Nadala

23 de desembre de 2016



NADALA

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella, 
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l'infant
i els tres Reis i l'estrella.

Hem obert innombrables camins,
tots d'adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova.

I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l'infant i els tres Reis i l'estrella.

I oferim la nit amb el ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l'infant i de tots en la nit de la gran meravella.


Miquel Martí i Pol  (Roda de Ter, Osona, 1929-2003).  


   Encara que a molts no ens ho sembli, com cada any tornem a ser Nadal... al costat dels estimats el que hi són i els que ens han deixat. Cantant de nou el retrobament, i amb l'esperança de cada any,  poder-vos desitjar unes bones festes de Nadal. 




Llaminera amb crema i cruixent de salsifins

15 de desembre de 2016


   A tot porc, l'hi arriba el seu Sant Martí¡  
  (11 de novembre)

   Era als voltants d'aquest dia que es feia la celebració de la matança del porc -i d'aquí la dita- i s'allargava en les diferents poblacions fins al mes de marc.

  Per tal de  proveir el rebost durant tot l'hivern, les diferents peces del porc eren repartides per què tota la família les elabores. La mocadera -que en  molts indrets era la persona de més edat- era l'encarregada de seleccionar les carns i la neteja de la moca -budells-, per tal d'elaborar els millors embotits i botifarres.

  (Llamineres abans de rostir)

    Avui en dia són els escorxadors que fan la matança i els mestres cansaladers els qui donen  a les diferents carns els tocs més subtils de les seves elaboracions.

 (Llamineres després de rostir) 

  Per la tardor, també es feien les neteges dels boscos. Les podes i recollides de troncs es reciclaven i era l'ofici de carboner que al voltant d'una plaça carbonera es preparaven les coves envoltades de troncs i tapades amb terra, es cremaven durant quinze dies per tal d'elaborar el carbó vegetal que després es venia per les cases i era utilitzat per les llars de foc, cuines econòmiques, tallers, calderes...

 (Salsifins) 

 Arrels silvestres es trobaven entre les podes, que eren aprofitades per farratges pels animals i per la subsistència familiar.

 (Salsifins pelats i escaldats) 
 
 Moltes d'aquestes arrels silvestres, avui en dia se'n fan conreus i el salsifí és un d'ells. Establert amb minoria a les comarques gironines i molt apreciat a la cuina francesa (Catalunya Nord).

(cruixent... 

 ... de salsifins)

   Dos productes molt arrelats a la pagesia catalana i que avui es manté, encara, molt agafats a les comarques gironines.
   Des d'aquest blog, us dono a conèixer aquests dos productes, molt arrelats a la cuina catalana i animar-vos a fer-ho i gaudir-ho, pot ser, per algun dinar per aquests dies de Nadal?

( Flor del salsifi)

   Un cop tinguem els salsifins nets, els escaldarem amb l'aigua que tindrem bullint, un màxim de tres minuts. Els decantarem.
   Les llamineres de porc, les posarem en una cassola amb un raig  d'oli d'oliva, una cullerada sopera de llard, sal i pebre, anirem mirant de tant en tant afegint el mateix oli que hem tirat fins que veiem que està rostit, que, al cap de vint minuts ja tindrem  fet.

 (Llaminera de porc tallada i presentada) 

  Per fer el cruixent de salsifins, jo he fet servir aquesta pasta per arrebossar, amb la diferència que aquesta que presento està feta amb farina d'espelta, conté molt menys gluten, d'un color torrat  i amb un toc diferent de la farina de blat.

 (Blogaires... 

    Per fer la crema de salsifi, tallarem uns quants salsifins, els posarem dins un atuell apropiat per posar-hi després l'aparell que ho triturarem, afegirem una mica del caldo obtingut -escaldats- sal i pebre, opcionalment podem posar-hi dues cullerades soperes de crema de llet per amorosir la crema.
   Posarem la crema amb tassons per tal que els comensals se serveixin ells mateixos i al seu gust.

 ...que vagi de gust¡¡)

 






 
 

Pastís de mató amb melmelada de groselles

1 de desembre de 2016



   Aquest pastís és d'aquelles alegries que comporten  quan portes un regal mengívol i et sembla que agradarà... el resultat és eloqüent, podeu veure que em va  venir just fer-hi la "foto" única prova  que em dóna fe que el que dic és cert.

   Les groselles, són aquestes campanetes petites que formen petits poms de colors vermells i que donen aquest color i sabor a tot el que toca.  
   El  mató és aquest formatge fresc, que podem fer a casa, amb quall, herbacol o card o també amb quall químic que venen a les farmàcies, encara que aquest no és el cas, doncs el  mató que he fet servir és comercial i val a dir que és d'una bona marca i el seu resultat és molt bo (veure "foto"). 

   Els ingredients  per fer la massa brisa. 
  
   250 g de farina d'espelta 
   125 g de mantega (conssistència pomada)
       2 ous frescos
   unes gotes de vainilla líquida
   una pessigada de sal 

   Preparació: 

    Un cop la mantega tingui textura pomada ho remanarem junt amb els dos ous fins a obtenir una crema lleugera i ben lligada. Tirarem la farina, tamisada, ho anirem incorporant a la barreja, ous/mantega, fins a acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tan sols fins a acabar de posar la resta de farina. Un cop ho tinguem tot ben barrejat, tirarem les gotes de vainilla líquida, la deixarem amb una bola a la nevera mitja hora i passat aquest temps, estirarem la massa amb un corró i col.locarem dita massa en el motlle escollit, untant dit motlle amb una mica de mantega i ho deixarem al forn durant quinze minuts. La treure'm del forn i la reservarem.

   Els ingredients per fer el farciment: 

   600 g de mató 
   200 g de sucre fi  
   100 g de groselles  (un parell de poms per adornar) 
        4 cullerades soperes de crema de llet  
        3 ous (sencers)  
        2 cullerades rases (soperes) de farina     
        1 rovell d'ou  

    Preparació: 

   Posarem el mató en un atuell i afegirem el sucre, barrejarem mentre fem aquesta operació.
   Afegirem d'igual manera els ous d'un en un i  remanarem igual, les cullerades de crema de llet i el rovell d'ou. Afegirem la farina a poc a poc i seguirem barrejant. Per acabar la melmelada de groselles que l' haurem fet amb un got d'aigua, les groselles i una cullerada de sucre posada al foc i remenant-ho fins que quedi un caldo de color vermell. 
    Tirarem el contingut, dins de la massa de pasta brisa que tenim reservada. Deixarem al forn al màxim que  doni durant un quart d'hora, passat aquest quart el baixarem a cent  graus, fins a esgotar l'hora. 
     Deixarem refredar, millor un dia per l'altre, decorarem amb les groselles per a sobre. 


.- Flor i fulles de la grosella.-
(Blogaires; que vagi de gust¡¡)

  Per acabar us deixo la flor de la grosella, per tal que no quedi tant sol el tros testimonial del que va ser el pastís.



       
    

   


Pebrots confitats.(Pebrots de Girona)

22 de novembre de 2016




   El diumenge passat em vaig acostar fins el mercat de Tordera i en arribar a les parades dels pagesos de la zona, una gran quantitat de pebrots de Girona-entre altres molts mes productes de la terra- estaven estesos al damunt de la parada d`en Francesc i la seva senyora Paquita pagesos de tota la vida.
   En veure'ls em vaig preguntar: Quin munt d'amanides que es poden fer amb tots aquests pebrots... n'agafaré un quilo i així també en faré una amanida... ja fas amb aquests...? em digué la Paquita, sí per amanir-los amb sal i oli ja en tinc prou..., guaita, agafa una bossa d'aquestes i omple-la fins dalt que t'explicaré com fer-los confitats... la idea em va engrescar i com un bon aprenent,
bolígraf i paper en mà la Paquita en va començar a dictar... com sempre, aquest bolígraf no guixa... ara sí... diguem ...

 Abans no s'acabi la temporada en faig confitats i en conserva, els primers, fets amb les mesures que et donaré surten molt i molt bé i aquests poden menjar-se, sense necessitat de fer-los en conserva.

   Per un quilo de pebrots i poso una cullerada de sal, tres quarts de litre de vinagre blanc, un got de vi blanc, cent g de sucre, un grapat de pebre negre en gra i tres fulles de llorer.


   Ho reparteixo de la següent manera: Un cop netejats i treure-l'hi les llavors, els tallo a tires mes o menys regulars. Mentrestant bullo un litre d'aigua amb dos-cents mil.lilitres de vinagre blanc i una cullerada de sal. Quan arrenca el bull tiro els pebrots nets i sense llavors els deixo coure un minut -just, escaldats- i els deixo que s'escorrin.


   Mentrestant vaig posant els pebrots, que ja els tinc a tires i tallats, els col·loco a dins dels pots que estàn ben nets.
   Escalfo un pot d'alumini i a dins l'hi poso mig litre de vinagre amb cent mil.lilitres d'aigua, cent de vi blanc, els cent g de sucre, el pebre en gra i les tres fulles de llorer.Quan tot plegat arranca el bull poso el caldo dins el pot o pots de vidre cobrint-los per complet. Els sacsejo una mica i els deixo reposar una estona, després, els tapo i els guardo a la nevera, i els faig servir amb les amanides, amb una mica de pa amb tomàquet... guaita, per fer el vermut amb unes olives... 
 


    Al meu home l'hi encanten fets d'aquesta manera i durant tot l'any en tenim.
 
 (Blogaires; que vagin de gust¡¡)
 
   El pebrot de Girona té un color groc-verdós és de sabor suau i té una allargada prima. La dolçor que té és la diferència que el caracteritza. També es pot escalivar i fregir, acompanya molt bé amb carns.
   Es recull al mes de juliol i és a començament de la tardor que s'acaba.
   Al meu gust, confitat es com s'escau més bé.

 








Som Terra de safrà. Espaguetis amb crema de llet, macerats amb safrà (2 ª part)

17 de novembre de 2016


   Durant tot el matí del dissabte 12 de novembre, Santa Coloma de Queralt celebrar, Som Terra de Safrà, en la seva segona edició. 

.-Rissoto, amb ceba caramel·litzada i safrà.-

    A la sala d'Actes del Castell, exhibició de plats elaborats amb safrà. Jo vaig tenir l'ocasió de provar el primer plat: Rissoto amb ceba caramel·litzada amb uns brins de safrà. Torradetes amb formatge de cabra, ceba caramelitzada i uns brins de safrà i degustació de crema de carbassa amb safrà, elaborat per el jove Joan Ollé de Montblanc. Durant tot el dia s'elaboraren 6 plats -sucs saludables, postres...- i tastes elaborats per diferents cuiners de la població i de la comarca. 
  
 .-Flors de safrà  a punt de treure'ls els brins.-
   
    A la Plaça de l'Església i durant tot el matí,  promoció i venta de productes de proximitat i de safrà.

    A la sala Merlets, presentació i xerrada sobre els jueus a Santa Coloma i el safrà, a càrrec del periodista colomí Francesc Valls i Calçada. 

 
 .-Flors del safrà amb els brins acabats de treure'ls.-

  El safrà, durant tot el dia va ser el gran protagonista i humilment crec que va està molt acertat. La població de Santa Coloma de Queralt i tot el seu entorn, va acompanyar molt bé tots els actes que es van fer, i el meu humil desig seria que en pròximes edicions fos d'igual semblança. Sense aglomeracions de parades que no tenen res a veure amb el producte escollit, doncs no s'ha de perdre, la cuina, la història, la terra i cultura de Santa Coloma de Queralt. 
   Felicitacions Santa Coloma i a tots els colomins i colomines per l'organització i el bon fer. 




   Per la meva part i amb el safrà colomí que vaig portar, m'he agosarat a fer aquests espaguetis fets amb  crema de llet macerats amb safrà, tot desitjant que siguin del vostre grat. 


   
    Per fer aquets espaguetis els he fet de la següent manera: 



   He posat a bullir dos-cents grams d'espaguetis ( llegiu el temps de cocció) amb dues pessigades de sal. Mentrestant vigilava els espaguetis, he posat una paella al foc amb cinquanta grams de mantega i setanta cinc grams de formatge ratllat deixant que es desfaci a foc ben suau fins a aconseguir una crema, a poc a poc he anat tirant la crema de llet junt amb una pessigada mes de sal, on ja tenia els quatre brins de safrà macerats, (mitja hora de repòs) he seguit remenant fins que la salsa ha doblat el seu contingut, sempre a foc molt suau. He tirat els espaguetis ben escorreguts sobre la salsa obtinguda, barrejant tots els seus ingredients.



    Fora del foc, he tirat un rovell d'ou remenant bé per unir tots els ingredients. 


   Encara que he pogut posar pebre al gust, no n'he volgut tirar per tal de no perdre l'aroma del safrà. 
   És preferible menjar-los ben calents. 

    Dedico aquesta entrada a la regidora d'Ensenyament, Cultura i Patrimoni del ajuntament de Santa Coloma de Queralt; Angelina Nogués Martorell, l'entrega, coneixement i amabilitat en arribar a la població i fer-me sentir...
Som terra de safrà. 
    Moltes gràcies,  Josep -Menja de bacallà- 






Som terra de safrà. Cake al gust de safrà amb pinyons (1ª part)

6 de novembre de 2016





   La rosa del azafràn
   es como la maravilla, 
   que un día la ve nacer
      y la mata el mismo día. 

La rosa del azafràn 
es una flor arrogante
 que brota al salir el sol 
   y muere al caer la tarde.

tan fràgil es el amor
como esta flor peregrina; 
se quiere al atardecer
  ¡y a medianoche se olvida¡ 

Fragment final del primer acte de la sarsuela; La rosa del azafràn. (Sarsuela en dos actes) 
Música de: Jacinto Benavente


 .-Flor del safrà.-

   Moltes mes flors i també molts mes menús i tastets fets amb aquesta espècia tant apreciada, trobarem a Santa Coloma de Queralt, població amb molts segles d'història doncs, es remunta al segle X¡.
   Durant al segle XIII fins els 1492 la comunitat jueva, tenia taules al mercat setmanal dels dilluns on, aquesta espècia era tant apreciada per la seva qualitat, que va arribar fins a l'Àsia i també va recorre la Ruta de la Seda, sortint amb vaixells des de el port de Barcelona arribant fins a Roma i des de aqui als països asiàtics i Mitjà Orient. 
   També conegut com l'or vermell, doncs com molts de vosaltres sabeu, aquesta espècia junt amb la vainílla i el cardamom, son les tres espècies mes cares i valorades del món.




    Amb: Som terra de safrà, Santa Coloma de Queralt, ens convida a visitar tot l'entorn, sentir, gaudir i potser també escoltar algún "xup-xup" d'algún que altre plat amb el perfum culinari d'aquesta espècia junt amb els cuines i restauradors d'aquesta zona, doncs...

   ...disfrutem d'aquest moment¡¡ 

 


   Per fer aquest cake, he utilitzat una pessigada d'agullers de safrà i amb un  troç de paper d'alumini  he escalfat un pot amb aigua calenta a sobre de la tapadora he deixat els dits agullers, al cap d'una estona els he deixat amb meceració amb dues culleredetes d'aigua calenta, al voltant d'una hora.
   Mentrestant,  he posat 450 g de farina en un atuell i amb els dits- amb guants- he fregat la farina, els 40 g de llard i els 75 g de mantequilla fins a obtenir una consistència semblant al pa ratllat, he tirat una bona pessigada de sal, els 150 g de pinyons, dues cullerades de sucre fi -glacé-, i la maceració de safrà.






   He batut els 2 ous amb 125 ml de llet una mica tèbia i l`he tirat a la barreja, farina/llard/mantequilla junt amb la maceració de safrà. He continuat remenant la massa durant 10 minuts i amb una mica de farina a les mans, he continuat moldejant fins que la massa ha quedat enganxada i elàstica. Durant una hora he deixat la massa en un lloc càlid tapat amb un paper film  per tal de aumentar el seu volum.
   En un motlle de cake untat amb una mica de mantequilla he col·locat tota la pasta dins del forn a 200 º durant 20 minuts, seguidament he baixat el forn a 180 º l'he deixat fornejant 20/30 minuts més fins que la pasta ha pujat. Aquest cake ha estat reposant tota una nit i l'endemà, que us assembla si untat amb una mica de mantequilla i/o melmelada de...? el servim amb un café sigui amb llet o sense i seguim...
 
...disfrutant d'aquest moment? 
  
(Blogaires; que vagi... 

 ...de gust¡¡) 



Pollastre amb agredolç de magrana

3 de novembre de 2016



.-Haikús del magraner.-

Ve prest novembre,
el groc del magraner
cau blanc a terra.

Gelós de l'aire,
empresona la llum
amb el ramatge.

Llances o peixos,
ocells o ulls o mans,
l'estol de fulles.

Tres retxes basten
per acotar amb amor
dotze pams d'arbre.

  
Francesc Florit Nin (Ciutadella de Menorca, 11 de setembre de 1960)


  .-Portal a la tardor.- (Mireu l'enllaç si us plau)
 

 Els colors vermellosos, grocs i ocres dels arbres, anuncien l'arribada de la tardor, l’espera serà recompensada amb els fruits amagats sota terra. 


 .-Flor del magraner.-
   
  Les seves flors son vermelles i els estams de color groc. Floreixen els mesos de maig/juny.

   
 .-Flor del magraner polinitzada.-
  
El magraner i el seu fruit la magrana, és un d'aquest fruits de tardor, l'espera serà recompensada amb corona de fruits vermells.



     A Grècia, era considerat com a símbol de l'amor i la fecunditat.

     L' història dels  amants de Verona de W. Shakespeare, escenifica a l´escena de la balconada, Romeu, enfilant-se damunt d’un magraner tot declarant el seu amor cap a Julieta.   



   Amb una mà de morter, picarem les magranes i les posarem dins un atuell. Reservarem.
   En una planxa fregirem el pit de pollastre. Reservarem.
   Farem la salsa de magranes en una paella, hi posarem els grans de magrana amb una mica d'oli de girasol i reduirem a foc lent, quant començi  a treure el suc de les magranes tirarem el vinagre balsàmic i anirem remenant, seguidament  tirarem la mel -jo he posat de mil flors- seguirem remenant i deixarem que tot plegat s'enganxi junt  amb els grans de la magrana.


 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 

Fesols menuts, ull ros

24 d’octubre de 2016



 Fesols menuts, ull ros


  Aquest fesol és molt apreciat i valorat a les comarques del Maresme, Pla de l'Estany, Alt i Baix Empordà.
   De pell molt fina, molt digestiva, sense farina ni mantega.

   És sembren entre els mesos de maig/juny. La millor data i com a referència és per Sant Ponç patró dels herbolaris i apicultors, 11 de maig.



     Es recullen als mesos d'agost i setembre.
  La millor manera de fer-los són bullits i regats amb un raig d'oli, encara que acompanyen molt bé amb cansalada, amb talls de bacó, pernil... es poden fer guisats, acompanya infinitat de plats d'estiu, amanides, empedrats, amb bacallà, amb peus de porc, amb gambes...


(fesols menuts, acabats de bullir amb un raig  d'oli)

  Si voleu mes informació i us interessa la seva compra poseu-vos en contacte en mi al facebook en l'apartat mensajes i deixeu el vostre comentari.
 Aquets fesols, són de la comarca del Maresme, són de K. 0. Sense intermediaris i collits aquest any.
    La mongeta del ganxet,  fins a mitjans novembre no es collirà, jo les tinc demanades -5 kilos- i com els fesols menuts/ull ros, si esteu interessats, deixeu-me un comentari a facebook en l'apartat mensajes,  els que teniu el meu teléfon poseu-vos en contacte en mi. El preu varia molt al de les botigues que el comercialitzen i si tenen aquest producta, el preu s'eleva considerablement.

 



Hamburgueses de cigrons amb comí.

14 d’octubre de 2016


   Moltes vegades, bé sigui perque tenim poc temps, be sigui perque  trobem i comprem els productes preparats, be sigui perque potser si que ho feriem però no tenim prou clar si el producte que volem fer -en aquest cas els cigrons crusos- sortiran bé, que si tenen que estar amb remull molta estona, que si  un cop posats a l'olla, quant de temps necessiten...?

 (Fulles i flor del cigroner) 

 El  cigronet (conegut amb aquest diminutiu) de l'Alta Anoia, és un cigró molt petit, que un cop bullit aumenta fins a 3 vegades mes el seu tamany real. Tradicional d'aquesta comarca i recuperat des de fa uns anys en aquesta zona és un cigró molt buscat i apreciat per el seu alt rendiment a la cuina.

 (Cigrons dins de les seves beines) 

 Encara que ja us  he explicat com es poden bullir els cigrons, us ho torno a dir, per tal de que veieu que bullir-los no estan complicat com sembla.


 (El cigronet damunt  la meva mà) 

 Agafarem la quantitat de cigrons que necessitem -per aquestes hamburgueses de cigrons n'hi vaig posar 300 g 8/10 hamburgueses- i els deixem a la vigília en una olla amb aigua tèbia, amb tres cullarades soperes de bicarbonat. L'endemà colarem i rentarem els cigrons passats per un colador, ens podem ajudar dels dits per netejar-los. Un cop tinguem els cigrons ben nets, tindrem  una olla amb aigua de poca mineralització al foc, quant l'aigua estigui calenta/bullint, tirarem els cigrons. Al cap de 20 minuts tindrem els cigrons bullits i a punt per fer, en aquest, les hamburgueses.

 (llavors de comí)

  Mentrestant l'aigua bull, podem posar-l'hi a dins una ceba mitjana de Figueres, tindrem un caldo que després podrem aprofitar per fer un arrós bullit o bé uns fideus a la cassola, o el caldo per una paella, fideuà...
    També podem guardar el caldo al congelador i el tindrem per quant el necessitem.




   Ingredients:  (per a 8/10 hamburgueses)
   
   300 g  de cigrons de l'Alta Anoia
       1 pastanaga
       1 ceba mitjana de Figueres
       1 ou
       3 cullerades soperes de bicarbonat, per deixar els cigrons amb remull a la vigília.
       2 cullerades de comí   (llavors)
       pa ratllat
       pebre
       sal
       oli
     

   Preparació:

    Un cop tinguem els cigrons bullits, els deixarem refredar. Encara que els podem desfer amb un túrmix, jo els vaig desfer dins un morter amb una mica de sal, d'aquesta manera queden aixafats però no desfets, i si pot trobar algún troç de cigró sencer o semi desfet. Decantarem.
   Posarem una paella amb oli al foc i un cop estigui calenta,tirarem la ceba tallada ben petita deixarem-remenant de tant en tant- fins que sigui ben rosseta. Decantarem.
   Tallarem la pastanaga a daus ben petits i la posarem a la paella, donant-li un parell de voltes fins que es quedi una mica estovada. Decantarem.
   Tindrem a mà, un atuell d'alumini tirarem els cigrons aixafats, la ceba que la tindrem ben escorreguda d'oli, la pastanaga, l'ou, el pa ratllat,  les llavors de comí, el pebre, i la sal al gust. 
   Barrejarem tot plegat fins que tinguem una massa espessa i consistent per donar-l.hi la forma d'hamburgueses.

(Blogaires; que vagin de gust¡¡)
 
   Aquestes estàn fetes amb un aparell premsador especial per fer hamburgueses, posades amb els plàstics protectors per tal que no se'n enganxin  les unes amb les altres. Cada una fa 125 g i estàn preparades per menjar-les i també per guardar-les al congelador.