Menja de Bacallà

Josep María de Sagarra. 50è aniversari de la seva mort. Viure dels colors de la ploma.

2011-10-18T11:44:00.000+02:00

Josep María de Sagarra i Castellarnau (1894-1961)

Quant t’agrada la feina que fas i a més a més hi pots viure, té que ser una sensació d’alló tant agradable. Aquesta sensació, és la que sento amb tots els colors de totes les seves paraules escrites de les seves obres, be siguin de; poesía, teatre, novel.la...

Josep María de Sagarra i Castellarnau neix a Barcelona un 5 de març de 1894, sóta el signe zodiacal de; Peixos.

Els colors verds tendres de la primavera, acompanyats de la gran estimació que tenía cap a la natura, el d’hauríen portar a escriura una de les seves primeres proses; Ocells amics (1921)

.De vegades, quan aneu pel camp i us trobeu amb un ocell que arrenca volada en sentir les vostres passes, ben segur que de primer cop escolteu un saltironet d’alegría pels dintres en veure allò tan delicat i tan fi que us ha fet espavilar els ulls. [...]

[...] Aquells bons dies de primavera, quan encara és ben fosc i quan tot just comença a clarejar a la ratlla de l'horitzó, i es veu primer una faixa de color de perla, que es va emblavint i després es va enrossint, les orenetes es desperten i comencen a xisclar... Vit, vit, xirrivit!" Els pagesos diuen que l'oreneta, quan canta, diu: "-Lleva't de matí, lleva't de matí!"
A l'Empordà li fan dir una pila de coses. La gent del camp explica el xisclar de l'oreneta d'aquesta manera:

"-M'he llevat,
m'he rentat,
he esmorzat,
he anat a Montserrat,
i tu encara ets al llit:
lleva't, lleva't de matí!"[...]

[…] Les orenetes són la gran joia del nostre cel blau, a la ciutat i al camp. Imagineu-vos un dia de maig, d'aquests tan tebis i tan pintats dels colors més bonics, amb un perfum a les muntanyes i el benestar pertot arreu: quina mena de cosa faria, aquest dia de maig, si no veiéssiu i no sentíssiu les orenetes, amb un volar tan diferent les unes dels altres, però que lliga tan bé amb el color del cel i amb l'alegria de la primavera!

Colors mariners fets de blaus,d’oliveres, de gavines, de veles blanques i de vinyes verdes i també del paisatge del litoral empordanés descoberts a la Costa Brava i convidat per el seu amic Josep Pla, van inspirar a escriure un nou volum de poesies; Cançons de rem i de vela (1923)

Tanquem els ulls, i el pensament que voli:

i el pensament no pot volar:

jeu vora un mar com una bassa d’oli

que sembla de quitrà.

El cel té un verd negrós de fulla d’heura,

i d’estrelletes en aquest moment

s’en veuen tantes com se’n puguin veure

en la nit més tranquila i transparent

[...]

(fragment; Cant primer)

Colors; carnals,valents, agosarats, precisos, intrèpids, sense por... és aquest poema; El Comte Arnau (1928) i on, el pas/pes damunt la terra ens explica la llegenda del míte del Comte Arnau:

[...]

I ella així amb to de plany i de desvari

va contant a la nit la seva sort,

tot repassant el tremolós rosari

d’aquest caliu desesperat del cor.

I va veient els mals a carrandelles

sortint de les petjades de l’espòs;

ja la son li ha fugit de les parpelles

i la calma rellisca del seu cos.

Per fi li arriba un gran brogit de fora,

lladren els gossos i tremolen veus,

veus i lladrucs s’han barrejat alhora,

soroll de llances i trepig de peus.

Guaita endins esmunyir-se una figura,

molt a la vora ha grinyolat la clau,

i se li estreny el cor i el bleix s’atura

i es troba amb els dos ulls del Comte Arnau.

(fragment; Cant primer)

La tardor despulla els arbres i les fulles que encara hi queden pel damunt, tenen colors ocres, tèrbols, confúsos i platejats quasi exhaurits. Vida Privada (1932) sería la novel.la que tocaría tots aquets colors, la caiguda de la burgesía catalana, els personatges i l’entorn queden reflectits en aquesta novel.la on la famíla Lloberola una família burgesa de finals del anys 30 del segle passat, veuen com la seva economía va caient portant-los a la ruina. Vida Privada ha estat considerada la novel.la més representativa de Barcelona.

El blanc inocent, net, fresc, fred..., descriu d’questa manera el Poema de Nadal (1930) i on Josep María de Sagarra, faría aquest Poema per el poble, donant el seu toc personal a tradicions i que ell mateix va recitar en un Palau de la Música Catalana ple de gom a gom i on molts fragments del qual la gent de diverses generacions ha après de memòria.

[...]

I vora el foc, torrant les avellanes,
desasprejaven l'esperit i el pèl,
amb un sac de gemecs, ple de sardanes,
i amb l'alegría d'un porró blau cel.
Era un paisatge que jo em feia a mida,
de molses tendres, de morat encís,
de muntanyes de punta arrodonida
que eren semblants a les del meu país,
però més musicals, més inflamables,
amb uns argelaguers desesperats,
que si senten el sofre dels diables,
senten el vol dels àngels platejats.
Un món amb les entranyes més descloses,
un aglevat més viu i més despert...
Així jo imaginava aquestes coses
en aquell temps enyoradís i verd.
I fulgurants de diamantina gebra
em guarnien els somnis del capçal
els pastors de Betlem, del meu pessebre,
quan venia la vetlla de Nadal.
[...]
(Fragment; Cant I)

Damunt d'aquest cavallet, us deixo aquesta passejada per; Vinyes Verdes Vora el Mar (Cant VI) de; Cançons de Rem i de Vela (1923) i on tots els colors de les vinyes hi són representats.

...i el galopar de la seva pluma, ens va deixar sense colors un; 27 de setembre de 1961 a Barcelona a l'edat de 67 anys.

(blocaires; disfrute-m'ho...¡¡)

Propostes per el Sant Jordi 2011 acompanyat del SuperSantjordi¡¡

2011-04-14T18:05:00.002+02:00

Les propostes d'en Josepb. -Menja de Bacallà- acompanyat del SuperSantJordi¡¡

Espero que siguin -també- del vostre grat.

    Encara que falta una setmana llarga per a Sant Jordi, m'ha semblat oportú posar-vos les novetats d'enguany, per tal que d'aquesta manera, després no tot siguin presses d'últim moment per anar a buscar el, o els, llibres. Aquest any, també, Sant Jordi cau amb Setmana Santa i molts de vosaltres estareu cel.lebrant unes merescudes vacançes i potser, escollireu algún d'aquets llibres que aquí us deixo per poguer-los llegir.

   També voldría dir-vos que, d' aquest modest blog, m'agradaría donar-vos a coneixa aquelles novetats per aquest Sant Jordi 2011, al igual que també, modesta serà la meva opinió sobre els llibres que he llegit, en cap moment voldría fer una crítica sobre aquets quatre llibres, tant sols són els llibres que m'han semblat de bona lectura per el meu modest entendre.

     Comencaré amb; Riña de Gatos, (Madrid 1936) de Eduardo Mendoza, guanyadora del Premi Planeta 2010. Aquest llibre el vaig penjar el dia 12 de febrer i si us bé de gust donar-hi una ullada, crec que val la pena fer-ho.Trapitjeu aquí.

    El segon llibre que us recomano és; El día que David Niven va venir a dinar al Paral.lel, de Miquel Giménez. Una passejada pel temps -anys 60- de la mà d'un nen del Poble Sec -Miquel Gimènez- on veu; els personatges, menjars i llocs, acompanyats del seu pare, cambrer "del Barcelona de Noche" on ens explicarà les vivéncies d'questa època... nosaltres per la nostra banda també, varen coneixa altres personatges, àpats e indrets, on totplegat ens duia al mateix camí. La nostra infantesa.

   Miquel Giménez -infant- ens porta una passejada emblemàtica pel temps, on no hi falten, les anécdotes de l'escola i el profesor de FEN (Formación del Espíritu Nacional,) -les nenes encara que no ho expliqui l'autor feien; "Labores del Hogar"-  Com també parla dels cupons, Ahorro del Hogar -que... ho recordeu...? i que d'una manera consisa ens explica com eren aquets cupons i com s'enganxaven amb llibretes, el diumenge a la tarda, tota la familia.
       Ah...¡¡ i sense oblidar tampoc les fulles d'afeitar marca "La Palmera" on tota la familia les feia servir; el pare per afeitarse-o mal afeitar-se-, la mare per depilar-se i el Miquel, per fer punta en els llàpis... doncs sí, una passejada emblemàtica pel temps, on hi podem trovar aquestes vivències, anècdotes i moltes més coses que el Miquel Gimènez i de la mà de l'editorial Acontravent, hi podem trovar. La primera edició és del Gener del 2011.

La tercera proposta és; El Cau del Conill, de Cristian Segura, premi Josep Pla 2011.
   La bella burgesía europea trontolla amb l'entrada económica xinesa. L'industrial Amadeu Conill es veu ofegat degut a la crisis del mercat asiàtic atacat per la "Crisis de l'enciam" i on els productes d'aquest continent, són atacats per un virus alimentari. L'empresari Amadeu Conill i la seva empresa, Setrills Conill, es veu somergida en dita crisis. Res sembla salvar la seva empresa. Època actual. 1ª edició, febrer del 2011. Edicions Destino.

    L'útima proposta és; (No l'he acabat de llegir encara però, m'ha està donant molt bones vibracions/ sensacions.)
   Un Hotel a la Costa de Nancy Johnstone. Any 1934. La Nancy Johnstone i el seu marit marxen de Londres i s'instal.len a Tossa de Mar, on construeixen un hotel, temps de descoberta d'un paisatge i d'un país, aquesta descoberta és compartida amb escriptors, polítics i pintors anglesos simpatitzants amb la República. Un cop esclata la guerra -1936-1939- l'hotel es convarteix amb una colónia humanitària per a 30 nens refugiats. A la retirada, -final de la guerra, principi de la postguerra - els Johnstone no van abandonar mai els "seus" trenta nens.
    Crònica a la Costa Brava durant la República i la Guerra Civíl, dietàri de la desfeta republicana, peripécies cuotidiànes... és aquest llibre, on l'autora escriu en viu aquestes cròniques viscudes en primera persona. 1ª edició, gener del 2011. Tusquets editors.

(Blocaires que tingueu una molt bona diada de Sant Jordi¡¡)

Riña de gatos. (Madrid 1936)

2011-02-12T00:43:00.006+01:00

Eduardo Mendoza (Barcelona 1943)

   Aquesta vegada, em vaig decidir per el guanyador del Premi Planeta 2010  l’obra guanyadora en fou; Riña de gatos, i l’autor, Eduardo Mendoza (Barcelona1943).

    De Eduardo Mendoza, tant sols he llegit, La ciutat dels prodigis (març del 2000, encara que l’edició original, va ser publicada per Seix Barral, l'any 1986 amb el títol; La ciudad de los prodigios) situada entre les dues exposicions Universals celebrades a Barcelona el 1888 i el 1929 i explica com els dirigents catalans, tenien que fer viatges a Madrid per anar a buscar diners per poder fer dites exposicions, en aquest llibre, Riña de gatos, és un crític d’art anglés que viatge fins a Madrid del any 1936, per verificar i tassar una pintura, la qual pot canviar l’història d’Espanya...

El crític anglés, de nom Anthony, s’enfrontarà amb personatges com; Niceto Alcalà Zamora, José Antonio Primo de Rivera, i com no, amb el mateix Francisco Franco, que els traurà a escena, amb una narrativa quasi perfecta, detallant el Madrid d’aquets anys explicant-ho d’aquesta manera;

Todos los pesares que los reveses de la Historia, el desgobierno de la nación y las discordias de los hombres habían acumulado sobre la España de 1936 quedaban momentáneamente suspendidos a la hora del aperitivo por acuerdo unànime de las partes implicadas. Desbordaban de clientes postineros las elegantes cafeterías del barrio de Salamanca igual que los grasientos figones del barrio de Lavapiés desbordaban de horteras y chulapos cuando Anthony hacía camino de vuelta al hotel absorto en reflexiones de muy diversa índole [...].

Al igual que també, l' anada d’Anthony al Museo del Prado i fent aquesta reflexió;

[...] se detiene delante de un cuadro, busca la distancia adecuada, se limpia las gafas y lo mira inmòvil, casi sin respirar.
   Velàzquez pintó el retrato de Don Juan de Austria a la misma edad que ahora tiene el inglés que lo contempla sobrecogido. En un día formaba parte de una colección de bufones y enanos destinada a adornar las estancias reales. Que alguien pudiera encargar a un gran artista los retratos de estos seres patèticos para luego convertir los cuadros en objeto preeminente de decoración puede resultar chocante en la actualidad, pero no debía de serlo entonces y, en definitiva, lo importante es que el extraño capricho del Rey dio origen a estas obras tremendas.

   Crec, que és un llibre que no deixarà a ningú indiferent, doncs el nom de Eduardo Mendoza és una garantía de qualitat, tant de narrativa, com ja he dit, com la trama, la situació i el sentit de l'humor que li posa en tots els seus personatges i situacions.

      L'edició del llibre que he llegit és la cinquèna, i la edició de la Editorial Planeta.

(blocaires que tingueu una bona lectura¡¡)

Els embotits de Catalunya. Un gran rebost.

2010-12-29T19:45:00.009+01:00

Matança del Porc.

Antiga màquina per a fer la carn picada i els embotits.

Llibre; els embotits de Catalunya.

Assortit d'embotits catalans, acompanyats amb magrana.

La matança del porc, sempre ha estat molt unida al poble català, consta que el ibers –proves documentades-dins els estudis fets en els seus poblats, s’el.logiaven dels pernils que feien a la Cerdanya.

   A l’Edat Mitjana; Francesc Eximenis ( Girona-1332 Perpinyà-1409) Va escriure, el primer manual a Europa sobre bones maneres a taula, vins i gastronomia, titulat; Com usar bé de beure e menjar, i molts dels seus derivats són la base de l’alimentació popular. També en els receptaris medievals del Llibre de Sent Sovi (s. XIV) el Llibre de coch, del Mestre Robert (segle XV) els productes del porc –cansalades i d’altres- apareixen utilitzats ampliament.

   A l’època barroca, els embotits i altres derivats del porc apareixen citats en els recetaris escrits per monjos, i des del segle XIX fins avui formen part dels receptaris tradicionals.

   És a la pagesía a finals del segle XIX  principis del segle XX on els mesovers engraixaven un porc –potser dos- per consum propi, alimentan-l’ho des de naps bullits, restes de menjars; patates, cols, llegums, fruites, verdures... Encara que engraixar un porc necessitava un manteniment, i no tothom ho podía fer-ho.

   Si em permeteu una comparació, al porc, els mesovers, els hi donaven els productes esmentats, al igual com feiem de petits nosaltres amb les monedes que ens donaven tot fent guardiola amb aquell porquet de fang. Nosaltres algún día teniem alguna moneda extra –d'aniversari, sant, décima de Nadal... té engreixa el porquet... -em dia la meva iaia- i jo,tirava les monedes al porquet. Els mesovers quant tenien sobres de menjars rebutjats ho donaven als porcs, engraixant-los, per poder tenir un bon rebost durant tot l’any, al menys amb aquesta intenció, els hi donaven.
   Un cop “trencat” el porc, per a nosaltres era anar a comprar caramels, El TBO i alguna baldufa amb el fil de "piano" -tal com el coneixiem aquest tipus de fil per fer ballar la baldufa- i una moneda foradada (0,50 céntims) que posavem al final de dit fil per fer de "tope" al tirar la baldufa i  que, feiem bronzir, si era d'alzina... Peró per el mesover, era el resultat de tot un any per treure bones peces per fer-hi els embotits que podíen ser d’un resultat mes o menys atractiu.

   A partir d’aquí entraven les mocaderes. Les mocaderes que, amb el bon tarannà popular, eren senyores que anaven per les cases de pagés o les que ja hi havía adosades al poble, tot fent gala del material que portaven al damunt i embol.licats curosament dins el mocador de fer farcells, treien els seus ganivets que, tot afilant-los amb una petita mola que portaven i fregats amb una llimona, o taronja amarga netejaven els budells del porc i treien la moca de dins, després triaven les carns per fercir els embutits, deixant-les preparades per després, tota la família ajudaven a elaborar els productes que menjarien durant tot l’any, per tenir-los penjats al rebost de casa seva.

   Avui en día, aquets costums s’han perdut, a canvi tenim bones cansaladeríes i xarcuteries -del francés charcuterie, que vol dir "carn cuita"- al igual que bons mestres artesans amb productes del porc i els seus derivats, que han substituit aquets vells oficis. Productes frescos, carns magres, embotits de tota mena; catalana, bisbes, botifarres… i perqué no¡, una taula de tots aquets embotits elaborats artesanalment, per tal de celebrar algún esdeveniment (aniversaris, sants, sopars de família o amics...) i poguer assaborir tots aquets productes acompanyats també d’un bon vi o cervesa, sense oblidar el pa amb tomàquet i uns bons talls de pernil.

   Un exemple molt il.lustrat és aquest llibre que, amb el nom de Els embotits de Catalunya, editat pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural i Edicions 62 ens dóna a coneixa tots aquets productes que surtits del porc s'han elaborat d'una manera artesanal i amb el pas del temps, s’han anat acoplant en els nous temps. Fent referencia histórica i cronológica, les qualitats de les carns, l’el.laboració i processos de producció, acabant amb un glossari de paraules utilitzades, de dits embotits, a les diferents comarques catalanes. A tall personal m’ha fet molta gràcia la paraula del glosari; El devantal de les pagesses, que és l’epipló del porc conegut també com a tel o tela de fetge o mantellina.

Un bon llibre per coneixa l’história dels embotits, la regulació que es porta i el glosari – que he esmentat- de dits embotits. I a la vegada també un bon regal per aquets dies de Reis, tot provant-ho –per qué no- amb una bona taula d’aquets embotits artesanals molts d’ells amb una llarga tradició familiar i moltes d’elles centenaries.

Dites populars sobre la matança del porc:

   Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
            (Sant Martí 11 de novembre)

   La bona vella, mai mata el porc en lluna vella.

   Mata el porc en el creixent i cada tall en valdrà per cent;
mata el porc en quart minvant, tot seran ossos i sang.

El dimarts duu mala sort, ni casis filles ni matis porc.

Si vols passar un bon gener, tingues un porc al saler.

El porc mort pel febrer, no sala bé.

(Blocaires bona lectura, que vagi de gust i que tingueu un bon any¡¡)

Xocolata Desfeta... feta paraula.-

2010-11-05T18:37:00.004+01:00

Joan Lluís-Lluís.-

A punt per afegir-hi la lectura.

Xocolata desfeta per fer-hi brotxetes
de mandarina i kiwi.

Variacions sobre un mateix tema, seria el nom que musicalment parlant es coneixeria aquest suculent llibre de Joan- Lluís Lluís. Xocolata desfeta (exercicis d’espill) i on, el relat principal comença així;

Com cada primer dijous de mes, un jove, va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l’espera i, al crit de “Jo també sóc de Cassà de la Selva”, li clava un ganivet.

Aquesta escena serveix perquè Joan-Lluís Lluís, comenci a fer variacions sobre la mateixa història, amb un total de 123 formes diferents.

Com tota Xocolata desfeta, va acompanyada al final del volum, d’un making-of alfabètic per tal de trobar-hi a cada, relat, –la xocolata desfeta- el seu, significat, -l’elaboració.-

Mentre llegim aquests relats, podem escoltar aquestes, Variacions sobre un mateix tema, interpretat per; Julian Bream amb variacions de Fernando Sor , sobre un tema de La Flauta Màgica de Mozart

També mentre escoltem i llegim, podem afegir tot assaborint aquests relats, una deliciosa tassa de xocolata desfeta…

Xocolata desfeta… feta… paraula.

Relat: (per a 4 persones)

250 Grams de xocolata desfeta.- (Cacau)

Ingredients:

2 Gots de llet natural.-
1 Mandarina.-
1 Kiwi.-
Sucre (al gust).-
2 Palillos allargats, per fer la brotxeta.-

Elaboració:

Desfarem el relat amb els dos gots de llet, remenarem a foc templat fins que notem que es d’una finura suau i que hi podem col.locar-hi a dins els ingredients que hem volgut afegir-hi. La brotxeta, feta dels grills de la mandarina i el kiwi… naturalment, l’elaboració variarà depenent dels ingredients que hi vulguem posar…

Blocaires; Aquest llibre, Xocolata desfeta, (calenta), tenim que prendre-la a poc a poc, per assaborir-la, i per no cremar-nos la llengua… que vagi de gust!!

L’edició d’aquest llibre és de; La Magrana i la primera edició del gener de 2010.

…Ahh… i amb pa torrat…, i amb plàtan ...o potser amb magrana..?

CATEDRALS DEL VI. EL COOPERATIVISME

2010-05-15T20:00:00.006+02:00

.-César Martinell.-

Fou amb aquest nom que, Àngel Guimerà amb una visita a la cooperativa/celler de l’Espluga de Francolí, va designar i donar a conèixer aquests temples majestuosos, designats i dedicats a l'el.laboració i premsat del raïm.

Aquestes Catedrals, la gran majoria d’elles es troben a les comarques tarragonines. Cal recordar que, l’emperador Octavi August s’instal.la a Tàrraco 25 anys abans de Crist i amb ell, també hi portà la cultura del vi a l’antiga ciutat de Tàrraco, primer amb quantitats poc elevades, doncs les oliveres eren els arbres que més si manifestaven. Amb el temps, moltes d’aquestes oliveres donaren pas a les vinyes, imposant-se a comarques més dures i fortes d’aquestes terres; El Priorat, Conca de Barberà, La Terra Alta. A l’època medieval el vi va quedar aïllat als monestirs i convents i eren els priors i monjos qui treballaven el premsat i l’el.laboració dels vins; Santes Creus, Poblet, Scala Dei. (segle XII fins al XVII)

La fil.loxera va fer al segle XIX verdaders estralls a tots els Països Catalans i varen atacar les vinyes verdes vora el mar de l’Empordà i més concretament a la població de Rabós –Alt Empordà- l’any 1860, va ser la primera en rebre el patiment i la destrucció de tots els seus vinyers. Pocs anys després arribarien a tots els camps de vinyes de l’antiga Tàrraco. No fou fins els anys 1900/1910 que es decidir per implantar els peus o ceps americans.

A principis del segle XX la Mancomunitat precedida per Enric Prat de la Riba, fou l’impulsor i també el que enfortir la pagesia per crear aquestes Catedrals, i formar el cooperativisme. Molts d’aquests projectes, van ser dissenyats per Cèsar Martinell donant-hi a cada un d’ells, a part del toc personal, la mirada necessària per que tots aquests caldos descansessin amb les millors qualitats i preferències possibles.

Totes aquestes qualitats podem trobar-les en aquest llibre, escrit per; Raquel Lacuesta, amb fotografies de Pepo Segura i Marc Sixto i on a part de totes aquestes Catedrals, podem trobar-hi també les destil.leries d’altres licors catalans, buscant-hi la precisió històrica de cada un d'aquests cellers; ubicació, any de la construcció, característiques, preus de la seva construcció… una passejada per a tots aquests cellers, on el vi i destil·lats, són els protagonistes principals, elevant aquests cellers a la categoria de; Catedrals del vi.

L’edició d’aquest llibre pertany a: Angle Edicions. La primera edició és del novembre de 2009.

Encara que no sigui Sant Jordi, sempre ens queda l’excusa per anar a buscar o comprar un llibre; per el sant, l’aniversari, vacances, les festes de Nadal, reis… o simplement per el fet; per que avui és avui. (Blocaires bona lectura!!)

LES BRUIXES D'ARNES. -La màgia de la vida.

2010-04-17T15:29:00.015+02:00

Horta de Sant Joan.

Arnes.

Encara que no sóc molt recomenador de llibres, m’he atrevit a fer-ho amb aquest, doncs el tema del que es parla, sempre m’ha apassionat i la trama on succeeix també.

La Inquisició -o Sant ofici- que en aquest llibre de David Martí, ens parla d’unes suposades bruixes que són tres generacions: la Magdalena –l’àvia-; la Maria –la mare-; i la Lluna –la neta-. La Magdalena ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva neta amb un antic ritual. Aquest ritual és escoltat pel vell mossèn del poble, el qual pensa arribar fins allà on sigui, per tal de destruir aquesta heretgia. Condemnades a morir a la foguera per dita secta, el poble on viuen –Arnes- defensen aferrissadament la seva innocència, davant d’aquest grup sectari que fou tan poderós durant més de 400 anys – L’any 1485, la inquisició castellana entrar a Barcelona. Fou entre aquesta data i fins el 1505, que el tribunal de Barcelona va processar a més de mil persones; tant sols vint-i-cinc van ser absoltes.-

Arnes i Horta de Sant Joan –Terra Alta- és el lloc on succeeix tot aquest entramat de successos. Arnes població que es troba camí cap els Ports i que és frontera natural entre les comunitats de València, Aragó i Catalunya i, Horta de Sant Joan, mal recordada pel foc que va cremar en el seu terme municipal l’estiu de 2009 i on van perdre la vida 5 bombers. La cara positiva d’aquesta població l'ofereix el paisatge meravellós de la Serra de Beseit, recordat per Pablo Picasso amb les seves estades temporals en aquesta població, deixant l’ empremta d’aquest poble en moltes de les seves teles, al igual que també la frase que va deixar escrita d’aquest poble: Tot el que sé ho he aprés a Horta de Sant Joan.El llibre; Les Bruixes d’Arnes, està bassada en fets reals, al igual que el frare Salvador –home de confiança de les suposades bruixes- va viure a Horta de Sant Joan (segle XVI).

Un llibre; Llibre de les Essències –textos misteriosos- i el frare Salvador ajudaran a les suposades bruixes a endinsar-se per les Terres de l’ Ebre i el viatge les portarà, i també a fugir, fins a Barcelona, i és aquí on començarà una nova història.

L’Editorial: Edicions 62, és la encarregada de l’edició d’aquest llibre.

(Blocaires bona lectura!!).

LA CUINA A LES TERRES DE L'EBRE

2009-10-01T19:17:00.005+02:00

Un món de cultures.-

La cuina d’un territori és també la seva història...així comença el llibre que amb el nom de; La cuina a les Terres del Ebre de, M. Carme Queralt Tomàs, és el que ens explica i ens dóna a coneixa en la introducció d’aquest llibre i, continuant amb la lectura segueix explicant-nos: [...] la cuina de les Terres de l’ Ebre presenta unes característiques singulars en el conjunt de Catalunya, fruit de la història i de les nombroses tradicions culturals que hem viscut –i vivim- la gent d’aquestes Terres, les comarques del Baix Ebre, (Tortosa) el Montsià (Amposta) i també a la Terra Alta (Gandesa) [...] i així continua parlant i explicant-nos sobre aquest fascinant món de cultures que van deixar, en aquest racó que són les Terres del Ebre.

Aquest llibre vol donar-nos a conèixer la cuina estratègica d’aquestes comarques, amb la influencia islàmica, i que, amb quasi 1000 anys de assentament van ocupar tots el racons de les Terres del Ebre. Els sarraïns que dominaren aquestes terres fins la frontera d’Andalús –Tortosa- proporcionaren els gustos exòtics i els perfums de les especies vingudes de la relació que la cultura islàmica tenia amb altres cultures –Balí, Java, Sumatra, Filipines...- tant fossin per interessos comercials, com a nivell d’ expedicions o bé viatges realitzats per les diferents cultures de l`época, sense oblidar l´influéncia Mediterrània i també les comarques veïnes d’Aragó i del País Valencià.

Les receptes que hi trobarem són el recull de M. Carme Queralt Tomàs, nascuda a Tortosa - llicenciada amb Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona- i que amb l’ajut de les mestresses de casa de les diferents comarques, podrem llegir tant les paraules relacionades amb els estris –aïna, ribell, ribelleta...- com els ingredients per fer-ho –abadejo, bajoques, aladroc, maçana, xixorretes...- per acabar la recepta i trobar-nos a peu de pàgina, les poblacions on es feien dites receptes.

Al final del llibre hi trobarem el vocabulari de les paraules -que jo aqui he posat en vermell- amb la traducció com les coneixem “nosaltres”.

Aquest llibre podem trobar-lo a: Cossetània Edicions . La primera edició és del març del 2000; la segona del abril del 2001; i aquesta que teniu aquí, del març del 2006.

(bloquistes; bona lectura i bon profit!)

POR I DINERS (SENSE ESCRÚPOLS)

2009-06-05T15:55:00.004+02:00

Por i diners és la tercera entrega de la sèrie; Cent anys que van transformar Catalunya.

L’autor, Francesc Cabana (Barcelona 1934) tot marxant de l’erudició, i amb escrits i cartes de industrials i empresaris de l’època, ens explica el fets que cada any (1906-1923) van succeir. La Setmana Tràgica, –per exemple- fa la crònica del dia a dia amb tots els atentats, amb el resum final de les esglésies cremades. Una lectura senzilla i amena, relats curts de poques pàgines cadascun i, on podem llegir –cada any- de manera independent. Gènere a mig camí entre crònica histórica i la novel·la, amb relats d’una època apassionant, plena de fets històrics, la creació de la Mancomunitat i el cop d’estat de Primo de Rivera.

La primera entrega; -El cabaler de Cerdanya- (1844-1875) ens parla dels anys de la Revolució Industrial, en la qual els cabalers –els que no heren hereus- eren obligats a marxar de casa seva, aniran a les ciutats i es convertiran moltes vegades en empresaris.

La segona entrega; –catedrals de cotó- (1876-1905) ens parla de la creació d’una industria cotonera, que serà fonamental per al desenvolupament econòmic català i al voltant de la qual s’anirà creant riquesa.

Francesc Cabana i Vancells (Barcelona, 1934) és advocat, economista, periodista i historiador especialitzat en temes econòmics. Els seus treballs sempre han estat al voltant de la economía catalana. Les seves obres que perfilen la història bancària i la burgesia del país, amb títols com: Caixes i bancs de Catalunya (4 volums, 1996-2000) o també: La burgesia catalana (1996). Al igual que també amb l’ economía general, amb títols com: 37 anys de franquisme a Catalunya. Una visió econòmica (2000); cada any exposat cronològicament, pot ser llegit independentment.

Francesc Cabana és col·laborador habitual del diari Avui. L’any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.

La primera edició d’aquest llibre és del maig del 2009. Editada per editorial Proa. (A tot vent).

UNA DONA INCÒMODA (el primer tast)

2009-05-06T17:23:00.005+02:00

.- Lectures.-
.- Una dona incòmoda.-
.- El primer tast.-

Va ser aquell dia que, quant vaig anar a buscar el tren, i m’estava comprant l’abonament de la T-10, i havia al costat dret de la màquina expenedora de bitllets, una estanteria amb tastets de nous llibres… Una dona incòmoda –vaig llegir-, podria està be… Sant Jordi… potser me’l regalaré…m’anava dient-.

Un cop vaig haver recollit el bitllet i el canvi i, assentat esperant el tren, em vaig posar a llegir les poques pàgines d’aquest tastet tant deliciós que, una mica més s’ha m’escapa el tren. Em vaig cruspir aquell tastet d’una sola mossegada. Tal era el meu deliri que, tot seguit me’n vaig anar a comprar el llibre per fer-hi el menú sencer, el vaig tornar a començar de nou –la cata del principi ja m’he l’havia llegit- i en el primer plat… bé disculpeu-me, sóc mal amfitrió, aixó de està sol… ja m’ho provoca.

Us presentaré l’autora d’aquest primer menú literari, ella és; la Montse Benegas nascuda a Flix –Ribera d’Ebre- l’any 1974, és llicenciada en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i aquesta és, -tal com us he dit,- la seva primera novel·la… Ara sí¡¡

Un aperitiu abans de començar el primer plat, amb una frase que a mi em va sembla deliciosa;

Un raig de llum ample que travessava l’habitació en diagonal com una contundent biga de ferro, però que era transparent i inestable amb milers de partícules de pols que hi suraven.

En el primer plat –tal i com us deia fa una estoneta- ens explica la pubertat i també la adolescència d’una noia de poble, que volía ser normal… Jo el que volia, el que vull, el que sempre he desitjat (em sembla, encara ara no ho sé), és ser normal. Tampoc no és que sàpiga del cert què vol dir això de ser normal… i que és refugia en els llibres … jo vaig a comprar llibres cada setmana de la mateixa manera que compro llet o tabac…

En el segon plat la Mònica, critica la Barcelona que troba quant hi arriba… Barcelona és monstruosa […] i surten edificis com bolets enverinats... I a la universitat per fer la carrera de historia… Déu méu, com poden deixar entrar a l’aula gent que no sap que era la batalla del Ebre… i trobar-se amb les velles glories enganxades al poder -placidesa i decadència, carn força dura de mastegar…-

Fins arribar els postres… La tesis, que prepara fins l’últim detall, és el capítol que no podeu deixa de llegir d’aquest meravellós pastís, al igual que els dos primers plats plens de frases i paraules fascinants, d’ una dolçor-amargor de gustos temptadors que la Mónica ens explica; desconfiança, desig, admiració… crec que val la pena.¡

Una lectura rapida, galopant, amb ganes de saber-ne el final. Amb una actitud cínica i atrevida- per part de la Mónica- i un odi –diguem… per part meva- que he trobat en aquesta novel·la tant i tant tentadora.

Ah…¡ abans de acabar… la petxina –que és el món on es tanca la Mónica- i que de la qual esperem que pogem tornar a assaborir un altre menú sortit d’aquesta closca…aixó sí, amb el ganivet sempre a punt –com diu la Mónica- per no inveï el seu territori.

L’edició del llibre corre a càrrec de Edicions Proa i la primera edició d’aquest llibre, és de l’octubre del 2009.

(Blocaires bona lectura)