Filet de porc -llaminera- a la sal

22 de desembre del 2015







   ...Pep, l'altre día vaig entrar al teu blog, i vaig veure els espàrrecs al forn, amb salsa de taronja... ah, i que tal...?, els vas fer?, sí la veritat és que em van quedar molt bé i bons¡, queden molt suaus fets d'aquesta manera per acompanyar o si més no com un entrant, el tornaré a fer per quant vinguin els sogres a casa per aquets dies de Nadal...
   Doncs góita si vols un altre plat força económic i ràpid de fer i que quedaràs molt i molt bé per aquets dies, és aquesta llaminera que veus... una llaminera...? sí, la llaminera és la part més melosa del porc, en castellà en diuen,  filete de cerdo, i el seu pes oscil·la al voltant dels 700 g  i té  un gust molt mes suau que el llom de porc i és de textura molt més delicada...
   ...agafes la llaminera i l'hi claves 3 o 4 claus d'espècia i la tapes amb la sal que et quedi ben coberta. La proporció de  sal, és de 2 a 1 és a dir: si la llaminera et fa 700 g, la proporció de sal és d'uns 1400/1500 g. Però sobretot que et quedi ben coberta...


   ...al cap de 20 minuts, veuràs que la sal queda escardada i com si fos un bloc surt a peces... posat guants de cuina, doncs és molt calent i et pots cremar, deixa-ho refredar. Quant estigui freda, treus els blocs de sal i amb un drap, l'hi treus l'accés de sal que pogui haver-l'hi quedat i també pots treure els claus d'espècia...

   
 
      ...pots acompayar-la amb una salsa de tomàquet i ceba, amb una amanida d'escarola i tomàquet, amb rúcula i per l'endemà encara es molt més bona... sí, la meva dóna sempre m'ho diu, que un día per l'altre encara és molt millor... la teva senyora té tota la raó..., l'endemà és molt més bona... ...també pots fer-l'hi una salsa de xampinyons, que és molt fàcil de fer, veuràs... et prepares; 250 g de xampinyons tallats a làmines, 1/2 de llet, 40 g de mantega, 30 g de farina, 2 rovells d'ou dur, una mica de nou moscada, sal i pebre... 
   ... agafés una paella i l'hi fons la mantega, seguidament l'hi poses la farina, els xampinyons i els rovells d'ou dur i ho barreges totplegat, l'hi tires una mica de nou moscada, la sal i el pebre i quant estigui ben barrejat  tires el mig litre de llet. El que vaig fer jo, va ser posar-ho en un pot allargat i ho vaig passar-ho totplegat  per el braç eléctric desfent-ho tot, buscant una salsa més aviat espessa...
 ...pots fer el filet tallat  amb un ganivet, encara que jo ho faig amb un ganivet elèctric que tinc, bé, després passo el ganivet i filetejo la llaminera finament.Un cop tallada, l'hi poses la salsa de xampinyons per sobre i ho acompanyes amb uns pebrots escalivats...

 
 




 ...riiinnnggg... ...perdona Pep però com pots veure-millor dit sentir-em telefonen... sííííí... hola María... ...el Pep m'ha ensenyat les "fotos" amb la seva càmera d'una llaminera a la sal... ...a la sal...?... sííííí... m'ha dit que és molt fàcil de fer... ...si ja l'hi diré... si adéu carinyo...si... em pot ajudar la Claudia... ...adéu...
...m'ha dit que l'hi sembla bona idea aquesta llaminera a la sal... ahh... i també m'ha dit que passis unes bones festes de Nadal... ...igualment per a tots els teus... ...i si la fas ja em diràs que tal... ahhh... i que vagi de gust¡¡

Espàrrecs al forn, amb salsa de taronja

16 de desembre del 2015





    ...el vint i cinc de desembre fum, fum fum...

     Sembla que va ser ahir que tocaven les campanades de cap d'any i estem a les portes d'un  nou any.
     ... que el temps sens tira a sobre..., que faig per dinar de cap d'any...? ...si però abans vindrà la nit de Nadal, i després Nadal i Sant Esteve... ...que si no puc anar a casa dels sogres, per que han operat al sogre...,  ...que si veniu a casa, que hi ha farem... ...que si per cap d'any anirem a casa de la filla com cada any... que sí...
 
   ... i que sí mentrestant,  us bé de gust, vaig comprar uns espàrrecs i també com cada any per aquestes dades m'en vaig anar a Gandesa i  Xerta a buscar els vins  i les taronges respectivament. 
      Els vins són de la verema d'enguany i les taronges són acabades de collir i vengudes a peu de carretera per els mateixos pagesos, doncs els surt molt millor vendre-ho d'aquesta manera segons m'explica la Teresa de Xerta... però bé, anem al tema de la recepta que és el que ens interessa.

    Sense tenir massa complicació, aquest plat és per fer un entrant, ja sabeu... ...que puc fer per cada bé i que agradi a tothom...? doncs aquí teniu una opció, aquests...

   -....espàrrecs al forn, amb salsa de taronja?.- 



    ...a tothom no ho sabem si els acontentarem, però al menys tenim l'opció de que els poden provar si més no.
     
    Ingredients: 

   2/3 poms de espàrrecs verds
   300 ml de suc de taronja
   250 ml de nata per muntar
        4 rovells d'ou
   formatge parmesà (per gratinar)
   sal i pebre

   Preparació: 

   Escaldarem els espàrrecs en una olla amb aigua i sal. Un cop els tinguem escaldats (10/12 minuts) els posarem amb aigua freda i els deixarem que es refredin.
   En un atuell d'alumini i podem posar els quatre rovells d'ou, l'ampolleta de nata per muntar, sense deixar de remenar i darrerament i  posarem a poc a poc el suc de la taronja. Salpebrarem al gust.
   Amb la mateixa aigua que hem bullit els espàrrecs la posarem al bany maria  junt amb els espàrrecs i la salsa obtinguda; rovells/nata per muntar/suc de taronja i ratllarem el formatge parmesà per sobre. Ho deixarem al forn 20 minuts, passat aquest temps els traurem i els deixarem refredar.
  Podem servir amb una mica de salsa de taronja per acompanyar.

 abans d'entrar al forn...
       
 ...un cop han sortit del forn
(Blogaires, que vagin de gust¡¡) 
 
   Aprofitem la temporada de taronges que tenim, doncs estàn molt bones en aquesta època de l'any i són molt fresques per naturalesa pròpia.
    La taronja a la cuina és molt subtil de gust i dóna molt de sí als plats. Si apreteu aquí  en trobareu un altre, i aquí també i un altre per acabar, encara que en podeu treuren molts més vosaltres.

Pastís de formatge (Camembert)

22 de novembre del 2015





    Camembert, és un petita població -219 habitants 2006- i amb una superfície de 10,30 km2  pertany a la regió de Normandía al nord de França. Camembert ha donat el nom a un dels formatges de la gastronomía francesa més famosos del món. Elaborat amb llet crua de vaca no pasteuritzada, sembla ser que fou un monjo de Brie refugiat a la població de Camembert en plena revolució francesa -1791- que l'hi donar els consells a la ramadera/granjera Marie Harel per tal d'elaborar aquest formatge.
    El monjo -com ja he dit- era de la població de Brie, -a prop de l'illa de París-famosa per els seus formatges també, i diuen els entesos que aquets dos formatges són molt semblants... aquesta semblança em bé a dir que el proper pastís de formatge serà de brie i així, jo també podre comparar la seva textura tova i de gust -si em permeteu l'expressió- profunda d'aquest fabulós pastís de formatge¡
   Des de l'any 1983 el formatge camembert, porta la denominació d'origen controlada. D.O.C.



  
   Ingredients: (per a la massa brisa)

   200 g de farina
   175 g de mantequilla
     2 ous
  la ratlladura d'una llimona
  una pessigada de sal

   Ingredients: (per el farciment)

   1 Quilo de formatge Camembert (amb terrines de 500 g per untar)
   400 de sucre
   5 ous sencers
   2 rovells d'ou
   3 cullerades rases (soperes) de farina
   6 cullerades soperes de crema de llet
   1 taronja
   1 llimona





   Preparació:  (massa brisa)

   Deixarem que la mantega, tingui textura pomada, i ho remanarem junt amb els dos ous fins obtenir una crema lleugera i ben lligada.Tirarem la farina -tamitzada- i ho incorporarem a la barreja, ous/mantega, fins acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tant sols fins acabar de posar la resta de la farina.  Retllarem la llimona i l'hi tirarem a la massa. Un cop ho tinguem tot ben barrejat ho deixarem amb una bola a la nevera mitja hora i passat aquest temps, estirarem la massa amb un corró i col.locarem dita massa en el motlle escollit i ho deixarem al forn durant 10 minuts. La traurem del forn i la decantarem.

  Preparació: (farciment)

   Traurem el formatge de la nevera i el deixarem a temperatura ambient. Dins d'un gran bol i amb una cullera de fusta treballarem el formatge i el sucre fins que estigui ben unit i esponjós. Afegirem -d'una en una- les tres cullerades de farina tot evitant que es facin grumolls. D'un en un també, barrejarem els cinc ous sencers i els dos rovells, mentre tirem els ous d'un en un, anirem aromatitzant amb la pell  de la llimona, al igual que la ratlladura de la taronja. I per acabar, i tirarem les sis cullerades de la crema de llet.
   Posarem a sobre el motlle la massa que teniem decantada i tirarem al damunt el farciment. Deixarem el forn a la màxima temperatura que ens dongui durant 10/15 minuts i passat aquest temps, el deixarem a temperatura de 100º al voltant d'una hora. Deixarem refredar i podem començar a disfrutar d'aquest fabulós pastís de formatge de camembert¡¡

 Blogaires; que vagi de gust¡¡  

 
 
   

 

    

Pastís de café i cardamom

25 d’octubre del 2015




.-Flor del cafetal.-

.- Flor del cardamom.-
 
    El cardamom, és una espècia molt apreciada per la seva aroma -perfumeria- al igual que també al Orient Pròxim es fa servir per donar la benvinguda als forasters i que barrejat amb el café, donen l'agraïment i l'acolliment de compartir aquest esdeveniment tot desplegant l'increment de les flaires que si sumen.
   El cardamom és després del safrà i la vainilla l´espècia més apreciada i també  una de les més cares del mercat.
   El primer país productor de cardamom és la Índia i la producció es queda quasi tota al país, doncs la Índia n.és una gran consumidora d'aquesta espècia.
   Des de fa més de cinquanta anys Guatemala s'ha combartit en el primer productor/exportador del món, amb una qualitat/quantitat molt apreciada.
  Com a usos medicinals, es fa servir per l'asma, inflamació de boca, és diürètica...

   El café  és la segona beguda estimulant  més consumida del món, després del té.
   Pot ser un dels cafès més coneguts des de sempre és el Moka...?
   Doncs bé Moka, és una ciutat portuària del Iemen, i els primers cafés que surtien d'aquest port, deixaven l'aroma i les olors per a tots els racons d'aquesta ciutat. Els primers mercaders en sentir la seva flaire foren els venecians i fou  l'any 1645 quan fundaren la primera cafeteria a Venécia, exposant a la ciutat dels canals les flaires dels cafés portats des de el Iemen.
   Són moltes les diversitats tant en el món àrab com a Europa que prenen el nom d'aquesta ciutat per donar-l'hi el nom en els seus cafés.
   Moka, també és un tipus de gra de café especial d'aquesta zona i molt semblant al cacau.

   Bé, si unim aquets dos ingredients, podem trobar-nos amb l'agradable sorpresa d'aquest pastís de;

   .-Cafè i cardamom-.



   Ingredients i preparació: 

    El café des de fa un temps jo no mi sento gaire bé amb ell, però aixó sí, l'aroma que desprén quan surt de la cafetera, no té discussió. El llegir aquesta recepta i veure que era café de cafetera, és a dir, el de sempre, el de cafetera italiana i tirat a dins de la massa, em van venir moltes ganes de fer-l.ho.
   Un cop tingué les dues tasses de café fetes, va quedar decantat,-mentrestant s'escampava l'aroma-. En un atuell d'alumini hi vaig tirar els tres ous, remenats amb els 125 g de sucre, que el vaig passar per la batedora i la veritat, quedar molt més fi al tacte i al gust. Els 200 g de farina, junt amb una culleredeta de llevat amb pols tirades a cullerades grosses  i remenant i amalgamant els productes, es va aconseguir una massa molt ben agafada. Després vindrien les dues tasses de café -que tenia decantat- el got d'oli, encara que hagués pogut posar-n'hi de girasol, vaig preferir posar-n'hi d'oliva, que la veritat queda molt més bo. Les dues culleredetes de cardamom. A mí aquesta espècia, em té el cor robat, doncs el que toca, deixa un perfum que barrejat -amb aquest cas amb el café,- és d'alló tant i tant agradable, prove-ho i ja m'ho sabreu dir. Bé, després de barrejar-ho tot ben barrejat tingué una mescla enganxada i ben fina.
  En un atuell untat amb mantega, vaig tirar la massa al forn que estava encés a 180 graus i el tingué al voltant d'uns 45 minuts fins que vaig veure que es trobava aixecat i rosset -encara que calent, naturalment¡- amb consistència de deixar-l'ho refredar. Un cop fred vaig reservar una mica de sucre glas tot escampant-l'ho per a sobre. El resultat com podeu veure a la "foto", és molt agradable i d'un gust força suggestiu.
    Tant sols em queda dir-vos que si el proveu ja m'ho sabreu dir, i mentrestant...



 (Blogaires... 

 ... que vagi de gust¡¡) 





Pastís de café i nous

10 d’octubre del 2015




   Un clàssic anglés, on la transparència de la mantega desfeta acompanyada del café l'hi donen un subtil gust i a la vegada una fragilitat al paladar molt agradable.




   Per la seva part la nou molguda dins de la massa acompanyat de petits trossets de nous que l'envolten, donen en aquest pastís aquesta corona, digna d'un rei¡


 Flor del noguer; masculina a l'esquerra, femenina a la dreta
  Les flors surten al mateix temps que les fulles; les flors masculines pengen de les branques de l'any anterior i les flors femenines del brots joves. La flor femenina, com podeu veure, comencen a ser petits nous. 

 
   Ingredients:  (per a 6/8 persones, tot depenen de la gana de cadascú)  

    Per fer aquest pastís, jo he fet servir el pa de pessic  acompanyat de les nous molgudes i a la vegada de una tasseta de café.
    Encara que el pa de pessic diuen que; cada maestrillo tiene su libríllo, jo us explicaré la  fórmula que quasi sempre faig servir.

   Ingredients:  

   140 g  de farina
   125 g  de sucre que sigui ben fi
     75 g  de nous molgudes
       5 ous
   1 sobre de llevat en pols
   1 tasseta de café (cafetera italiana)



   Preparació: 

    En primer lloc, separarem les clares dels rovells, guardarem les clares i les reservarem.
   Agafarem els rovells i els barrejarem amb el sucre ho batarem i deixarem que agafi tot plegat una forma harmònica.
   Per altre banda  agafarem les clares que teniem reservades i les muntarem a punt de neu -ben consistents-. Quan tinguem les dues parts ben batudes les aplegarem per tal que quedin ben amalgamades, tot afegint la farina tamisada, les nous molgudes, i la tasseta de café. Un cop ho tinguem amalgamat tot plegat,
ho treballarem fins que tinguem una massa que sigui força esponjosa. Ho posarem al forn, que ja el tindrem calent, i el deixarem al voltant de 25 minuts a 180º. Deixarem refredar.

   Per fer el glassegat de café: 

   Ingredients: 

    250 g de sucre glassegat tamisat
    125 g de mantega  (consistència pomada)
        1 tasseta de café (cafetera italiana)
        1 culleredeta de melmelada de albercoc  (opcional)
 
   Preparació: 

   En primer lloc batarem la mantega fins que quedi cremosa i anirem incorporant el sucre glassegat  tamisat al mateix temps que ho anem muntant. Afegirem el café i batarem fins que la barreja agafi una consistència lleugera. Untarem un dels dos motlles amb la crema obtinguda i a l'altre l'hi podem posar la culleredeta amb melmelada de albercoc. Decorarem per a sobre amb la crema classejada i decorarem amb grans de café i nous.
 






 
 
 

   
 (Blogaires; que vagi de gust¡¡ ) 


     

 


Pastís de Coco

4 d’octubre del 2015






       Jo em el coco a part d'aquest pastís, també l'he fet servir per arrebossar els talls de llomillo i pits de pollastre tallats i preparats per fer a la planxa. Aquest arrebossat es fa igual com si fos la farina de galeta, es passa per coco ratllat  i es posen els talls  arrebossar.

   Però en fi, anem al pastís que és el que ens interessa. Per fer aquest pastís necessitarem:

   La pasta brisa, encara  que podem comprar-la a cases de congelats i també a grans superfícies comercials, jo sempre l'he fet.Si voleu saber com fer-la apreteu aquí. També necessitarem 200 g de coco ratllat, 200 g de sucre, 4 ous i  sucre glaç per decorar. 



   Preparació: 

   Barrejarem el sucre amb el coco, ho deixarem reposar uns minuts.Tirarem els ous un a un sense deixar de remenar. Ho afegirem a la barreja anterior (coco/sucre).Posarem la pasta brisa donant-l'hi la forma del motlle, fregat  amb una mica de mantega i  després amb farina.
   El deixarem al forn al voltant dels 50/55 minuts. Passat aquest temps el podem començar a disfrutar. 

  Qué..., us pensaveu que em deixava la flor...? doncs aquí la teniu, la flor del arbre del cocoter. Preciosa veritat...? 

 (Blogaires, que vagi  de gust¡¡) 
    

 .
 



Llom de porc -llaminera- a la taronja

30 de setembre del 2015



 Flors del taronger -tarongina- 
 
És a partir d'aquesta época, que començarem a veure els camps de tarongers ben equipats, els colors característics dels seus arbres dónen la benvinguda a la fruita més emblemàtica de l'hivern. La taronja.

   De les seves flors, la tarongina, se'n fan infusions, condiments i és una de les flors quasi obligades en la obtenció de la ratafía. 



  
 A la cuina la taronja, podem treure-l'hi bons resultats, aquí en teniu una recepta de la quàl, jo n'he tret sempre bons el.lógis quant l'he fet per la família, convidats, etc. doncs és un plat que un cop fred, amb la seva salsa acompanya molt i molt bé amb un troç de pa. El llom fred el podem acompanyar amb una amanida i també amb un pa amb tomàquet, etc.




   Ingredients: 

   1 Llom de porc -llaminera- (el seu pes està entre 650/700 g )  
   1 k de taronges (tenim que obtenir que cobreixi la meitat/tres quartes parts del llom)
    150/200 grs de sucre


    Preparació: 

   Posarem un pot el foc amb el suc de les taronges i el sucre, i remanarem fins que amb el tacte de la cullera de fusta no hi trobem cap grumoll de sucre, aquesta part, és la més important de la elaboració, doncs, el sucre té que està completament desfet. Un cop estigui el sucre ben desfet -insisteixo-, posarem una cassola al foc i posarem el llom juntament amb el suc de taronges/sucre desfet. Deixarem que es vagi fent i de tant en tant l'hi anirem tirant el suc amb una cullera i anirem regant el llom. Donarem la volta al llom, i farem la mateixa operació. Passat mitja hora llarga, traurem la tapadora de la cassola i el deixarem entre 3 i 4 minuts, per tal que s'evapori el suc i es faci una mica més espès. Deixarem refredar hi el servirem acompanyat amb la seva salsa, una amanida d´ herbes dels canonges i daus de taronges.  


 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 

   Aquesta recepta està extreta del llibre de la Montserrat Seguí, Cuinar és senzill.

Castelló d'Empúries. Terra de Trobadors. Croquetes de carbassa.

19 de setembre del 2015




.-Castelló d'Empùries. Al fons, la  Basílica de Santa María,
 coneguda també com la catedral de l'Empordà.- 

   Castelló d'Empúries és un municipi de l'Alt Empordà, amb una extensió de 42 quilòmetres quadrats i al voltant d'uns 12.000 habitants.
   Sant Martí d´Empúries fou l'antiga capital medieval, aquesta es troba arran de mar i les incursions de pirateria i eren molt sovint, la capital fou traslladada a Castelló i des de aleshores esdevindría  la capital medieval de l'Empordà (segle XI).
   Castelló d'Empuries, es troba trepitjant els Aiguamolls de l'Empordà, aquest fet proporciona que de les mes de 4700 hectàrees del parc, el 57% pertanyen al seu municipi¡. Unes bones passejades/caminades per  endinsar-se per els camins i els observatoris i poder observar plantes, arbustos, i les aus -mes de 50 espécies- moltes de les quals i fan estada i d'altres parades puntuals per continuar la seva ruta de migració, en un entorn protegit des de l'any 1983.      

   El ric llegat históric medieval de Castelló ha encaminat en els castelloníns/castellonines i a totes les associacions, entitats, institucions, clubs,etc. de la vila, a transformar-se els dies del 10 al 14 de setembre en una vila medieval que amb el nom; Terra de Trobadors  no hi falten tots els atractius per fer-la possible; Tallers de danses medievals, Campament d'Arquers, sopars medievals on l'elegància és anar vestit de l'època i amb mes de 400 comensals a taula¡, cercaviles, torneig medieval, viatges amb rucs i someres, menjafocs, falconería, concerts, trobadors,etc.


    Endinsar-se per el mercat medieval es perdres en el temps i retrobar-se amb els vells oficis d'aquest període; filadores, artesans del fang, guarnicioners, fusters, ferrers... ooohhh... m'agrada aquest aparell per  penjar les claus... quànt val?, -pregunto jo- són tres dines d'or i un de bronce...  que bonic, per l'entrada de casa quedarà molt i molt bé. Me'l quedo. 
   També ens podem trobar amb poetes i trobadors, que en ple mercat mentre estem comprant, recitin i declamin algún que altre  poema en alguna bella dama o senyora, tot elogiant els seus encants.

   Després d'aquesta passejada primer per els aiguamolls i després per la vila medieval de Castelló, no us venen ganes de menjar unes croquetes de carbassa? 





   LXXXXII. Qui parla con se deuen coura carabaces ab let. 

   Carabeze a la catalana.  



   Ingredients per a 20 croquetes: 

   700 g de polpa de carbassa groga
   1/2 dl de llet
   100 g de midó d'arrós
   2 talls de cansalada sense cotna
   2 o 3 cullerades soperes de sucre fi + 2
   60 g de mantega o greix de porc (llard)
   100 g de pa ratllat

   

   Preparació: 

   Courem la polpa de carbassa amb una micona de llet freda ensucrada amb 2 culleradetes soperes de sucre fi, fins a obtenir un puré espès.
   Un cop ho tinguem fóra del foc, afegirem el midó per tal d'aconseguir una pasta ben fina i llisa.
   Tallarem els trossos de cansalada ben petits. Els embolicarem amb sucre fi, per després pasar-los amb la pasta de carbassa.
    Els hi donarem forma de croqueta i les empolvorem  amb pa ratllat.
    Escalfarem lleugerament la mantega o el llard dins la paella i courem les croquetes amb molta cura, de cada costat.
    Les servirem ben calentes.Es poden empolvorar de sucre o de pólvora de duc, segons el gust de cadascú.





   ccxx. Qui  parla de con sa deu ffer la resepta de la pólvora de duch ffina: si vols ffer pólvora de duch  que sia ffina, sa fa així [...] 
   
   Ingredients: (El pes del sucre ha de ser igual al de les espècies emprades.)
   
   100 g de sucre fi 
   100 g d'espècies: 

   .-20 g de canyella en pols
   .-20 g de gingebre ratllat
   .-10 g de claus d'espècia aixafats
   .-20 g de nous moscades raspades
   .-10 g de garangal ratllat
   .-20 g de cardamom en pols


   Preparació:

   Barrejarem el sucre amb totes les espècies i passarem la barreja per el sedàs, tot picant amb una mà de morter.  
  Posarem la barreja en un pot de vidre que tanqui hermèticament.Tindrem de fer-la servir ràpidament per tal de no perdre totes les aromes de les espècies.

Recepta extreta de: 
   .-Cuina medieval catalana.-
Autora:
   Eliana Thibaut i Comalada 

   
 (blogaires; que vagi de gust¡¡ ) 









Crema de pastanaga amb calamars

18 de setembre del 2015



 Flor de la pastanaguera 

   El blog proposat per la Mercé -Destapant Cassoles- per aquest mes, ha estat el de la Sión i el Miquel; Fem un mos, un blog que val la pena passejar-hi una bona estona i mirar i veure com tots els plats que si cuinen, queden d'alló tant i tant bé a l'hora de fer un dinar, sopar o si més no, trobar-hi idees per fer algún plat i també, fer-hi un mos. Moltes gràcies i salutacions Sión i Miquel.¡¡  

   He agafat del seu blog, aquesta crema de pastanagues, doncs a part de ser una bona combinació terra/mar, és una delícia cuinar amb les pastanagues, encara que moltes vegades semblen les "ventafocs" de la cuina... on  puc possar la pastanaga...?-penso jo moltes vegades-.Veieu com en el blog de la Sión i el Miquel, si troben bons plats i bones propostes?

  Abans de començar a fer el plat, (com a element curiós) si apreteu aquí, trobareu els diferents noms que se l'hi dona, també, a la pastanaga.  




     Per fer aquest plat, necessitarem: 

   700 g de pastanagues; 2 cebes de Figueres (les que tenia jo, eren petites); 2 patates del "bufet", 2 calamars -calamarsons, no n'he trobat);l'aigua per bullir les, pastanagues/cebes/patates; l'oli d'oliva; una mica de sal; uns grans de pebre negre.

 Un cop he tingut les pastanagues pelades i netes junt amb les cebes i les dues patates, he posat l'aigua al foc i he deixat que bullis a foc lent al voltant d'una mitja hora, passat aquest  temps, amb la batadora elèctrica, ho he desfet tot plegat i amb l'ajut d'un colador xinés, he fet una crema molt més fina, tot rectificant de sal i pebre.




 Sort en tinc, que la "meva peixatera", amb neteja tot el peix, per que sinó, no crec que pogués menjar mai peix..., però bé, aném a la recepta que és el que ens interessa, doncs,  un cop ha tingut nets els calamars, ha fet unes anelles tot tallant-les a rodanxes, i un  cop he arribat a casa els he passat amb una pinzellada d'oli per la planxa i els he salpebrat, i quant he vist que estaven al meu gust,-tirant a fets- els he decantat.

    Dins d'un plat fons, he posat la crema de pastanagues junt amb una mica de la massa de la  pasta de les pastanagues, i al voltant les anelles dels calamars. El resultat ha estat aquest que podeu veure aquí a les "fotos" tot desitjant  que us agradi, d'igual manera que m'agradat a mí.

 
 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)
   Aquesta recepta, va ser penjada per la Sión i el Miquel, el dijous 10 de setembre de 2015. 
   Salutacions Miquel i Sión¡¡.


 

 
   
 






Sopa freda de tomàquet i alfàbrega

7 de setembre del 2015



.-Flor de la tomaquera.-
        .-Flor de l'alfàbrega.-

   Sembla ser que la planta silvestre del tomàquet és originària del Perú i del nord de Xile, el país on es domesticar va ser Méxic, amb llengua nàhuati -llengua indígena de Méxic- es pronuncia "xitomàti"  i el seu significat vol dir"fruit amb melic".
    En l'actualitat el tomàquet és un producte indispensable en la dieta mediterrànea.

    Els tomàquets s'utilitzen en infinitat de plats; amanides, gaspatxos, sopes fredes d'estiu, tomàquets fercits -si tenen un bon calibre- tomàquets cirerols per acompanyar infinitat de plats, per fer salses de tomàquet que a la vegada aniran amb la pasta -espaguetis, macarrons...-

   

   L'alfàbrega,  es una planta que tant es pot consumir fresca o seca en amanides, sopes de verdures, salses per acompanyar plats de pasta... a Itàlia es molt freqüent trobar-la a  molts mercats, botigues de queviures, balcons, badius -patis- particulars..., doncs és una planta aromàtica present a molts plats italians, -salsa al pesto, entre d'altres- del qual n.és l´ingredient imprescindible.
   L'alfàbrega necessita molt de sol i una terra ben adobada.
   És utilitzada en cosmètica i també en perfumeria com a aromatitzant.
   L'alfàbrega, és una planta purificadora i alhora afrodisíaca, sinó llegiu aquesta preciosa poesia de Joan Maragall. Aixó si, s'ha de collir la nit de Sant Joan... ho dic per la paraula afrodisíaca...

   .-Sopa freda de tomàquet i alfàbrega.-

   Ingredients: 



   1 kilo de tomàquets madurs
   3 o 4 branquetes de d'alfàbrega 
   1 porro
   1 patata mitjana o dues de petites
   1 culleredeta de sucre
   Un grapat de pinyons per acompanyar (*) 

   Preparat: 

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)

  Pelarem les patates i les combartirem en  petits daus, el porro un cop netejat de possible terra el tallarem a rodanxes, posarem els dos ingredients en una olla amb oli i ho sofregirem al voltant d'uns 3 a 4 minuts, tirarem la sal i el pebre. Un cop passats els 3 o 4 minuts tirarem aigua bullint a dins l'olla i ho deixarem coure 20 minuts. Afegirem els tomàquets escaldats -2 o 3 minuts amb aigua calenta- esbocinats i ho deixarem 15 a 20 minuts més. Amb un braç eléctric ho desfarem fins que obtinguem un puré. Ho deixarem refredar una micona i tot seguit ho posarem a la nevera.
   Podem acompanyar amb unes fulles de alfàbrega i  també hi queden molt bé daus de pa torrat.

    (*)  Jo l'he acompanyat amb pinyons, encara que també i podem posar; trossets de pebrot vermell i verd, cogombre...
   És una sopa molt refrescant per l'estiu, encara que per l'hivern i ben calenta també pot quedar molt i molt bé per prendre-la com a primer plat, per combatre el fred i per els convidats, doncs dóna molt bon resultat.