Semifred de maduixes.

23 d’abril del 2011


 Un semifred de maduixes...

 ... que farà les delicies de tothom...
 ...mmm..., que vagi de gust¡¡
 
  Aquest semifred de maduixes, va dedicat a la meva cunyada L'Anna María, (Ca l'Assur) gran amant d'aquest fruit i a part, perque sempre que he tingut algún problema amb el blog, al moment m'ho ha arreglat. Hem fet  "trueque", informàtica (Blog) per cuina (Pastissería). Moltes gràcies Anna María¡¡

   Aquest pastíss ha estat "pispat" del blog; Bufet de postres de la Cristina, on si feu una ullada per el seu blog, i trovareu una gran varietat de pastissos. Moltes gràcies Cristina per compartir-ho.

   Ingredients:

  600 grams de maduixes.
  200 grams de sucre.
  1 sobre de gelatina de maduixa.
  5 fulls de gelatina (10 grams)
  125 ml. de llet.
  500 ml. de nata montada.

 Preparació:
   En primer lloc, tritorarem les maduixes amb el sucre i les reservarem a la navera. Seguidament, bullirem la llet i, un cop arrenqui al bull, afegirem el sobre de gelatina de maduixes i, ho remanarem fora del foc.
     Un cop barregat, afegirem els fulls de la gelatina, ben escorreguts, que els tindrem previament en remull en aigua freda durant uns 5 minuts. Remanarem bé fins que es disolguin.
     Muntarem la nata. Un cop muntada la nata, ho barrajarem de baix a dalt per tal que quedi tot ben lligat, junt amb les maduixes que teniem reservades a la navera i, la barreja de la llet amb la gelatina. 
     Omplirem un motlle i ho deixarem reposar, un día per un altre, a la navera.
     Decorarem al gust i ho servirem.

    (Blocaires que vagi de gust¡¡)

Bacallà amb mel.

19 d’abril del 2011

 Un plat de quaresma...

...bacallà amb mel.


Amb aquest recepta, participo a l'esdeveniment del blog; memóries d'una cuinera dedicat a; Bacallà de Quaresma.

   Per a molts la quaresma, hauría  estat una "tortura" en temps passats, el no poder menjar carns i tenir-ho que canviar per el bacallà, aquesta menja quasi impresindible a la quaresma tradicional, també hauría tingut molts seguidors, i potser molts d'aquets seguidors, esperaven que vingués  la quaresma per poder assaborir, aquesta, i, moltes més, mengues amb bacallà...
   Podríem està molta estona parlant d'històries de, bacallà; les rutes, llegendes, els descobridors de les rutes, anècdotes... però som a la quaresma i com a tal, us parlaré d'aquest senzill però meravellós Bacallà amb mel, que d'una manera senzilla i fàcil de realitzar podreu fer una bona "ruta per el paladar".
    Aquesta recepta és datada  al segle XVII en el Monestir de Poblet  tot aprofitant els dos aliments de fàcil conservació i alt valor nutritiu. El bacallà i la mel.

   Ingredients:

   
6 talls de bacallà (en aquest cas són penques)
    Un grapat de pinyons.
    2 cullaredetes de mel  (mil flors)
    Farina.   
    Oli.

    Elaboració:

   Enfarinarem els talls de bacallà i els fregirem una micona per cada cara. Reservarem.
A la mateixa paella i aprofitan l'oli, i posarem una micona de farina tot remenant-ho i tot seguit i posarem la mel, sempre sense deixar-ho de remenar-ho bé. Un cop tinguem la salsa espessa, podem posar-la per damunt del plat i per a sobre i col.locarem els dos talls de bacallà i  totseguit i tirarem per a sobre els pinyos que haurem passat per la paella durant dos minuts, amb una micona d'oli.
   Servirem amb un plat a part, la salsa obtinguda per tal que els comensals es puguin servir.

(Blocaires que tingueu una bona quaresma, i, que vagi de gust¡¡).

Propostes per el Sant Jordi 2011 acompanyat del SuperSantjordi¡¡

14 d’abril del 2011



 Les propostes d'en Josepb. -Menja de Bacallà- acompanyat del SuperSantJordi¡¡ 

Espero que siguin -també- del vostre grat.
    Encara que falta una setmana llarga per a Sant Jordi, m'ha semblat oportú posar-vos les novetats d'enguany, per tal que d'aquesta manera, després no tot siguin presses d'últim moment per anar a buscar el, o els, llibres. Aquest any, també, Sant Jordi cau amb Setmana Santa i molts de vosaltres estareu cel.lebrant unes merescudes vacançes i potser, escollireu algún d'aquets llibres que aquí us deixo per poguer-los llegir.

   També voldría dir-vos que, d' aquest modest blog, m'agradaría donar-vos a coneixa aquelles novetats per aquest Sant Jordi 2011, al igual que també, modesta serà la meva opinió sobre els llibres que he llegit, en cap moment voldría fer una crítica sobre aquets quatre llibres, tant sols són els llibres que m'han semblat de bona lectura per el meu modest entendre.

     Comencaré amb; Riña de Gatos, (Madrid 1936) de Eduardo Mendoza, guanyadora del Premi Planeta 2010. Aquest llibre el vaig penjar el dia 12 de febrer i si us bé de gust donar-hi una ullada, crec que val la pena fer-ho.Trapitjeu aquí.

    El segon llibre que us recomano és; El día que David Niven va venir a dinar al Paral.lel, de  Miquel Giménez. Una passejada pel temps -anys 60- de la mà d'un nen del Poble Sec -Miquel Gimènez- on veu; els personatges, menjars i llocs, acompanyats del seu pare, cambrer "del Barcelona de Noche" on ens explicarà les vivéncies d'questa època... nosaltres per la nostra banda també, varen coneixa altres personatges, àpats e indrets, on totplegat ens duia al mateix camí. La nostra infantesa.

   Miquel Giménez -infant- ens porta una passejada emblemàtica pel temps, on no hi falten, les anécdotes de l'escola i el profesor de FEN (Formación del Espíritu Nacional,) -les nenes encara que no ho expliqui l'autor feien; "Labores del Hogar"-  Com també parla dels cupons, Ahorro del Hogar -que... ho recordeu...? i que d'una manera consisa ens explica com eren aquets cupons i com s'enganxaven amb llibretes, el diumenge a la tarda, tota la familia.
       Ah...¡¡ i sense oblidar tampoc les fulles d'afeitar marca "La Palmera" on tota la familia les feia servir; el pare per afeitarse-o mal afeitar-se-, la mare per depilar-se i el Miquel, per fer punta en els llàpis... doncs sí, una passejada emblemàtica pel temps, on hi podem trovar aquestes vivències, anècdotes  i moltes més coses  que el Miquel Gimènez i de la mà de l'editorial Acontravent, hi podem trovar. La primera edició és del Gener del 2011.

La tercera proposta és; El Cau del Conill, de Cristian Segura, premi Josep Pla 2011.
   La bella burgesía europea trontolla amb l'entrada económica xinesaL'industrial Amadeu Conill es veu  ofegat degut a la crisis del mercat asiàtic atacat per la "Crisis de l'enciam"  i on els productes d'aquest continent, són atacats per un virus alimentari. L'empresari Amadeu Conill i la seva empresa, Setrills Conill, es  veu somergida en dita crisis. Res sembla salvar la seva empresa. Època actual. 1ª edició, febrer del 2011. Edicions Destino. 

    L'útima proposta és; (No l'he acabat de llegir encara però, m'ha està donant molt bones vibracions/ sensacions.)
   Un Hotel a la Costa de Nancy Johnstone. Any 1934. La  Nancy Johnstone i el seu marit marxen de Londres i s'instal.len a Tossa de Mar, on construeixen un hotel, temps de descoberta d'un paisatge i d'un país, aquesta descoberta és compartida amb escriptors, polítics i pintors anglesos simpatitzants amb la República. Un cop esclata la guerra -1936-1939- l'hotel es convarteix amb una colónia humanitària per a 30 nens refugiats. A la retirada, -final de la guerra, principi de la postguerra - els Johnstone no van abandonar mai els "seus" trenta nens.
    Crònica a la Costa Brava durant la  República i la Guerra Civíl, dietàri de la desfeta republicana, peripécies cuotidiànes... és aquest llibre, on l'autora escriu en viu aquestes cròniques viscudes en primera persona. 1ª edició, gener del 2011. Tusquets editors.


     (Blocaires que tingueu una  molt bona diada de Sant Jordi¡¡)

Mongetes tendres, gratinades amb beixamel.

7 d’abril del 2011


 Bullides al vapor...

 ...posades a sobra d'una safata...

 ...tirarem la beixamel...

 ... i  un cop gratinades...

... que vagi de gust...¡¡¡

    La mongeta tendra o bajoca es menja als Països Catalans sobretot com a verdura, sent una de les més habituals. Sovint es preparen bullides o al vapor, s'amaneixen i es mengen calentes, com a primer plat.També són molt habituals amb els arrossos i paelles valencianes.
   Les mongetes tendres  a part de poder-les cuinar, tal com he anunciat abans, he trovat aquesta recepta dels llibres col.lecionables de cuina que la meva mare tenía. Aquesta n'és una que m'ha semblat diferent i, fetes al vapor i després gratinades amb beixamel, la veritat és molt dolça al paladar.

Preparació:

   Un cop bullides les mongetes tendres al vapor, posarem  en una paella tres cullerades soperas d'oli, per començar a fer la beixamel, després l'hi posarem una cullerada de farina i anirem remanant fins que veiem que el contingut es va convertint en massa, totseguit l'hi afagirem la llet, i sense deixar de remanar anirem posant, la sal, el pebre i la nou moscada, comprovant -amb el tacte de la cullera de fusta dins la paella- que quedi al nostra gust és a dir, més clara o més espessa, per tal de afegir-li una mica més de farina o més llet. Rectificarem d'alguna espécia, si fós el cas.  
   Opcionalment podem acompanyar aquestes delicioses mongetes tendres amb daus de formatge, que pot ser de bola.
 (blocaires que vagi de gust¡¡)