Timbal de Verdures, amb molta "marxa" ¡¡

31 de desembre del 2012


Que començi a repicar...  
 

    Que el repicar d'aquest any nou que comença, sigui tot l'apropiat que tots nosaltres volem.
    Per tal d'acompanyar aquest plat -que a sota tot seguit us explico els ingredients i la manera de fer-ho- repiqueu aquí  i no us perdeu cap moviment de les expressions del director Mariss Jansons, ni tampoc la percussió  del timbal al principi i a la meitat d'aquesta marxa, que ja  vaureu que és molt i molt apropiada per tal de tocar-la i escoltar-la  en moltes mes ocasions.

     En nom de la Teresa -la meva parella- i en nom meu -Josepb. -Menja de Bacallà- que aquest Any Nou que comença sigui ple de repic, campaneigs, so, joia i al.legría i que així sigui sonant durant  molt i molt de temps.

Feliç Any Nou ¡¡   

 Timbal de Verdures

   Ingredients: 

   1 Albergínia 
   1 Pebrot Vermell 
   1 Carbassó 
   1 Ceba de Figueres -grossa-
   1 Patata mitjana/grossa 
   1 Tomàquet (opcional) 
   1 Pom d'esparrecs
    Escarola, rúcula, enciam... 
    Oli i sal 
    
    Preparació: 

     Tallarem amb una mandolina totes les verdures i  que ens  quedin a rodanxes per tal de posar-les dins de les corones de silicona i després, les col.locarem a dins  del forn acompanyades amb unes  pinzellades d'oli. 
    En primer lloc,  posarem la patata  a sota de la corona per tal de que ens faci de base per la resta dels ingredients; l'albergínia, el pebrot vermell, el carbassó, la ceba i el tomàquet, acabarem el timbal amb una rodanxa de patata. Traurem les corones del forn i en compte, traurem després, les  corones de silicona, deixant a punt el timbal de verdures. Bullirem un parell d'espàrrecs i els col.locarem al voltant del timbal. Podem acompanyar el timbal  amb una amanida d'escarola, rúcula, enciam...  i ja podrem començar a picar i repicar  aquest;  timbal de verdures¡¡ 



... i si us agradat... doncs... que torni a repicar...¡¡
(blocaires; que vagi de gust¡¡)

Pastís de taronja i formatge de cabra

14 de desembre del 2012



  Flor del Taronger

  La recepta del 15 dels blogs, Els  Fogons de la Bordeta de la Sandra i en  Xavier i, Xocolata Desfeta de la Marina, ens ofereixen en aquest últim repte,  la posibilitat  de fer els Aperitius de Nadal, per tal de poguer recollir  el màxim possible de sugeriments per dit repte.
    Jo per la meva part, he volgut fer aquest  Pastís de  Taronja, tot invertint en aquest fruit típicament d' hivern, encara que el fruit, ens be molt millor a l'estiu en forma de taronjada i treient-l'hi tot el seu suc... us puc assegurar que la taronja a la cuina, tè moltes i moltes receptes cul.linaries, a tall d'exemple aquí us  deixo un altre  plat molt i molt sugerent i molt facilot de fer. Lluç (palangre) amb crema de taronja. Molt recomenat per aquets díes de Nadal.
    He volgut fer la taronja, doncs ara és el seu millor moment per menjar-les i assaborir-les, tot el seu encant que les envolta junt amb el seu perfum... el seu  preu es molt assequible i es troba a l'abast de totes les butxaques. Així doncs, disfrutem-les ara per Nadal i espero que l'hi pugueu treure tot el suc en aquest pastís de taronja... i a totes les receptes fetes amb dita fruita¡¡

   Ingredients  (per el pastís)

Pasta Brisa  en una bola 
   Encara que  la pasta brisa  podem comprar-la  a les  cadenes d'alimentació o també a cases de congelats, jo l'he feta a casa i puc dir-vos i assegurar-vos, que es molt senzilla de fer i no porta gaire feina, aquí us deixo els ingredients i la manera de fer-la:

  250 Grams de farina
  125  Grams de mantega (pomada)
      2  Ous frescos
   Una pessigada de sal

   Deixarem que la mantega, tingui textura de pomada, i ho  remanarem junt amb els dos ous fins obtenir una crema lleugera i ben lligada. Tirarem la farina -tamizada- i ho incorporarem a la barreja, ous/mantega, fins acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tant  sols fins acabar de posar la resta de la  farina. Un cop ho tinguem tot ben barrejat ho deixarem amb una bola a la navera ("foto")  mitja hora i passat aquest temps, estirarem  la massa amb un curró i col.locarem dita massa en el motlle escollit i ho deixarem al forn durant quinze minuts. La traurem del forn i la reservarem.
 
   50 Grams de formatge de cabra
   150 Grams de sucre
   3 Ous
   200 Mil.lilítres  de nata per montar
   3 Taronges (la ratlladura  i el seu suc)


   Preparació: 

   En un bol, posarem el sucre, els ous, la nata per muntar, la ratlladura de les taronges i el seu suc, ho barrejarem tot plegat i agafarem la pasta brisa sense treure-la del motlle i esmicularem el formatge de cabra (vinga va... testeu-ne un troçet a veure si us agrada...) i després i tirarem el batut: sucre/ous/nata/ratlladura i suc de les taronges per sobre.
    Tindrem el forn a 180 º  i amb un temps de 45-55 minuts o fins que veiem que el pastís està quallat.

    Mentrestant, farem la cobertura amb els següents ingredients:

   225 mil.lilítres d'aigua
     75  Grams de sucre
   2  Taronges tallades a rodanxes
   3 culleredetes de sucre glas


El pastís, abans d'entrar al forn amb la cobertura de sucre glas
    Preparació:

      Posarem l'aigua al foc junt amb el sucre i deixarem que arranqui el bull i es desfaci el sucre i anirem remenant. Tot seguit i tirarem les taronges tallades a rodanxes i esperarem que es faci l'almivar, un cop acabat, llençarem  l'almivar i  decantarem les rodanxes de les taronges.
    Passats els 45-55 minuts i un cop estigui un xic tebi el pastís, podem tirar generosament sucre glas per sobre i a foc fort, (gratinador)  el deixarem 2-3 minuts. El treurem del motlle i podem servir.


El pastís un cop a sortit del forn (gratinador) 

      Deprés d'aquesta experiència amb Les Taronges, tant sols amb queda dir-vos: 

      Blocaires, que vagi de gust i que passeu unes Molt Bones Festes de Nadal¡¡ 
  

Trufes de Xocolata

1 de desembre del 2012





   El nom de Trufa, en el món de la xocolata, és degut a la semblança que tenen aquets dolços amb les trufes de terra ( amb espanyol; criadillas de tierra) i de les quáls s'enconeixen  al voltant d'unes 30 especies diferents. Les més valorades són les blanques italianes, molt apreciades a França i també aquí a Catalunya i  que s.han arribat a pagar al mercat entre 3000 i  4000 mil € el kilo...¡¡¡

    Peró bé, no ens desviem del tema "dolç" que és el que ens porta aquest "post" i a les trufes dolçes en concret, també en podem fer gran variació de cara al paladar, és clar¡ tant és així que a tall d'exemple, podem dir-ne, que els podem fer amb gust de; whisky, ron, cointreau, conyac, gingebre,  mascarpone... i en formes rodones, allargades i  també en  formes  piramidals... aixó sí, sempre amb un centre de xocolata ... deliciós i meravellós  al tacte del paladar... ¡¡¡

Ingredients:  (per a 6/8 persones)

   120 Grams de Nata líquida
   1 Cullerada de mantenga  (20 grams aproximadament)
   120 Grams de xocolata
   1 Rajolí de Cointreau
   1 Rajolí  de Licor de Nous
   Cacau en pols 


 
   Forma per fer- ho i després, disfruta-ho:

   Posarem a bullir la nata líquida i escaldarem amb aquesta el xocolata picat. Ho deixarem reposar 3 minuts per tal que el xocolata quedi desfet. Ho barrajarem fins que ens quedi tot ben integrat. Afagirem la mantega,   el cointreau  i el licor de nous. Barrajarem fins que quedi tot ben agafat. Ho deixarem tapat a la navera amb un drap de cotó i ho deixarem que es refredi. Un cop la massa estigui engenxada  i tingui força cos, podrem començar a fer-hi les formes que més ens agradin i tot seguit les passarem per el cacau en pols.
   Podem servi-les acompanyades de licor de nous o cointreau.      

Blocaires... que vagi de gust...¡¡¡


   







Salsafins amb Mandonguilles

19 de novembre del 2012




 Salsafins 

   Vidreres, coneguda com a Vila Gastronómica, és una població, situada a la comarca de La Selva. Per celebrar la seva festa petita, (Sant Iscle  i Santa Victória 17 de novemtre) porta a cap, la  fira del Salsafi i el Cava, amb  "tastets" d'aquest producta i on per un preu popular de 5 €, es poden testar 6 plats diferents fets amb aquest producte.
     Aquesta arrel, es troba des de juliol  fins al febrer, un altre bon  ingredient de cara els productes de tardor/hivern.
  Els Salsafins es concentrent principalment a la comarca de La Selva i on anys enrera i en els  dies de Festa Major i grans cel.lebracions, és feien servir per els grans àpats per  acompanyar els guisats, tant fossin de vedella, porc, ànec, pollastre... els Salsafins, era (i és)  un producta que entrava a la cuina de les àvies (i   també a la d'ara) i  sortía amb l'al.legría de disfrutar-ho tota la família, una tradició que s'ha de  seguir  doncs, aquests records, són per sucar-hi pa...¡¡

    Ingredients:
   
   2 Menats de Salsafins
   300 Grams de carn picada de porc
   300 Grams de carn picada de vedella
   1 Ou
   1 Ceba de Figueres (grossa)
   1 Got de vi ranci
   1 Litre d'aigua  (caldo vegetal)
   Farina de blat  ( per arrebossar)
   Farina de galeta (pa ratllat)
   Canyella  en pols
   1 o 2 cullaredetes de maizena (per espassir el suquet)
   Péssols (opcionals)
   All i julivert
   Oli
   Sal

    Ho podem fer, de la següent manera:

   En primer lloc, palarem els salsafins i els posarem amb aigua calenta al voltant de tres quarts d'hora, passat aquest temps,  els arrebossarem amb farina  i els decantarem.

Salsafins arrebossats (decantats) 
    Les mandonguilles, les farem com si fessim la pilota del caldo. Aplagarem  les dues carns picades, l'ou, l'all i julivert, la farina de galeta, (pa ratllat) una pessigada de canyella en pols i quant ho tinguem tot ben barrejat, farem petites pilotes (mandonguilles) i les enfarinarem, les daurem amb oli calent dins una paella i ho deixarem decantat.
    Farem un sofregit amb la ceba i deixarem que es quedi caramelitzada, tot seguit i tirarem el got de vi ranci i ho deixarem un parell o tres de minuts, (fins que redueixi l'acohol)  i tirarem les mandonguilles que teniem decantades, l'aigua (caldo vegetal) just que cobreixi les mandonguilles i els salsafins pel damunt, (i podem posar una mica de maizena per espessir el caldo,) deixarem que faci el "xup-xup", ractificarem de sal  i finalment i tirarem els pèssols (opcionals).
 

(Blocaires...                                                       

... que vagi de gust...¡¡)
 

     Voldría dedicar aquesta entrada, a la senyora Emília, que durant molts anys, va ser la carnissera de Vidreres (Can Garriga) i durant molt de temps, també, ha estat una gran aficionada i entusiasta d'quest producte, i on a la seva carnissería sempre donava els consells i explicava als clients,  com harmonitzar els  productes de la carnissería amb els salsafins. Moltes gràcies Emília.

 




Galetes de llimona

14 de novembre del 2012




 Flor  i  Fruit del Llimoner
 Galetes de Llimona


   La llimona, pel perfum que desprèn, no deixa a ningú indiferent, tal és així, que us puc assegurar que jo, en el meu cas, i després de fer aquestes galetes i treure-les del forn,  l'olor que despreníen, eren  d'un encant molt elevat.
    Un cítric que quant fem aquesta recepta, tenim que anar molt en compte amb les mides que hi posarem, doncs amb  el seu  suc,  l'hi  hem de donar la mida exacta, sense passar-nos del que digui  la  recepta.
    Un cop fet aquest matís, tot seguit us deixo la recepta;
 
   Ingredients:
  
   150 Grams de mantequilla
   75 Grams de sucre glass
   60 mil.lilítres de suc de llimona
   Ratlladura de la pela d'una llimona
   255 Grams de farina


 
   Preparació: 

   Batarem la mantequilla  amb el sucre glass amb les barilles elèctriques fins aconseguir una barreja cremosa. Afegirem el suc de la llimona i la ratlladura i batarem fins que s'incorpori totplegat. Afegirem la  farina tamizada i ho deixarem ben barrejat fins que es formi una massa que es desfaci de les parets del bol.
   Posarem la massa a  dues parts, i estirarem dita massa amb l'ajut d'un corró, fins aconseguir un gruix aproximat a 6 mil.límetres.
   Reservarem la massa amb un paper film a la navera al voltant de 2 hores.
   Tallarem les galetes, -jo tenía aquets motlles per fer-ho-  i les col.locarem a sobre d'una safata coberta amb un paper de forn. Deixarem al forn a 180º durant 20 minuts, fins que comencin a agafar el color que veieu a la "foto". Deixarem refredar a sobre d'una reixeta.

    Aquestes galetes, acompanyen molt bé a mitja tarda, amb el café, té o l'infusió.

Blocaires; que vagi de gust¡¡


 
   
   
 
   

"Recollit" de patates (Bufet) amb gust de llimona

24 d’octubre del 2012



- La patata d´Orís.-
(Patates del bufet.)

          Orís és una petita població, situada a la comarca d’ Osona. La població amb 290 habitants (cens 2011) està disseminada per a tot el seu nucli urbà. Mirant el seu voltant es veuen les cases força amagades i dissimulades pels camps pentinats i arrenglerats de blat de moro, ordi… per menjar els quatre “cunis”  que tenim…que dirien per aquí-; i naturalment també de la protagonista d’aquest “post” la patata d´Orís, -patates del Bufet-
        El centre del poble, és on s’hi troba l’ajuntament, l’estanc i la bústia per tirar-hi les cartes, el restaurant, el bar del poble, amb el caliu del xiuxiueig de les gents que entren i surten i prenen els seus “carajillos” o “cigalons” i van a esmorzar o bé juguen a cartes... totplegat  trencat pels sorolls d’ampolles i gots que fan frisança quànt rellisquen… És a dir; un bar com tots els bars, de quasi totes les poblacions.


 Orís, castell dalt del turó i, l'església de Sant Genís al fons
Flor de la patata

         Aquesta població des de fa 18 anys, celebra la fira de la patata d’ Orís -patates del Bufet-, tots els caps de setmana del mes d´octubre i, apartat del centre del poble, i dins del mateix terme municipal, al costat de l’església de Sant Genís, és on si troben totes  les  paredetes, i és aquí, on si recullen per tal d' oferir als visitants aquest producta. Cada any mestresses de casa, cultivadors, pagesos, consumidors, experts i curiosos com jo, s’expliquen les seves experiències de com ho fan per coure-les, cultivar-les, mantenir-les i naturalment  menjar-les, tant siguin com a primer plat,  segon plat  o be siguin com a postres,  jo com a curiós i després d’escoltar tota l’informació possible, he anat a Orís he comprat les patates del Bufet i  tot seguit us explico aquest plat, que espero i desitjo que us agradi. 


 "Recollit" de patates (Bufet) amb gust de llimona

   Ingredients que necessitarem: (per a 8/10 persones)

   2 Kilos de patates del Bufet 
   1 Ceba de Figueres mitjaneta/gran
   Mig litre de crema de llet
   Ratlladura de dues llimones
   2 Ous
   Julivert  
   Llaurer, llord 
   Sal i pebre 

 "Recollit" de patates (Bufet) dins la safata
      Elaboració: 

   Primer de tot, bullirem les patates amb pell  dins d'una olla, amb sal i també podem posar-hi unes fulles de llorer (llord). Un cop les tinguem bullides, deixarem escorre-les i les reservarem.
   Tallarem la ceba ben petita, al igual que el julivert, batarem els ous i a dins d'un atuell, hi tirarem la crema de llet, els ous, la ceba, el julivert i ho berrajarem totplegat. 

 "Recollit" de patates, sortint del forn
   Tallarem a porcions les patates reservades hi els hi treurem la pell,  les col.locarem a dins d'una safata per anar al forn i l'hi posarem una part del  retllat de la pell de les llimones, junt amb la sal i el pebre, cobrirem les patates amb la barreja; crema de llet/ous/ceba/julivert, posant-l'hi  per a sobre la resta de llimona retllada  i ho deixarem al forn al voltant d'uns 40 minuts. Ho Servirem calent. Podem acompayar-ho amb; rúcula, amb fulles de canonges...

 (blocaires; que vagi de gust¡¡)



De la patata s’ha dit…

        A finals del segle xv, les gents dels pobles eren molt reàcies a menjar aquest tubercle, doncs veien com la treien de sota terra i la creença popular, els feia creure  que les patates estaven  posseïdes pel dimoni…
        Durant la Segona Guerra Mundial, la patata va salvar moltes i moltes vides amb els seus caldos fets de la pell i fent àpats amb la mateixa pell, qui podia menjar alguna  patata acompanyada amb el seu suc, podia aguantar  un dia més  aquella  trista i esgarrifosa guerra.
          La patata un cop arrancada, s’ha de deixar repartida en un terra fresc, o bé en caixes o bé  a terra amb sacs  i en poca llum, no oblidem que la patata és un tubercle¡¡

  


      

Galetes de Canyella

10 d’octubre del 2012



 Flor del Canyeller



Déjame que te cuente, limeña
déjame que te diga la gloria
del ensueño que evoca la memoria
del viejo puente, del río y la alameda
déjame que te cuente, limeña
ahora que aún perfuma el recuerdo
ahora que aún mece en su sueño
el viejo puente del río y la alameda
Jazmines en el pelo y rosas en la cara
airosa caminaba la flor de la canela
derramaba lisura y a su paso dejaba
aroma de mixtura que en el pecho llevaba
Del puente a la alameda
mundo pie la lleva
por la vereda que se estremece
al ritmo de sus caderas
recogía la risa de la brisa del río
y al viento la lanzaba
del puente a la alameda
Déjame que te cuente, limeña ¡ay!
deja que te diga morena mi pensamiento
a ver si así despiertas del sueño
del sueño que entretiene, morena,
tus sentimientos
Aspiras de la lisura
que da la flor de canela
adornada con jazmines
matizando tu hermosura
Alfombras de nuevo el puente
y engalanas la alameda
el río acompasara tu paso por la vereda
Jazmines en el pelo...
Del puente a la alameda...

Mmmmmmmmm...... quina bona olor, posar-te a fer aquestes galetes de canyella... i també, escoltar aquesta peça que canta Juan Diego Florez, que si apreteu  aquí, podreu escoltar, la cançó, obviament es diu; La Flor de la Canela, un encant¡¡




    Peró bé, anem per feina, encara que mentrestant també, podeu llegir la recepta (i la lletra de la cançó) d'aquestes galetes, que són molt faciletes de fer, la veritat, també us tinc que dir que estàn "pispades" del blog de; Els fogons de la Bordeta, 

    Per fer aquestes galetes, necesitarem:

    1 Ou
    150 Grams de mantega
    100 Grams de sucre
    300 Grams de farina
    1 Culleredeta de canyella en pols
    Mitja culleredeta de nou moscada
     
Com ho farem?

    Batarem l'ou, i tot seguit i posarem tots els ingredients, fins que fem una massa ben lligada, primer amb una forquilla de fusta i després amb les mans. Tot seguit, posarem petites boletes a sobre del marbre i les aplanarem amb les mans. (jo tenía aquets motlles per fer-ho) Posarem una plata de forn i estendrem les galetes i amb un sedàs petit, deixarem que s'imprenguin amb  una micona més de canyella.


Blocaires; que vagi de gust¡¡

    Per cert Judith, mentrestant estic passant aquest "post", està plovent. El so de l'aigua de la pluja, barrejat amb l'olor de la canyella... 

La Festa de la Sal de L'Escala. Pomes amb Anxoves

21 de setembre del 2012

 Platja de L'Escala


 Festa de la Sal  2010

  
Per la porta gran
de la Badia de Roses, arribaven  el bergantins carregats amb el  valuós producte des de Torrevella –Horta Baixa del Segura-  
   Els timbres dels corns, anunciaven tot  rebufan per a tots els racons, l’arrivada dels bergantíns.
   Esperant en el portal de la platja,  es trovaben els veïns i veïnes de la població iaquella  flema s’eguantava amb el trencar de les onades als peus, tot mirant, com s’acostaven els bergantíns, a la Platja de les Barques.
   Els envàs del edifici de L’Alfolí,  (segles XVI-XVII) aguantaven l’entrada i sortida dels veïns i veïnes que entre crits i topades els uns amb els altres anaven deixant els sacs i omplint de muntanyes aquella única roca comestible. La Sal.
   Els dies posteriors, era presentada i repartida per les poblacions dels voltants i també, per  els pobles d’interior.     
   Aquell treginar era indispensable, per tal de poder conservar els aliments en bon estat per els seu posterior consum.

 Anxoves salades i envasades


    Des de fa 15 anys, ( segon cap de setmana de setembre) el municipi de L’Escala  -Alt  Empordà-  ha revifat aquesta festa, junt amb els antics oficis que acompanyaven l’indústria de la salaó  i conserves d’anxoves, d’aquesta població. La festa recopila un dia feiner d’aquesta població i on a la platja si troben, els veïns de la població tot  esperant els bergantins per tal de fer que l’espera sigui una festa. Avui en dia és una festa, encara que en temps passats, era un treball i una feina de la qual vivien moltes famílies.
    Un homenatge a totes aquestes persones anònimes que han fet possible que avui en dia, aquesta festa, sigui  una realitat. 

Pomes amb anxoves
   Ingredients:

     3 Pomes Golden
     Anxoves de L'Escala
     Mantequilla

 Pomes amb anxoves
   Preparació:

     Pelarem les pomes i els hi treurem el cor. Amb una mendolina tallarem les pomes a talls gruixuts i rodons. Tindrem una paella al foc amb la mantega i deixarem que es desfaci i tot seguit anirem col.locant les pomes que es vagin daurant de cada costat. Un cop tinguem totes les pomes daurades, les traurem  i les posarem en petits atuells i per sobra, col.locarem filets d'anxova. Ho servirem calent.

    P.D. Aquest plat, és un bon començament per fer l'aperitiu. Podem acompanyar amb una "foccacia" o també amb un troç de coca de forner. 

 Blocaires; que vagi de gust¡¡

Pastís de Xocolata Gelat (tipus Mousse)

17 de setembre del 2012

 Flor del cacau


 Pierre Auguste Renoir (1841-1919) La Tassa de xocolata. Oli sobre Tela


                                                                 

     Fou a Méxic on presumiblament el cacau  -on després es pot  convertir amb xocolata- va  brollar fa 1500 anys aC. Els maies al segle III el barrejaven amb altres productes com; la vainílla, el bitxo o la mel.
  Els asteques el segle XI, ho consumien com a beguda freda i pròpia de les altes societats. S'explica que a les cerimónies i rituals, els reis i els déus asteques eren obsequiats amb aquest peculiar i apreciat fruit, a portes tencades i d'esquena al poble... potser d'aquí el nom de; menjar de reis?
     Avui en dia els reis i déus de casa nostre -i si no i hi són, ho podem ser nosaltres mateixos- podem tentejar i assaborir des d'un primer plat, que pot ser fet amb un Fricandó acompanyat amb un ratllat de xocolata, o bé podem fer una Font de xocolata i naturalment també, pastissos com ara aquest, Melindre de xocolata amb rom.
    Els berenars populars de Festa Major, per els reis de la casa, i, on la xocolata desfeta i té el seu concert d'aromes i sabors acompanyat amb melindres, pa, fruites... i el ventall inmens de  postres fets amb aquest  fruit, es força elevat.
    Podríem parlar i parlar de la xocolata molta i molta estona, peró bé jo  us deixo aquí,  amb aquest;

Pastís de Xocolata Gelat  

     Per fer la base de galeta, necessitarem;

   175 Grams de mantega pomada
   175 Grams de farina amb el llevat inclós 
     75 Grams de sucre fi
     50 Grams de cacau en pols


    Per fer la mousse, necessitarem;


   200 Grams de xocolata negra a troçets
   300 Grams de nata per montar
   150 Grams  de sucre fi
       4 Ous amb els rovells separats de les clares
       1 Tassa de café fort
      
    Per adornar el pastís, necessitarem un grapat de cireres confitades, encenalls de xocolata o bé la mànega pastissera amb una micona de nata que haurem apartat abans de incorporar-ho a la massa.
 
       Preparació:  

   Per fer la base de galeta, batarem la mantega i el sucre. Filtrarem la farina amb el cacau i ajuntarem la mantega i el sucre amb la farina/cacau. Deixarem aquesta massa en un motlle desmuntable i ho deixarem al forn durant 10 minuts (190º). Deixarem que es refredi i ho reservarem.
    En un atuell, muntarem els rovells amb la meitat del sucre (75 grams) i un cop tinguem els rovells d'ou ben lligats, incorporarem la xocolata, que  haurem desfet incorporant  la tassa de cafè fort  amb un atuell apte per anar al foc. Muntarem la nata fins que quedi apunt de cinta, sense que quedi massa compacta.
    En un altre atuell ben net i sec, (em de evitar que el separarar les clares dels rovells, aquets, no ens  quedin restes a les clares) muntarem les clares apunt de neu, posarem la resta del sucre a les clares i tot seguit,  col.locarem la nata al atuell rovells/xocolata i després les clares, barrejarem de baix a dalt amb molt de compte i ho col.locarem en el motlle desmontable -base de galeta-. Ho posarem al congelador al voltant de quatre hores, preferiblament si és per la nit.
     El traurem del motlle desmuntable deixant tant sols la base, ho decorarem amb les cireres, els encenalls   de xocolata  o be, la nata.  La part sobrant -si sobra-  la posarem al congelador.

    Bé, després d' assaborir aquest Pastís Gelat de Xocolata, -mousse- que us assembla unes Corrandes de la xocolata cantades per Jaume Arnella? doncs si és així, aquí us deixo uns fragments d'aquestes Corrandes.

Corrandes de la xocolata

    Xocolata si sabessis 
el que jo sento per tu
ben segur que et desfaries 
ni que fossis un roc dur.

I aquesta cosa que sento
 l'arrossego de petit
que preferia menjar-te 
més que no llepar-me el dit.

I quan era criatura, 
amb prou feines caminar, 
volia pa amb xocolata 
cada dia per berenar.

Ja més gran, si és que els meus pares
em donaven permís, 
jo sortia de parranda 
a la granja a fer un suís.
 
[...]

Fem treballar la memòria:
ja en el temps més antic
servia de cobertura 
per coca i pa de pessic.

Amb la motxilla ben plena:
bombons, trufes i torrons;
això no hi ha qui ho aturi:
       ja pots anar per aquests móns.

Com t'estimo, xocolata, 
presa, desfeta o en pols;
           valga'm déu, que bé que et poses
amb un traguet de vi dolç.

  (Blocaires; que vagi de gust¡¡)



    


Dues cebes de Figueres farcides

25 d’agost del 2012

 Dues cebes de Figueres...
 ...una de 500 grams...
 ... i l'altre de 800 grams¡¡
..."poc que us les acabareu"... em digué la veu gruixuda i pastosa d'en Pere Rodó de Fortià, (Alt Empordà) després de rebrem i ensayar-me el seu magatzem de, Cebes de  Figueres. Al veure aquestes cebes, va dir-me el Pere: quàntes en vols...? innocent de mí, i el poc ull que tinc en fer aproximacions de pes, vaig dir-li; un parell de kilos... el somriure d'en Pere, vaig veure que em deia; innocent, més que innocent... amb  un parell de kilos, n'entraràn 3 com a màxim 4... sí.. sí... és clar... vaig dir-li jo per dissimular...

    Ingredients:  (per 6/8 persones)

     2 Cebes de Figueres ben grosses
     150 Grams de carn picada de porc
     150 Grams de carn picada de vedella
     1 safata  de xampinyons  (200 grams)
     Una pessigada de canyella
     1 Ou
     Formatge Ratllat   (opcional)
     Farina de galeta (per lligar la carn picada)
     Farina de blat (per lligar la carn picada)
     2 Grans d'all
     Julivert 
     Sal i Pebre

   Preparació:
     
   En primer lloc agafarem les dues cebes i els hi farem un tall en forma de creu en cada extrem i després les "embolicarem" amb oli i les posarem al forn al voltant de tres quarts d'hora.
    Prepararem la carn picada de porc i de vedella posant-hi l'ou, la pessigada de canyella, la farina de galeta, la farina de blat, tallarem els alls ben petits, el julivert també ben petit,  la sal i, finalment el pebre. Ho amalgamarem tot plegat i ho passarem per la paella fins que agafi un color daurat. Ho reservarem.
    Amb un altre paella i posarem els xampinyons tallats finament, i els deixarem fins que es tiguin ben daurats. Ho reservarem, deixant que s'escorri l'oli.
    En un atuell i posarem la carn que teniem reservada i també hi posarem els xampinyons que tindrem escorreguts, ho barrajarem tot plegat  i tindrem "quasi" la totalitat del farciment.
    Les cebes, un cop estiguin fredes les buidarem de dins, podreu observar que seràn molt fàcils de treure el contingut de dites cebes, doncs amb l'ajut d'un ganivet, veureu que quasi surten soles. L'escalivat de les dues cebes es tallen  ben petites i és poden "acabar" de fer el farciment. Ara sí.
     Les posarem 10 minuts al forn a gratinar amb una mica de formatge ratllat.
     Podem acompanyar les dues cebes, i el seu farciment, amb uns Tomàquets de Montserrat, que us assembla...?


(Blocaires; Que vagi de gust¡¡) 

      ... també m'en vaig quedar 5 kilos de petites per escalivar, les quáls vaig fer-les al forn  i les tinc congelades en diferents estris de plàstic... "poc que m'he les he acabat, encara¡¡

 ...ahhh... i aquí teníu la flor de la ceba¡¡

Truita de Carbassó

16 d’agost del 2012

 Flor del Carbassó
   Els Carbassons, és una de les meves verdures preferides,  jo els he fet de moltes maneres diferents, tal és així que la proposta del 15 vaig veure el producta seleccionat, no vaig dubtar en fer, en aquest cas, una truita de carbassó amb 10 carbassons i 10 ous, toca un ou per cada carbassó.
   El carbassó és una verdura  originària d'América i eren els pobles indígenes qui el conreaven, avui en día ha entrat a la dieta mediterrànea, per el seu baix contingut amb grasses i ric amb aigues. La seves flors són comestibles i ha molts països que les prefereixen al carbassóns pròpiament dits.

      
   
   Si apreteu aquí trobareu un altre recepta de carbassons, és una molt bona manera de menjar-los farcits, també.
    Podeu trobar les receptes de truites apretan aquí i també aquí.




 blocaires; que vagi de gust¡¡
   

Sopa de Meló, freda, acompanyada amb encenalls de pernil

27 de juliol del 2012

 Flor del meloner


 Quant acompanyava a la meva tía de LLagostera al hort -el troç, que deia ella-  a buscar herba per els "cunis" amb el carro de rodes de goma, era fascinant veure com carregava els estris per tallar, recollir, podar...,i,  un cop tenía carregat el carro fins d'alt amb dita dieta per a la conillada, passava  tot seguint aquelles  flors grogues i  solitàries del meloner, buscant  alguna prova que es veiés que a part de dites flors hi hagués algún fruit al voltant... algunes semblaven petits carbassons que s'estaven inflant de mica en mica, d'altres teníen un bon calibre a punt per posar-hi la falç i deixar-les damunt  del carro amb l'herba per els "cunis"... xxxaaappp... sentía jo... un só relliscos i esventrat donat amb la falç... té, per anar fent camí -em deia- jo no sabía que volía dir, aixó de  fer  camí... aquella forma ovelada va quedar repartida a dues bandes, l'una a la meva mà, i l'altre fent pressió a sobre l'herba per els "cunis". El xarrup delatador i el suc que anava regalimant per els meus braços, anava deixant constància per els llocs que anavem passant, fins arrivar a casa, per posar-me tot seguit a dins de la banyera i després, anar a sopar... 

Sopa de Meló, freda, acompanyada amb encenalls de pernil. 

Ingredients: (per a 4/6 persones) 

   1  Meló d'uns 2 kilos aproximadament, tallat a quadrets.
   1 o 2  Iogurts naturals (jo he fet servir iogurt líquid per beure)
   Troçets d'encenalls de pernil. (País, Ibéric, Serrà...)
   Menta Fresca.



   Preparació: 

  Primer de tot deixarem a part un o dos talls de meló, per tal de fer-hi amb l'aparell pertinent, unes boles, que després ens serviràn per fer-hi unes "broxetes".
   Posarem a dins de la batedora els troços de meló que ja tenim a quadrets, l'hi posarem els iogurts naturals o bé, el líquid per beure i, un cop ho tinguem tot ben desfet, hi posarem unes fulletes de menta tallades finament. Ho deixarem a la navera al voltant d'un parell d'hores i quànt treiem aquesta sopa fresqueta l'acompanyarem amb petits troçets de pernil a dins del bol.
   Podem acompanyar, a part, amb boletes de meló i pernil.


 ... i per a sopar, la segona banda ovalada del meló... 

 (Blocaires; que vagi  de gust¡¡)
 
  Voldría dedicar aquesta entrada, a l'Aurèlia amiga de la Teresa -la meva parella- que fa més de vint anys que es coneixen i tot al contrari a la flor del meloner, són un pom d'amistat, plena de joia, d.al.legría i recolzament constant. Moltes gràcies Aurèlia per estar sempre dins d'aquest pom.