Badalona, plena de badius i micacos¡

21 de maig del 2011



 
Boles de gelat de Micacos.

Pompeu Fabra (1868-1948)

  Amb aquesta frase, es va donar a conèixer  Badalona amb unes  bandes que portaven enganxades els cotxes, en els vidres del darrera i, que van estar de moda, a la decada dels anys setanta.
     Badalona també la va donar a conèixer Pompeu Fabra, nascut a la vila de Gràcia l’any 1868 dic, també doncs, va estar a Badalona visquent quasi trenta anys i mentres ho va fer, es publicà el Diccionari General de la Llengua Catalana. A Badalona va fer  la major part de la seva obra, en especial el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) i no va saber estar d’incorporar-hi mots badalonins com;

BADIU; Eixida d’una casa, sense cobrir o formant porxada segons les conrades. Al darrera hi ha un badiu amb un safareig i quatre plantes.
MICACO; Fruit del nesprer del Japó.

      Ara fa un any, es va inaugurar l’estació de metro de Badalona, Pompeu Fabra –la quarta estació de metro que hi ha a Badalona-  i al cap d’un any s’inaugura la plaça que porta el seu nom. Plaça de Pompeu Fabra, merescut homenatge  a un catedràtic de químiques, però que es va decantar més de forma autodidàcta a la filología. 

     Un plat per aquest post? Doncs sembla fàcil l’ingredient a escollir, no us sembla? De bensegur que en Pompeu Fabra, gaudiría mengant aquest gelat de micacos, tot jugant a les cartes,-era un gran aficcionat- amb els companys que l’hi feient  “la Canastilla” o Canasta.     

Boles de gelat de Micacos.

Per fer aquest gelat necessitarem:

350    Grams de Micacos.
100    Grams de sucre.
100 Cc. De llet
1 Ou (només el rovell)
Mitja branqueta de canyella (també pot ser en pols)
Fulles de menta  (per adornar)

Ho prepararem d'aquesta manera:

Posarem la llet al foc junt amb el sucre i la canyella, deixant-ho totplegat que s'escalfi i quant veiem que la llet comença  ha està calenta afegirem els micacos tallats a troçets i ho remanarem per tal que s'estovi junt amb  la llet i el sucre, un cop estigui calent hi tirarem el rovell d'ou, passarem el braç  eléctric i quant estigui ben desfet ho deixarem refredar una estona i tot seguit ho posarem al congelador un parell d'hores fins que es faci gelat.
Abans de servir ho treurem del congelador -una hora abans- i farem les boles adornades amb unes fulles de menta.


El micaquer va arribar a Europa procedent del Japò al segle XVIII com a arbre ornamental. Al segle XIX es va iniciar  el consum dels fruits en tota l’àrea mediterrànea, lloc on es va adeptar perfectament a les zones dels cultius dels cítrics.

 (Blocaires, que vagi de gust¡¡)


Joan Soler i Amigó és;

Filets de porc (llaminera) amb flors de maduixa.

13 de maig del 2011

 Els filets de porc -també coneguda com a llaminera- acompanyent...
 ...perfectament,  una salsa de maduixes.

    Aquesta és la meva aportació, d'aquest mes que la Sandra i el Xavi del blog; Els fogons de la Bordeta i la Marina del blog; Xocolata desfeta  ens han proposat amb la recepta del quinze.

   Les maduixes, són molt apreciades per l'alt contingut en vitamines i minerals al igual que les seves propietas reconstituients i depuratives.
   Les seves fulles s'utilitzen per aromatitzar guisats de carn. També per a preparar un té depuratiu i calmant que, tot i que tenyeix la orina d'un color vermellós, no té contraindicacions.

     Per fer aquest plat, necesitarem:

   1/2 Kilo de Maduixes, 5 Talls de filets de porc, 100 Grams de sucre, un got de vi blanc i, les ganes de adornar el plat al nostre gust. 

   I per  la preparació ho farem:

   Posarem els  filets de porc en una paella -també ho podem fer a la planxa- i deixarem que agafin color i les col.locarem el plat, previament haurem posat al fons del plat la salsa de maduixes desfeta amb  una mica de sucre i el got de vi pasant-ho totplegat per el braç eléctric. Adornarem amb les mateixes maduixes, al nostra gust.
(Blocaires, que vagi de gust¡¡)
   
  
  

Delícies de faves amb pernil i cebetes.

1 de maig del 2011



Flor de la fava.
Unes delicioses faves amb taquets de pernil...

 ... cebetes i ...
 ...mmm... que vagi de gust¡¡


 Crues, guissades, amanides amb oli, arrebossades... en són unes quantes fórmules de fer-les, aquí us deixo aquesta recepta que espero que siguin del vostre grat.


Ingredients:

2 Kilos de faves.
200 Grams de taquets de pernil.
8/10 Cebetes petites (conegudes com a franceses)
1 Ceba mitjana de Figueres.
1 Cullaredeta de farina.
1 Got de vi blanc.
1 Tassa de caldo -si fós el cas-
Unes branquetes de julivert.
Una micona de pebre.
Sal.
Oli.

Elaboració:  (*)

   En una cassola de fang que la tindrem al foc, hi posarem l'oli i un cop estigui calent hi posarem la ceba tellada ben petita junt amb els taquets de pernil, i ho deixarem que s'estovi totplegat. Al cap d'una estona i posarem el got de vi blanc i deixarem altre cop que redueixi. Tirarem la culleredeta de farina per tal que quedi un xic espés.Tallarem el julivert ben petit i el tirarem dins la cassola. Submergirem les faves dins la cassola i esperarem al voltant d'uns 40 minuts, o, fins que veiem que estàn fetes, si cal l'hi podem tirar la tassa de caldo. Rectificarem de sal i pebre. Servirem.

   (*) Jo, per la meva part he possat les faves a bullir 20 minuts a part, i després els he posat a dins la cassola, amb la ceba i el pernil, els 20 minuts seguents.
(Blocaires que vagi de gust¡¡)

    El cultiu, d'aquesta planta és originàri del Pròxim Orient (Iraq) estenen-se molt aviat per tota la conca mediterrànea, (Argélia, Egipte...)  Els romans en foren grans productors, i van  estendre-la per a tota la Ruta de la Seda (dita ruta acavaba a Roma) arrivant fins a la Xina, que actualment és un dels productors més importants en aquesta producció. Al segle XV la Ruta de la Seda va arrivar fins a la marca hispànica, portant les llavors i el  producta  fins a les conquestes del Nou Món i escampant-les per a tot Sudamérica,  Perú, Bolívia i Ecuador en són els productors més importants.  
     Una curiositat que s'ha explica d'aquesta planta es; Com en altres plantes hi ha persones que en són alèrgiques i sembla que aquesta era la raó de la profunda aversió que afectava Pitàgores.