucrades. Al igual que, es poden fer farines, pastissos, també s'extreu licor de Castanyes. S'acompanyen molt i molt bé amb el porc, bé siguin amb uns peus de porc, que si us venen de gust, aquí en teníu la recepta, amb uns filets de porc tallats a rodanxes, unes costelles de porc...

Però bé, anem per aquesta sopa de castanyes i els ingredients que la fan possible:

... amb encenalls de pernil i fredolics...

Ingredients: (per a 6 persones)

750 Grams de Castanyes.

100 Grams de fredolics (també poden ser; camagrocs, moixarnons, carreretes...)

1 Litre de brou de gallina.

Encenalls de pernil.

1 Tall de beicón (opcional)

Sal.

... que vagi de gust.¡¡

Preparació:

Bullirem les Castanyes amb la seva pell 10 minuts al foc, un cop siguin fredes treurem la pell i les posarem en un pot amb aigua calenta i les desfarem amb una batadora. Posarem els fredolics a escaldar 3 minuts i els posarem a la sopa de Castanyes junt amb el seu caldo.

Col.locarem dins de la sopa de Castanyes els encenalls de pernil barrejant-ho i la servirem que sigui ben calenta.

Per un altre banda podem fregir el tall de beicón i tallar-ho a quadrets petits i posar-ho dins de la sopa.

(blocaires; que vagi de gust i... que tingueu una bona "castanyada"¡¡)

Truita de marbre de moniatos, acompanyat amb olors del bosc

2011-10-15T13:20:00.000+02:00


Flor del moniato

Els Moniatos, ens indiquen l'arribada de la tardor i aquest tubèrcul, per aquesta època, marca la diferència i ens convida a fer plats bé siguin de primers, com de segons acompanyant carns i peix al igual que també postres i pastissos.

Jo per la meva part, he volgut fer aquesta truita de moniatos, acompanyat d'olors del bosc, dites olors, poden ser molt variades, en aquest cas, jo l'he posat; comí i farigola, també pot acompanyar molt i molt bé amb romaní, orenga, julivert, un toc de canyella en pols... dins de la mateixa truita, podem posar-hi un got de llet, o bé un tall de formatge de cabra desfet amb els ous i barrejat, pot ser una bona gestió per aquesta truita.


Truita de marbre de moniatos (sencera)

El moniato, originàri de la selva del Perú, va arribar a Europa en el segle XVI i d'allà, es va difondra a tot el món. Es trova a la dieta de molts països sudamericans i és molt popular també a Estats Units, la Xina i a les ïlles del Pacífic.
   A Catalunya és consumeix típicament per a la Castanyada, acompanyant els panellets i mullat amb un licor de nous o bé de ratafia.
Al País Valencia són típics els pastissos de moniato que es fan per Nadal.

    Una truita, que pot molt bé ser vegetariana, amb un producta de dins de la terra, esquitxat amb les fragàncies que ens dónen les olors del bosc.

    Ingredients:

    2 Moniatos
    6/8 Ous
1 got de llet (Opcional)
    1 tall de formatge de cabra (Opcional)
Olors del bosc (romaní, farigola, orenga, comí, julivert, canyella en pols...)
Oli i sal

Truita de marbre de moniatos

    Preparació:

   Amb una mendolína, tallarem els moniatos donant-li formes rodones, els passarem per l'aigua i salarem   deixant-los que suin una micona. En una paella amb oli al foc, posarem les rodones de moniato.
Mentestrant, en un atuell d'alumini i posarem els ous i els batarem, després i posarem les olors del bosc a gust, el got de llet i/o el tall de formatge de cabra o batarem bé i quànt veiem que les rodones de moniato estàn fetes, ho col.locarem dins de l'atuell barrejant-ho tot amb compte. Un cop ho tinguem ben barrejat ho posarem a la paella, mirant que es vagi cuallant de mica en mica, l'hi donarem la volta a la truita, repatirem l'operació. Quànt veiem que està feta, tancarem el foc i la deixarem reposar dos minuts a la mateixa paella, la traurem de la paella i la col.locarem amb un tombatruites, deixant-la a temperatura ambient i tot seguit la posarem a la navera.
   El día següent podem disfrutar d'aquest marbre de truita de moniatos.

(Blocaires; que vagi de gust¡¡)

   Aquest és la meva aportació d'aquest mes; La recepta del 15, que com cada mes, la Sandra i el Xavi de; els fogons de la Bordeta i la Marina de Xocolata desfeta ens proposen.

La màgia de les truites. Truita de patata i ... ceba

2011-08-17T23:20:00.000+02:00

Tot passejant, vaig arribar-me fins el Mercat de Sant Antoni un cop dins, en una de les parades d'aviram i ous, vaig llegir un cartell anunciador que cridava: Dijous truites – hi continuava- de: patates; de carbassó; d'albergínia; d’all i julivert; de mongetes; de cigrons; de bacallà… i així una llista que es perdía fins al llistó de baix de tot del cartell… ostres¡… -vaig pensar-… a veure … una … dues… … quinze... i aquella de sota de tot… fa un total … a veure … de setze tipus diferents de truites…¡

Tot content vaig dir-me: demà es dijous… per tant… truita Josep…¡.Vaig comprar una dotzena d’ous en aquella mateixa parada i me’n vaig anar tot cufoi cap a casa.

Encara em quedaven quatre patates que havia comprat el dia abans i dues cebes... de Figueres...¡ l'oli i la sal.

    Un cop vaig tenir les patates tallades a daus mitjans, les vaig fregir a la paella que la tenía amb l'oli calent i, primer a foc fort, les vaig fer saltar una estona i quant vaig veure que anaven posant-se daurades, vaig baixar el foc i tot seguit vaig tapar la paella... ostres...¡ de bacallà; d'all i julivert; de carbassó... el treure la tapadora, les patates estaven cuites i toves... en un atuell d'alumini tenía preparats els ous poc batuts, les patates van ser acompanyades fins l'atuell, i, tot plegat remenat de dalt a baix... vaig fer l'operació a l'inversa... i la truita tornava estar un altre cop a la paella... movent-la pels cantons per tal que no se'n ganxes i de pas ajudant-la que s'ananés quallant... al cap d'una estona començava a quallar... amb l'ajut del "tomba-truites" tornava a estar girada i la truita -per l'altre cara- tornava a estar a la paella... al cap d'una estoneta ... la truita tornava estar quallada... un cop apagat el foc, la vaig tenir en repòs dos minuts dins de la mateixa paella, tapada amb la tapadora... estava tant i tant emocionat mirant la meva truita, i l'aspecte que ofería que no em vaig donar compte que m'havía deixat les cebes tallades en un plat, a sobre del marbre... cap problema...¡ -vaig dir-me- L'operació va ser repetida de nou, aquesta vegada tant sols amb les cebes... i al final en tenía dues, una de patata i l'altre de ceba.

     La "màgia" de la cuina té el "truco" de les truites, encara que en sabem el secret, sempe ens atraparà.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

Rodó de vedella amb peres Sant Joan. (Plat de Festa Major)

2011-07-02T15:59:00.001+02:00

Fent el xup-xup.

Un rodó de vedella...

... on a la pagesía era un bon plat de Festa Major.

Quin patarrabum de productes oferts per la pagesía; vedella criada a pagés, barrejat amb les macadures de les peres tocades i pintades pel sol i, acompanyat amb un aixefat de fruits secs remenat dins d'un morter.

Plat de festa major, de retrovaments amb la família on, l’única vestimenta de festa, era poder celebrar aquets àpats amb els éssers estimats i també amics que, mentre dinaven, obrien i ho esquitxaven tot plegat, amb els millors vins de la bota del racó.

Per celebrar aquesta "Festa Major" de la pagesía necessitarem: (per a 4/6 persones). (*)

12/18 Talls de vedella (rodó de vedella, garret...)

2 Gotets d’oli d’oliva.

1 Gotet de vi ranci. (Gandesa)

2 Cebes mitjanetes de Figueres.

¼ de litre de caldo de pollastre.

8/12 Peres Sant Joan.

Farina (per arrebossar)

Un grapat de pèssols (opcional)

A la picada l’hi podem posar:

50 Grams d’avellanes.-

50 Grams d’ametlles.-

2 Carquinyolis.-

1 Esquitxada de vi ranci.-

1 Ramet de julivert fregit.-

Sal i pebre.

Aquets productes podem transformar-los de la següent manera:

Salpabrerem el talls de vedella i els enfarinarem posant-los a la cassola de fang deixant-los que hagafin una mica de color, un cop ho tinguem aconsseguit els decantarem. Agafarem les peres Sant Joan i dins d'un pot d'aigua el foc, deixarem bullir-les al voltant d'uns 10/15 minuts. Les decantarem.

A la meteixa cassola que hem fet els talls de vedella, posarem le cebes finament tallades reduint-ho amb una mica de vi ranci, quant tinguem reduida la ceba junt amb el vi, col.locarem els talls de vedella junt amb el caldo de pollastre, tot deixant-ho que faci el xup-xup.

Farem la picada d'avellanes, ametlles, carquinyolis, ho mollarem amb una micona de vi ranci i afagirem el julivert fregit tot ben picat i mullat i ho ajuntarem amb la vedella que tenim fent el xup-xup. Podem afegir-hi una micona del suc que em bullit de les peres Sant Joan.

(*) Si aquest tall el fem amb el rodó de vedella sencer, podem posar-hi herbes i essències; farigola (timó) , romaní, llorer (llor), canyella...

(blocaires que vagi de gust¡¡)

Amanida amb llit de cogombres.

2011-06-13T17:00:00.002+02:00

Una crida a favor dels cogombres...


... que no han tingut cap culpa¡¡ Amb aquesta recepta, participo amb la recepta del 15 que com cada mes Els Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta monten. Amb aquesta recepta també mato dos ocells d'un tret, doncs del blog de la Belen, A la cuina amb un parell d'ous. (6 de junio dia del pepino). Si us hi col.loqueu dins del seu blog, podreu veure altres bloquistes que s'han unit per fer receptes amb cogombres i donar suport als pagesos que el conreen. Al cap i a la fi els pagesos ( i menys els cogombres), no han tingut cap culpa i una bona amanida feta amb cogombres -de mostra un botó- i acompanyat amb pomes, formatge semisec i unes quàntes panses, fan d'aquesta amanida, un bon entrant i, tot depenen del que cadascú menga, pot servir de plat únic. Els ingredients d'aquesta recepta han estat comprats al Mercat de Sant Antoni (Blocaires, que vagi de gust¡¡)

Mandonguilles amb sèpia. (El clàssic)

2011-06-03T19:37:00.001+02:00


Unes delicioses mandoguilles amb sèpia.

Quàntes vegades no em sentit a dir; que fas avui per dinar...? mandonguilles amb sèpia... béééé... ara feia díes que no em feies, veritat...? ...sí, però, és que a plaça el peix no és pot tocar... (un altre clàssic) però és que és tant bona feta amb el sofregit... i després amb una micona de fumet de peix i quatre pèsols... mmm... síííí... se'm fa la boca aigua...
I aquest clàssic, l'escoltem moltes vegades a les parades de les peixateres... góita... encara són vives, de fresques que són... míra "guap@"... avui, com tota la setmana, s'aguanten al mateix preu... fetes amb mandonguilles i quatre pèssols...mmm... esdesfant a la boca... creu-me "guap@"...et netejo aquest parell de sèpies... i... ja m'ho sabràs dir... espera... que et posaré una mica de julivert...


...és veritat... esdesfant a la boca...

Per fer aquest clàssic, necessitarem:

Per fer les mandonguilles, podem fer-les de la mateixa manera, clicant aquí. Les reservarem.
En una cassola de terra, tallarem la ceba finament i deixarem que redueixi fins que quedi confitada. Tirarem un gotet de vi ranci i després, posarem les sèpies que la peixatera ens ha netejat i preparat i les deixarem que es coguin junt amb la ceba i el vi ranci reduit, al voltant d'uns 10 minuts, junt amb el julivert tallat finament, un cop passat aquesta estona tirarem el fumet calent que cobreixi i també les mandonguilles que teniem reservades, esperarem que faci el clàssic "xup-xup" i podem tirar un grapat de pèssols. Rectificarem de sal si cal.

(Blocaires que vagi de gust¡¡).

Filets de porc (llaminera) amb flors de maduixa.

2011-05-13T22:59:00.001+02:00

Els filets de porc -també coneguda com a llaminera- acompanyent...


...perfectament, una salsa de maduixes.

Aquesta és la meva aportació, d'aquest mes que la Sandra i el Xavi del blog; Els fogons de la Bordeta i la Marina del blog; Xocolata desfeta ens han proposat amb la recepta del quinze.

Les maduixes, són molt apreciades per l'alt contingut en vitamines i minerals al igual que les seves propietas reconstituients i depuratives.

Les seves fulles s'utilitzen per aromatitzar guisats de carn. També per a preparar un té depuratiu i calmant que, tot i que tenyeix la orina d'un color vermellós, no té contraindicacions.

Per fer aquest plat, necesitarem:

1/2 Kilo de Maduixes, 5 Talls de filets de porc, 100 Grams de sucre, un got de vi blanc i, les ganes de adornar el plat al nostre gust.

I per la preparació ho farem:

Posarem els filets de porc en una paella -també ho podem fer a la planxa- i deixarem que agafin color i les col.locarem el plat, previament haurem posat al fons del plat la salsa de maduixes desfeta amb una mica de sucre i el got de vi pasant-ho totplegat per el braç eléctric. Adornarem amb les mateixes maduixes, al nostra gust.

(Blocaires, que vagi de gust¡¡)

Delícies de faves amb pernil i cebetes.

2011-05-01T10:33:00.004+02:00

Flor de la fava.

Unes delicioses faves amb taquets de pernil...

... cebetes i ...

...mmm... que vagi de gust¡¡

Crues, guissades, amanides amb oli, arrebossades... en són unes quantes fórmules de fer-les, aquí us deixo aquesta recepta que espero que siguin del vostre grat.

Ingredients:

2 Kilos de faves.
200 Grams de taquets de pernil.
8/10 Cebetes petites (conegudes com a franceses)
1 Ceba mitjana de Figueres.
1 Cullaredeta de farina.
1 Got de vi blanc.
1 Tassa de caldo -si fós el cas-
Unes branquetes de julivert.
Una micona de pebre.
Sal.
Oli.

Elaboració: (*)

En una cassola de fang que la tindrem al foc, hi posarem l'oli i un cop estigui calent hi posarem la ceba tellada ben petita junt amb els taquets de pernil, i ho deixarem que s'estovi totplegat. Al cap d'una estona i posarem el got de vi blanc i deixarem altre cop que redueixi. Tirarem la culleredeta de farina per tal que quedi un xic espés.Tallarem el julivert ben petit i el tirarem dins la cassola. Submergirem les faves dins la cassola i esperarem al voltant d'uns 40 minuts, o, fins que veiem que estàn fetes, si cal l'hi podem tirar la tassa de caldo. Rectificarem de sal i pebre. Servirem.

(*) Jo, per la meva part he possat les faves a bullir 20 minuts a part, i després els he posat a dins la cassola, amb la ceba i el pernil, els 20 minuts seguents.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

El cultiu, d'aquesta planta és originàri del Pròxim Orient (Iraq) estenen-se molt aviat per tota la conca mediterrànea, (Argélia, Egipte...) Els romans en foren grans productors, i van estendre-la per a tota la Ruta de la Seda (dita ruta acavaba a Roma) arrivant fins a la Xina, que actualment és un dels productors més importants en aquesta producció. Al segle XV la Ruta de la Seda va arrivar fins a la marca hispànica, portant les llavors i el producta fins a les conquestes del Nou Món i escampant-les per a tot Sudamérica, Perú, Bolívia i Ecuador en són els productors més importants.

Una curiositat que s'ha explica d'aquesta planta es; Com en altres plantes hi ha persones que en són alèrgiques i sembla que aquesta era la raó de la profunda aversió que afectava Pitàgores.

Mongetes tendres, gratinades amb beixamel.

2011-04-07T18:30:00.000+02:00

Bullides al vapor...

...posades a sobra d'una safata...

...tirarem la beixamel...

... i un cop gratinades...

... que vagi de gust...¡¡¡

    La mongeta tendra o bajoca es menja als Països Catalans sobretot com a verdura, sent una de les més habituals. Sovint es preparen bullides o al vapor, s'amaneixen i es mengen calentes, com a primer plat.També són molt habituals amb els arrossos i paelles valencianes.
   Les mongetes tendres  a part de poder-les cuinar, tal com he anunciat abans, he trovat aquesta recepta dels llibres col.lecionables de cuina que la meva mare tenía. Aquesta n'és una que m'ha semblat diferent i, fetes al vapor i després gratinades amb beixamel, la veritat és molt dolça al paladar.

Preparació:

   Un cop bullides les mongetes tendres al vapor, posarem  en una paella tres cullerades soperas d'oli, per començar a fer la beixamel, després l'hi posarem una cullerada de farina i anirem remanant fins que veiem que el contingut es va convertint en massa, totseguit l'hi afagirem la llet, i sense deixar de remanar anirem posant, la sal, el pebre i la nou moscada, comprovant -amb el tacte de la cullera de fusta dins la paella- que quedi al nostra gust és a dir, més clara o més espessa, per tal de afegir-li una mica més de farina o més llet. Rectificarem d'alguna espécia, si fós el cas.
   Opcionalment podem acompanyar aquestes delicioses mongetes tendres amb daus de formatge, que pot ser de bola.

(blocaires que vagi de gust¡¡)

Rap amb Pinya.

2011-03-22T19:16:00.000+01:00

La Fruita i el Peix.

Rap amb Pinya.

M'ha semblat correcta, obrir la primavera amb aquest plat de fruita i peix. La fruita que encara que potser l'hi dona un toc tropical,-pinya- però amb l'encert del peix -rap- donen en aquest plat un equilibri de sabors al paladar, realment interessant, tant és així que he volgut compartir-ho en tots vosaltres. Una manera de treure-li el màxim suc en aquest plat.
Si us agradat aquí teniu la recepta.

Rap amb Pinya (*)

Ingredients per a 4 persones:

   4 Talls de rap a rodanxes.
   4 Talls de pinya natural.
   Mantega.
   1 Llimona (el suc).
   2 Taronges (una per el suc i l'altre per els grills).
   Farina (per arrebossar).
   Julivert.
Oli.

Elaboració:

Posarem l'oli en una paella al foc i, enfarinarem les rodanxes de rap, i, un cop tinguem el rap daurat per els dos cantons, el decantarem. A la mateixa paella posarem una micona de mantega junt amb els talls de pinya -les rodanxes de pinya podem fer-les a daus- i un cop la pinya estigui just embadornada amb la mantega, tirarem el suc de la llimona i també el de la taronja, ho deixarem 3 minuts al foc tot remenant-ho i, totseguit emplatarem amb les rodanxes o els daus de pinya, els talls de rap i el suc obtingut, adornats amb una micona de julivert. Ho podem servir acompanyat amb grills de taronja.

(blocaires, que vagi de gust... aquesta primavera¡¡).

(*) La pinya és natural, pelada i tallada a rodanxes.

Mandonguilles amb carxofes, amb un toc de canyella.

2011-03-10T21:45:00.003+01:00

Fent el xup-xup.

Mandonguilles amb carxofes, amb un punt de canyella.

   Un bon "dúo" per cantar-li -les carxofes i les mandonguilles- al paladar amb aquets dos ingredients. Les carxofes ara estàn en el seu millor moment de temporada i les mandonguilles que l'hi fan una "segona veu" que donaràn en aquest plat l'atractiu per continuar gaudin del seu cant amb un "bis" i potser un altre...els aplaudiments continuaràn... sucant el plat i, deixant-lo ben net...

       Per gaudir d'aquest espectacle, necessitarem;
                   -aforament per a 6 persones-

          6 Carxoves.
         300 Grams de carn picada de porc.
          300 Grams de carn picada de vedella.
          2 Cebes de Figueres.
          1 Ou.
          Farina.
          Farina de galeta.
          Una culleredeta de canyella.
          1 Pebrot vermell i un de verd.
          1 Got de vi ranci.
          2 Alls.
          Sal i pebre.
          Julivert.
          Oli.

    Per tal que l'espectacle sigui un èxit, ho podem fer d'aquesta manera;

     Barrejarem les dues carns, afegint-hi l'ou, la farina de galeta, el pebre i la sal, l'all tallat ben petit, la culleredeta de canyella i el julivert. Seguidament farem petites boletes i les barrajarem amb la farina i les tirarem en una paella amb oli i deixarem que quedin una mica rossetes. Ho decantarem.
     Bullirem les carxofes al voltant d'uns 25 minuts, un cop passat aquest temps les traurem i les decantarem.
     Farem un sofregit amb els pebrots i les cebes, un cop ho tinguem estovat, hi tirarem el got de vi ranci i ho deixarem que es rebaixi un xic més. Agafarem  les mandonguilles que teniem reservades i les carxofes, i l'hi posarem el caldo obtingut de bullir les carxofes, "escoltarem" el xup-xup i rectificarem de sal si convé.
     Ho servirem.

(blocaires que tingueu molts "bisos")

Pizza de Pagés./ Pizza de Payés.

2011-03-05T18:12:00.006+01:00

Pa rodó/ Pan redondo.

Obrirem el pa per la base/Abriremos el pan por la base.

...aquí la tenim.../...ahí la tenemos...

... tirarem una micona d'oli.../ ...tiraremos un poquito de aceite...

...posarem unes rodanxes de sobrassada.../... pondremos unas rodajas de sobrasada...

...unes altres de botifarra blanca i negra.../ ...otras de butifarra blanca y negra...

...una mica de pernil.../... un poco de jamón...

...un grapat de pinyons.../ ...un puñado de piñones...

... una micona d'oli, ho posarem al forn 15minuts i.../ ...un poquito de aceite, lo pondremos al horno 15 minutos y...

...que vagi de gust¡¡. / ...que aproveche¡¡.

(Mengeu-la, deseguida que surti del forn/

Comerla, enseguida que salga del horno)

Aquesta és la meva aportació al HEMC d'aquest mes i on, l'anfitriona, Irene, i el seu bloc;

Sabor impresión, ens convida a preparar la nostra pizza preferida.

   A l'antiga Grècia, cobríen els pans plans amb oli, herbes aromatitzades i formatge. Els romans ho deserrollaren amb un pa pla, amb formatge i mel i aromatitzat amb fulles de llaurer.
   Modernament, la pizza agafa la forma que avui en día coneixem al segle XVII a la ciutat de Nàpols, lloc on existeixen les primeres referencies documentades als voltant dels origens d'una especie de coca amb tomàquet. A finals del segle XIX es va afegir el formatge.

Pa, extret de les runes de Pompeia.
Pan, extraído de las ruinas de Pompeya.
Fotografía de Wikipedia. (*)

(*) És curiós veure els talls del pa, quasi igual els talls de les pizzes d'ara.

(*) Es curioso ver los cortes del pan, casi iguales a los cortes de pizza de ahora.

Esta es mi aportación al HEMC de este mes y donde, la anfitriona, Irene, y desde su bloc;

Sabor impresión, nos invita a preparar nuestra pizza preferida.

Los antiguos griegos cubrían el pan plano con aceite, hierbas aromáticas y queso. Los romanos desarrollaron, un pan plano untado con queso y miel y saborizado con hojas de laurel.
La pizza moderna se desarrolló hacia el siglo XVII en la ciudad de Nápoles, lugar donde existen las primeras referencias documentales acerca de los orígenes de una especie de tarta con tomate. A finales del siglo XIX se le añadió el queso.

Flam de Ratafia.

2010-09-30T20:08:00.005+02:00

Flam amb ratafia.

Qui, no s’ha trobat alguna vegada, quan entra a l'ordinador i, més concretament en el correu electrònic… aquest e-mail, ha fet la volta al món quatre vegades… no trenquis la cadena i envia aquest e-mail a 5 amics que coneguis… si ho fas a 10 amics amb menys de 48 hores, rebràs una grata notícia…

Aquesta és la sensació, que he sentit quan m’he trobat amb aquesta recepta del blog de la Gemma,

-guspires que viatgen com el vent- que a la vegada el va trovar en el blog de Lovefood, i també la va penjar la Gemma de, -la cuina de casa,- i el van publicar, també, les cuineres de Sils…

Jo l’he retingut unes quantes hores més, doncs, com guspires que m’han arribat a l’olfacte, l’he exhalat i he sentit que, el nom del qual ve, és del francès ratafia, mot de les Antilles Franceses d’origen incert, probablement alteració de la fórmula llatina rata fiat (res) ‘sigui ratificada (la cosa, el pacte)’, pronunciada en fer un brindis en ocasió d’un conveni.

(*) Amb el temps aquest pacte, potser, es va convertir en compacte i la fórmula es va anar elevant amb les diferents herbes remeieres que, s’hi podien anar col.locant, -acompanyat amb l’aiguardent- tarongina, marialluïsa, menta, camamilla, espígol, farigola, llorer, flor de magraner, ginebró, ginesta, herba fetgera, escabiosa, orenga, pericó, til.la… i per els, Fruits i espècies; nous verdes, nou moscada, claus d’espècies, llimona, gingebre, canyella… a sol i serena, és el procediment que consisteix a exposar l’aiguardent -amb les herbes remeieres a dins- durant uns quants dies a la calor del dia i a la humitat i frescor de la nit… i perquè no s’ha dormi..., la lèxica també i té cabuda… xinxollar, remoure la garrafa mentre l’aiguardent –amb les herbes remeieres a dins- es troba a sol i serena… i per celebrar que aquesta ratafia està acabada -40 dies- podem brindar, també, amb una castanyeta, beguda elaborada amb la ratafia i llet.

Abans d’acabar i sense més embolcalls, i sense ganes de trencar la cadena, doncs, -potser hi ha tindreu ganes d’enviar-ho o potser de fer-ho- us dono la recepta d’aquest flam amb ratafia. Recepta extreta del blog de la Gemma -guspires que viatgen com el vent-

INGREDIENTS: (per a 6/8persones)

500 ml. de llet.

5 ous.

100 grs. de sucre.

200 ml. de ratafia.

Caramel líquid.

ELABORACIÓ:

Bullim la ratafia en un cassó fins que es redueixi a la meitat. Mentrestant fem un caramel líquid per posar en el fons del motlle tipus cake. Un cop llesta la ratafia l’apartarem del foc i la reservem.

En el mateix cassó on hem reduït la ratafia hi posem la meitat de la llet amb el sucre i ho escalfem fins que el sucre s’hagi disolt.

En un bol hi posarem els ous, la llet freda, la ratafia i la llet calenta amb el sucre disolt, i batre bé amb un batedor. Buidar la mescla al motlle on hi tenim el caramel líquid i ho tapem amb paper d’alumini.

Es cou al forn, al bany maria, a 200º uns 45 minuts, procurant que l’aigua no bulli.

Proveu-la, realment el gust us sorprendrà i tindreu ganes de repetir-la segur. Bon profit!

(*) L’elaboració d’aquest “post”, està extret del cartell de la fira de La Ratafía, que es fa cada any a

Santa Coloma de Farnés , -La Selva- Enguany es fan els dies 6 i 7 d'octubre. No us perdeu aquest enllaç, i si podeu, no us perdeu la fira.

Ah… i si voleu saber més sobre les herbes remeieres, trapitgeu aquí.

Blocaires;… tindreu… una bona notícia…

Arròs (paella) amb caps de costella i pollastre.

2010-09-19T00:19:00.000+02:00

Arrós amb caps de costella i pollastre.

Aquesta vegada ha tocat fer un arrós acompanyat de caps de costella i pollastre, d’aquesta manera, és com a mí més m'agrada. Potser a molt estirar l’hi poso una micona de sepia o calamar, però amb poc tall, doncs disfruto molt més amb l’arrós i el sofregit que porta i que quedi caldós per sucar-hi el pa.
Doncs, si esteu servits?

Ingredients: (per 6 persones).

400 Grams d’arròs.
200 Grams de caps de costella.
200 Grams de pits de pollastre a daus.
1 ½ D’aigua (caldo o brou)
1 Pebrot vermell.
2 Cebes mitjanes de Figueres.
Un grapat de pèssols.
Sal.

Elaboració:

En una paella amb oli, hi tirarem els caps de costella i el pit de pollastre, quant estiguin rossets ho treurem de la paella, i ho reservarem. A la mateixa paella hi tirarem el pebrot vermell a quadrets petits, i el cap d’una estona l’hi tirarem les cebes, deixant-les fins que quedin caramelitzades. Tirarem l’arrós a la paella i seguidament, l’aigua (caldo o brou) i ho deixarem que es vagi couent fins arribar els só màgic del xup-xup, tirarem la sal i ho provarem. Seguidament l’hi posarem els caps de costella i els pits de pollastre que teniem reservats, el grapat de pèssols i ho deixarem 5 minuts més al foc. Apagarem el foc, i deixarem la paella tapada 5 minuts i tot seguit..., que vagi de gust blocaires¡¡

Peres Farcides, amb un punt de picant.

2010-08-21T19:42:00.006+02:00

Peres Farcides...

...amb un punt de picant.

M’ha semblat força oportú, per a l’estació que estem i a la vegada diferent per trencar una micona, el fet de menjar fruita com a postres, doncs aquestes peres naturals, tant podem menjar-les com un aperitiu com també, com un entrant. Un plat on les peres són les protagonistes i la seva elaboració és força senzilla i sense cap grau de dificultat. Un plat on l’amfitrió, amb aquestes peres, pot quedar d’allò tant i tant bé davant dels seus convidats.

Una recepta trobada en els llibres de cuina, de la meva mare.

Ingredients: (per a 4 persones)

4 Peres.-
1 Llimona ( el suc).
150 Grams de formatge fresc (mató o Burgos)
1 Culleradeta de maionesa.-
1 Culleradeta de mostassa (opcional)
½ got de conyac.-
Un grapat de nous pelats.- ( o fruits secs, per adornar)
Fulles d’escarola.-
Sal i pebre.-

Preparació:

Traurem la pell de les peres i tot seguit les tallarem per la meitat, amb compte i amb una culleradeta, traurem la part carnosa de dins. Les mullarem amb el suc de la llimona i tot seguit les reservarem.

En un atuell d’alumini, barrejarem el formatge fresc, la maionesa, la mostassa, el mig got de conyac, els trossets de pera que hem tret al buidar-les, la sal i el pebre i ho barrejarem ben barrejat. Omplirem les meitats de les peres amb aquesta salsa i ho adornarem per sobre amb mitges meitats de nous.
En un plat, posarem fulles d’escarola formant un llit, i a sobre, les peres farcides.

Ho deixarem a la nevera fins el moment de servir. (blocaires que vagi de gust¡)

Tomàquet de Montserrat (Rosa del Cardener)

2010-08-11T18:50:00.007+02:00

Amanida de tomàquets de Montserrat, amb cibulet.

A finals del mes de juliol me'n vaig anar a veure el meu bon amic Jaume Ribera de, Súria –Bages-, que em va telefonar per anunciar-me que ja podia anar a buscar els tomàquets de Montserrat, -coneguts també, com a Rosa del Cardener, al igual que també, es coneixen com a Tomàquet de Súria- i que, junt amb altres companys com ell anomenats, Els Hortelans de Súria, cultiven en petites parcel.les de camp, aquest fruit tant apreciat durant els mesos d’estiu. A part del famós tomàquet, també hi sembren verdures de molt bona qualitat –albergínies, carbassons, patates, enciams...- al igual que arbres fruiters –pruneres, pereres, pomeres...- que els hi donen molt bona ombra,- i fruits- per poder gaudir d'unes bones estades i tertúlies els dies calorosos d’estiu. Juntament amb la vinya de raïm moscatell que s’emparra per tots els voltants de la petita caseta que té col.locada al centre del petit hort.

Josep Pla ens diu; [...] Montserrat es una muntanya que no s’assembla a res, a cap altre, en definitiva, és única... [...]

Comparant aquest tomàquet amb les paraules de Josep Pla, podríem dir que aquest tomàquet, tampoc s’assembla a cap altre..., de pell rosada i amb el bonys que el fan característic, el fan a taula únic i, amb molt poques llavors per dins que, un cop obert el podem farcir o be d’arròs o, simplement tallat a rodanxes, acompanyat amb algun tipus de formatge, col.locat a quadrets al costat i, pessigat amb una micona de cibulet, un bon raig d’oli d’oliva... sal... ...mmm... únics... sens cap dubte... i com seguiria dient Josep Pla; ... no tenen rival!

L’autèntic Tomàquet de Montserrat -Rosa del Cardener, Tomàquet de Súria- la llavor del qual, és plantada pels vols de la mare de Déu de Montserrat, té un període curt de temps, des de la segona quinzena de juliol fins l’acabament de la primera quinzena d’agost. Aquest fruit, es caracteritza pel fet que s’emparra molt i dona pocs fruits, això deriva que molts agricultors no el vulguin plantar. Són els Hortelans de Súria que, procuren que aquest tomàquet pugui tenir cabuda, encara que curta, que sigui ben acceptada a les taules, acompanyats amb les bones amanides i tertúlies que caracteritzen els estius.

Amanida, amb tomàquets de Montserrat.

(Rosa del Cardener).

Ingredients: (per a 4/6 persones.)

3 o 4 Tomàquets de Montserrat (Rosa del Cardener).-
1 Manat de cibulet.-
Oli d’oliva.-
Sal i pebre.-

Preparació:

No crec que us tingui que explicar com es fa una amanida…, encara que, aquests tomàquets, no necessiten res mes que un rajolí d’oli d’oliva, sal, pebre i tot plegat, ho mullarem amb una micona de pa…, per deixar el plat ben net… i… llepar-nos els dits! (blocaires, que vagi de gust!!)

P.D. Si teniu ocasió de poder anar aquesta població, i més concretament els mesos de; juliol, agost, no deixeu de comprar aquests tomàquets a les botigues de la seva població i gaudir a la comarca del Bages d’aquest tomàquet en els seus restaurants.

Súria, també es coneguda per les seves mines de sal i de potassi, les quals es poden visitar, en visites guiades i concertades.

El casc antic de la població i el seu castell, si troba una magnífica finestra oberta, que dona una bona visió a la seva població, regada per el riu Cardener que envolta tot el seu conjunt històric i artístic, i que el fan únic a la festa medieval que es celebra, per la segona setmana de novembre.

(*) La frase que diu; va més perdut que un pop dins d’un garatge, l’he canviat per… va més perdut que un “bacallà” dins un hort…

Bunyols de bacallà.-

2010-07-31T18:44:00.006+02:00

Bunyols de bacallà.-

Que vagi de gust...¡¡

Moltes gràcies a tots vosaltres companys bloquistes, per la vostra comprensió, paciència i també per les vostres visites que heu fet durant tots aquets dies, en aquest blog. Per tant, sigueu de nou benvinguts un altre cop.
Una satisfacció poguer tornar un altre cop i gaudir amb tots vosaltres de noves passejades per els vostres blogs i disfrutrar tot mirant i llegint; les escapades, les vacances, les recomanacions de lectures, poesies escoltades amb els auriculars, àries d’òpera… i com no…¡ aquets plats que llueixen tant i tant bé a les pantalles dels vostres ordinadors i que de bon grat donen ganes de donar-hi una bona mossegada…
Bé doncs, procuraré estar al corrent de les vostres recomenacions el més aviat possible, mentrestant rebeu una salutació ben coordial. Josepb. –Menja de bacallá.-

He fet aquesta parada obligatòria per les obres que us vaig explicar, encara que cada dia tenim que menjar i també tenim que fer la parada obligatòria per tal de fer els àpats obligatoris que el nostra metabolisme ens demana. Buscant menges amb bacallà, no podia escaparse’m aquests bunyols, trets del llibre; El Gran llibre de la cuina catalana, d’en Josep Lladonosa i Giró –Editorial Empúries,1991- i on la gràcia d’aquets bunyols, rau amb la micona de llard, escampada dins la massa, i fan que dits bunyols tinguin obligatòriament, aquell gust d’abans, fets amb la paciéncia i l’amor que dominaven les nostres mares i àvies, quan es posaven a la cuina.
La fórmula per fer-ho…?...és aquesta… (després ja vindrà la paciència i l’amor per aconseguir-ho…)

Ingredients: (per a 6 persones, 30 bunyols aproximadament)

300 Grams de bacallà remullat (morro).-
200 Grams de farina (aproximadament).-
75 Grams de llard.-
3 Grans d’alls.-
2 o 3 Ous.-
Dos gots d’aigua de coure el bacallà.-
Unes branquetes de julivert.-
Sal i pebre.-
Oli (per fregir).-

Elaboració:

Posarem el bacallà cobert d’aigua al foc en un recipient, perquè s’escalfi (sense que arribi a bullir). Un cop perbullit, traurem l’aigua. Netajarem de possibles espines i pell i el picarem al morter. Posarem al foc l’aigua i el llard. Un cop arrenqui el bull, afegirem la farina i sense deixar de remanar amb un batador, afagirem la farina.Totplegat té que formar una barreja ben compacta, ho apartarem del foc i afagirem els ous, tornant a barrejar-ho tot plegat. Afagirem el bacallà, els alls i el julivert. Tornarem a barrejar-ho tot i amanirem amb la sal i el pebre. Amb la massa formarem petites boles de la mida d’una culleredeta de café. Fregirem en abundant oli, primer a foc suau i després a foc viu. (blocaires que vagi de gust¡¡)

Bacallà al forn, acompanyat amb salsa de nous.

2010-06-25T23:28:00.002+02:00

Després de la “ressaca” de la revetlla de Sant Joan, he pensat que fer un dia de “quaresma” amb aquest bacallà podria quedar d’allò tant i tant bé. Un cop hagi sortit del forn i acompanyat amb aquesta salsa de nous per després agafar una micona de pa i començar a sucar…, fins deixar aquest dia de “quaresma” ben net…
Els nous són uns fruits secs de gran vitalitat, i que ajudaran a deixar -també- aquest bacallà al forn ben net.
Menja 5 nous durant 5 dies, es una bona manera de cuidar el cor... cuidem el cor i el cos, provant aquest; bacallà al forn amb salsa de nous.

Ingredients: (per a 2 persones)

2 Morros de bacallà.
Un parell d'alls.
Oli.
Farina (per arrebossar)

Per la salsa:

100 grams de mantequilla.
Un grapat de nous.
1 llimona (el suc).
1 branca de farigola -timó-
Sal i Pebre.

Preparació:

Un cop tinguem el bacallà enfarinat, el posarem a la paella i deixarem que agafi color. To seguit el traurem i en un cassola amb una micona d'oli i un parell d'alls, posarem els talls de morro al forn, durant un màxim de 10 minuts i on l'escalfor no sigui massa elevada -90º/100º- . Mentrestant en una paella desfarem la mantequilla, hi posarem el suc de la llimona, la branca de farigola/timó, els nous trencats ben petits mentrestant ho remanem l'hi donem un punt de sal i de pebre. Treurem la cassola del forn i servirem el bacallà acompanyat de la salsa de nous.
(blocaires, que vagi de gust¡¡)

Coca de Sant Joan, amb olor de pòlvora.

2010-06-19T15:13:00.005+02:00

Tots els carrers feien olor de pólvora…en una mà, jo, portava la metxa encesa, a l’altre, les piules dins d’una bossa...et fotràs mal… em deia el pare, assentat al portal de casa, tot prenent la fresca amb els veïns. Dins a casa l’olor que desprenia el forn, amb portava fins a l’interior de la cuina, passant primer per la botiga de casa que es trobava tota plena de plats i olles, per després entrar fins el fons … fugiu-me de la cuina… deia la mare, tot traient amb els draps de cuina aquella coca acabada de fer i encara fumejant…mama vindré tard…me’n vaig de revetlla…, deia el meu germà… Jo, me’n tornava al carrer, acabar d’esclatar quatre piules més i guardant-ne altres quatre, per la revetlla de Sant Pere… Joseeeeeeeep… cridava la mare… deixa els “petardus” i agafa un troç de coca…em deia la mare amb la coca a les mans… jo, agafava aquell troç de coca, acabada de fer… esponjosa… amb els pinyons per sobre acabats de torrar… amb aquell gust de llimona acabada de ratllar… i la fruita confitada… i darrera fons… l’aire fresquet…, amb l’olor de pólvora… No cal dir, que aquella coca era repartida entre tots els veïns… boníssima Maria, tens que donar-nos la recepta…i mullada amb una copa de xampany… María… t ’on fill veu xampany… deia la meva àvia, tot mastegant la coca amb l’única dent que li quedava a la boca… deixa’l mama… un día és un día… i tot seguit la mare començava…

Coca de Sant Joan.- (per a 6/8 persones)

.- Ingredients:

1 Ou.
1 llimona.
200 g. De farina.
100 g. De fruita confitada.
25 g. De margarina.
25 g. De llard.
50 g. De pinyons.
20 g. De llevat premsat..
100 g. De sucre.
3 culleradetes de llet.

.-Preparació:

Desfeu el llevat amb la llet i amb una part de farina en un bol fins que formeu una bola tova. Tapeu-la amb un drap de cuina, deixeu-la a prop del calor fins que augmenti de volum. (dins e l forn apagat, és un bon lloc).Poseu la resta de farina en forma de volcà i el bell mig col•loqueu l’ou sencer, el llard, la margarina, 40 g. de sucre i la pell de la llimona ratllada, ajunteu tots els ingredients, en primer lloc amb una forquilla i tot seguit amb les mans. Quant la barreja estigui a la meitat, afegiu-hi el llevat fermentat i acabeu-lo de amassar amb les mans fins obtenir una pasta compacta.
Tot seguit formeu una coca sobre una llauna engrassada, aixafeu amb les mans, pinteu lleugerament amb aigua i adorneu amb la fruita tallada ben fina... Joseeep ja n’hi ha prou de xampany..., i els pinyons (que haurán estat en remull al voltant d’una hora). Espolseu la resta de sucre. Deixeu-la en repòs i en un lloc calent, tapeu-la amb un drap de cuina, fins que augmenti el seu volum. (un bon lloc, es també al forn amb una micona d'escalfor). Estireu la coca amb un corró donant la forma de la coca tradicional. Poseu-la el forn regular uns 20 minuts fins que quedi daurada. (bon profit¡).

Goita que bé Maria… per Sant Pere l’ha faré aquesta coca… doncs en el meu marit l’hi agradarà… i a més a més com que és diu Pere… goita que bé… Oli en un llum…
També he de dir, que la meva àvia, molt subtilment, l’hi havia venut a la veïna, una plata de forn de la botiga de casa…, l’excusa…?... que la veïna pogués fer la coca per Sant Pere… vés… dona vés… ja m’ho pagaràs demà... ( blocaires bona revetlla¡¡)

Cebes de Figueres farcides

2010-05-26T23:59:00.004+02:00

La ceba de Figueres, es diferencia de les altres perquè té un gust dolç, és de consistència tova, de color rosat amb tendència a lilós, de forma una mica aplanada, de mida mitjana i d'uns 200 grams de pes per unitat. És fàcil de diferenciar sense ser-ne un expert.
Una característica que millora el seu gust al menjar-la en cru, per amanida, a l'hora de preparar-la, és esclafar-la, per treure-li la ràbia i separar el troços per menjar-la. Les cebes són de gust suau i d’un bon cruixir al mastegar-la. Això fa que les puguem menjar tant amb sofregit com directament sense coure-la.

Actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrània.

Ingredients: (per a 4 persones).-

4 Cebes grosses.-
250 grams de xampinyons.-
100 grams de pernil de Jabugo.-
100 grams de bacón.-
8 Anxoves.-
2 Culleredetes de farina de galeta.-
50 grams de formatge ratllat.-
Oli.-
Julivert.-
Sal i pebre.-

Preparació:

Anirem en molt de compte en pelar les cebes, per tal que tinguin una bona base i estiguin estables en els plats. Un cop ben pelades tallarem una rodanxa de cada una d’elles- i aquesta- la picarem ben petita. Tornarem anar en molt de compte per buidar-les, per tal de que quedin uniformes i ben igualades. Aquests troços que anirem traient els anirem picant.
Tallarem el pernil amb la tisora i el deixarem ben petit, al igual que el bacón. Netajarem i trossajarem els xampinyons. Reservarem.
Estovarem la ceba picada en una paella amb l’oli calent. I seguidament posarem el bacón, el pernil i els xampinyons saltejant-los a foc ben alt per tal que l’aigua dels xampinyons s’evaporin.
Deixarem les cebes salpebrades al bany maria durant 25 minuts.
Amb la preparació de la barreja xampinyons/pernil i tirarem les dues culleredetes de la farina de galeta i el julivert que el tindrem tallat finament, omplirem les cebes posant-hi a sota un parell de anxoves a cada una de les cebes.
Un cop estiguin farcides, hi possarem el formatge ratllat per a sobre i gratinarem al forn durant un parell de minuts.
Aquestes cebes queden molt millor, menjades acabades de fer. (blocaires que vagi de gust¡¡)

PASTÍS DE POMA I CANYELLA

2010-05-09T19:10:00.031+02:00

Quina sensació tant agradable, quan arriba el cap de setmana i poder fer tot allò que realment t’agrada; llegir, escoltar música, cuinar… agafar una poma i llegir… , tot sentint el cruixir de la poma, esmicolant-se dins la teva boca…, encara que també, aquest cruixir es pot acompanyar amb un pastís, com aquest, de poma i canyella mòlta…, tot sentit l’olor acabada de mastegar … quina sensació tant agradable que dóna, poder estar a casa el cap de setmana…

Ingredients per a 6 persones:

- 3 Pomes pelades i tallades en quatre trossos
(La poma reineta, n’és una de molt bona per aquest pastís).

- 2 Culleradetes de canyella en pols.-

- 10 Grams de mantega (per untar el motlle).

- 4 Culleradetes soperes de pa ratllat (per untar el motlle).

- 4 Ous.

- 200 Grams de sucre en pols, més 50 per empolsar.

- 250 Grams de mantega fosa.

- 175 Grams de farina.

- 1 Culleredeta de llevat en pols.

Preparació:

En un bol, col.locarem els ous amb el sucre. Afegirem la mantega, la farina i el llevat. Abocarem tota la pasta dins un motlle, prèviament untarem amb la mantega i el pa ratllat. Seguidament col.locarem les pomes pel damunt de la pasta. Ho esquitxarem amb la canyella i el sucre.

Deixarem el pastís dins el forn a 180º duran 30/35 minuts. El servirem calent.

(*) Aquest pastís està “pispat” del blog de la Núria, Cocinarte, quina sensació més agradable poder entrar a la seva cuina, i escoltar tants i tants perfums a qualsevol dia de la setmana… Moltes gràcies Núria!!

ESQUEIXADA DE BACALLÀ

2010-05-03T18:12:00.011+02:00

Ingredients: (per a 4 persones) (*)

- 400 Grams de bacallà esqueixat i dessalat.
- 2 Cebes de Figueres mitjanes.
- 1 Pebrot vermell mitjà.
- 1 Pebrot verd mitjà.
- 2 Tomàquets madurs de amanir.
- Un grapat d’olives negres.

Preparació:

En una plata posarem oli d’oliva formant un llit, a sobre i col•locarem el bacallà esqueixat, les cebes tallades a juliana, el pebrot vermell, el pebrot verd i els tomàquets tallats formant mitges llunes, per sobre i posarem el grapat d’olives, amanit-ho tot plegat un altre cop.
(que vagi de gust).

Seguint amb les menges de bacallà, crec que no podia faltar en aquest apartat, aquesta amanida d’esqueixada de bacallà amb ingredients vegetals i regat tot plegat amb oli d’oliva.
Encara que l’esqueixada és una amanida d’estiu, avui en dia tenim formes, maneres, i també ganes, de poder fer aquest plat per menjar-lo tot l’any.

A la zona de València, es fa un plat molt semblant anomenat esgarraet, es fa servir igualment el bacallà esgarrat (a tires) però tant sols admet, pebrots escalivats. A la zona de Alcoi , un altre forma de preparació, és l’anomenat pericana, encara que només fa servir pebrots vermells i all, i es fregeix - tanmateix, rep el nom d'"amanida".

Plat típic de la dieta mediterrània i molt saludable.

(*) Els ingredints a dalt exposats, són els més "originaris", encara que també si pot posar ou dur, mongetes blanques (ganxet), tàperes...

FRICANDÓ AMB RATLLAT DE XOCOLATA

2010-04-24T16:23:00.018+02:00

.-Fricandó amb ratllat de xocolata.-

Aquesta senzilla i a la vegada bona recepta, va passar-me-la l’Enric de, Ca l’ Assur, -bloc aquest per els que no el coneixeu, hi podreu trobar a part de bones receptes de cuina, bones cròniques de llibres i també bones recitades de poesia...-La Poesia Feta Veu-

Però bé, tornant a la recepta, que molts hi ha coneixereu, és un plat tradicional de la cuina catalana, on quasi sempre apareixen els bolets –moixernons, ceps, rovellons...- i és fet amb carn de bou o vedella. El fricandó és un plat que el podem fer el dia abans i podem reescalfar-lo quan mes convingui.

El sofregit amb variacions diverses, al igual que posar-hi el vi blanc, podem substituir-ho per una micona de vi ranci, i la picada, que en aquest cas, és feta amb una micona de ratllat de xocolata. Això sí..., sempre la carn que sigui tallada ben primeta i ben enfarinada.

Per fer aquest plat, necessitarem: (per 6 comensals)

- 12 talls de carn de vedella –Llata, crostó.

- 1 Ceba de Figueres.

- 2 Dents d’alls.

- 1 Got de vi blanc.

- Caldo.

- 1 Pom d’herbes aromàtiques (Llorer, farigola, canyella, julivert...)

- 1 Barra de xocolata amarg (50 grams)

- Farina (per arrebossar).

- Bolets.

- Un grapat de pèsols.

- Sal

- Pebre.

- Oli.

Per l’elaboració d’aquest plat, ho farem de la següent manera:

Salpebrarem la carn, l’enfarinarem i un cop estigui fregida a la paella, la reservarem.

En el mateix oli de la paella hi posarem la ceba tallada ben petita i també els dos dents d’alls tallats igual, un cop estigui estovat tirarem el got de vi blanc, tot deixant que redueixi.

En una cassola a part, posarem el sofregit obtingut,seguidament posarem els talls de carn que teníem reservats, el caldo, que el tindrem en un pot el foc calent, el pom d’herbes i ho deixarem que es faci a foc suau durant 30 minuts. 10 minuts abans d’acabar afegirem els bolets, els pèsols i el ratllat de xocolata. Rectificarem de sal, si convé.

(Que vagi de gust!!)

PASTÍS DE LLIMONA

2010-04-12T18:33:00.015+02:00

Flor del Llimoner.-

Pastís de Llimona.-

Bé doncs, ja som a la primavera , i amb tot un seguit de llums i colors reflectits per a tot arreu. L’he volgut donar el meu toc de llum i color particular en aquesta primavera, i he pensat que, fer aquest pastís de llimona, estaria bé, per tal que l’acidesa del seu líquid obri la llum i els colors els nostres gustos.

Per fer aquest pastís necessitarem: (per a 4/6 persones)

Per fer la Massa:

- 150 Grams de farina.

- 75 Grams de mantega.

- 50 Grams de sucre.

- 1 Ou.

Per fer el farcit:

- 200 Mil.lilitres de suc de llimona (1 got d'aigua)

- 200 Grams de sucre.

- 4 Ous.

- 15 Grams de fècula de patata.

- 50 Grams de mantega.

Barrejarem junt amb la farina, la mantega (a temperatura ambient), el sucre i l'ou, fins formar una massa que ens quedi ben formada i enganxada i la posarem a la nevera que reposi al voltant d'una hora. Quan hagi passat aquesta estona, l'estirarem i la col.locarem en un motlle que sigui baix i d'una sola peça, a 180º . Un cop l'ha traiem del forn, podem pintar la massa amb un ou, per tal que quedi impermeabilitzada.

Després seguirem amb el farciment. Agafarem un atuell i desfarem la fècula de patata, junt amb el suc de llimona i tot seguit, el sucre i els ous batuts. Ho col.locarem al foc, i deixarem que bulli, això sí, sempre remenant-ho. Apagarem el foc i tirarem la mantega.

Ens ajudarem amb un colador xinés, per tal de el.liminar zones que poguessin haver quedat quallades, al igual que també fils d'ou quallats, ho tirarem per sobre del motlle de la massa.

Ho deixarem coure al forn a 180º durant 15 minuts.

(Blocaires que vagi de gust!).