Cebes de Figueres farcides

26 de maig del 2010


La ceba de Figueres, es diferencia de les altres perquè té un gust dolç, és de consistència tova, de color rosat amb tendència a lilós, de forma una mica aplanada, de mida mitjana i d'uns 200 grams de pes per unitat. És fàcil de diferenciar sense ser-ne un expert.
Una característica que millora el seu gust al menjar-la en cru, per amanida, a l'hora de preparar-la, és esclafar-la, per treure-li la ràbia i separar el troços per menjar-la. Les cebes són de gust suau i d’un bon cruixir al mastegar-la. Això fa que les puguem menjar tant amb sofregit com  directament sense coure-la.

Actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrània.

Ingredients: (per a 4 persones).-

4 Cebes grosses.-
250 grams de xampinyons.-
100 grams de pernil de Jabugo.-
100 grams de bacón.-
8 Anxoves.-
2 Culleredetes de farina de galeta.-
50 grams de formatge ratllat.-
Oli.-
Julivert.-
Sal i pebre.-

Preparació:

Anirem en molt de compte en pelar les cebes, per tal que tinguin una bona base i estiguin estables en els plats. Un cop ben pelades tallarem una rodanxa de cada una d’elles- i aquesta- la picarem ben petita. Tornarem anar en molt de compte per buidar-les, per tal de que quedin uniformes i ben igualades. Aquests troços que anirem traient els anirem picant.
Tallarem el pernil amb la tisora i el deixarem ben petit, al igual que el bacón. Netajarem i trossajarem els xampinyons. Reservarem.
Estovarem la ceba picada en una paella amb l’oli calent. I seguidament posarem el bacón, el pernil i els xampinyons saltejant-los a foc ben alt per tal que l’aigua dels xampinyons s’evaporin.
Deixarem les cebes salpebrades al bany maria durant 25 minuts.
Amb la preparació de la barreja xampinyons/pernil i tirarem les dues culleredetes de la farina de galeta i el julivert que el tindrem tallat finament, omplirem les cebes posant-hi a sota un parell de anxoves a cada una de les cebes.
Un cop estiguin farcides, hi possarem el formatge ratllat per a sobre i gratinarem al forn durant un parell de minuts.
Aquestes cebes queden molt millor, menjades acabades de fer. (blocaires que vagi de gust¡¡)

CATEDRALS DEL VI. EL COOPERATIVISME

15 de maig del 2010


.-César Martinell.-

Fou amb aquest nom que, Àngel Guimerà amb una visita a la cooperativa/celler de l’Espluga de Francolí, va designar i donar a conèixer aquests temples majestuosos, designats i dedicats a l'el.laboració i premsat del raïm.

Aquestes Catedrals, la gran majoria d’elles es troben a les comarques tarragonines. Cal recordar que, l’emperador Octavi August s’instal.la a Tàrraco 25 anys abans de Crist i amb ell,  també hi portà la cultura del vi a l’antiga ciutat de Tàrraco, primer amb quantitats poc elevades, doncs les oliveres eren els arbres que més si manifestaven. Amb el temps, moltes d’aquestes oliveres donaren pas a les vinyes, imposant-se a comarques més dures i fortes d’aquestes terres; El Priorat, Conca de Barberà, La Terra Alta. A l’època medieval el vi va quedar aïllat als monestirs i convents i eren els priors i monjos qui treballaven el premsat i l’el.laboració dels vins; Santes Creus, Poblet, Scala Dei. (segle XII fins al XVII)

La fil.loxera va fer al segle XIX verdaders estralls a tots els Països Catalans i varen atacar les vinyes verdes vora el mar de l’Empordà i més concretament a la població de Rabós –Alt Empordà- l’any 1860, va ser la primera en rebre el patiment i la destrucció de tots els seus vinyers. Pocs anys després arribarien a tots els camps de vinyes de l’antiga Tàrraco. No fou fins els anys 1900/1910 que es decidir per implantar els peus o ceps americans.

A principis del segle XX la Mancomunitat precedida per Enric Prat de la Riba, fou l’impulsor i també el que enfortir la pagesia per crear aquestes Catedrals, i formar el cooperativisme. Molts d’aquests projectes, van ser dissenyats per Cèsar Martinell  donant-hi a cada un d’ells, a part del toc personal, la mirada necessària per que tots aquests caldos descansessin amb les millors qualitats i preferències possibles.

Totes aquestes qualitats podem trobar-les en aquest llibre, escrit per; Raquel Lacuesta, amb fotografies de Pepo Segura i Marc Sixto i on  a part de totes aquestes Catedrals, podem trobar-hi també les destil.leries d’altres licors catalans, buscant-hi la precisió històrica de cada un d'aquests cellers; ubicació, any de la construcció, característiques, preus de la seva construcció… una passejada per a tots aquests cellers, on el vi i destil·lats, són els protagonistes principals, elevant aquests cellers a la categoria de; Catedrals del vi.

L’edició d’aquest llibre pertany a: Angle Edicions. La primera edició és del novembre de 2009.

Encara que no sigui Sant Jordi, sempre ens queda l’excusa per anar a buscar o comprar un llibre; per el sant, l’aniversari, vacances, les festes de Nadal, reis… o simplement per el fet; per que avui és avui. (Blocaires bona lectura!!)

PASTÍS DE POMA I CANYELLA

9 de maig del 2010





Quina sensació tant agradable, quan arriba el cap de setmana i poder fer tot allò que realment t’agrada; llegir, escoltar música, cuinar… agafar una poma i llegir… , tot sentint el cruixir de la poma, esmicolant-se dins la teva boca…, encara que també, aquest cruixir es pot acompanyar amb un pastís, com aquest, de poma i canyella mòlta…, tot sentit l’olor acabada de mastegar … quina sensació tant agradable que dóna, poder estar a casa el cap de setmana…

Ingredients per a 6 persones:

- 3 Pomes pelades i tallades en quatre trossos
   (La poma reineta, n’és una de molt bona per aquest pastís).
- 2 Culleradetes de canyella en pols.-
- 10 Grams de mantega (per untar el motlle).
- 4 Culleradetes soperes de pa ratllat (per untar el motlle).
- 4 Ous.
- 200 Grams de sucre en pols, més 50 per empolsar.
-  250 Grams de mantega fosa.
- 175 Grams de farina.
- 1 Culleredeta de llevat en pols.

Preparació:

En un bol, col.locarem els ous amb el sucre. Afegirem la mantega, la farina i el llevat. Abocarem tota la pasta dins un motlle, prèviament untarem amb la mantega i el pa ratllat. Seguidament col.locarem les pomes pel damunt de la pasta. Ho esquitxarem amb la canyella i el sucre.

Deixarem el pastís dins el forn a 180º duran 30/35 minuts. El servirem calent.

(*) Aquest pastís està “pispat” del blog de la Núria, Cocinarte, quina sensació més agradable poder entrar a la seva cuina, i escoltar tants i tants perfums a qualsevol dia de la setmana… Moltes gràcies Núria!!

ESQUEIXADA DE BACALLÀ

3 de maig del 2010





Seguint amb les menges de bacallà, crec que no podia faltar en aquest apartat, aquesta amanida d’esqueixada de bacallà amb ingredients vegetals i regat tot plegat amb oli d’oliva.
Encara que l’esqueixada és una amanida d’estiu, avui en dia tenim formes, maneres, i també ganes, de poder fer aquest plat per menjar-lo tot l’any.

A la zona de València, es fa un plat molt semblant anomenat esgarraet, es fa servir igualment el bacallà esgarrat (a tires) però tant sols admet, pebrots escalivats. A la zona de Alcoi , un altre forma de preparació, és l’anomenat pericana, encara que només fa servir pebrots vermells i all, i es fregeix - tanmateix, rep el nom d'amanida.

 Plat típic de la dieta mediterrània i molt saludable.


Ingredients: (per a 4 persones) (*)

- 400 Grams de bacallà esqueixat i dessalat.
- 2 Cebes de Figueres mitjanes.
- 1 Pebrot vermell mitjà.
- 1 Pebrot verd mitjà.
- 2 Tomàquets madurs per amanir.
- Un grapat d’olives negres.

Preparació:

En una plata posarem oli d’oliva formant un llit, a sobre i col•locarem el bacallà esqueixat, les cebes tallades a juliana, el pebrot vermell, el pebrot verd i els tomàquets tallats formant mitges llunes, per sobre i posarem el grapat d’olives, amanit-ho tot plegat un altre cop.

(blocaires; que vagi de gust¡¡)

(*) Els ingredints a dalt exposats, són els més "originaris", encara que també si pot posar ou dur, mongetes blanques (ganxet), tàperes...