MANDONGUILLES AMB MONGETES

He volgut fer una de les receptes d’aquest llibre que l’Enric de Samfaina d’Arts ens va donà a conèixer en el seu bloc, sobre els Àpats de fonda -el qual jo, ja tenia-. Les receptes que hi trobem són molt compatibles amb les cuines que tenim avui en dia a casa nostra i per tant són de molt bon fer. Dic aixó, perquè els àpats d’aquest suculent llibre,- recollits per Jaume Carles i Font-, de diferents fondes i també de diferents llocs de Catalunya, podríem relacionar-los perfectament amb diferents personatges i amb els seus oficis relacionats amb l’època, que hi devien de fer parada en aquest indrets.

El traginer - per exemple- que devia parar en aquella fonda que coneixia, tot pensant amb aquell “suquet” del fricandó o dels peus de porc, al igual que també amb aquell “suquet” mariner, que la mestressa de la fonda preparava. Per després un cop en acabar de dinar, sortir de la fonda “ben preparat” per continuar el seu camí. També aquell representant de “vetes i fils” que s’ho arreglava be; primer ensenyant-li les novetats a la senyora Maria de “Novedades Maria” per després tot seguit, continuar i fer parada a la fonda del poble, per menjar-hi l’arròs dels dijous…

Què… fem parada… i fonda?

.- Mandonguilles amb mongetes.-

Els ingredients per a 6 persones serà:

- 1 Kg. De mongetes del ganxet.

- 600 grams de carn trinxada de porc.

- 400 grams de carn trinxada de vedella.

- 6 tomàquets madurs.

- 1 Ceba grossa de Figueres.

- Un parell de grans d’all.

- 1 got de vi ranci.

Per fregir les mandonguilles:

- 2 Ous.

- Farina.

- Farina de galeta.

- Julivert.

- Oli de oliva.

- Sal.

Jo les mongetes les deixo amb remull el dia abans, l’endemà les escorro i els hi canvio l’aigua, poso una micona de sal i les deixo a foc ben baix durant 25 minuts,- un cop l’aigua està bullint-.

Barrejarem les dues carns, els dos ous, posarem també les cullerades que necessiti de farina de galeta, el julivert tallat ben petit, els dos alls tallats finament i ho salpebrarem. Farem les mandonguilles envadornades amb les dues farines i tot seguit les courem en una paella amb l’oli calent. Un cop estiguin cuites, les reservarem.

Aprofitarem l’oli de les mandonguilles, l’escalfarem – si cal l’hi posem una mica més d’oli- i l’hi posarem la ceba talladeta molt fina, al cap d’una estoneta li tirarem els tomàquets, una pessigada de sal i la copeta de vi ranci, ho taparem i ho deixarem fins que quedi tot ben estovat.

Quànt tinguem el sofregit a punt el posarem en una cassola hi tirarem les mandonguilles i les mongetes, cobrint-les amb el seu propi suc. Rectificarem de sal i ho deixarem coure a foc lent 45 minuts. Aquest és el temps que podem dir, que el plat el podem donar per acabat.

Blocaires bona parada… i fonda!

Mandonguilles amb cebetes del "platillo"

   Les mandonguilles, són aquestes petites boles de carn picada -com també de peix, al igual que també amb verdures...- que després les podem  arrebossar amb farina i les podem fer a la paella amb oli calent.

   Les mandonguilles, són d'aquelles recomanacions, que les podem fer al moment, fer-na una bona tongada i deixar-les al congelador, per següents vegades.

   També ens poden ajudar a fer-les els nens que tinguem a casa, anar preparant petites boles de carn picada i enfarinar-les. La part de la paella amb l'oli calent, ja queda a criteri dels responsables mes grans.

   El nom de mandonguilla, és conegut als Paisos Catalans i també al País Valencia, a la Catalunya Nord (Rosselló) se les coneix amb el nom de; boles de picolat i a la Vall d´Aran són caulets.
   
   Després d'aquestes breus explicacions, us deixo amb  aquesta recepta, feta amb les cebetes del "platillo", que espero i desitjo, que siguin del vostres agrat.

     Mandonguilles amb cebetes del "platillo" 

   Per fer les mandonguilles, podeu apretar aquí, aprofitant la ben entesa, també n'és un altre bona recepta amb mandonguilles i mongetes del "ganxet", però bé..., aném al tema d'aquestes mandonguilles amb les cebetes del "platillo", el qual està dedicada aquesta entrada.

    Aquestes cebetes, són comprades el Mercat de Tordera surten molt i molt bé de preu, 1€ el kilo, sí, sí.... ho heu llegit bé, 1 € el kilo...¡, donen, molt de joc a la cuina, i si apreteu aquí, en teniu un altre molt  bona recepta per tal de fer, aquestes boníssimes cebetes. 

   

   Aquestes cebetes, un cop els hi vaig treure les llàmines que les cobrien, van està amb aigua calenta amb una mica de sal, al voltant de tres minuts, -l'aigua ja estava calenta quant els hi vaig tirar- i tot seguit, un cop escorregudes, vaig treure-les i les vaig posar a la cassola, que ja tenia amb les mandonguilles i amb el seu suquet.

    El suquet, consistent amb una mica d'oli, una ceba de Figueres mitjana, tallada finament i que es va fer a foc lent fins que va agafar el color rosat. Tot seguit  vaig tirar-li una copeta de vi ranci, la cassola va està tapada un parell de minuts, fins que va perdre l'alcohol, l'aigua que tenia calenta en un pot, junt amb els pèsols, i amb el cullarot vaig començar a tirar-li, petites quantitats d'aigua calenta, i en aquest moment -després de provar-ne un parell, per tal de comprovar que estiguessin al seu punt, ja ho sabeu; (sal, poc fetes, cremades...) en fi..., el que fem quant volem fer les coses amb tota regla- hi vaig tirar les mandonguilles. Dues cullerades de tomàquet, per tal de donar-li una mica més de color i vaig tapar la cassola, aquesta, va ser destapada un parell de vegades, per escoltar com anava el "xup-xup" i veure si necessitava una micona més d'aigua, un cullarot més d'aigua, (acompanyada de quatre pèsols més) i rectificar de sal. Ho vaig donar per fet i aquí en teniu el resultat¡. Un plat que,també, es pot congelar per disfrutar-lo en altres ocasions. 

    Aaahh...¡ tingueu un bon troç de pa, per tal de saber, el resultat d'aquesta "catifa" que acompanyen les mandonguilles¡.    

   

(Blogaires, que vagin de gust¡¡ ) 

El sindicat de Tordera i una part de les seves llegums

      M'agradaría parlar, d'aquestes llegums típiques d'aquesta zona (Maresme, Vallés Oriental i
 Vallés Occidental  i també de la comarca de, La Selva). Aquestes de les "fotos", són de la Cooperativa Agrària de la Baixa Tordera (Maresme) i  jo, tant sols us parlaré de tres clases de llegums, que són les que he probat i puc donar la meva humil opinió.

La Cooperativa agrària, la Baixa Tordera, (coneguda amb el nom del; Sindicat)  rep enguany, dos distintius: El "d'agrobotiga", producte de cooperatives, i l'altre per ser l'única de tot Catalunya en tenir una varietat més gran de llegums produïdes al propi municipi. 12 en total. 

 Or i Plata  (Crues) 

Or i plata (bullides) 

   La llegum,  Or i plata de color blanca i tacada amb tons beig, és molt fina al paladar i gens empalagosa, el caldo un cop bullides, resulta molt bo per fer-hi un bon consumé un cop el tinguem ben colat, també l'hi podem posar-l'hi quatre fideus i acompayar-ho amb patata bullida, té un gust molt lleuger i fàcil d'empassar. Aquest fesól, acompanya molt bé amb la carn de porc (llonzes, llaminera, carns arrebossades...)
   Aquesta variació, ha estat recuperada aquest any i sembla ser, que està tinguen  molt bona acceptació.

 Genolls de "Cristu" (Crues)

Genolls de "Cristu" (Un cop bullides) 

    La variació coneguda com a Genolls de "Cristu" amb un toc de gust més gruixut al paladar que l' anterior, el seu caldo de color fosc, resulta -a part d' acompanyar una bona escudella contundent- és molt apropiada per acompanyar amb carns vermelles de caça i per fer-hi un bon brou o també una bona salsa, -porc sanglà, cèrvol. llebre ...-

 Mongetes del "ganxet"  (crues) 

Mongetes del "ganxet" (Un cop bullides) 

   Aquesta variació, molt apreciada per els "gourmets"  i els bons paladars amb general. Té unes qualitats excepcionals, una pell inapreciable al paladar, un sabor molt suau i una cremositat persistent.
   La mongeta del "ganxet", és pot fer de moltes maneres, el seu caldo,-per exemple- és pot guardar al congelador  i fer-hi una bona paella d'arrós, bé sigui amb caps de costella, conill, pollastre, salsitxes... la mongeta amb sí, és pot fer des de, regades amb un rajolí d'oli (o vinagre), acompanyades amb butifarra, amb mandonguilles, també amb aquest pastís de mongetes, bacallà amb mongetes del "ganxet"... 
     La mongeta del "ganxet" és un dels aliments recomanats per la dieta mediterrània. Té una aportació vitamínica molt  bona i un alt valor proteínic que la fan  imprescindible en una dieta equilibrada.

   Unes breus indicacions de cocció: 

   1.- Posar en remull la nit abans (vigília)
   2.- Posar-les a bullir amb l'aigua freda
   3.- Si voleu, a l'arrencar el bull canviar l'aigua i tornar-les a cobrir amb aigua calenta
   4.- Salar al gust
   5.- Fer-les bullir molt lentament fins a la seva cocció
   6.- Si falta aigua, posar-n'hi de freda  

      Ah...¡ i per que no...?:

-.Truita de mongetes del "Ganxet".-

    Qué... de mossegada, veritat...?

   Ingredients: (per a 6/8 persones)

 150 Grams de mongetes del "ganxet" 
    6 Ous 
    1 got de llet (opcional) 
       Oli 
       Sal

  Preparació:

     Vaig agafar les mongetes i les vaig col.locar a dins de la paella amb oli calent, (un cop estigueren  bullides) tot remenant-les de tant en tant, en un bol d' al.lumini, tot seguit vaig tirar els sis ous que un cop deixetats vaig tirar-l'hi el got de llet, per amorosir-les un xic mes, un cop les mongetes van estar fetes, les vaig decantar dins del bol d'al.lumini i ho vaig barrejar junt amb els ous/got de llet ben barrejat. Amb un paper de cuina, vaig netejar les imperfeccions que pugués tenir la paella i després amb un rajolí d'oli, ben escampat per la paella, vaig tirar la prepareció que tenía de dins del bol d'al.lumini, va està tapat durant uns 4 minuts, fins que vaig veure que anava quedan  totplegat ben qüallat, amb el tombatruites l'hi vaig donar un gir, repetint  l'operació un altre cop, fins veure que la truita anava agafant el color adeqüat, va estar reposant a la paella 5 minuts, (un cop feta i el foc apagat) i passat aquest temps va estar decantada al tombatruites fins al moment de ser consumida.

 (blocaires; que vagi de gust¡¡) 

   Aquesta entrada i la recepta, va dedicada a un blog, que no té descans, sempre està amb noves entrades, nous consells, nous productes i molt i molt bones receptes. Coneix molt i molt bé els productes de la terra -i també els del mar- en aquest cas les llegums i les mongetes del "ganxet", que n'és una fan incondicional, coneix aquest producta i la qualitat del mateix, per tant Elena del blog; Cuatro Espècias, espero i desitjo que segueixis disfrutant d'aquesta mongeta molt i molt de temps més i que la puguis cuinar i gaudir amb tothom que ho vulguis compartir. Moltes gràcies Elena per compartir totes les teves experiències amb tots nosaltres.

Mandonguilles amb mongetes (or i plata)

 
   Un altre bon plat, acompanyat amb llegums, són  aquestes fabuloses, (dic fabuloses per que  les he provat amb diferents plats i amb tots, deiexen un molt bon gust al paladar) perles anomenades;
Or i plata, deixeu-vos portar per la seva suavitat al tacte del paladar i de ben segur que vindreu a donar-me la raó, al menys, si més no, us dono idees per tal de que les proveu.  

   Acompanyades  amb unes mandonguilles de carn picada de vedella i porc (300 grams de cada), 1 ou, que el posarem dins de la carn picada, al igual que també, 2 dents de all, tallats finament, farina de galeta (dues cullerades soperes) unes branquetes de julivert tallades finament i també una culleredeta de canyella en pols, (personalment a mi agrada molt, el toc de la canyella en pols), sal i pebre, es barreja tot ben barrejat i ferem petites boletes de carn que tot seguit les passarem amb farina i les posarem  en una  paella amb oli, fins que quedin una mica rosses. Les decantarem.

     A la mateixa paella i amb el mateix l'oli (un cop tinguem acabades les mandonguilles) posarem una ceba mitjana/gran, tallada ben petita i ho deixarem reduir, junt amb una copeta de vi ranci, aquest sofregit el posarem en una cassola i tot seguit i col.locarem  les mandonguilles que teniem decantades, ho cobrirem amb el suc de les mongetes or i plata, que previament tindrem en vigília i l'endemà les deixarem bullir a poc a poc a foc lent, al voltant d'una hora i mitja, hora i tres quarts, posarem les mongetes dins la cassola i deixarem que es vagin couen, fins arribar al "xup, xup" que ens indicarà que aquest plat tant sols l'hi queda rectificar una micona més de sal si l'hi convé.  

 (Blocaires, que vagi de gust¡¡)