Menja de Bacallà

Flam d'Albergínia

2012-04-25T21:37:00.000+02:00

Flor de l'Albergínia

...Sí... síííí... ho heu sentit i llegit igual... Flam d'Albergínia¡¡. El Flam és d'aquells postres, que s'empassa sense tenir gana i, acompanyat amb el caramel per a sobre...
Peró en aquest cas, aquest flam, no porta caramel doncs, en l' elaboració ja l'hi posem el sucre que porta dit postra, i és aquest sucre que l'hi treu l'acidesa que porta l'albergínia, deixant-l'ho amb un gust molt suau i a la vegada també, dissimulat del gust d'albergínia.

L' elaboració d'aquest flam, no tè cap altre secret que, en el moment de posar a la llet el ous, també l'hi anirem col.locant troçets d'albergínia que, abans haurem bollit uns 5 minuts i un cop escorregut, els posarem junt amb els ous i ho passarem tot plegat per el batador eléctric de mà.
   Aquí us deixo els ingredients i també la recepta.

Ingredients:    (per a 12 Flams)

    1 Litre de llet.
    12 Ous sencers.
200 Grams de sucre.
1 Albergínia petita.

Elaboració:

   Tallarem l'albergínia a daus petits i, deixarem que bulli 5 minuts, l'escorrarem i la reservarem.
    Bullirem la llet a foc lent i anirem tirant els ous d'un en un i amb el batador eléctric de mà, ho anirem barrejant tot plegat.Tirarem un grapat de sucre i anirem tirant els troçets d'albergínia que tindrem ben escorreguts, acabarem de posar el sucre que ens quedi i també els troçets d'albergínia tot ben passat per el batador eléctric de mà.
   Un cop ho tinguem tot ben integrat, posarem el contingut en flameres i ho deixarem al forn al "bany maría" durant 20 minuts a 180 graus, passat aquest temps, els deixarem una estona a temperatura ambient a sobre del marbre de la cuina -20/30 minuts- i tot seguit els deixarem a la navera.
    El resultat, és aquest que teniu aquí a baix. Desitjo que si el feu, sigui dels vostre agrat.

Si trapitgeu aquí, trobareu un altre flam.

(Blocaires; que vagi de gust¡¡)

Bunyols de Quaresma. -Casolans-

2012-04-06T17:13:00.000+02:00

Acabats de fer.

Us preguntareu com és possible fer tota aquesta taula plena de bunyols, veritat?, doncs de les mans d'una persona que, durant molts anys va fer de pastisser. Tal era la seva estimació amb el seu ofici que, quant veníen els díes de Quaresma, preparava la massa/pasta per a molts veïns del poble, per tal de que quasi ningú deixes de provar aquets meravellos bunyols amb els ingredients i el pes exacta per tal de que llevessin al seu punt. Un cop llevats els veïns tant sols teníen que fer-los amb abundant oli i donar-hi la forma amb el nom que els coneixem. Els Bunyols.

"Estrengulant" la massa.

Aquesta història/anécdota de la pasta dels bunyols, m'ho explica el Salvador, mentra està "estrengulant" la massa amb els dits polzes i "desembolica" la massa cap a dins de la cassola, per tornar a repetir l'operació un cop i un altre, fins a obtenir una massa ben lligada, amb tots els ingredients.
La massa, un cop tinguem tots els ingredients integrats, la treballarem per tal que vagi quedan ben lligada i a la vegada ben compacta i també que cada cop costi més de amassar-la, seràn bones senyals que ens donaràn a conèixer que la massa comença està a punt.

Treballant i "desembolicant" la massa.

Un cop tinguem la massa feta, la deixarem reposar amb un drap una micona humit per sobre, per tal de que aumenti el seu volum.

Deixar reposar la massa.

L'espectacle comença, un cop la massa a pujat de volum i l'oli està ben calent, és a partir d'aquí, que ja podem començar a gaudir d'aquets meravellosos bunyols que, naturalment encara estaràn calents però... els trobem molt i molt bons, veritat que si...?


Ja podem començar a gaudir-los¡¡

   Per tal de que tot plegat sigui una realitat, us deixo la recepta amb tots els ingredients.
   Aquesta recepta està pensada per tal de que sortin entre 6 a 7 kilos de bunyols... no us espenteu.., doncs encara que veieu la taula plena, dits bunyols es menjen sense gana i acompanyats amb una mistela, vi dolç, Aromes de Montserrat... es consumeigen aviat, ah...¡ i també els podeu congelar i treure'ls amb petits "tuppers" per tal de allargar un dels postres de Quaresma mes emblemàtics. Els Bunyols.

   Ingredients:   (per 6 a 7 kilos de bunyols)

2 Kilos de farina.
200 Grams de pasta mare. (Llevat)
120 Grams de llevat de París.
36 Grams de sal.
200 de Mantega.
350 Grams de Sucre.
12 Ous.
2 Llimones (pells ratllades)
1 Got d'anís.
120 Grams de Matafaluga, Xaliandria.

Espero que gaudiu d'aquets Bunyols de Quaresma i si en teniu ganes de fer-los ja m'ho explicareu.

Blocaires que vagi de gust¡¡

Moltes gràcies Salvador.

Corona de Xocolata i Taronja

2012-02-09T20:20:00.000+01:00

Flor del Cacau

Flor del Taronger

Les flors esdevenen fruits tot formant -en aquest cas- un tandem, a la cuina de; xocolata i taronja una combinació potser quasi perfecte e imbatible a la pastissería i també a la cuina. L'acidesa de la taronja i el seu contrast amb la subtil delicadesa de la xocolata, porten aquest postre a fer-lo molt atractiu, tant de gust al paladar com a la vista.

La taronja està presentada de tres maneres en aquest pastís; el seu suc, el ratllat de la seva pell i rodanxes de taronja bullits amb sucre fent un almívar, descansat a la paella un parell d'hores per després donar-li una agradable visió a dit pastís.

Ingredients: (per a 8/10 persones)

2 Cullarades de Cacau en pols desfetes amb tres cullarades d'aigua calenta per després deixar-ho refredar.

2 Taronges (l'una per el suc i l'altre per ratllar-la i posar-hi les rodanxes per a sobra dels pastís)

225 Grams de mantega.

225 Grams de sucre molt fi (jo el vaig passar per el batador)

4 Ous.

300 Grams de farina amb el llevat i una culleredeta de bicarbonat.

Per la decoració:

Rodanxes de taronja rebaixades amb sucre formant un almívar.

Encenalls de xocolata amb taronja.

Preparació:

Desfarem la mantega en un atuell a prop del foc i un cop desfeta anirem afegint el sucre i seguirem remanant fins obtenir una consistencia molt cremosa. Tirarem els ous un a un, sense deixar de remanar, el suc de la taronja i tot seguit i tirararem la farina amb el llevat i la culleredeta de bicarbonat fins que quedi tot ben enganxat. Ratllarem l'altre taronja i la posarem dins de la massa que tenim preparada.

Escalfarem les tres cullarades d'aigua junt amb el cacau i, un cop fred ho tirarem dins de la massa que tenim a punt. El posarem en un motlle de corona i el col.locarem al forn a 180º al voltant de 45 minuts o fins que veiem que punxant un ganivet dins del pastís, surti net.

Decorarem amb rodanxes de taronja i encenalls de xocolata i taronja

(Blocaires; que vagi de gust¡¡)

Dedico aquesta entrada i el pastís en el Salvador Falgueras que a part de ser un molt bon pare i també un molt bon amic, va ser el seu aniversari -4 de febrer, 80 anys- per molts anys Salvador¡¡

La Font de la Xocolata

2011-11-28T17:00:00.001+01:00


... quina al.legría poguer veure d'aquesta font...

...acompanyat amb "brutxetes" de fruites...

... blocaires, que vagi de gust¡¡

Quànt anem a caminar per la muntanya, sempre acostumem a portar l'entrepà i l'aigua o també un got de plàstic/alumini o bé la cantimplora si sabem que anem a sortir a una font... i amb quina al.legría bevem, quant arribem i trobem la font... mmm... que bona que és l'aigua... aquesta sensació, ens va passar, que, un com vam acabar amb el dinar i en arribar als postres, veure-la brollar i beure d'ella... quines ganes de fer-li una bona passada amb les "brutxetes"¡¡
Veure-la brollar i poguer fer-hi un "traguet" amb una "brutxeta" de; mandarina, kiwi, taronja, maduixa, per acabar amb un altre troç de maduixa a dalt de tot de la "brutxeta"... i passar-la pel damunt de la Font... quin plaer sentir tota aquesta dolçor de les fruites dins del paladar... però, si s'acaben les "brutxetes", tranquils... ens queda poguer fer un segon trago amb uns; melindres, neules, torrades... i, fins i tot posar-hi cullerada a dins i omplir-na un bon got de; xocolata desfeta i dins del got potser, amb uns quànts grans de magrana...?

Melindre de xocolata, amb un pensament de rom.

2011-10-02T18:20:00.000+02:00

Melindre de xocolata.

   Parlar de la xocolata, és parlar del bon gust de menjar o bé, una bona tassa de xocolata desfeta, o bé, sigui també en forma de pastíssos, al igual que amb menjars que podem acompanyar deliciosos estofats doncs, frases com aquesta ho diuen tot; "estofat sense xocolata no val una patata"...
   Si recordem quant erem petits, i canviavem els cromos que sortien a les tauletes de xocolata, tot barrejant el pa, la xocolata i aquelles paraules que sortien barrajades de la boca plena... tengui, falti... per acabar les col.leccions de dits cromos...
   El pa amb xocolata que bo, veritat...? doncs bé, he trovat aquesta poesía de Miquel Martí i Pol que es diu; "Pa amb xocolata" i també és molt bona... Val la pena perdre aquets 5 -potser amb 2 n'hi ha prou- minuts per llegir aquesta poesía i després si us be de gust poguer menjar aquest Melindre de Xocolata que he fet?

Un bon tros de xocolata

i un bocí petit de pa

són la solució més bona

per berenar.

El pa sempre allarga massa,

la xocolata fa curt,

i així el compte de la vella

mai no surt.

Però si no surt el compte

tant se val, que res no hi ha

com el pa i la xocolata

per berenar.

...qué... una mossegadeta...?

Melindre de Xocolata

   Ingredients:

   100 Grams de xocolata (4 barretes de 25 grams)
   100 Grams de mantega.
   100 Grams de sucre.
     90 Grams de farina.
       3 Ous.
       Mitja copeta de rom.

   Per fer la Cobertura:

   100 Grams de xocolata (4 barretes de 25 grams)
   100 Mil.lilítres de nata per montar.
     50 Grams de mantega.

     Preparació:

Desfarem el xocolata trossejat amb la mantega. Batarem els ous amb el sucre. Afagirem el xocolata fos i la farina que la passarem per un tamís. Remanarem en compte. Abocarem en un motlle que l'untarem amb mantega i també espolvorejant amb una micona de farina. Courem al forn a 180º al voltant de 45/50 minuts.
    Per l'altre cantó calentarem la nata fins que començi a bullir, retirarem del foc i afagirem el xocolata i la mantega trossejats. Remanarem fins que obtinguem una crema homogénia i la deixarem refredar 10 minuts.
    Courem el melindre amb la cobertura i deixarem refredar a la nevera fins que el xocolata quedi dur.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

Préssecs al forn, amb almívar al gust d'avellanes.

2011-08-12T18:10:00.000+02:00

Flor del presseguer.

Aquest mes amb la recepta del 15, ha estat el PRÉSSEC convidat per la Sandra i el Xavi de; Els fogons de la Bordeta, i la Marina de; Xocolata desfeta.

He volgut fer aquets préssecs al forn, doncs en els llibres que col.leccionava la meva mare, he trovat aquest postra, que la veritat l'he trovat d'alló tant i tant genial per la fecilitat de fer-los -ara és una bona temporada per els préssecs- al forn. Les avellanes són un altre producta que el podem col.locar a molts plats, tant sigui de primer plat, al igual que en segons -carn o peix- i és clar... com no, en postres i pastíssos¡¡. Espero i desitjo que siguin del vostre grat.

Els préssecs que siguin de vinya, doncs, tenen que anar al forn, i millor que siguin carnosos i forts.

Ingredients: (per a 4 persones)

8 préssecs mitjans.-

150 grams de sucre.-

Claus d'espècia.-

1/2 branca de canyella.-

1/2 litre d'aigua.-

100 Grams d'avellanes picades.-

1 Copeta de licor d'avellanes.-

1 taronja tallada a trossets.-

Nata muntada (opcional)

Preparació:

Agafem els préssecs, els rentem ben rentats i els posem en una plàtera que pogui anar al forn amb l'aigua, la taronja, la copeta de licor d'avellanes, els claus d`espécia, la canyella i el sucre. Ho posarem tot plegat al forn fins que els préssecs quedin ben tous. -de tant en tant amb una cullera de fusta podem anar regant els préssecs- Passarem els préssecs en un altre atuell i els deixarem refredar.

El líquid obtingut, el posarem en un pot al foc i deixarem que bulli, al voltant d'uns 15 minuts, més o menys, a fi d'aconseguir l'almívar. Ho passem per un colador xinés i ho reservem.

A continuació, pelem els préssecs. En posem dos en cada plat. Pel voltant, hi afegim la nata (opcional), ho reguem amb l'almívar, ho empolvorem amb avellanes i ho servim.

Sobre els préssecs s'ha dit:

-Encara que els seus orígens son sens dubte Xinesos. Es coneix el fruit des de l’antiguitat.
-El perfum del préssec s’utilitza tan en perfumeria fina com en la perfumeria funcional. Aporta molt sovint un toc afruitat envellutant al ram de flors.

Gelat de festucs/pistatxos (La recepta del 15)

2011-07-14T23:15:00.004+02:00


Aquesta és la meva aportació d'aquest mes a la recepta del 15 que els Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta, han proposat. Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original és el grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo. L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món i els pistatxos iranians es consideren els de més qualitat. Per fer aquest gelat de festucs/pistatxos necessitarem; Mig litre de llet 1 vaina de vainilla 150 grams de festuc/pistatxos 125 de sucre 4 ous (els rovells) 50 grams de ametlles La seva el.laboració la farem de la següent manera; Escalfarem la llet -enguardarem un parell de cullarades- junt amb la vainilla, un cop arrenqui el bull la retirarem. Posarem els ous en un atuell junt amb el sucre -en guardarem un parell de cullarades- i amb la batadora deixarem que es faci una crema ben feta. Picarem els festucs/pistatxos en el morter i posarem la resta de la llet i també el sucre i les ametlles i acabarem de picar-ho tot junt. Posarem la picada de festucs/pistatxos, junt amb la crema que tenim a punt ho remanarem ben remanat, i ho posarem a la geladora al voltant de 45/60 minuts, passat aquest temps els servirem al nostre gust. (Blocaires, bon estiu, bones vacançes i que vagi de gust¡¡)

Coca al minut

2011-06-23T17:31:00.004+02:00

Coca al minut.

Aquesta recepta, és l'original, amb lletra d'apunts de la meva mare...

... i aquest el resultat d'aquesta coca...¡

   Aquesta coca, recordo de petit, que la meva mare l'ha feia molt subint... és del Sabores (*) deia... i queda molt bona i és molt fàcil de fer... és veritat; fàcil , ràpida i bona..., dono fe¡¡


   Una coca que per aquets dies de revetlles, ens pot ser de molta utilitat doncs, la facilitat en que està produida i l'efecta que fa un cop presentada queda molt bé per menjar-la el mateix día i en un plaç d'un màxim d'una hora, la preparació és d'un quart d'hora i al forn tres quarts d'hora, és una "coca neta" doncs l'únic entrebanc que porta, són els pinyons.
    Les coques de pastissería -de Sant Joan- moltes vegades per els productes que porten -cireres confitades, taronja confitada...- quant la portem a una revetlla o a casa d'uns familiras o amics, ens trovem amb 5 o 6 coques diferents i amb el resultat final que la part de confitería -cireres, taronges, i la mateixa coca- queden mullades dins dels gots de cava. Aquesta coca, és d'un suau gust molt melós i d'un toc molt senzill al paladar i quasi està assegurada la seva finalització.
    Per fer aquesta coca necessitarem:
2 Ous.

125 grams de farina.

125 grams de sucre.

1 got d'oli d'oliva (mesura d'un got de vi)

      1 sobre de llevat en pols.
      Ratlladura d'una llimona o taronja.
Un grapat de pinyons.
       Preparació:
    En un atuell, batarem els dos ous i un cop estiguin ben batuts i col.locarem el sucre i ho barrajarem ben berrajat, afagirem la farina amb dues vegades, junt amb el llevat, i tot seguit el got d'oli, junt amb els pinyons, i per acabar retllarem la llimona o taronja al gust. Untarem amb oli una plata que pugui anar al forn (25x 20 aproximadament) i la deixarem al forn a 180 º al voltant d'un màxim de 45 minuts.

(Blocaires que vagi de gust i naturalment, que tingueu una bona revetlla¡¡)

(*) L'edició d'aquest llibre -mireu la fotografía- és la tercera i el llibre és de l'any 1952 per tant té 59 anys i encara s'està venen¡¡
També us puc dir que l'any passat, vaig fer la coca de Sant Joan i que si us bé de gust, aquí la trovareu.

Badalona, plena de badius i micacos¡

2011-05-21T17:25:00.016+02:00

Boles de gelat de Micacos.

Pompeu Fabra (1868-1948)

Amb aquesta frase, es va donar a conèixer Badalona amb unes bandes que portaven enganxades els cotxes, en els vidres del darrera i, que van estar de moda, a la decada dels anys setanta.

Badalona també la va donar a conèixer Pompeu Fabra, nascut a la vila de Gràcia l’any 1868 dic, també doncs, va estar a Badalona visquent quasi trenta anys i mentres ho va fer, es publicà el Diccionari General de la Llengua Catalana. A Badalona va fer la major part de la seva obra, en especial el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) i no va saber estar d’incorporar-hi mots badalonins com;

BADIU; Eixida d’una casa, sense cobrir o formant porxada segons les conrades. Al darrera hi ha un badiu amb un safareig i quatre plantes.

MICACO; Fruit del nesprer del Japó.

Ara fa un any, es va inaugurar l’estació de metro de Badalona, Pompeu Fabra –la quarta estació de metro que hi ha a Badalona- i al cap d’un any s’inaugura la plaça que porta el seu nom. Plaça de Pompeu Fabra, merescut homenatge a un catedràtic de químiques, però que es va decantar més de forma autodidàcta a la filología.

Un plat per aquest post? Doncs sembla fàcil l’ingredient a escollir, no us sembla? De bensegur que en Pompeu Fabra, gaudiría mengant aquest gelat de micacos, tot jugant a les cartes,-era un gran aficcionat- amb els companys que l’hi feient “la Canastilla” o Canasta.

Boles de gelat de Micacos.

Per fer aquest gelat necessitarem:

350 Grams de Micacos.

100 Grams de sucre.

100 Cc. De llet

1 Ou (només el rovell)

Mitja branqueta de canyella (també pot ser en pols)
Fulles de menta (per adornar)

Ho prepararem d'aquesta manera:

Posarem la llet al foc junt amb el sucre i la canyella, deixant-ho totplegat que s'escalfi i quant veiem que la llet comença ha està calenta afegirem els micacos tallats a troçets i ho remanarem per tal que s'estovi junt amb la llet i el sucre, un cop estigui calent hi tirarem el rovell d'ou, passarem el braç eléctric i quant estigui ben desfet ho deixarem refredar una estona i tot seguit ho posarem al congelador un parell d'hores fins que es faci gelat.
Abans de servir ho treurem del congelador -una hora abans- i farem les boles adornades amb unes fulles de menta.

El micaquer va arribar a Europa procedent del Japò al segle XVIII com a arbre ornamental. Al segle XIX es va iniciar el consum dels fruits en tota l’àrea mediterrànea, lloc on es va adeptar perfectament a les zones dels cultius dels cítrics.

(Blocaires, que vagi de gust¡¡)

Joan Soler i Amigó és;

Semifred de maduixes.

2011-04-23T23:12:00.001+02:00

Un semifred de maduixes...

... que farà les delicies de tothom...

...mmm..., que vagi de gust¡¡

Aquest semifred de maduixes, va dedicat a la meva cunyada L'Anna María, (Ca l'Assur) gran amant d'aquest fruit i a part, perque sempre que he tingut algún problema amb el blog, al moment m'ho ha arreglat. Hem fet "trueque", informàtica (Blog) per cuina (Pastissería). Moltes gràcies Anna María¡¡

Aquest pastíss ha estat "pispat" del blog; Bufet de postres de la Cristina, on si feu una ullada per el seu blog, i trovareu una gran varietat de pastissos. Moltes gràcies Cristina per compartir-ho.

   Ingredients:

600 grams de maduixes.
200 grams de sucre.
1 sobre de gelatina de maduixa.
5 fulls de gelatina (10 grams)
125 ml. de llet.
500 ml. de nata montada.

Preparació:
   En primer lloc, tritorarem les maduixes amb el sucre i les reservarem a la navera. Seguidament, bullirem la llet i, un cop arrenqui al bull, afegirem el sobre de gelatina de maduixes i, ho remanarem fora del foc.
     Un cop barregat, afegirem els fulls de la gelatina, ben escorreguts, que els tindrem previament en remull en aigua freda durant uns 5 minuts. Remanarem bé fins que es disolguin.
     Muntarem la nata. Un cop muntada la nata, ho barrajarem de baix a dalt per tal que quedi tot ben lligat, junt amb les maduixes que teniem reservades a la navera i, la barreja de la llet amb la gelatina.
     Omplirem un motlle i ho deixarem reposar, un día per un altre, a la navera.
     Decorarem al gust i ho servirem.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

Menjablanc.

2011-03-28T22:11:00.006+02:00

Fet amb ametlles crues...

...Menjablanc.

Els experts en l`època medieval, ens expliquen d’aquest plat, que era una menja quaresmal i més concretament creada a Scaladei, (Priorat) els mongos d’aquesta època, es veien obligats durant aquest períoda a fer servir l’imaginació, per tal de no menjar carn i substituir aquest producta, per altres ingredients.

Una bona mostra és aquest menjablanc que fet amb ametlles crues fan la substitució inclus dels ous, doncs els experts, segueixen explicant, que aquesta substitució dels ous, podría ser deguda a que, els més aferrims mongos a la quaresma van substituir els ous, que són materia de vida, per les ametlles, materia de la terra... sigui com sigui, aquest postra tradicional de Tarragona i més concretament de la ciutat de Reus, i ón a part de ser ciutat de bons pintors i arquitectes, també hi ha bones mestresses dels fogons i naturalment bones bloquistes amb uns magnífics blocs dedicats al món de la cuina i els productes autòctons. Aquestes cuines i àpats, estàn molt ben controlats per aquestes quatre “ganxetes”, expertes amb mengues d’aquestes terres i els seus productes i són; la Mai de, Maiblog la Dolça de, No tot són postres... a la cuina la Cori i la Mercé de Cotó de Sucre en aquets tres blocs, podreu trovar, -a part d’aquest deliciós menjablanc- plats i postres d’aquestes terres amb “ganxo”...

Jo per la meva part, dedico aquest menjablanc, aquestes quatre bloquistes la Mai la Dolça, la Cori i la Mercé moltes gràcies “ganxetes”¡¡.

(Trobareu la recepta d'aquest deliciós menjablanc, apretant a; Maiblog i a No tot són postres... a la cuina i Cotó de sucre.

Blocaires que vagi de gust¡¡

Crema Catalana.

2011-03-19T16:14:00.002+01:00

Crema Catalana.

   No he volgut passar per alt, fer la Crema Catalana en el día de Sant Josep, encara que molts de vosaltres l'heu fet als vostres blocs i crec que no cal cap explicació de com es fa -o com és pot fer-, encara que aquesta crema us puc dir i assegurar, que es Crema Catalana el cent per cent i mai millor dit, doncs la llet utilitzada per fer-la, és d'unes granjes de Granollers i on les vaques, amb un total de 40, donen una llet delicíosa i, on l´únic intermediari que hi ha entre la vaca i en aquest cas jo, és l'ampolla que es trova sota de la sitja que guarda la llet. Moltes vegades quant vaig a buscar-la encara està tébia, i un cop arribo a casa, el primer que faig, és bullir-la i un cop freda, la guardo al congelador.

   Si algú de vosaltres està interessat amb aquesta llet, us puc donar el número de teléfon per si us bé amb gana anar-hi i visitar les granjes i comprar aquesta deliciosa llet.
Jo la faig servir per a tot; flams, beixamel, arrós amb llet, per posar-la amb el café amb llet i, amb aquesta Crema Catalana que, aquí us presento, entre altres molts més postres i menjars que si pot afegir.

   La Crema Catalana actual ja apareix als receptaris medievals catalans, llibre de Sent Soví i llibre de Coch, i està considerada les postres més antigues a Europa dins de la seva categoria. Està àmpliament documentada a la literatura catalana des del segle XIV. Al segle XX apareix a l'obra de Josep Pla i del poeta Miquel Martí i Pol, entre molts altres. (extret de Wiquipèdia)

Crema Catalana. (*)

    Ingredients:
    ½ Litre de llet.
    3 ó 4 Ous (rovells).
125 Grams de sucre.
Canyella en branca.
    20 Grams de midó.
    Una pela de llimona.

    Preparació:
   Poseu els rovells dels ous amb sucre en un cassó. Barregeu bé amb una cullera de fusta i afegiu una micona de llet calenta, que estarà perfumada amb la canyella i la pela de llimona; acabant de posar tota la llet, remenant contínuament amb la cullera de fusta. Tot seguit afegiu el midó passat prèviament per un colador i desfet amb una micona de llet freda (reservada anteriorment). Poseu la crema al foc i seguiu remenant fins que arranqui el bull –no té que arribar a bullir, doncs la crema es faria malbé-, tot seguit retireu-la. Remeneu-la uns segons fora del foc i col•loqueu-la en un atuell,el qual servireu, deixeu refredar del tot.

(*) La recepta està extreta del llibre de la Monserrat Seguí; Cuinar és senzill.

(Blocaires que tingueu un bon día del Pare i també de Sant Josep¡¡)

Crema de Mandarines.

2011-02-17T22:36:00.005+01:00

Crema de Mandarines, acompanyades amb grills de Mandarina...

...i els grills de Mandarina, banyats amb un caramel transparent.

      Bé, i continuant amb els cítrics, aquí podeu veure aquesta Crema de Mandarines, amb el suc de les Mandarines escorregudes i posat amb un motlle rodó i menjat com si fos una crema  catalana i acompanyada amb grills, separats per manbranes i banyats amb un caramel transparent...qué...és... tentador...?, doncs si és així, necesitarem;

   Ingredients: (per a 6 persones)

   Un got de suc de Mandarina.
   El suc de mitja llimona.
   4 Fulles fines de cola de peix.
   3 Ous.
   1/4 de kilo de nata.
   Una culleredeta de maicena (jo l'hi vaig posar fécula de patata)
   4 cullarades de sucre.

   Preparació:

    Batarem els rovells amb dues cullerades de sucre i la culleredeta de maicena o bé fécula de patata. Afagirem el suc de Mandarina i ho acostarem el foc. Ho courem durant cinc minuts, sense deixar de remanar. Ho retirarem. Desfarem les coles de peix (previament remullades) amb el suc de mitja llimona, al bany maría. Ho afagirem a la crema i ho remanarem bé. Afagirem la nata i per últim, les clares a punt de neu, amb la resta del sucre. Ho diposarem en un motlle rodó o que sigui de rosca, untat amb mantega. Ho deixarem a la navera al voltant de 5 o 6 hores. Abans de desmotllar-ho, pasarem el motlle un moment, per aigua calenta. Ho adornarem amb nata i amb grills de Mandarina a tot al voltant.

(blocaires que vagi de gust¡¡)

Borregos de Sant Antoni.

2011-01-21T19:12:00.000+01:00

Borregos de Sant Antoni.

Passada de Sant Antoni.
(Els Tres Tombs)

Els borregos, -petits rosegons de pa torrat,- estàn associats a la festivitat de Sant Antoni, (17 de gener) eren repartits a tots els assistents, que s’arrivaben a les poblacions on celebraven la benedicció dels animals per tal de que el sant patró beneis els animals, eren beneits per que fossin fertils, al igual que també estiguessin protegits de qualsevol enfermetat. Aquets borregos, un cop beneits els animals, era la recompensa obtinguda a tots els assistents, al igual que també en els animals –heuges, cavalls, bretons…- per tal de recuperar les forçes del llarc camí recorregut.

Els borregos és una menja/postres-dolços, que és remonta a temps remots, cal buscar-los a l’época medieval i és a les fleques d’aquells temps, on els flequers feien aquets petits rosegons de pa torrat.

El document escrit més antic que es conéix, -prova documentada- sobre els borregos, curiosament, es troba en una llista de la compra del any 1830, on se cita una lliura de borregos, entre altres productes a adquirir.

Els borregos, per les herbes que hi porta, tenen virtuts terapèutiques i eren els metges de l’època, que ho receptaven a persones que patien del aparell diguestiu, tal és així que els apotacaris i farmàcies venien els borregos com a elixir per tal de fer front els possibles mals d’estómac.
La vila de Cardedeu, és on de forma industrial les families de generacions pastisseres l’hi han otorgat la categoría que avui en dia els coneixem com a tals, i expliquen que alguna d’aquestes families els seus antepassats ja hi feien els borregos a les fleques de Cardedeu, al segle XVIII.

Postres molt preuades al segle XIX, no podíen faltar a cap casa benestant, tenint aquets postres com una molt bona colminació d’un bon àpat festiu.
Per acabar, he trobat aquet rodolí que amb aquestes quatre paraules pot resumir el que he estat explicant:

“Borregos del Cardedeu,

rosegons de casa rica,

amb gust de pa de mel,

que és cosa que mai no enfita”

Borregos de Sant Antoni.

Ingredients: (per uns 30/35 borregos)

400 Grams de farina.
1 Ou.
50 Grams de margarina.
50 Grams de llard.
20 Grams de llevat premsat.
15 cl . de Llet.
75 Grams de sucre.
1 Copa de anís.
1 Culleradeta de comí/matafaluga.
1 Pell de llimona ratllada.

Elaboració:

   Desferem el llevat amb una micona de llet calenta, afegirem 100 grams de farina i ho deixerem llevar una estona. Barregarem la resta de farina amb l’ou, la pell de la llimona ratllada, la margarina, el llard, la resta de llet, el sucre, el comí, la matafaluga i l’anís. Ho treballarem, afegirem la massa llevada i ho pastarem fins aconseguir una massa compacta.
   Partirem en dues parts i farem unes barres cilíndriques de 4 cm. de diàmetre.
   Ho deixarem reposar una estona i tot seguit ho posarem a coure al forn a 180º uns 15 minuts.
   Ho deixarem refredar i ho tallarem a trossos de 2 cm. de gruix.
   Torrarem els borregos ja partits uns 5 minuts al forn.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

greixonera eivissenca

2010-12-18T11:20:00.006+01:00

graixonera eivissenca

Quasi he fet un "copiar i pegar" al veure aquesta graixonera eivisenca de la Gemma de la cuina de casa, al veure-la no m'ho he pensat dues vegades i abans de que quedes a pendents us la presento.

Ingredients: (per a 6/8 persones)

2 Ensaimades Petites

5 Ous

200 de llet

200 de sucre

400 g de brossat o mató

150 g de farina d'ametlla torrada

100 ml. de licor d'herbes dolces o anís

Ratlladura d'una llimona.

Canyella en pols.

Preparació:

Trossejar petites les ensaimades i posarles en remull amb la llet. Batre els ous i barrejar-los amb el mató. Afegir la resta d'ingredients i finalment les ensaimades remullades. Abocar la barreja dins una graixonera i cour-ho 45 minuts al forn a 170º.

Deixar refredar i servir a temperatura ambient dins la mateixa graixonera.

(blocaires que vagi de gust)

Magdalenes amb dàtils i nous. Mercat d'Hostafrancs. L'Oàsi Urbà.

2010-12-05T17:54:00.004+01:00

Després de fer tota la rotonda per la Plaça d’Espanya a peu i trepitjar l’esfalts dels seus voltants, m’he endinsat cap a la carretera de la Bordeta, agradable sensació de benestar al veure els arbres dins aquest carrer, ombra espessa i amplia dels lladoners, (*) poguer caminar per aquest carrer, i arribar-se fins a la plaça Joan Corrades, que fou el promotor del barri de Hostafrancs. La ximenea, el vell mig de la plaça, ens recorda l’antiga fàbrica de Manufacturas Ceràmicas S.A., i que a finals del segle XX va desapareixa. En aquets moments a la plaça si poden veure, al igual que també si pot disfrutar d’una bona sombra; les tipuanes, arbres aquets, que quànt deixen anar les seves flors grogues dels arbres, es converteixen en un confetti vegetal, els lladoners, el pissardi, les palmeres, els margallons... Enfilarse pel carrer de Hostafrancs de Sió, d’esquena a la ximenea i mirant cap a la plaça d’Espanya, si trova dit carrer, tot engalanat de pissardi, que ens passeja fins arribar al Mercat d'Hostafrancs, aquí, les magnólies amb les flors obertes,- encara que per pocs dies,- ens dona la benvinguda al mercat i després els lilàs amb les flors amb forma de tirabuixons de color morat, fan una munió de colors que acompanyen tot el voltant del mercat, junt amb els “encants” de les parades.

El nom del barri – i de retruc també el del mercat- l’hi posar el senyó Joan Corrades. El senyó Joan Corrades, comprar uns terrenys fora de les muralles de Barcelona. En aquets terrenys construir un hostal, per tal de que els viatgers quant arrivaben a Barcelona, poguessin fer nit al hostal, doncs molts d’ells es trovaben amb el portal tancat,-muralles de Barcelona- i, el portal més proper que tenien, era el portal de Sant Antoni.

El nom de l’hostal és deia; d’Hostafrancs, nom que l’hi posar per ser la població on va néixer el senyó Joan Corrades. Hostafrancs de Sió. (La Segarra)

El Mercat d'Hostafrancs, va ser fundat l’any 1888 amb estructura de ferro i el tancament d’obra vista, format per una nau de tres cossos. L’arquitecta va ser Antoni Rovira i Trias, que també construir el
Mercat de la Concepció, aquets dos mercats són “bessons” i construits al mateix any.

Un plat per aquest mercat...?, doncs jo he pensat que després de fer una bona passejada per aquest "oàsi urbà" tot ple de lilàs, mangnólies,lladoners, plataners, tipuanes, pissardi, palmeres... dàtils... dolços... passtissería... que tal unes magdelenes de dàtils i nous... fa...? doncs si és així... som-hi¡¡

.- Magdalenes amb dàtils i nous.-

Ingredients: (per a 12 magdalenes, mida gran)

200 Grams de dàtils frescos o secs, sense os i trossejats.-
175 Grams de farina.-
115 Grams de sucre moreno.-
100 Grams de mantega.-
2 Ous poc batuts.-
1 Sobret de llevat en pols.-
Un grapat de nous.-
Sucre glas (per espolvorejar).

Elaboració: Deixarem el forn a 210º. Engrassarem un motlle per a 12 magdalenes, amb mantega fosa o també amb una micona d’oli. Posarem un cassó al foc -i amb la mida d’una tassa- amb aigua calenta i a dins, hi posarem el dàtils, la mantega i el sucre moreno i ho remenarem a foc lent fins que la mantega quedi desfeta. Ho bullirem i ho retirarem del foc, fins que es refredi a temperatura ambient.
Tamisarem la farina en un atuell d’al.lumini, junt amb el llevat en pols i, afegirem els nous torrats a bocinets petits. Al vell mig hi posarem la barreja dels dàtils/mantega/sucre moreno/ junt amb els ous. Ho remenarem ben remenat, fins que els productes quedin ben units.
Col.locarem la barreja en un motlle per a magdalenes i amb una cullera, omplirem fins a tres quartes parts de la seva capacitat. Fornagarem durant 20 minuts -10 minuts si els motlles són de mida gran- i ho deixarem que es refredi i, abans de treure-les del motlle, les posarem a sobre d’unes graelles per tal que es refredin. Espolvorajarem amb sucre glas tamisat abans de servir i… tot seguit les provarem.

(Blocaires que vagi de gust¡)

(*) Si voleu saber més sobre els arbres de Barcelona podeu mirar-ho aquí.

Xocolata Desfeta... feta paraula.-

2010-11-05T18:37:00.004+01:00

Joan Lluís-Lluís.-

A punt per afegir-hi la lectura.

Xocolata desfeta per fer-hi brotxetes
de mandarina i kiwi.

Variacions sobre un mateix tema, seria el nom que musicalment parlant es coneixeria aquest suculent llibre de Joan- Lluís Lluís. Xocolata desfeta (exercicis d’espill) i on, el relat principal comença així;

Com cada primer dijous de mes, un jove, va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l’espera i, al crit de “Jo també sóc de Cassà de la Selva”, li clava un ganivet.

Aquesta escena serveix perquè Joan-Lluís Lluís, comenci a fer variacions sobre la mateixa història, amb un total de 123 formes diferents.

Com tota Xocolata desfeta, va acompanyada al final del volum, d’un making-of alfabètic per tal de trobar-hi a cada, relat, –la xocolata desfeta- el seu, significat, -l’elaboració.-

Mentre llegim aquests relats, podem escoltar aquestes, Variacions sobre un mateix tema, interpretat per; Julian Bream amb variacions de Fernando Sor , sobre un tema de La Flauta Màgica de Mozart

També mentre escoltem i llegim, podem afegir tot assaborint aquests relats, una deliciosa tassa de xocolata desfeta…

Xocolata desfeta… feta… paraula.

Relat: (per a 4 persones)

250 Grams de xocolata desfeta.- (Cacau)

Ingredients:

2 Gots de llet natural.-
1 Mandarina.-
1 Kiwi.-
Sucre (al gust).-
2 Palillos allargats, per fer la brotxeta.-

Elaboració:

Desfarem el relat amb els dos gots de llet, remenarem a foc templat fins que notem que es d’una finura suau i que hi podem col.locar-hi a dins els ingredients que hem volgut afegir-hi. La brotxeta, feta dels grills de la mandarina i el kiwi… naturalment, l’elaboració variarà depenent dels ingredients que hi vulguem posar…

Blocaires; Aquest llibre, Xocolata desfeta, (calenta), tenim que prendre-la a poc a poc, per assaborir-la, i per no cremar-nos la llengua… que vagi de gust!!

L’edició d’aquest llibre és de; La Magrana i la primera edició del gener de 2010.

…Ahh… i amb pa torrat…, i amb plàtan ...o potser amb magrana..?

Flam de Ratafia.

2010-09-30T20:08:00.005+02:00

Flam amb ratafia.

Qui, no s’ha trobat alguna vegada, quan entra a l'ordinador i, més concretament en el correu electrònic… aquest e-mail, ha fet la volta al món quatre vegades… no trenquis la cadena i envia aquest e-mail a 5 amics que coneguis… si ho fas a 10 amics amb menys de 48 hores, rebràs una grata notícia…

Aquesta és la sensació, que he sentit quan m’he trobat amb aquesta recepta del blog de la Gemma,

-guspires que viatgen com el vent- que a la vegada el va trovar en el blog de Lovefood, i també la va penjar la Gemma de, -la cuina de casa,- i el van publicar, també, les cuineres de Sils…

Jo l’he retingut unes quantes hores més, doncs, com guspires que m’han arribat a l’olfacte, l’he exhalat i he sentit que, el nom del qual ve, és del francès ratafia, mot de les Antilles Franceses d’origen incert, probablement alteració de la fórmula llatina rata fiat (res) ‘sigui ratificada (la cosa, el pacte)’, pronunciada en fer un brindis en ocasió d’un conveni.

(*) Amb el temps aquest pacte, potser, es va convertir en compacte i la fórmula es va anar elevant amb les diferents herbes remeieres que, s’hi podien anar col.locant, -acompanyat amb l’aiguardent- tarongina, marialluïsa, menta, camamilla, espígol, farigola, llorer, flor de magraner, ginebró, ginesta, herba fetgera, escabiosa, orenga, pericó, til.la… i per els, Fruits i espècies; nous verdes, nou moscada, claus d’espècies, llimona, gingebre, canyella… a sol i serena, és el procediment que consisteix a exposar l’aiguardent -amb les herbes remeieres a dins- durant uns quants dies a la calor del dia i a la humitat i frescor de la nit… i perquè no s’ha dormi..., la lèxica també i té cabuda… xinxollar, remoure la garrafa mentre l’aiguardent –amb les herbes remeieres a dins- es troba a sol i serena… i per celebrar que aquesta ratafia està acabada -40 dies- podem brindar, també, amb una castanyeta, beguda elaborada amb la ratafia i llet.

Abans d’acabar i sense més embolcalls, i sense ganes de trencar la cadena, doncs, -potser hi ha tindreu ganes d’enviar-ho o potser de fer-ho- us dono la recepta d’aquest flam amb ratafia. Recepta extreta del blog de la Gemma -guspires que viatgen com el vent-

INGREDIENTS: (per a 6/8persones)

500 ml. de llet.

5 ous.

100 grs. de sucre.

200 ml. de ratafia.

Caramel líquid.

ELABORACIÓ:

Bullim la ratafia en un cassó fins que es redueixi a la meitat. Mentrestant fem un caramel líquid per posar en el fons del motlle tipus cake. Un cop llesta la ratafia l’apartarem del foc i la reservem.

En el mateix cassó on hem reduït la ratafia hi posem la meitat de la llet amb el sucre i ho escalfem fins que el sucre s’hagi disolt.

En un bol hi posarem els ous, la llet freda, la ratafia i la llet calenta amb el sucre disolt, i batre bé amb un batedor. Buidar la mescla al motlle on hi tenim el caramel líquid i ho tapem amb paper d’alumini.

Es cou al forn, al bany maria, a 200º uns 45 minuts, procurant que l’aigua no bulli.

Proveu-la, realment el gust us sorprendrà i tindreu ganes de repetir-la segur. Bon profit!

(*) L’elaboració d’aquest “post”, està extret del cartell de la fira de La Ratafía, que es fa cada any a

Santa Coloma de Farnés , -La Selva- Enguany es fan els dies 6 i 7 d'octubre. No us perdeu aquest enllaç, i si podeu, no us perdeu la fira.

Ah… i si voleu saber més sobre les herbes remeieres, trapitgeu aquí.

Blocaires;… tindreu… una bona notícia…

Pessigada de Peres.

2010-08-29T10:33:00.008+02:00

Una pessigada...

...i una altra

No, no… no és cap pastís de pa de pessic…, aquesta pessigada d’aquest meravellós pastís fet de peres, que potser sí que, de pessigada amb pessigada se'n fa una gran gambada… és un pastís que, en el moment de tallar un bocí, continuarà un altre pessigada i potser un altre… i així fins que s’acabi… amb una gran seguretat que, podem acompanyar aquesta pessigada en una festa d’aniversari, o algun sant, o un diumenge per acabar de dinar o per què no…? perquè avui, és avui… i que de ben segur s’esgotarà, fins acabar existències… què… ho… provem…, doncs si és així... som-hi!!

Ingredients: (per a 6/8 persones)
Un kilo de peres. (tallades a daus i a discs)
150 Grams de sucre.
20 Grams de mantega (per untar el motlle)
2 Ous.
Un paquet de pasta trencada (quebrada)
Una tassa i mitja de nata. (35%)
Una pessigada de canyella en pols.
Un altre pessigada de pebre fresc molgut.

Preparació:

Aplanarem amb el corró de fusta la pasta, l’estirarem de forma circular de manera que quedi d’un espessor de quatre mil.límetres aproximadament. Untarem un motlle amb mantega i també l’enfarinarem, col.locant la massa a sobre del motlle i ho deixarem que cobreixi les vores internes. Calentarem el forn a temperatura moderada.

Pelarem les peres i les tallarem en forma de daus. En un atuell hi posarem la nata, el sucre i els ous, afegirem la pessigada de pebre fresc i també la pessigada de canyella en pols, tot plegat ho remanarem. Tirarem els daus de peres a sobre de la massa, ho cobrirem amb la barreja obtinguda de; nata/sucre/ous/i les pessigades de pebre fresc i també de la canyella. Per sobre l’hi posarem talls de peres, tallades a discs. Ho posarem al forn i ho deixarem coure al voltant d’una hora.

Tant ho podem servir tebi com fred. (blocaires que vagi de gust¡¡)

Coca de Sant Joan, amb olor de pòlvora.

2010-06-19T15:13:00.005+02:00

Tots els carrers feien olor de pólvora…en una mà, jo, portava la metxa encesa, a l’altre, les piules dins d’una bossa...et fotràs mal… em deia el pare, assentat al portal de casa, tot prenent la fresca amb els veïns. Dins a casa l’olor que desprenia el forn, amb portava fins a l’interior de la cuina, passant primer per la botiga de casa que es trobava tota plena de plats i olles, per després entrar fins el fons … fugiu-me de la cuina… deia la mare, tot traient amb els draps de cuina aquella coca acabada de fer i encara fumejant…mama vindré tard…me’n vaig de revetlla…, deia el meu germà… Jo, me’n tornava al carrer, acabar d’esclatar quatre piules més i guardant-ne altres quatre, per la revetlla de Sant Pere… Joseeeeeeeep… cridava la mare… deixa els “petardus” i agafa un troç de coca…em deia la mare amb la coca a les mans… jo, agafava aquell troç de coca, acabada de fer… esponjosa… amb els pinyons per sobre acabats de torrar… amb aquell gust de llimona acabada de ratllar… i la fruita confitada… i darrera fons… l’aire fresquet…, amb l’olor de pólvora… No cal dir, que aquella coca era repartida entre tots els veïns… boníssima Maria, tens que donar-nos la recepta…i mullada amb una copa de xampany… María… t ’on fill veu xampany… deia la meva àvia, tot mastegant la coca amb l’única dent que li quedava a la boca… deixa’l mama… un día és un día… i tot seguit la mare començava…

Coca de Sant Joan.- (per a 6/8 persones)

.- Ingredients:

1 Ou.
1 llimona.
200 g. De farina.
100 g. De fruita confitada.
25 g. De margarina.
25 g. De llard.
50 g. De pinyons.
20 g. De llevat premsat..
100 g. De sucre.
3 culleradetes de llet.

.-Preparació:

Desfeu el llevat amb la llet i amb una part de farina en un bol fins que formeu una bola tova. Tapeu-la amb un drap de cuina, deixeu-la a prop del calor fins que augmenti de volum. (dins e l forn apagat, és un bon lloc).Poseu la resta de farina en forma de volcà i el bell mig col•loqueu l’ou sencer, el llard, la margarina, 40 g. de sucre i la pell de la llimona ratllada, ajunteu tots els ingredients, en primer lloc amb una forquilla i tot seguit amb les mans. Quant la barreja estigui a la meitat, afegiu-hi el llevat fermentat i acabeu-lo de amassar amb les mans fins obtenir una pasta compacta.
Tot seguit formeu una coca sobre una llauna engrassada, aixafeu amb les mans, pinteu lleugerament amb aigua i adorneu amb la fruita tallada ben fina... Joseeep ja n’hi ha prou de xampany..., i els pinyons (que haurán estat en remull al voltant d’una hora). Espolseu la resta de sucre. Deixeu-la en repòs i en un lloc calent, tapeu-la amb un drap de cuina, fins que augmenti el seu volum. (un bon lloc, es també al forn amb una micona d'escalfor). Estireu la coca amb un corró donant la forma de la coca tradicional. Poseu-la el forn regular uns 20 minuts fins que quedi daurada. (bon profit¡).

Goita que bé Maria… per Sant Pere l’ha faré aquesta coca… doncs en el meu marit l’hi agradarà… i a més a més com que és diu Pere… goita que bé… Oli en un llum…
També he de dir, que la meva àvia, molt subtilment, l’hi havia venut a la veïna, una plata de forn de la botiga de casa…, l’excusa…?... que la veïna pogués fer la coca per Sant Pere… vés… dona vés… ja m’ho pagaràs demà... ( blocaires bona revetlla¡¡)

PASTÍS DE POMA I CANYELLA

2010-05-09T19:10:00.031+02:00

Quina sensació tant agradable, quan arriba el cap de setmana i poder fer tot allò que realment t’agrada; llegir, escoltar música, cuinar… agafar una poma i llegir… , tot sentint el cruixir de la poma, esmicolant-se dins la teva boca…, encara que també, aquest cruixir es pot acompanyar amb un pastís, com aquest, de poma i canyella mòlta…, tot sentit l’olor acabada de mastegar … quina sensació tant agradable que dóna, poder estar a casa el cap de setmana…

Ingredients per a 6 persones:

- 3 Pomes pelades i tallades en quatre trossos
(La poma reineta, n’és una de molt bona per aquest pastís).

- 2 Culleradetes de canyella en pols.-

- 10 Grams de mantega (per untar el motlle).

- 4 Culleradetes soperes de pa ratllat (per untar el motlle).

- 4 Ous.

- 200 Grams de sucre en pols, més 50 per empolsar.

- 250 Grams de mantega fosa.

- 175 Grams de farina.

- 1 Culleredeta de llevat en pols.

Preparació:

En un bol, col.locarem els ous amb el sucre. Afegirem la mantega, la farina i el llevat. Abocarem tota la pasta dins un motlle, prèviament untarem amb la mantega i el pa ratllat. Seguidament col.locarem les pomes pel damunt de la pasta. Ho esquitxarem amb la canyella i el sucre.

Deixarem el pastís dins el forn a 180º duran 30/35 minuts. El servirem calent.

(*) Aquest pastís està “pispat” del blog de la Núria, Cocinarte, quina sensació més agradable poder entrar a la seva cuina, i escoltar tants i tants perfums a qualsevol dia de la setmana… Moltes gràcies Núria!!

PASTÍS DE LLIMONA

2010-04-12T18:33:00.015+02:00

Flor del Llimoner.-

Pastís de Llimona.-

Bé doncs, ja som a la primavera , i amb tot un seguit de llums i colors reflectits per a tot arreu. L’he volgut donar el meu toc de llum i color particular en aquesta primavera, i he pensat que, fer aquest pastís de llimona, estaria bé, per tal que l’acidesa del seu líquid obri la llum i els colors els nostres gustos.

Per fer aquest pastís necessitarem: (per a 4/6 persones)

Per fer la Massa:

- 150 Grams de farina.

- 75 Grams de mantega.

- 50 Grams de sucre.

- 1 Ou.

Per fer el farcit:

- 200 Mil.lilitres de suc de llimona (1 got d'aigua)

- 200 Grams de sucre.

- 4 Ous.

- 15 Grams de fècula de patata.

- 50 Grams de mantega.

Barrejarem junt amb la farina, la mantega (a temperatura ambient), el sucre i l'ou, fins formar una massa que ens quedi ben formada i enganxada i la posarem a la nevera que reposi al voltant d'una hora. Quan hagi passat aquesta estona, l'estirarem i la col.locarem en un motlle que sigui baix i d'una sola peça, a 180º . Un cop l'ha traiem del forn, podem pintar la massa amb un ou, per tal que quedi impermeabilitzada.

Després seguirem amb el farciment. Agafarem un atuell i desfarem la fècula de patata, junt amb el suc de llimona i tot seguit, el sucre i els ous batuts. Ho col.locarem al foc, i deixarem que bulli, això sí, sempre remenant-ho. Apagarem el foc i tirarem la mantega.

Ens ajudarem amb un colador xinés, per tal de el.liminar zones que poguessin haver quedat quallades, al igual que també fils d'ou quallats, ho tirarem per sobre del motlle de la massa.

Ho deixarem coure al forn a 180º durant 15 minuts.

(Blocaires que vagi de gust!).

PLÀTANS GRATINATS AMB CREMA D'AVELLANES

2010-02-20T18:11:00.014+01:00

Dos contrastos ben diferenciats, l’un, el plàtan, que és una fruita dolça i suau al paladar i per l’altre banda, les avellanes de Reus, d’un gust eixut al paladar però a la vegada repetitiu de menjar-les i, on la unió dels dos fruits podem trobar-los amb aquesta crema, feta amb la llet i unes quantes avellanes torrades i picades, per desfer-se al final del plat amb una micona del suc de la maceració del principi…. per tornar a començar de nou… dos contrastos ben diferenciats…

Ingredients: (*) (per a 4 persones).

8 Plàtans.- (4 plàtans)

50 Grams de sucre.-

100 Grams d’avellanes.- ( Un grapat)

1 Got de moscatell.-

100 Grams de sucre per cremar.- (Un parell de cullerades de sucre)

Ingredients per la crema d’avellanes:

1 Litre de llet.- (1/2 litre de llet).

225 grams de sucre.- (160 de sucre).

1 Tros de pell de llimona.-

1 Tros de pell de taronja.-

1 Branca de canyella.-

35 Grams de Maizena.-

8 Rovells d’ou.- (4 Rovells d’ou).

200 Grams d’avellanes torrades i ben picades.- (100 d’avellanes).

Preparació: Pelem els plàtans, els tallem a rodanxes i els posem en un bol. Hi afegim el moscatell, el sucre, les avellanes i ho deixem macerar. Un cop macerat, agafem els plats, hi posem els plàtans, els cobrim amb la crema, els empolvorem amb el sucre i el cremem amb la pala molt calenta. Hi afegim una micona de suc de la maceració i ho servim.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)(*) Amb parèntesis les quantitats que he posat jo, per fer aquest postre.

PASTÍS DE TARONJA

2010-01-17T19:23:00.006+01:00

Ara és el millor moment d’aquesta fruita d’hivern, la quàl curiosament, ens bé més de gust pendre-la a l’estiu. Peró en el millor dels casos, un suc de taronja sempre és ben rebut, acompanyat de les torrades amb mantega i la melmelada a l’hora d’esmorzar, i amb una d’aquestes taronges, i un cop pelada, donar-hi una bona mossegada per postres després de dinar. Encara que després de dinar, i com a postres, podem trobar-nos amb l’agradable sorpresa d’aquest sorprenent pastís de taronja i si sobra algún boci, sempre ens queda l’excusa del berenar o bé el sopar… l’especulació estarà controlada.

Qué… us animeu a fer aquest pastís? ... doncs, si és així necesitarem:

Per al motlle: 40 grams de pa torrat.-

40 grams de galetes Maria.-

25 grams de mantega.-

30 grams de vi blanc.-

Per al pastís:

160 g de sucre

5 ous

3 peles de taronja

1/4 de l de suc de taronja

30 g d'ametlles

1 iogurt

25 g de mantega

Per a la gelatina:1 got de suc de taronja

2 fulls de gelatina

Per fer la base del pastís, posarem en un bol les galetes triturades, el pa torrat triturat, la mantega fosa i el vi blanc.

Remeneu-ho bé i cobriu el fons del motllo, que haureu untat amb la mantega.

Per fer el pastís, barregeu en un bol el suc de taronja, la pell de taronja ratllada, el iogurt i les ametlles, i tritureu-ho amb l'ajuda d'una batedora.

Bateu els ous amb el sucre i afegiu-hi la mantega fosa i la massa del pastís. Remeneu-ho bé i aboqueu-ho al motllo. Poseu-ho al forn a 115 graus i deixeu-ho coure durant 35 minuts.

Per acabar, escalfeu una mica de suc de taronja en un cassó. Després, fiqueu-hi els fulls de gelatina que haureu tingut en remull i remeneu-ho fins que es desfacin. Afegiu-hi la resta del suc de taronja fred i aboqueu-ho tot sobre el pastís. Deixeu-lo refredar a la nevera fins que la gelatina hagi agafat consistència. Quan estigui fred, desemmotlleu-lo i serviu-lo.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

(*) La font de la recepta és de Club de Cuines

Sobra la taronja s'ha dit:

Simbòlicament es diu que algú és la mitja taronja d'un altre quan és la parella perfecta en el terreny de l'amor.

No s'ha d'escorra tant el suc de la taronja, que amarga el suc.

Tant s'apreta la taronja, que se n'ixen els pinyols.

GATÓ D'AMETLLES ACOMPANYAT AMB GELAT D'AMETLLES

2009-11-16T19:38:00.013+01:00

Al final m’ha sortit… síííí…¡¡¡… hi ha no el tinc pas a “pendents”, aquest formidable Gató d’ametlles, del formidable blog que és; Dit i fet de la María José. Un blog el quàl jo no puc entrar, doncs em quedaría cada día a esmorzar, a dinar, a sopar… i també a fer el ressupor… i a pendre el café… i a berenar… Caramb,¡ quins plats més lluits i deliciosos que hi trobareu en aquest blog, la veritat no us el perdeu.¡¡ Jo l’he fet acompanyat amb un Gelat d’ametlles, que tal i com diu la María José, és com normalment s’acompanya aquest Gató, típic i tradicional de Mallorca.

Una mica més avall hi trobareu la recepta d’aquest Gelat d’ametlles.

Ingredients per el Gató d’ametlles : (per a 4/6 persones) 6 Ous –separant les clares dels rovells-. 200 Grams de sucre. 200 Grams d’ametlles mòltes. Ratlladura d’una llimona.

Preparació: Batarem els rovells amb el sucre, afegirem l’ametlla i la ratlladura de la llimona i ho barrajarem bé. Batarem les clares a punt de neu i ho barrajarem a la barreja anterior, amb una espàtula i amb compte de que no baixi la barreja. Ho courem al forn a 180º i fins que punxant amb una agulla, aquesta, surti neta. Llest per fer-li la “foto” i naturalment per menjar-ho¡¡. Ingredients per el Gelat d’ametlles: (per a 4/6 persones). 250 Grams de llet.- 250 Grams d’aigua.- 125 Grams d’ametlles en pols.- 125 Grams de sucre.-

Preparació: Posarem un cassó al foc amb la llet, l’aigua, l’ametlla en pols i el sucre, i ho anirem remenant, per tal de barrejar bé tots els productes. Quànt començi a bullir ho retirarem del foc i ho deixarem refredar. Quànt estigui fred, ho posarem al congelador i ho anirem remenant cada mitja hora, un cop fred ho servirem junt amb el gató d’ametlles. (Blocaires que vaigi de gust!!)