CASA GISPERT. MESTRES TORRADORS 1851 (*).-

20 de desembre del 2009








Qui és l’últim siusplau… ? … Ah… bé, ja l’ha agafo…
- … Quin goig aquest pa de figues, donen unes ganes de fer-ne un mos… oh…¡¡… i aquí al costat unes catanes… quina delícia… per acompanyar un bon cafè… i la pissara escrita quina gràcia…¡¡¡ .... mmm… quina olor de cafés més i més bona…, és clar…¡ si ho torren aquí…, ho diu el cartell … com no té que fer bona olor?... i aquest soroll… ah…¡¡ caramb… la màquina de torrar els fruits secs i a sota el cabàs d’espart per anar recollint aquestes avellanes acabades de torrar … goita…¡¡ encara fumeja… oh…¡¡ … i aquesta prestetgeria tota carregada d’ espècies, a veure…? Canyella… pebre negre amb gra…, safrà… vainilla… clau d’espècia… i aquí amb “packs” per regalar… està bé veus…? Un detall d’aquells que a vegades no saps que portar quant et convideni aquí uns “packs” amb espècies… i aquets potets de garapinyades…
el nº 30 si us-plau…?, em sembla que me’n quedaré un… el nº30 si us-plau…? Aiii… el 30…? Si és el meu …¡¡ jo … el tinc jo… perdó… estava aquí mirant-me la botiga… i la veritat, m’ho quedaría tot…¡-Bé, poseu-me ametlles crues …, són per fer uns carquinyolis, tinc la recepta i voldría fer-los…-Oooh, que bons que han de ser… –em diu l’Eva, amb un davantal de color verd i que duu el seu nom apuntat.
- A veure que tal em sortiran…,… després poseu-me un quart de kilo d’avellanes, d’aquestes que fan una oloreta…¡
-Sí que en fan sí… són acabades de torrar –em torna a dir l’Eva, mentrestant amb el llaurador, posa les avellanes dins d’una paperina i, amb un bastonet del tamany d’un llapis va punxant-la … és per que “respirin” –em diu mentre acaba posant-hi un tros de “celo” per acabar de tancar-la bé.
-Ara poseu-me 100 grams de panses per posar-les a l’amanida i també 200 grams de nous…, del país eh…?, són per acompanyar les panses…-… alguna cosa més…?
-Sí aquest “pack” d’espècies…, ara sí ja ho tinc tot…-Doncs, en Jaume t’ho cobrarà…- … €…vinga doncs, adéu-siau i fins la propera¡¡
Casa Gispert, és troba al carrer Sombreres en ple barri de La Ribera, enfront mateix de l’Església de Santa María del Mar, fou fundada l’any 1851 i el seu fundador, el metge Josep Gispert, -metge de Centelles,- va fundar la Casa Gispert per als seus dos fills, Enric i Alfons el senyó Gispert, poc s’imaginaria les cues que s’arribarien a formar –i es formen- per anar a comprar els fruits secs acabats de torrar i que van donar-li en aquesta casa el prestigi que encara té de tots els seus productes, d’una qualitat quasi perfecta, des de els productes tradicionals dels fruits secs, siguin amb closca o sense, torrats o crusos, fins els productes embassats al buit, passant per les espècies i herbes al igual què també, els productes ecològics. Tots aquets productes –i molts més- podeu trobar-los aquí, junt amb l’ informació que necessiteu, al igual que l’adreça i el correu electrónic.


.-Carquinyolis.- (**)

Ingredients; (per a 4 persones).

150 Grams d’ametlles crues amb pell. (de Casa Gispert)
175 Grams de farina.
1 Culleradeta i mitja de llevat. (de Casa Gispert)
1 Pessic de canyella. (de Casa Gispert)
100 Grams de sucre.
1 Ratlladura de llimona.
1 Ou.
1 Rovell per pintar.

Primer de tot encenem el forn a 220º i posem en remull les ametlles. En un bol posem la farina amb el llevat i la canyella, el sucre, la ratlladura de llimona i l’ou, i ho aixafem tot amb una forquilla. Quan estigui tot ben barrejat, hi afegim les ametlles escorregudes i ho treballem tot amb les mans.

Dividim la pasta en 3 parts. Treballem cada una de les parts fent un bastonet de dos dits d'amplada, que posarem a sobre d’una plata amb paper de forn. Els pintem amb el rovell d’ou (que haurem barrejat amb unes gotes d’aigua) i els enfornem durant 15 minuts o fins que estiguin ben daurats. I, encara calents, amb un ganivet elèctric fem talls al biaix d’un centímetre de gruix. Els posem a sobre de la reixeta del forn i els torrem 5 minuts més.
(Blocaires que vagi de gust¡¡.)

(*) El meu agraïment a L’Eva, la Rosa, el Jaume, el Marc i l’Eudald, per les facilitats i la amabilitat que han tingut per què jo, pogués fer aquest “post”.

(**) La recepta d’aquets carquinyolis l’he tret del blog de la Margarida; El món de la cuina. No deixeu de visitar aquest blog, amb totes les receptes explicades pas a pas i amb històries en cada recepta… una delícia de blog¡. Gràcies Margarida per compartir totes aquestes receptes/histories amb tots nosaltres¡¡.

FRANCESC TÀRREGA I EIXEA. LA SENSIBILITAT VIRTUAL I... BONES FESTES!!.

13 de desembre del 2009


Parlant amb en Joan -un bon company de la feina- d’aquest bloc que tinc-i que naturalment és també el vostre- va comentar-me que aquest any es celebra el centenari de la mort d’aquest gran compositor/guitarrista que fou Francesc Tàrrega. Jo l’hi vaig comentar de fer un “post” dedicat a ell i també, a la seva obra… l’endemà mateix tenia en el meu correu una amplia biografia d’aquest insigne i també poc recordat músic, que en Joan va enviar-me. Vaig posar-me, mans a l’obra i, de totplegat n’ha sortit aquest ”post”, que si voleu, m'agradaria compartir amb tots vosaltres.


Francesc Tàrrega neix a Vila-real –La Plana Baixa- un 29 de novembre de 1852 -sí… sí… d’aquesta ciutat que té un equip de futbol a primera divisió, jugant amb els “grans” equips d’aquest esport…, i també dins del seu terme municipal, és pot veure tot tacat –millor dit- tot tapat, de taronges i cítrics, al igual que també fàbriques de ceràmiques i rajoles que envolten el seu terme municipal de més de 50 km2… peró bé, no marxem d’estudi…- estudià solfeig i teoria amb l’anomena’t i cèlebre guitarrista conegut amb el nom de Cec de la Marina a Castelló de la Plana. Després de 2 anys d’estada a Valencia, la seva sensibilitat per la música i el virtuosisme innat que tenia amb aquest instrument, el portaren anà a estudiar harmonia i piano al Conservatorio de Madrid. Dedicat de ple amb l’ instrument de la guitarra debutà amb un gran èxit al Teatro Alhambra de Madrid.


L’any 1881 anà a París, col·laborant amb les festes del centenari de Calderón de la Barca, organitzades per Víctor Hugo. Triomfà en els salons/jardins de la reina Isabel II i on s’explica que, aquesta reina tenia un gos i cada vegada que el mestre Tàrrega tocava en els seus salons/jardins , el gos acabava ajagut els seus peus.També actuà en els salons de la família Rotschild, influents llinatges de banquers i financers europeus.


Actuà a; Bilbao,Cadis, Granada, Londres, Brussel·les, Berna, Roma, Milà, Gènova... però inclús la fama no pot canviar la personalitat de Tàrrega. Home sensible i afectuós, continua obrint les portes de casa seva a tots els seus amics sense tindre en compte la seva condició social. Tàrrega era una persona tímida que preferia els concerts d'ambient familiar, amb un reduït nombre d'assistents, als grans teatres.


S’establi a Barcelona, on, a causa d’una paràlisi hagué d’abandonar l’activitat concertística, dedicant-se de ple a l’ensenyament i també a la composició. Deixebles seus foren Miquel Llobet i Emili Pujol tots dos reconeguts concertistes/guitarristes, de fama mundial. Composicions com; Preludis, La danza nueva, Capricho àrabe, Napolitana, Fantasía … i potser la seva obra més emblemàtica, el trèmolo de “Recuerdos de la Alhambra” que aquí podem escoltar interpretada per Narciso Yepes, tot recordant el viatge que el mestre Tàrrega va fer a Granada i la seva Alhambra…- per mi… sensibilitat i naturalment… virtuosisme, en el seu estat més pur!!


El defecte de la visió que l’hi va produir en caure en una sèquia, potser va contribuir que aquest defecte, amb el temps, és convertís en una virtut i la sensibilitat obtinguda en quedés plasmada a les seves obres i naturalment en els seus dits. Aquí i abans d’acabar, impregnem-nos d’aquesta sensibilitat i, en aquests dies de Nadal, virtualment, escoltem aquest Capricho àrabe, dedicat el seu bon amic i compositor Tomàs Bretón interpretat per Heiko Ossig tot desitjant-vos unes molt bones festes¡¡.

Francesc Tàrrega, morir la matinada del dia 15 de desembre de 1909 a Barcelona.

En Joan Segura, és –com us he dit abans- un bon company de feina i també un molt bon coneixedor del instrument de la guitarra, amb la carrera d’aquest instrument acabada. Sensible, virtuós i, un molt bon coneixedor, també, de l’obra de Francesc Tàrrega.(blocaires disfrutem-ho¡¡)

EMBOLCALLS DE CARBASSÓ AMB CARN PICADA

8 de desembre del 2009



La revista Sabor… -número207- revista exclusiva de Caprabo, que ens van regalar junt amb altres presents, un cop varem sortir en una de les classes de la Mireia Carbó, i vareig llegir aquesta recepta que em va agradar i l’he vist interessant per fer-la, tant per els ingredients que porta com per la presentació. Ingredients: ( per a 4 persones). 2 Carbassons mitjans.- 1 Ceba de Figueres.- 150 Grams de carn picada.- 1 Rovell d’ou.- 60 Grams de nata líquida.- 80 Grams de pa ratllat.- Tomàquets.- (opcional) Alfàbrega.- Oli.- Sal i pebre.- Escuradents.- Preparació: Rentarem un carbassó i el tallarem allargat a tires fines, el salarem i deixarem que escorrri l’aigua que porta, al voltant d’uns 10 minuts. De l’altre carbassó farem unes quàntes boles amb l’aparell adeqüat per posar-los a dins del farciment de la carn i també per decorar el plat, ho decantarem. Picarem la ceba ben petita i quànt veiem que comença està una micona rosseta afegirem la carn picada. Ho posarem a coure 10 minuts i després afegirem unes quàntes boles del carbassó i ho deixarem que es facin al voltant d’uns 5 minuts més. Ho retirarem del foc i posarem el rovell d’ou, la nata líquida, el pa ratllat i l’alfàbrega. Salpabrerem. Col.locarem dues tires de carbassó entreposades formant una creu i a dins l’hi col.locarem el farciment, tancarem les tires de carbassó amb els escuradents i ho deixarem daurar a la paella per a tots els cantonts, a l’altra punta dels escuradents i posarem boles de carbassó que haurem saltejat un parell de minuts a la paella. Ho podem servir acompanyat de tomàquet al voltant i perfumar-ho amb alfàbrega.- (blocaires, que vaigi de gust¡¡)

ROTLLANA D'OUS AL GUST DEL XERÈS (La tortuga)

1 de desembre del 2009

.- Rotllana d'ous al gust del xerés.-
.- Rotllana d'ous acabats de sortir de la nevera.-

.-Llestos per començar empaquetar.-
(columna de tres)
.-Mitja volta i... els tres primers
embolicats.- (mitja dotzena)
Mitja volta més i... llestos, empaquetats
i també reforçats amb doble paper de diari.-

He volgut posar aquest “post” amb l’etiqueta de “Racons Amagats” doncs tots em aprés a cuinar de les nostres mares, àvies, padrines... i dins de nosaltres quant fem algun plat o bé ens posem a cuinar, sempre se’ns desperta algun “racó” del nostre pensament pensant amb alguna d’aquestes persones.
.- Una d’ous.-A la carnisseria d’en Santiago Faura, -més coneguda per :Can Santiago:- és on hi treballava la meva mare com a carnissera. Hauria de tenir molta traça tallant la carn, doncs tothom esperava que l’he despatxes ella… Maria fes-m’ho per fer fricandó… Maria aquests talls primets, doncs són per arrebossar… aquets talls a daus gruixudets per fer l’estofat… Peró bé, l’historia es d’ous i no de carn; si us assembla de carns en podem parlar en un altre ocasió.

Quant jo marxava a la carnisseria a donar un cop de mà, la meva feina consistia en posar els ous en petites caixes o galledes. Els ous venien en unes grans caixes anomenades “pelicans” immenses caixes de fusta carregades d’ous i tapades amb palla per mantenir-los frescos… “goita Josep, aquella senyora vol mitja dotzena d’ous”… -em deia en Santiago… i jo amb molt de compte els posava a sobre del taulell, tot seguit els embolicava amb paper de diari, primer en columna de a tres i després donant-li mitja volta amb el paper i després els tres següents ben embolicats i posant-los amb un altre paper de diari per reforçar-los. Aquesta feina la repetia unes cinc o sis vegades. Alguna vegada venia alguna senyora amb la seva ouera daurada i jo em deia: caram aquesta senyora si que té que tenir diners” i tot seguit els hi posava dins, sempre -aixó si- sempre, amb molt de compte. Quant marxava cap a casa, en Santiago em donava el que em corresponia, em deia: Té la pesseta… te l’has guanyat i jo marxava content i eufòric, doncs això volia dir, que la feina estava ben feta.

Però no sempre era així aixó, doncs venia la Senyora Faura a la carnisseria, entre les onze i quarts de dotze del matí a treballar. La mare –que tenia molta vista- em deia: Ves-te’n cap a casa ajudar a la iaia, tu pararàs la taula , doncs quant jo vingui ja trobaré la taula parada i d’aquesta manera tindrem feina adelantada... Jo ho feia, encara que arrufant el nas, doncs veia “perillar” la meva paga¡.

Quant arribava la mare a casa, ja trobava la taula parada i el dinar fet i em deia: Té de part d’en Santiago que et dongui aixó… sabeu que era no…?. ...sí, sí... La pesseta¡.
També us puc assegurar que mai mentre vaig anar a donar el cop de mà a la carnisseria, -però mai-, havia trencat cap ou. De debò¡

.- Rotllana d’ous amb gust de xerès.
.-La tortuga.-

Els ingredients necessaris per a 6 persones seràn:

6 Ous.-
1 Caixa de gelatina.- (mireu el prospecta)
1 Copeta de xerès.-
200 Grams d’arròs.-
6 Anxoves.-
2 Llaunetes de tonyina.-
50 Grams d’olives farcides.-
Maionesa o bé salsa rosa per acompanyar.-

Preparació:En una cassola gran posarem força aigua amb sal. Quant l’aigua estigui bullint, introduirem els ous. Taparem i quant comenci a bullir de nou, esperarem cinc minuts mes. Refredarem els ous pesant-los per aigua freda i els pelarem. Reservarem. Agafarem la gelatina –mirar instruccions al prospecta- i la col·locarem amb aigua junt amb la copeta de xerès. Amb la gelatina cobrirem el fons d’un motlle de rotllana i ho posarem a la nevera. Un cop la gelatina estigui quallada, col·locarem per sobre els ous i farcirem amb la resta de la gelatina. Tornarem a posar a la nevera fins que quedi ben quallada. Abans de desemmotllar-ho passarem un moment per aigua calenta, per tal que es desmotlli bé. Adornarem el centre del plat amb la ensaladilla. Acompanyat amb la salsa maionesa o rosa. (Blocaires que vagi bo¡¡.)

Aquest plat és molt millor fer-ho a la vigília.
L’ arròs podem substituir-ho per: ensaladilla, llegums, pasta –macarrons, espaguetis,... montarem la tortuga al nostre gust¡
Jo aquest plat, el trobo molt adient per un dinar d’aniversari per a nens, junts amb la seva família.

SALVADOR ESPRIU. EL JARDÍ DELS CINC ARBRES

28 de novembre del 2009





Aquesta vegada me’n vaig anar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a veure; El jardí dels cinc arbres, nom que Salvador Espriu anomenava el petit pati de la casa dels seus estiueigs a Arenys. Un passeig per Sinera transformació de la seva Arenys d’infantesa, i és aquí on obra el jardí dels cinc arbres, el pati de la casa familiar, única pàtria ideal i perduda d’ Espriu. Aquest pati rebrà la visita dels habitants mítics del poble.
L’obra dirigida per Joan Ollé posa en escena una adaptació escènica de textos narratius i poètics –cap de teatral- de Salvador Espriu, en la aproximació del seu 25é aniversari de la seva mort . Començar el dia en aquest jardí i veure tots el personatges passejant-hi, observar els jocs dels nens; mirar com els boixets de les mans destres van formant dibuixos al voltant de tots aquests personatges que hi van passant , al igual que passa la Semana Santa ... i també el mateix Espriu disfressat de Salom lúdic i nihilista com pocs:


Em dic Salom, fill de Sinera.
Contemplo el buit, mirant enrere.
I, temps enllà, només m’espera
desert, tristor d’hora darrera.

Mai no m’ha entès ningú
perquè sempre parlo
del meu món perdut.


Llàstima que l’obra hi ha s’ha acabat, la durada ha estat curta. La meva intenció hagués estat –i ho dic de debò- tornar-la a veure un altre cop, l’últim dia fou el 25 de novembre, m’he quedat amb les ganes de poder dir: Un altre Espriu, si us plau... peró bé, em quedo amb el que he vist que aixó no m’ho treu ningú i escoltaré –si així ho voleu- junt amb tots vosaltres aquest poema de Salvador Espriu musicat per Raimon.
Endinsem-nos en aquest jardí i que ens envoltin les seves essències¡¡.
(blocaires bona passejada també)


MERCAT DEL NINOT t (2a part i última). L'EIXAMPLE I EL MODERNISME

23 de novembre del 2009






Surto del Mercat del Ninot i tot passejant un parell de travessies i dins del mateix carrer Mallorca i més concretament al n º 283, si troba el Palau Casades d’estil eclecticista –barreja d’estils- i actual seu del Col·legit d’Advocats de Barcelona, dins de l’edifici si troba la biblioteca, amb més de 300.000 volums. Aquesta biblioteca està a disposició dels col.legiats des de 1883 i està considerada com una de les biblioteques jurídiques més important d’Europa. Enfront si troba el Palau Ramón Montaner edifici modernista començat l’any 1889. Cal admirar els mosaics vidriats, situats sota la volada del terrat. En l’actualitat és la seu de la Delegació del Govern de Catalunya. Passant a l’altre cantó del carrer si pot veure la Casa Thomàs (1895-1898), aquesta casa fou projectada per Lluís Domènech i Montaner, per encàrrec del industrial Josep Thomàs. Antigament la planta baixa era dedicada a la litografia i en el primer pis, si trobava l’habitatge del propietari. Els ornaments principals son; motius vegetals i ferro. És molt favorable veure molts d’aquets edificis -a part de la sustentació dels mateixos- l’ aplicació que se li donà a l’hora de fer-los embellidors i donar-los forma per decorar mobles, calaixeres, entrades, escales, finestres... m’estic referint a El Ferro, mirar-se moltes d’aquestes cases i tornar-les a mirar sense repetir cap vegada una figura o una forma dins del mateix edifici és... fascinant, deliciós...¡¡. També que de ben segur, hauria -i és- de deliciós, enfilar-se damunt d’un d’aquest ascensors modernistes, tot entrant dins de les cases i un cop dins llegir el diari -i potser esperant el dinar- i seure al costat d’una de les glorietes, tot veient com l’eixample creixia als seus peus... a veure quina hora és...?...bufa¡... tres quarts d’una, tinc que marxar, sinó no tinc temps de fer aquest bacallà... sort que la recepta és de la Mireia Carbó... i amb les seves explicacions i bon fer, senzill, i ràpid també.

Torno a passar per el Mercat del Ninot, i més concretament per la carpa situada a la plaça; Dr. Ferrer Cajigal –tocant quasi al mercat- i és aquí on es troben les parades que fins a la tardor del 2011 hi estaran per les obres del edifici del mercat, deixant “modern” aquest edifici tant emblemàtic a la zona i el qual estarà equipat amb un aparcament, càmeres frigorífiques, moll de càrrega i descàrrega, calefacció... i on El Ninot, seguirà fent de reclam... així ho espera tothom... Me’n vaig a fer el dinar¡¡

.-Bacallà amb ceba confitada a la taronja .- Ingredients: (per a 4 persones) 4 Talls de bacallà (o qualsevol peix) preferiblement blanc. Ou, farina i oli -si voleu arrebossar-lo i fregir-lo-.

Per fer la ceba confitada:

3 Taronges;2 Cebes grans;2 Cullerades de sucre o mel; Panses i pinyons;Oli d’oliva;Sal i Pebre. Tallarem les cebes en juliana ben fines, ratllarem la pell d’una taronja i en una paella amb un raig d’oli, courem a foc lent les cebes, amb una micona de sucre o bé de mel, el suc de 3 taronges, la pell de la taronja ratllada, les panses i els pinyons i una micona de sal –compte amb la sal si feu servir bacallà al punt de sal- i el pebre. Podem posar-hi també una micona de taronja confitada a dauets petits. Un cop estigui al seu punt, escamparem la ceba confitada damunt d’un atuell que pugui anar al forn i a sobre posarem el peix –en aquest cas el bacallà- i li tirarem un rajoli d’oli per sobre. Courem a 180º amb el comandament d’escalfor dalt/baix, al voltant d’uns 15-20 minuts. Servirem el bacallà junt amb una terrina amb la confitura al costat, per tal que els començals puguin servir-se.
(Blocaires que vagi de gust.¡¡) La recepta és « copiada » del blog del Ruben; A la cuina, que a la vegada ell va treure-la del llibre de la Mireia Carbó; La cuina que no amoïna. Salutacions ben coordials Mireia i Rubén¡¡.
(*) Recreació virtual de la futura façana del mercat del Ninot al carrer de Mallorca. Foto: EL PERIÓDICO

GATÓ D'AMETLLES ACOMPANYAT AMB GELAT D'AMETLLES

16 de novembre del 2009







Al final m’ha sortit… síííí…¡¡¡… hi ha no el tinc pas a “pendents”, aquest formidable Gató d’ametlles, del formidable blog que és; Dit i fet de la María José. Un blog el quàl jo no puc entrar, doncs em quedaría cada día a esmorzar, a dinar, a sopar… i també a fer el ressupor… i a pendre el café… i a berenar… Caramb,¡ quins plats més lluits i deliciosos que hi trobareu en aquest blog, la veritat no us el perdeu.¡¡ Jo l’he fet acompanyat amb un Gelat d’ametlles, que tal i com diu la María José, és com normalment s’acompanya aquest Gató, típic i tradicional de Mallorca.

Una mica més avall hi trobareu la recepta d’aquest Gelat d’ametlles

Ingredients per el Gató d’ametlles : (per a 4/6 persones) 6 Ous –separant les clares dels rovells-. 200 Grams de sucre. 200 Grams d’ametlles mòltes. Ratlladura d’una llimona.
 
Preparació: Batarem els rovells amb el sucre, afegirem l’ametlla i la ratlladura de la llimona i ho barrajarem bé. Batarem les clares a punt de neu i ho barrajarem a la barreja anterior, amb una espàtula i amb compte de que no baixi la barreja. Ho courem al forn a 180º i fins que punxant amb una agulla, aquesta, surti neta. Llest per fer-li la “foto” i naturalment per menjar-ho¡¡. Ingredients per el Gelat d’ametlles: (per a 4/6 persones). 250 Grams de llet.- 250 Grams d’aigua.- 125 Grams d’ametlles en pols.- 125 Grams de sucre.-  

Preparació: Posarem un cassó al foc amb la llet, l’aigua, l’ametlla en pols i el sucre, i ho anirem remenant, per tal de barrejar bé tots els productes. Quànt començi a bullir ho retirarem del foc i ho deixarem refredar. Quànt estigui fred, ho posarem al congelador i ho anirem remenant cada mitja hora, un cop fred ho servirem junt amb el gató d’ametlles. (Blocaires que vaigi de gust!!)

PASSEJADA PELS MUSEUS DE SITGES I DE VILANOVA

14 de novembre del 2009


Museu Bilioteca Víctor Balaguer.

.-Miguel Utrillo.-
Oli sobre tela, obra realitzada per Santiago Rusiñol.

Encara que, hagués pogut posar moltes altres etiquetes en aquest “post” com ara; mirades, fotografia, carnaval, comparses, cinema, platja, ferrocarrils, ruta del xató… però en fi…, em declino amb la d’exposicions que és la que realment va portar-me fins a Sitges i Vilanova, junt amb els amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya –MNAC- a veure l’exposició de Miguel Utrillo en el seu 75è aniversari de la seva mort.

Aquesta vegada vaig deixar “descansar” la cuina.

" L’home de les grans idees i de les grans iniciatives per el país"
 Josep Palau i Fabre.

Miquel Utrillo neix a Barcelona, (1862) en un si d’una família compromesa amb el moviment lliberal i republicà que porta la família a l’exili a Franca per dues vegades. Cursa estudis de enginyeria a Barcelona, Madrid i París i és en aquesta última ciutat on exercirà de corresponsal de La Vanguardia i torna fascinat amb les arts que en aquesta ciutat si troben. Tal és així que, a les estades a París pren part amb els espectacles d’ombres xineses. A Montmartre viu junt amb Ramón Casas i Santiago Rusiñol els moments d’art i de il·lusions millors de la seva vida.
Fou l’introductor del cartellisme a Catalunya i també a Espanya, molts dels seus cartells ideats foren realitzats en solitari i a quatre mans junt amb Ramón Cases i també amb en Santiago Rusiñol.

En ple esclat del Modernisme i amb l’obertura d’ Els Quatre Gats, és l’animador d’aquest local, portant i dissenyant ell mateix, espectacles d’ombres xineses i també putxinel·lis i organitzant exposicions, i que, junt amb els articles escrits a les revistes modernistes; Luz, Quatre Gats i Pèl &Ploma és consolida com a crític d’art descobrint a joves talents com; Pablo Picasso i Isidre Nonell. Els seus escrits superaràn els 700 articles.

El Noucentisme que es respira en aquells moments i l’inspiració clàssica, porten a Utrillo a donar forma el que serà la casa Maricel que el milionari i col·leccionista Charles Deering l’hi encarregà. Utrillo, dins d’aquest marc de la casa Maricel segueix promocionant artistes i escriptors.
El pes obtingut de tots aquets elements artístics i la de les seves crítiques, l’hi atorguen la direcció artística de l’ Enciclopèdia Espasa escrivint dins dels fulls d’aquesta gran enciclopèdia un gran nombre d’artistes, consolidant-los per sempre més. Participà activament en la construcció i creació del Poble Espanyol per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. De la Exposició Internacional de Barcelona, també en fou un dels directors artístics.

Després de viatjar tota una dècada dedicada a tasques d’assessorament, retorna a Sitges. La mort de Santiago Rusiñol el 1931 donen a Miquel Utrillo un punt d’inflació,
és en aquesta població on Miquel Utrillo va dedica els seus últims anys de la seva vida, a treballar en la personalitat de Santiago Rusiñol i la relació que tingué amb el Cau Ferrat, col·labora en l’organització i documentació de les peces del Cau Ferrat, per tal que es pogués obrir al públic. El Cau Ferrat s’obri al públic l’any 1933.

Miquel Utrillo morir a Sitges a l’edat de 72 anys. Després de tota una vida dedicada a les arts.
Enginyer, pintor, decorador, crític literari i promotor artístic.

Per la tarda i després de dinar –entre altres coses “xató” - passejada per Vilanova i entrada quasi obligada al museu Víctor Balaguer, aquí si troba la biblioteca amb més de 25.000 llibres que el polític i escriptor va recollir al llarc de la seva vida.

La biblioteca fundada l’any 1884 manté l’estètica, al igual que les col·leccions originals, de manera que en endinsar-se dins de la biblioteca, es trobar-se i veure com era un museu al segle XIX. Fins l’any 1965 fou l`única biblioteca pública que va tenir la població.

Un complement important en aquest museu és la visió permanent d’una vintena de teles barroques, tant espanyoles com europees del dipòsit històric del Museo del Prado; El Greco,Ribera, Goya, Rubens o Van Dyck.


Pintors com; Ramón Martí Alsina, Joaquim Mir, Xavier Nogués, Isidre Nonell, ens ofereixen una passejada pel Romanticisme fins al Noucentisme, amb la visió personal de cadascún d’ells, junt amb l’època que van viure. Molts d’aquets pintors -i d’altres-, van deixar en vida les seves teles en donació, per tal de poder està al “costat” dels pintors del barroc i dins d’aquesta Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

(blocaires bona passejada¡¡.)

Les imatges de la Biblioteca Víctor Balaguer estàn baixades de; senyaldepagina.blogspot.com i de Vilanova.cat
La imatge de Miguel Utrillo de; Sitges.cat

MERCAT DEL NINOT. "El Porvenir" (1ª Part)

8 de novembre del 2009







A l’antic municipi de Les Corts, i molt a prop del Hospital Clínic hi havia una coneguda taverna, l’amo de la qual, tenía una filla que es va prometre amb un xicot de La Barceloneta. En una de les trobades dels enamorats, a casa del seu xicot, la noia va veure com desballestaven un bell bergantí, cridant-li l’atenció el mascaró de proa del vaixell, que li recordar un ninot. La noia va demanar al seu promés i amics que salvessin del foc aquell mascaró de proa en forma de ninot, així ho varen fer i el van portar a la taverna del seu pare.
Carreters, camàlics, passavolants, veïns de Barcelona, curiosos…, tothom s’arribava fins el municipi de Les Corts, i entraven a veure/beure aquell bell mascaro de proa, no cal dir, que a l’amo de la taverna, el mascaró de proa, l’hi va servir d’un gran reclam. El Ninot. Nom que l’hi va quedar a la taverna, per distingir-la d’altres que si van establir.

Les necessitats de les Corts de proveir al municipi d’un mercat, eren obvies, es trobava en plena eixample i expansió del municipi i també l’únic mercat de l’historia que va tenir el municipi. “El Porvenir” fou el nom escollit i que va portà el mercat des de la seva fundació l’any 1893 i fins el 1931, que en establir-se la República, l’hi posaren el nom de l’antiga taverna, -en referència al mascaró de proa- per haver complert tant i tant bé la feina encomanada. Mercat del Ninot. 

L’any 1933 es va fer l’ inauguració oficial del mercat, -Mercat del Ninot- fent-lo cobert i perden la seva fesomia a l’aire lliure. La Gran Remodelació de l’any 1933 van deixar a bon cobert l’estructura arquitectònica del mercat, que està feta d’estructura metá.lica i tancament perimetral d’obra vista, esdevé un dels edificis més característics del districte.

El 1939 el nom del Ninot va ser abolit i retornar a l’ antic nom “El Porvenir”, encara que el nom del Ninot no es va perdre mai. Les veus populars -en general-, van donar-li la força que mai va a arribar a perdre.
En l’actualitat el mascaró de proa –El Ninot- es troba al Museu Marítim de les Drassanes. El Ninot, representa a un jove amb el nombrament d’ alumne de nàutica en una mà i la gorra de visera a l’altra, donant-l’hi un aire de pressa per embarcar.

Passejant per els grans passadissos d’aquest mercat, on a les parades, els clients s’hi aturen tot esperant el seu torn, em trobo amb les parades de carns; de vedella, de xai, de porc, al igual que els menuts i capipotes i els morros de vedella… ah¡… i els ous de Calaf, ¡…tot es digna de ser comprat¡.

Els números de pal del rellotge, on majestuós, senyoreja les parades i, aquestes, esperen l’hora de plegar tot festejant aquest moment.

Segueixo voltant i, fent parada a les parades del peix, em trobo amb l’agradable sorpresa de trobar-me amb les germanes bessones Mercè –la germana “gran”- i la Pepita, que des de l’edat de 12 anys –m’expliquen- despatxen peix en aquest mercat. Mentrestant, la Mercè, que em talla la tonyina, em comenta que els noms que els hi van posar fou perquè Mercè, és la patrona de Barcelona i, el de Pepita perquè per Sant Josep -19 de marc- era festa gran i així ho celebrarien per un igual... Sant Josep avui en día ja no és festiu... peró l’hi fem fer la crema catalana igual eh? –em diu la Mercè tot senyalant amb el tallant a la seva germana bessona. Abans de sortir, en una de les bacallaneries, vaig comprar uns morros de bacallà, els quàls els vaig trobar molt macos per fer-los amb una salsa de taronja... gràcies senyo, passi-ho bé... bon día!.

-.Bessonada de tonyina amb panses i una vinagreta.-

Ingredients: (per a quatre persones)

8 Talls de tonyina fresca.-
1 Clau d’espècia.-
100 Grams de panses de corint.-
1 Porro tallat a trossos.-
2 Grans d’all tallats petits.-
1 Culleradeta de pebre vermell.-
1 Fulla de llorer.-
3 Tomàquets.-
Julivert.-
Farigola.-

Per fer la vinagreta:

1 Got de vinagre agredolç.-
2 Gots d’oli d’oliva.-
1 Culleradeta de mostassa.-
125 Grams d’avellanes mòltes.
(també podem posar-li ametlles,
o 3 trossos de nous picats)
Sal.-
Pebre.-
Julivert picat.-

Ho prepararem més o menys d’aquesta manera:

Bullirem tots els ingredients amb aigua, excepte el tomàquet, que el guardarem per la presentació -i, per fer-li la “foto”- . Un cop bulli tot plegat, hi posarem els talls de tonyina deixant-lo entre cinc i deu minuts, passats tres minuts l’hi posarem les panses.
Un cop estigui cuit, ho traurem i ho deixem refredar. Tot seguit, al fons dels plats hi posarem el tomàquet tallat a rodanxes molt fines i, al damunt, la tonyina amanida amb la vinagreta. Ho servirem. (blocaires que vagi de gust)

Aquest “post” va dedicat a la Mercè –Cuina per llaminers- per trobar-se tant lluny i a la vegada tant a prop dels “blocaires” que ella segueix.

SOPA DE MORENETES

31 d’octubre del 2009



No us vull pas espantar amb aquest nom, n’hi molt menys¡¡. Peró així és com l’anomenen a les Terres del Ebre aquest excel·lent bolet, que té forma de trompa – i de color fosc- i la cama de color groc. Aquesta recepta, que aquí us presento és del llibre de M. Carme Queralt Tomàs, - La Cuina de les Terres de l’ Ebre- i que si voleu, aquí podeu donar-hi una ullada.

Els fredolics (morenetes) És un bolet que acostuma a sortir a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds -d’aquí el nom popular- de manera que allarga la temporada boletaire. El fredolic és un bon comestible. Es fa servir per guisats i per sopes. També és un bolet que es passa amb molta facilitat.

Bé, anem per feina que és el que ens interessa…¡¡ (*)
 
Ingredients per a quatre persones. 1 Kilo de morenetes (fredolics). 1 Ceba.- Aigua.- Pa torrat.- Oli (o també sagí).- Ametlles.- Preparació: Netegem bé les morenetes i les reservem. Posem l’oli en una olla i sofregim la ceba ben trinxada. Quan la ceba sigui ben feta, hi afegim l’aigua. Mentre s’escalfa l’aigua, tallem els bolets a trossets petits i després els tirem a l’olla; després hi afegim també el pa torrat i les ametlles, que haurem picat en un morter. Ho deixem coure, tot junt, duran uns deu minuts.

Recepta dels Ports. També se l’anomena: sopa de fredolics. Una altra sopa de morenetes, més elaborada, es cuina amb un sofregit d’alls, de ceba (poca) i de tomata, que als masos dels Ports es feia antigament amb sagí, al qual s’afegeixen després les morenetes i, quan són prou cuites, aigua (o si es vol caldo). Aquesta sopa és millor si després de feta es trituren tots els ingredients junts.

(*) He deixat tal i com està escrita la recepta en el llibre, al igual que l’explicació del peu de pàgina. (Blocaires bona lectura i... que vaigi de gust!!

DOLÇ DE CASTANYES

25 d’octubre del 2009



La castanya és originària de Ponto Euxino -Àsia Menor-. Existeixen a Europa des de el segle Vè, que van arribar des de Grècia. Després van ser conegudes a Roma i Espanya. Necessiten d’un clima templat, peró que sigui humit per poder creixa sense problemes. Són els fruits secs en menys calories i també amb menys grasses. Tenen propietats molt semblants als cereals. Són riques en proteïnes, minerals i també en vitamina C. El seu arbre és el castanyer. Les castanyes podem menjarles crues, bullides, rostides i també dolçes. A França és molt freqüent trobar un dolç de castanya conegut com a marrón-glacé. Una de les formes més senzilles de menjar-les és, posant-les en unes paelles foradades, fogons o també en contenidors metàl·lics a foc valent al voltant de 15 a 20 minuts. En els Països Catalans i més concretament a Viladrau -Osona- des de fa quinze anys és celebra la festa de la castanya on podem trobar; col·loquis, xerrades, receptes dels diferents restaurants de la població i de la comarca, com també caminades populars per El Montseny, per saber més d’aquest fruit sec de tardor. A Galícia, la festa de la recollida de la castanya s’anomena Magosto, Astúries Magüestu i a Cantàbria, la Magosta.

Abans d’acabar uns refranys sobre la castanya: Castanya bullida, castanya ensopida. Castanya sencera, al foc peta. Llampecs per Sant Joan, les castanyes ho pagaran.

 Bé, anem per feina i… per la recepta¡¡

Ingredients:

-1 Kilo de Castanyes.
- Un litre de llet.
- 250 grams de sucre.
- Nata per muntar
- Una micona de mantega.
- 1 Got d’aigua.
- Vainilla (opcional)

Preparació:

Primer de tot, farem un tall per la part més bombada de la castanya; les posarem en una cassola i les cobrirem amb aigua, salant-les lleugerament. Deixarem que bullint durant deu minuts, -a partir que l’aigua comença a bullir-, passat aquest temps deixarem que s’escorrin bé i tot seguit les pelarem, treien la pel·lícula interna del seu interior. Bullirem la llet perfumada amb una micona de vainilla. Tirarem les castanyes i les deixarem coure junt amb la llet/vainilla al voltant d'uns 40 minuts, acabat aquest temps passarem les castanyes pel minipimer, i ho decantarem. Farem un almívar amb el sucre i una micona d’aigua, quant comenci a bullir,-sense deixar de remenar- i veiem que l’almívar comença a ser espès, ho tirarem al puré que tenim reservat de castanyes, junt amb un tallet de mantega i un gotet de nata líquida, ho remenarem ben remenat i ho posarem a la nevera, al voltant d’una hora. Servirem amb bols petits, acompanyats amb nata muntada. (blocaires que vaigi de gust i... bona castanyada!!)

TEMPORADA 2009/2010. I VAN DOTZE!!

17 d’octubre del 2009



-Temporada 2009-2010.-
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC), comença una nova temporada -2009-2010-, i van dotze! Temporada aquesta, que esta marcada per els grans noms, tant clàssics com també textos de la tradició catalana, al igual que de teatre d'autor.

Les tres sales on es representaran les obres, seran el lloc on clàssics com; Shakespeare amb Nit de Reis — única de les tres que es representarà- i que, junt amb; Al vostre gust i Somni d'una nit d'estiu, són les obres més representades de Shakespeare.

En el 25é aniversari de la mort de Salvador Espriu, es representaran un recull de poemes amb adaptació escènica de textos narratius d'aquest gran autor. Un passeig per Sinera, on Salvador Espriu obra les portes de; El Jardí dels cinc arbres.

Electra de Sófocles. Electra, que viu presa del dolor per l'assassinat del seu pare -rei de Micenes- planeja junt amb el seu germà, venjar-se de l'assassina. La seva mare.

L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, publicada com a novel·la l'any 1907 i representada com a comèdia teatral l'any 1917, obtenint un gran èxit. Obra cabdal del modernisme català i que repeteix representació dotze anys després doncs, fou l'obra escollida per inaugurar oficialment el TNC l’onze de setembre de 1997.

Platonov de Anton Txékhov. "Platonov esta travessada per una línia de febre, de bogeria, de vertigen, que li dóna un caràcter singular" —Gerardo Vega, director del espectacle-.

El Ball de Iréne Némirovsky. Madame Kampf és una nova rica, superficial i materialista, que gaudeix denigrant i ridiculitzant les altres dones. Combinació de teatre dansa.

El Nacional petit amb; El vestit nou de l'emperador de H. C. Andersen. Història d'aquell rei capritxós i aficionat als vestits. Dos bergants li diuen al rei, que seran capaços de fabricar un teixit que tant sols podran veure-ho la gent intel·ligent. Teatre musical. Reprís Teatre Mòbil. Pallassos per a totes les edats, no apte per a gent sense ganes de passar-s'ho bé.

Sí voleu passar-ho bé, aquí us deixo l'enllaç per gaudir d'aquets espectacles i de molts més. (blocaires disfrute-ho!)

MERCAT DE SANT ANTONI. MERCAT I MEMÒRIA.

10 d’octubre del 2009




El Mercat de Sant Antoni fou inaugurat l’any 1884, anys abans, les parades es trobaven a la plaça del Padró. Els venedors van demanar a les autoritats competents de l’ época, un lloc on poder vendre els seus productes, i poder-s’hi està més estàticament, les autoritats a la vegada, van tenir que demanar al Ministerio de Fomento, els permisos pertinents per la realització de l’obra. Aquestes obres es realitzaren a l’eixample, fóra de les muralles que enfaixaven Barcelona. El nom del mercat l’hi fou donat, per la porta de entrada a una de les muralles, rebent el nom que avui encara porta. –Portal- Mercat de Sant Antoni.

Unes obres que es realitzaren i que van tenir un preu total, és a dir tot inclòs, de; un mil.lió dues centes mil pessetes de l’ época –equivalent a doscents mil duros¡.

Encara que en el centenari de l´inauguració del mercat es van fer festes per celebrar-ho, l’estructura sobretot interior, es trobava ja en una fase de restauració general, la qual tant sols es va “maquillar”. Ara, la llum escanyada de la cúpula central va caient sobre les parades de peix i aquets, amb la vista ja descansada sobre el gel, tant sols els hi queda la possible claror de algún que altre paladar desitjós de il•luminar el seu estómac. La al.legría del hort, s’exposa en algunes de les parades del mercat, les vitamines de les fruites i la dieta de les verdures fan agradable portar a les senyores els productes que, tot recullint-los, els posen dins dels seus carrets. Posi’m un parell de bistecs russos… diu la senyora a l’ amo de la parada, mentres tant, aquest, guarda el diari dins la bossa penjada en els ganxos de la paret de marbre que té al seu darrera. Les olles encara calentes i fumejant, embafen els vidres i les palanganes dels llegums cuits, barrejats amb espinacs i coliflor també bullida, donant-li un ambient d’aire estovat...

Ah…¡ si les parets parlessin… potser no que no ho fan… peró, sí que ho fan les pissares exposades a tot el voltant del mercat i que, amb el nom de Mercat i memòria i la col•laboració dels Mercats Municipals de Barcelona, junt amb l’Escola Massana ho han fet possible , sota la direcció del senyó Jordi Canudas, es troben pissarres escrites amb guix que es poden llegir al voltant de tot el mercat i que, amb l’ajut dels ara ex-responsables de les parades i també ex-amos de les mateixes han explicat. Alguns expliquen la vida que hi han fet, d’altres que, entrant de aprenent/a van arribar a tenir parada própia¡… Jo m’he apuntat aquesta;

(*) Sóc filla del Mercat de Sant Antoni i tinc 59 anys. Sóm tres generacions aquí al Mercat, va començar el meu avi a la parada 240 i desprès es va incorporar una altra parada que van comprar els meus pares.
 
La meva mare va començar aquí amb 14 anys continuant el negoci familiar. Inicialment treballaven amb dos productes: plàtans i tomàquets, desprès lògicament amb el temps va anar canviant i es va anar ampliant.
 
Jo he dormit a sota la meva parada amb 7 mesos… he vingut doncs aquí amb mesos i em preparaven una caixa de plàtans i allà dormía.
 
Abans la maduració dels plàtans, me’n recordo a casa meva, quan per exemple arribaven els ramells de plàtans de les Canàries, que arrivaben per la tarda embolicats amb paper, es descarregaven, s’entraven els ramells de plàtans i es treia el paper que duien, llavors els baixaven amb una corriola –que encara existeix a casa-, s’obria una “trampilla” i es baixaven ramells de 80 i 90 kilos a unes cambres. En aquestes cambres el meu pare cada nit s’havia de dedicar a donar-hi calor i aigua, humitat, llavors maduraven com realment ha de ser la maduració dels plàtans.
Avui en día és molt diferent la forma de madurar les “coses”… van canviant i ens hem adaptat a les necessitats. –Mercat i memória; pissarra escrita amb guix, que es troba a l’entrada dels carrers Urgell/Tamarit-.

(*) Totes les paraules escrites, i el text en general, estàn extrets sense modificar cap paraula del text.

(**) La Corriola, no hi és al mercat de Sant Antoni, tant sols l'he posat per fer més genui la história que està escrita a la pissara.

Després d’escoltar aquestes paraules, me’n vaig a donar un tomb pel mercat, i, he comprat a una parada de fruites i verdures uns plàtans amb macadures que, el temps a madurat, i com que diuen que, no ja festa sense el seu pastís, he volgut fer aquest Diplomàtic de plàtans tot cel.lebrant els seus 125 anys de vida i, esperem que, juntament amb la restauració i remodelació, que comencarà el gener de l’any vinent, puguem disfrutar de moltes més històries i gaudir-les tots plegats.

Per molts anys Mercat de Sant Antoni¡.

-.Diplomàtic de plàtans.-

Ingredients: (per a 6 persones)

6 Plàtans.-
250 Grams de melindres.-
Dues cullerades soperes de panses de Corínt.
Un got de ron.-
¾ de litre de llet.-
3 Ous.-
Nata (opcional).-

Preparació:

Agafarem un bol i barrejarem la llet amb el ron i tirarem les panses deixant-les remullar durant dues hores.
Amb la barreja llet/ron anirem banyant tots els melindres i seguidament, els posarem dins d’un motlle rodó que tindrem untat amb una micona de mantega. Cobrirem els cantons del motlle. Pelarem i tallarem els plàtans a rodanxes hi posarem una capa als fons del motlle, intercalant amb les panses. Desprès hi col•locarem una capa de melindres, un altre de plàtans i així fins acabar el motlle amb una de melindres. Batarem els ous, afegint la barreja llet/ron. Tot plegat ho tirarem pel damunt del pastís i ho posarem al forn, “al bany maria” amb una micona d’aigua tèbia, -però que no arribi a bullir- a 180º de temperatura i un temps de 40 minuts. Deixarem refredar i desemmotllarem. 

Un cop desemmotllat, ho cobrirem amb crema pastelera o nata.

(Blocaires que vagi de gust¡.)

MUSCLOS GRATINATS

4 d’octubre del 2009

Posant la mantega.
Poniendo la mantequilla.


Posant el pebre.
Poniendo la pimienta.


"Preparat" per anar a la navera.
"Preparado" para ir a la nevera.


Tallant a rodanxes (un cop fred).
Cortando rodajas (una vez frío).


Llest per agratinar.
Listo para gratinar.

Llest per agratinar.
Listo para gratinar.

Gratinat i... bon profit¡¡.
Gratinado y... buen provecho¡¡.

Aquesta és la meva aportació al HEMC d’aquest mes, que l’amfitriona Maragda del bloc; La Quinta de Luculus ens ha proposat.

Josep María de Segarra ens diu: el vermut del record passa amb un ritme calmat, d’altres temps, quan es xerrava , es feia tertúlia i la fèiem petar a migdia en les terrasses de la Barcelona dels bulevards, un aperitiu amb un “picon” abans de dinar. Després vindria l’altra tertúlia, la postprandial, amb el cafè, la copa i el puro.

Ara, amb les presses, s’ha perdut el vermut com a institució de convivència i també com a beguda diversa, amb moltes cares i més sabors, amb matisos de lloc i en mans de mestres licorers. Unes diferències que marcaven els dos països amb més renom com a fabricants de vermuts: Itàlia, que passa per ser-ne la pàtria, i fa uns vermuts tirant a dolços, i França, país que en totes les mogudes gastronòmiques ha sabut posar-hi el nas, i on els seus vermuts són més tirant a secs.

A Catalunya els vermuts van desembarcar a Reus, on aquesta ciutat contava amb 27 fàbriques d’aquesta destil·lació, cada una d’elles amb el seu punt i secret professional, i que, un cop destil·lades les herbes, -que oscil·laven entre 80 i 120-, reposaven amb botes, durant un any i mig.

.- Musclos Gratinats.-

Ingredients:
24 Musclos grossos.-
1 Ceba Grossa.-
2 Grans d’all.-
Julivert.-
2 Fulles de llorer (opcional).
1 Llimona (opcional).
150 Grams de mantega.-
2 Culleradetes de farina de galeta.-
Sal i Pebre.-

Transformació:
Escollirem, sempre que sigui possible, musclos grossos i també que siguin del mateix tamany. Triturarem les cebes, els alls –que tindrem pelats- i el julivert i ho tallarem tot ben petit. Posarem la mantega que estigui estovada –no líquida-, i ho treballarem amb una cullera de fusta fins aconseguir una pasta cremosa; afegirem la ceba, l’all i el julivert, ho tornarem a barrejar bé i tot seguit incorporarem la farina de galeta tornarem a barrejar i, per últim ho salpebrarem. Embolicarem la pasta amb un paper d’alumini formant un rotllo. Ho guardarem a la nevera.
Mentrestant, netajarem els musclos, i un cop nets els posarem amb aigua calenta, junt amb les fulles de llorer, fins que s’obrin. Un cop freds posarem per a sobre dels musclos la “salsa” que teníem guardada a la nevera i ho gratinarem. Ho servirem calent acompanyat d’uns talls de llimona. (bon profit!!)


Esta es mi aportación al HEMC de este mes, que la anfitriona Maragda de el bloc; La Quinta de Luculus ha propuesto.

Josep María de Segarra nos explica: el vermut del recuerdo pasa con un ritmo calmado, de otros tiempos, cuando se charlaba, se hacia tertulia y le dábamos a la hebra, al mediodía en las terrazas de los bulevares de Barcelona, un aperitivo con “un picón” antes de comer. Después ya vendría la otra tertulia, la postprandial, con el café, copa y puro.

Ahora con las prisas, se ha perdido el vermut como institución de convivencia, con muchas caras y todavía con más sabores, con muchos más matices y en manos de maestros licoreros. Unas diferencias que marcaban los dos países con más renombre como fabricantes de vermuts: Italia, que pasa por ser la patria, y utiliza un “boquet” más dulce, y Francia, país que en todas las movidas gastronómicas ha sabido poner la nariz, y es donde los vermuts tienen el sabor mas seco.

En Catalunya los vermuts desembarcaron en la ciudad de Reus (Baix Camp). Esta ciudad contaba con 27 fábricas de esta destilación, cada una con su punto y secreto profesional y, una vez destiladas las hierbas, -con una cantidad que oscilaba entre 80 y 120 clases,- descansaban en botas, durante un año y medio.

.-Mejillones gratinados.-

Ingredientes:
24 Mejillones grandes.-
2 Cebollas.-
2 Dientes de ajo.-
Perejil.-
150 Gramos de mantequilla.-
2 Cucharadas de pan rallado.-
2 Hojas de laurel (opcional).
Sal i pimienta.-

Preparación:
Procuraremos, siempre que sea posible que los mejillones sean de la misma medida. Trituraremos las cebollas, los ajos –previamente pelados- y el perejil cortándolo todo bien pequeño. Colocaremos la mantequilla en un bol –que no este líquida- y la trabajaremos hasta que quede una pasta cremosa. Pondremos el picadillo de cebolla, ajo y perejil, mezclando los tres ingredientes y después añadiremos el pan rallado. Salpimentaremos y lo volveremos a mezclar bien. Pondremos la mezcla de la mantequilla en un papel de aluminio, envolviéndolo sobre sí mismo, dejándolo que forme un rollo, lo guardaremos en la nevera durante una hora.
Mientras tanto, limpiaremos las cáscaras de los mejillones, y después los colocaremos en agua caliente junto con las hojas de laurel, una vez estén abiertos y fríos los colocaremos en un recipiente que pueda ir al horno. Sacaremos el rollo de la nevera y lo cortaremos a rodajas, distribuyéndolas por encima de los mejillones. Pondremos el recipiente al horno y lo dejaremos en posición de gratinado durante 5 minutos. Serviremos caliente. (Buen provecho¡¡).

LA CUINA A LES TERRES DE L'EBRE

1 d’octubre del 2009



Un món de cultures.-

La cuina d’un territori és també la seva història...així comença el llibre que amb el nom de; La cuina a les Terres del Ebre de, M. Carme Queralt Tomàs, és el que ens explica i ens dóna a coneixa en la introducció d’aquest llibre i, continuant amb la lectura segueix explicant-nos: [...] la cuina de les Terres de l’ Ebre presenta unes característiques singulars en el conjunt de Catalunya, fruit de la història i de les nombroses tradicions culturals que hem viscut –i vivim- la gent d’aquestes Terres, les comarques del Baix Ebre, (Tortosa) el Montsià (Amposta) i també a la Terra Alta (Gandesa) [...] i així continua parlant i explicant-nos sobre aquest fascinant món de cultures que van deixar, en aquest racó que són les Terres del Ebre.

Aquest llibre vol donar-nos a conèixer la cuina estratègica d’aquestes comarques, amb la influencia islàmica, i que, amb quasi 1000 anys de assentament van ocupar tots el racons de les Terres del Ebre. Els sarraïns que dominaren aquestes terres fins la frontera d’Andalús –Tortosa- proporcionaren els gustos exòtics i els perfums de les especies vingudes de la relació que la cultura islàmica tenia amb altres cultures –Balí, Java, Sumatra, Filipines...- tant fossin per interessos comercials, com a nivell d’ expedicions o bé viatges realitzats per les diferents cultures de l`época, sense oblidar l´influéncia Mediterrània i també les comarques veïnes d’Aragó i del País Valencià.

Les receptes que hi trobarem són el recull de M. Carme Queralt Tomàs, nascuda a Tortosa - llicenciada amb Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona- i que amb l’ajut de les mestresses de casa de les diferents comarques, podrem llegir tant les paraules relacionades amb els estris –aïna, ribell, ribelleta...- com els ingredients per fer-ho –abadejo, bajoques, aladroc, maçana, xixorretes...- per acabar la recepta i trobar-nos a peu de pàgina, les poblacions on es feien dites receptes.

Al final del llibre hi trobarem el vocabulari de les paraules -que jo aqui he posat en vermell- amb la traducció com les coneixem “nosaltres”.

Aquest llibre podem trobar-lo a: Cossetània Edicions . La primera edició és del març del 2000; la segona del abril del 2001; i aquesta que teniu aquí, del març del 2006.

(bloquistes; bona lectura i bon profit!)