PETONETS DE VALLS

30 de gener del 2010








Segons l’Enciclopedia Catalana un petó/net és; Fet de tocar amb els llavis alguna cosa cloent-los i descloent-los en el moment del contacte.

Si aquesta definició la posem a la cuina fent aquesta recepta, notarem als nostres llavis el contacte d’aquestes avellanes benyades de xocolata i de ben segur no voldrem descloure’ns en cap moment d’aquesta sensació tant agradable al paladar, tot recordant aquets “petonets de Valls” postres típics, d’aquesta població capital de l’Alt Camp.

Jo, per la meva part, he volgut fer aquets “petonets” en versió lliure, tot dedicant aquest “post” a L’Eva “petonets” nom en que és coneguda l’Eva Montearriba. El seu magnífic bloc;
"El Cullerot Festuc” el qual no us heu de perdre, -els que no el coneixeu-, doncs en les seves receptes hi trobareu una sensació que sempre us deixarà amb els seus plats amb un bon gust de “petonets”.
Eva PERTUnets també per tu… bé per tots dos… i per el pare... l’enhorabona¡¡.


Per fer aquesta recepta necesitarem: (*)

Avellanes de Reus.-
Llet.-
Mitja taula de xocolata a la pedra per desfer.
Unes gotes de vainílla.-
Una copeta de licor d’avellanes.-

Preparació:
Pelarem les avellanes i les reserverem. En un cassó i amb una micona de llet, desfarem la xocolata. Un cop la xocolata estigui desfeta, hi posarem les gotes de vainílla, anirem banyant amb la xocolata les avellanes i les arrebosarem amb una micona d’avellanes picades, tot deixant-les reposar. Al moment de servir-les, podem acompanyar-les amb un licor d’avellanes.

(*) Com heu pogut llegir a la recepta, no hi ha quantitats doncs, si la feu aquesta recepta “els petonets”, aniràn al vostre gust.

MERCAT DE LA BARCELONETA. EL PEIX VORA EL MAR

24 de gener del 2010


Arrós a la marinera


Joaquim Sorolla. Tornant de la Pesca.1894




Parlar de, La Barceloneta, és sens cap dubte, parlar del mar i dels seus fruits; Els Peixos.
Aquest barri que és troba al litoral marítim de Barcelona i on endinsar-se per els seus carrers i buscar vells pescadors i trobar-los a les belles tabernes de l’època, amb el regust de “les cassalles” enganxades per tots els racons de les parets del local amb la pipa mig apagada i poder escoltar belles histories de les seves boques, daven segur que hauria de ser fascinant poder treure el peix al seu voltant . Poder escoltar el gregal de mitja tarda, fins quasi tocar fons de les platges de Sant Sebastià, per entrar amb les veles plegades -i envoltades de gavines-, fins a la sorra de les platges i després, estirades pels bous de càrrega tot tirant de les barques i deixant-les descansar a la sorra ..., la cadena humana vindria tot seguit per treure les caixes del peix que després es portarien a la llotja i també es repartirien i es vendrien entre els familiars i veïns …, tot sentit l’olor de l’all i salobre encara bellugant dins de les caixes…


El mercat de La Barceloneta fou fundat l’any1884 és per tant, un dels mercats centenaris de Barcelona. Antigament es trobava a la plaça de Sant Miquel –patró de La Barceloneta- i era aquí, on els pescadors portaven els seus carregaments de peix acabats de pescar; sardines, barats, llenguados, congres… tot depenent de la temporada i naturalment també, el que el mar els hi volgués donar.

L’arquitectura del mercat és de estructura arquitectònica, metàl•lica, amb tancament d’obra vista i distribuïda en tres naus.

L’any 2007,guanya el Premi Ciutat de Barcelona, amb la modalitat d’arquitectura i urbanisme, tot conjugant tradició i modernitat.
Les dues estructures existents en el mercat –l’antiga, a la plaça Poeta Boscà i la nova, a la plaça de la Font- l’hi donen a dita planta, l’estructura amb combinacions que no toquen mai a terra.
El nou Mercat de la Barceloneta, va obrir portes el 27 de març de 2007, amb més de 600 m2 de superfície comercial; L’Arquitectònic, amb 2500 m2 i el gastronòmic; amb més de 30 parades i, el restaurant els Fogons/Lluçanès amb una estrella Michelín.


… i de darrerafons escoltar el xiuxiueig de les aigües del mar…

.-Arrós a la marinera.-

Ingredients: (per a 6 persones).

• 400 Grams d’arròs.-
• 1 Kilo de peix variat (Rap, congre, calamars, pops…),
• 12 Musclos.-
• 1 Litre de caldo.- (fumet)
• 1 Pebrot vermell.-
• 1 Ceba petita de Figueres.-
• 3 Grans d’all.-
• 4 Tomàquets.-
• Una micona de pebre negre i també de vermell.
• Un grapat de pèsols.-
• Una pessigada de safrà (opcional)

Preparació:

En una cassola amb oli sofregirem la ceba fins que quedi ben rosseta, seguidament afegirem el pebre vermell, els alls tallats ben petits, els tomàquets i el pebrot tallat a daus.
Al cap d’una estona afegirem el peix tallat a troçets. Ho courem 10 minuts, passat aquest temps, hi tirarem l’arròs, remenarem totplegat, per tal que tots els productes quedin ben barrejats i tot seguit hi tirarem el caldo bullint. Salarem. Afegirem els pèsols i els musclos cuits -podem afegir una micona d’aigua del bullit dels musclos-.
En un morter picarem el safrà lleugerament torrat i un all aixafat, desfet amb una micona de caldo, i ho tirarem a l’arròs.
Deixarem que faigi el “xup-xup” al voltant d’uns 15/20 minuts, rectificant de sal si s’escau. El deixarem reposar 5 minuts abans de servir.
(Blocaires que vagi de gust¡¡)

Dedico aquest “post” a una persona que ha dedicat tota la seva vida a; Els Peixos, - al igual que tots els crustacis- com a professió i, també com a bloc que té dedicat a receptes, que parlen d’aquets crustacis i fruits del mar. Dolors moltes gràcies per compartir totes aquestes receptes i també per explicar-nos tota la vida d’aquets, Peixos.

PASTÍS DE TARONJA

17 de gener del 2010


Ara és el millor moment d’aquesta fruita d’hivern, la quàl curiosament, ens bé més de gust pendre-la a l’estiu. Peró en el millor dels casos, un suc de taronja sempre és ben rebut, acompanyat de les torrades amb mantega i la melmelada a l’hora d’esmorzar, i amb una d’aquestes taronges, i un cop pelada, donar-hi una bona mossegada per postres després de dinar. Encara que després de dinar, i com a postres, podem trobar-nos amb l’agradable sorpresa d’aquest sorprenent pastís de taronja i si sobra algún boci, sempre ens queda l’excusa del berenar o bé el sopar… l’especulació estarà controlada.
Qué… us animeu a fer aquest pastís? ... doncs, si és així necesitarem:

Per al motlle: 40 grams de pa torrat.-
40 grams de galetes Maria.-
25 grams de mantega.-
30 grams de vi blanc.-

Per al pastís:
160 g de sucre
5 ous
3 peles de taronja
1/4 de l de suc de taronja
30 g d'ametlles
1 iogurt
25 g de mantega

Per a la gelatina:1 got de suc de taronja
2 fulls de gelatina

Per fer la base del pastís, posarem en un bol les galetes triturades, el pa torrat triturat, la mantega fosa i el vi blanc.
Remeneu-ho bé i cobriu el fons del motllo, que haureu untat amb la mantega.
Per fer el pastís, barregeu en un bol el suc de taronja, la pell de taronja ratllada, el iogurt i les ametlles, i tritureu-ho amb l'ajuda d'una batedora.

Bateu els ous amb el sucre i afegiu-hi la mantega fosa i la massa del pastís. Remeneu-ho bé i aboqueu-ho al motllo. Poseu-ho al forn a 115 graus i deixeu-ho coure durant 35 minuts.

Per acabar, escalfeu una mica de suc de taronja en un cassó. Després, fiqueu-hi els fulls de gelatina que haureu tingut en remull i remeneu-ho fins que es desfacin. Afegiu-hi la resta del suc de taronja fred i aboqueu-ho tot sobre el pastís. Deixeu-lo refredar a la nevera fins que la gelatina hagi agafat consistència. Quan estigui fred, desemmotlleu-lo i serviu-lo.
(Blocaires que vagi de gust¡¡)
(*) La font de la recepta és de Club de Cuines


Sobra la taronja s'ha dit:
Simbòlicament es diu que algú és la mitja taronja d'un altre quan és la parella perfecta en el terreny de l'amor.
No s'ha d'escorra tant el suc de la taronja, que amarga el suc.
Tant s'apreta la taronja, que se n'ixen els pinyols.

TOMÀQUETS FARCITS D'ARRÒS. - Hemc.(En catalàn y castellano.)

10 de gener del 2010


hemc #40 - platos con sobras



Tots els aliments un cop cuinats són reciclables. La societat de consum ens ha introduit els costums poc saludables a la cuina... el ritme de vida que portem... tenim els menjars preparats i fets, sinó ens els acabem, s’ens queden a la nevera uns quànts dies, aquests aliments començen a voltar per la nevera uns quànts dies més fins que el final, cansats de veure el canvi de color que si fan, ho llençem totplegat a les escombraries... però el guió pot canviar si diem; àquets tomàquets que vaig comprar fa díes i abans que es fagin malbé faré, junt amb l’arrós blanc que em va sobrar de dinar i aquells trocos de llom sobrant ... També diuen que un bon cuiner, a la cuina no llença mai res a les escombraries –menjívol, és clar¡- i aquesta proposta que Wivith de Cuchifitos, ens ha proposat ha estat una bona raó per participari.
Bé i sense més presentacions, posem-nos el davantal i som-hi...¡¡¡

Ingredients: (*) (per a 4 persones).
8 Tomàquets.-
2 Talls de llom.- ( trocos de pit de pollastre, carn rostida, gall d’indi...)
250 Grams de arròs.- (de sobres).
1 Ceba mitjana.-
50 Grams de mantega.-
Una taseta de caldo.-
Formatge ratllat.-
Julivert.-
Pebre, pa ratllat i sal.-

Preparació:
Agafarem els tomàquets i els hi tallarem una rotllana de la part de sobre, traurem la polpa amb una cullera. Procurarem que quedin al màxim estables possible. Desfarem la mantega en una paella i un cop desfeta i tirarem la ceba finament picada. Quant comenci a enrosir i tirarem els talls de carn picats molt finament i l`arròs –si és de sobres-. Un cop estigui tot ben remenat hi posarem una micona de caldo. Esquitxarem amb el julivert tallat finament, salpebrerem i courem al voltant de 5 minuts més, fins que el caldo quedi rebaixat. Omplirem els tomàquets, els posarem en un atuell untat amb oli o bé amb mantega que pugui anar al forn, esquitxarem amb una micona de formatge i pa ratllat per sobre dels tomàquets, col.locant-los uns 20 minuts al forn a foc mitjà. Servirem els plats adornats amb una micona de julivert. (Bon profit¡¡.)
(*) Amb aquest plat, tindrem moltes combinacions, sobre un mateix tema. Tant sigui amb l’arròs, al igual que amb la carn o els tomàquets o... I en algún dels casos, també, podem matar dos ocells d’un tret.


.-Tomates rellenos de arróz.- Hemc
Todos los alimentos una vez cocinados son reciclables. La sociedad de consumo ha introducido costumbres poco saludables en la cocina... el ritmo de vida que llevamos, tenemos los alimentos preparados y listos para comer, si sobran los dejamos en la nevera unos quàntos dias màs, hasta que al final cansados de ver el canvio de color que se producen los tiramos todo a la basura... pero el guión puede canviar si decimos; estos tomàtes que compre hace unos días y antes de que se me estropeen, junto con el arróz blanco que me sobro de la comida del día anterior y los pedazos sobrantes de lomo... También dicen que un buen cocinero, en la cocina nunca tira nada –comible claro¡- y esta propuesta que Wivith de Cuchiflitos que nos ha propuesto, ha estado una buena razón para participar. Y sin màs preàmbulos, vamos a meternos manos a la obra...¡¡¡

Ingredientes: (*) (para 4 personas).
8 Tomates.-
Pedazos de lomo.- ( trozos de pechuga de pollo, carne asada, pavo...)
250 Gramos de arròz.- (de sobras)
1 Cebolla mediana.-
50 Gramos de mantequilla.-
Una tacita de caldo.-
Queso rayado.-
Perejil.-
Pimienta, pan rayado y sal.-

Preparación:
Cortaremos los tomates en una primera rodaja de la parte superior, sacàndole la pulpa con una cuchara.
Procuraremos que queden estables lo màximo posible. Desharemos la mantequilla en una sartèn y una vez deshecha le tiraremos la cebolla finamente picada.
Cuando la cebolla empieze a estar transparente le tiraremos los pedazos de lomo,-carne asada, pavo...- picados finamente y el arróz. Una vez estè todo bien revuelto, le pondremos el caldo. Tiraremos el perejil cortado finamente, pondremos la sal y también la pimienta y lo colocaremos alrededor de 5 minutos màs, hasta reducir el caldo. Llenaremos los tomates, los colocaremos en una fuente de horno huntado con aceite o bien mantequilla y los pondremos al horno, salpicaremos con un poco de queso y tambièn con pan rayado por encima de los tomàtes, colocàndolos alrededor de unos 20 minutos al horno a fuego moderado. Serviremos los platos adornàndolos con un poco de perejil. (Buen provecho¡¡.)(*) Con este plato tendremos muchas combinaciones, sobre un mismo tema. Tanto sea con el arroz, como con la carne sobrante, al igual que con los tomàtes, o... Y, en alguno de los casos, tambièn, podemos matar dos pàjaros de un tiro.

TORTELL DE REIS. REI PER UN DIA

3 de gener del 2010




He sentit un sorollem deia la mare assenyalant amb el cap les habitacions, d’ on presumiblament-segons ella- havia sortit aquell so… jo mig espantat, mig “acollonit”, no deixava de mirar al meu voltant… i tot d’un plegat es feia fosc i una pluja d’objectes queien damunt meu, el soroll era repetitiu durant uns quants segons, els meus peus hi sentia la fressa d’un so… “nyec-nyec” al trepitjar-ho… tot d’un plegat es feia la llum i a terra un escampall de caramels, ampolletes de xampany de xocolata embolicades de plata, monedes de xocolata… una segona replica- amb no tanta intensitat com la primera- tornava a deixar a les fosques aquella habitació… amb un altre escampall de caramels i embolcalls de plata per terra.
L’endemà i amb els ulls oberts i a les fosques, i el so intern que sentia a dins meu, el qual no em deixava dormir… després de aixecar-me i mirar per el balcó i que els camells s’haguessin menjat tota la palla dels plats…, quant me’n tornava cap a l’habitació els entrebancs que tenia per passar eren força elevats… el tren amb piles, el cine-Exin,- el cine sin fin-, una cartera nova per anar al col•legit, a dins de la cartera el “plumier” i dins el “plumier” els colors i les puntes dels llapis totes molt ben arrenglerades…quina pila de sensacions més i més agradable… Joseeeeeeep… a dinar…, em deia la mare amb la taula que es trobava ja parada…, sort que el cine-Exin era de sessió continua i podia veure’l sempre que volgués…, el so trencadís d’aquella figureta de porcellana a la boca i entre les dents, amb delatava que em tocava sé el rei i coronar-me com a tal… i en el meu germà, entre el paper de plata i les seves dents, escopia… la fava¡¡.
Quins sons més agradables no us assembla…?
Doncs que tots aquests sons, es belluguin a dins vostre durant tot l’any… Feliç Any Nou¡¡.

Tortell de reis.- (*)

Ingredients: Per a la primera part de la massa: 10 g de llevat premsat, 35 g d'aigua, 75 g de farina.
Per a la segona part de la massa: 35 g de sucre, 20 g de llard, 250 g de farina, 2 g de sal, 1 ou, ratlladura de llimona, 65 g d'aigua.
Per al massapà: 150 g de pols d'ametlla, 150 g de sucre, aigua (la necessària).
Per a la decoració: fruites confitades a voluntat, 10 g sucre bolado o esponjat.

Elaboració:Massa; primera part.En un bol, triturem el llevat premsat amb la mà, notem com es desfà mentre hi afegim l'aigua i ho batem a mà. Hi afegim la farina. Ho remenem fins que obtenim una massa homogènia. Tapem la massa amb un drap de cuina i la deixem en un lloc tebi i sense corrents d'aire, a uns 22 graus. El forn, sense encendre, pot ser un bon lloc. Deixem que dobli el volum: uns vint minuts.

Massapà:
Mentrestant, preparem el massapà: barrejarem la pols d'ametlla i el sucre. Quan estiguin ben barrejats hi afegim l'aigua i fem una massa prou tova perquè no se'ns trenqui. Sobre la superfície enfarinada, hi fem forma de xurro i hi col•loquem el rei o reina i la fava a l'interior.

Massa; segona part.
A l'atuell o a la màquina d'amassar hi posem:
Primer el sucre, després la sal, el llard (a temperatura ambient), la ratlladura de llimona i l'aigua, perquè es desfacin bé la sal i el sucre. Hi afegim l'ou, que haurem trencat a part per assegurar-nos de no posar cap resta de la closca, i la farina. Amassem fins que ens quedi ben elàstica i hi afegim la massa amb llevat, que ja ha pujat el doble del seu volum. Tornem a amassar i quan tota la massa ens quedi ben elàstica (com un xiclet) ja està a punt. Per comprovar-ho, el millor és estirar-la amb les mans: si se'ns trenca, vol dir que encara falta treballar-la. L'estirem sobre el marbre tot fent un xurro, amb l'ajuda d'un corró.

Hi col•loquem el massapà a sobre i, amb la massa, l'embolcallem. Ens ha de quedar el massapà a l'interior, com en un farcit. Ara, la deixarem fermentar per segona vegada seguint el mateix procediment: tapada amb un drap i en un lloc tebi i sense corrents d'aire. Durant dues hores aproximadament o fins que hagi doblat el seu volum.

Un cop ha llevat el tornem a pintar amb ou. El decorem: hi posem les fruites confitades al gust. I el sucre bolado o esponjat. Finalment el posem al forn a 230º durant uns vint minuts. Hem de tenir la precaució de col•locar-lo ben al mig de la safata perquè ens pugi de manera uniforme.
(Blocaires que vagi de gust¡¡.)
(*) Aquesta recepta està treta i seguint els criteris de
Club de Cuines.-